Mig any 2023 = 5 novel·les llegides

 Aquest any 2023 m'he proposat llegir més llibres. No pot ser que al llarg del 2022 només n'hagi llegit 3 o 4. Ara som al juny. Ha passat mig any ja i porto 5 llibres llegits. No està malament però segueix sent poc. Almenys he descobert un autor nou. Nou per mi, és clar: John Scalzi. Ja fa anys que publica llibres. En porta uns quants ja. N'he començat a llegir algun. "La vieja guardia" n'és un. Les novel·les de Scalzi son amenes i fàcils de llegir. Passen molt bé. Son lleugeres. La contrapartida és que, bé, no espereu massa metafísica. L'altra que he llegit és "RedShirts". Diuen que molt divertida, i la veritat és que té molt d'humor, però tampoc és per a tant com alguns diuen. Bé, he obert una nova veta amb el bo de l'Scalzi, però ara potser descansaré una mica d'ell i començaré alguna altra cosa diferent.

  

En algún rincón del tiempo

Em vaig trobar el llibre a la prestatgeria de l'Abacus, gairebé com el protagonista de la novel·la s'entrepussa amb la fotografia de la actriu del segle passat al museu de l'hotel. Inesperat, sense saber res d'ell, però alhora, atret i encuriosit pel títol inspirador. 

"Una novel·la de viatges en el temps que no tenia controlada"

 Aquell dissabte pel matí la llum del sol nova i intensa, feia lluentar els carrers de la ciutat de Lleida amb una intensitat purificadora. Entro dins l'Abacus en la meva habitual peregrinació de cada dissabte a la cerca de novetats. I aleshores el veig. Allí, barrejat entre els altres títols habituals. Un llibre de viatges en el temps que no tenia controlat?. Ràpidament em veig atret cap a ell. El groc de la tapa tova . La fotografía d'època de la portada. Que és aquest llibre? Com és que no en sabia res d'ell? No es tracta de cap novetat editorial. El seu autor Richard Matheson és un vell conegut, no pas una jove promesa. El coneixia per la seva faceta de guionista de sèries de TV, com ara, la dimensió desconeguda i algun altre èxit de Hollywood. I tanmateix, no en sabia res d'aquest títol. El tema dels viatges en el temps sempre m'ha interessat. Una gran sorpresa. Llegeixo el resum de la contraportada. Un home que viatja en el temps enrere cap a principis del segle XX per a conèixer a una actriu que s'allotja al mateix hotel que ell. Sembla que és una història d'amor. Encuriosit, me l'enduc a la caixa per a comprar-lo. Surto de l'Abacus amb el llibre sota el braç. Penso que no tardaré gaire en començar a llegir-lo. No com altres vegades que he comprat llibres i els he abandonat al prestatge fins al punta que acaben coberts per una gruixuda capa de pols i encara ni els he obert.

Ring Shout (ressenya)

Ring shout és una novel·leta de fantasia i/o terror curteta, que va molt al gra. Gairebé el consideraria un conte semi-curt, o almenys aquesta és la sensació que m'ha deixat. 

La història transcorre a l'amèrica profonda de principis de segle, un temps després de la Primera guerra mundial. L'autor ens presenta un escenari de discriminació racial que en aquells temps eren força quotidians malauradament on les persones de color eren considerats ciutadans de segona. Recordeu el Klu Klux Klan, que es tapaven amb túniques i caputxes de blanc i es dedicaven a torturar els pobres afroamericans?. Doncs aquest és el context de la novel·la al que l'autor hi suma un fort component de fantasia i terror. Imagineu si ja devien fer prou por en la vida real aquests fills de puta del KKK, ara suma-li que alguns son éssers sobrenaturals conjurats per algun dels membres mes del KKK que han invocat ves a saber quin dimoni i han obert un portal a un altre món d'éssers que s'alimenten d'odi dels humans, i que, lògicament, veuen en el context racista de l'època, una bona oportunitat per a generar més i més odi i alimentar-se'n. El nostre grupet protagonista està format per noies de color, cadascuna amb la seva personalitat ben marcada. La protagonista és la Maryse, que vol revenjar la mort dels seus familiars a mans d'aquests éssers i que conjura una espasa màgica que obté el seu poder del sofriment i de justícia que ha patit tots els membres de la seva raça al llarg de la història. L'acompanyen la Chef i la Sadie, aquesta ultima una ex-combatent de la Gran Guerra que hi va anar fent-se passar per un home, una mica traumatitzada per l'experiència però amb tot el bagatge adquirit en el combat.  Recolçades per altres membres de la comunitat afroamericana, estan força organitzades per a lluitar contra els Klukuxos. Però vet aquí que la vinguda d'un nou tipus d'ésser de l'altre univers que sembla conèixer molt personalment la Maryse,  precipitarà els esdeveniments i posarà al límit les noies, posant a prova les seves capacitats de lluita.

La novel·la com he dit, és curta i es fa curta. Es plena d'acció i no dona ni un respir al lector. Es fa entretinguda amb una narració àgil, clara i directa, molt de pel·lícula de Hollywood. Candidata clara a una continuació, o unes quantes, que podrien ampliar el lore fins on li quedessin ganes al seu autor. Ja que el món de possibilitats que obre amb aquesta novel·la és immens. 

El seu autor P. Djèlí Clark, no gens conegut per les nostres contrades, fou guanyador del premi Locus, Nebula i Alex i sembla estar bastant centrat en temes de la minoria afroamericana a la que pertany, aquesta novel·la n'és un bon exemple.

La novel·la forma part del catàleg d'obres portades per MaiMes l'editorial catalana que forma part d'aquesta benvinguda nova onada d'editorials en català dedicada a portar-nos obres de fantasia i ciència ficció, amb cito textualment, "una clara vocació feminista, integradora, compromesa políticament, ecologista, queer...". 

Molt recomanable per la quantitat i qualitat d'entreteniment concentrat en tan poques pàgines. Poc esforç lector i màxim rendiment. 

Compra'l!!!!!!

Dune

Els vells mestres de la CiFi mai moren. Això ho deien del "rockeros" però també serveix per als "GRANS" de la literatura de ciència ficció. I aquests dies de setembre del 2021 seran determinants per confirmar o desmentir aquesta afirmació. I també per al futur més immediat del gènere de la ciència ficció al cinema i a la petita pantalla (o petita, o no tan petita, plataforma d'streaming millor dit). 

I perquè dic això si és que dic alguna cosa? Doncs perquè aquesta setmana s'estrena al cinema la nova adaptació de Dune, el clàssic de la Cifi del segle XX de Frank Herbert. I a més, per si no n'hi havia prou, la setmana vinent... (redoble de tambors) s'estrena la sèrie basada en Fundació d'Isaac Asimov, a Apple TV+ . I ja sabeu com va... Del seu èxit o fracàs en dependrà que s'obri la veda o almenys la possibilitat d'adaptar altres grans clàssics. Si la sèrie té èxit, es podràn plantejar adaptar altres històries del mateix Asimov, o d'Arthur C. Clarke, o... qui sap... En canvi, si la sèrie és un fracàs... bé... segurament passarà molt de temps a sentir a parlar d'alguna altra adaptació.

El mateix passa amb Dune. El seu èxit pot suposar un impuls a l'adaptació d'altres obres al cinema. Així que posarem una vela a sant ... (no sé quin és el patró de la ciència ficció) per a que així sigui. De moment, les crítiques han estat bones al festival de Venècia, i el seu director, fins ara ha estat responsable de productes de gran qualitat com ara, 'Blade Runner 2049' i 'L'arribada'. De moment, anem a parlar una mica sobre Dune.

Frank Herbert.

Sens dubte, Dune fou l'obra magna de Frank Herbert. El senyor Herbert va nèixer l'any 1920 a Tacoma (Washington). Es va traslladar a Arizona l'any 1939 on va aconseguir feina de reporter (enganyant sobre la seva edat). Es va casar per primer cop l'any 1940, però es va divorciar 5 anys desprès. Durant la 2a. Guerra Mundial feia de fotògraf a la Marina però només s'hi va estar 6 mesos per baixa mèdica. Va estudiar psicologia a l'universitat de Washington. Al llarg de la seva vida va passar per diverses feines, sobretot periodístiques. Va escriure al Seattle Star i The Oregon Statesman, i deu anys a la revista The San Francisco Examiner. Durant aquesta època va publicar nombrosos relats, no només de CF, i la seva primera novel·la El drac a la mar, publicada l'any 1955. Mentre la seva segona dona era qui portava els dinerets a casa, ell es dedicava de ple a escriure. Un encàrrec per escriure sobre els deserts d'Oregó el va fascinar per la seva ecologia i això el va inspirar per al seu èxit: Dune.  Frank Herbert va morir de càncer l'any 1986, als 65 anys d'edat, al bell mig de l'èxit, poc desprès de l'adaptació cinematogràfica de David Lynch.

Dune.

Primer fou publicada per entregues. Les dues nouvelles que formaven el Dune original es van reunir en una sola novel·la. que es va publicar l'any 1965 i va guanyar els premis Hugo i Nebula. La història de Dune era força diferent al estil de novel·les i contes de CF de l'època. L'univers de Dune ens situa en un futur llunya de la humanitat en el que, tot i dominar els viatges per l'espai es regeix per una mena sistema feudal. Hi regna l'emperador sobre els diferents mons governats per diferents Cases. També hi trobem la germandat mística de les Bene Gesserit, la corporació CHOAM i la Cofradia de l'espai. Tots ells actors en una mena de jocs de trons pel poder. Al vell mig, un món , Dune, del qual s'extreu la  única substància que permet els viatges per l'espai, i per tant, objecte del desig de tothom.

Nissaga de Dune.

Frank Herbert va fer 5 parts de Dune:

- Les dues parts publicades a la revista analog portaven per títol: Mundo de Dune i El profeta de Dune.

- Es van unir en una sola novel·la de títol : Dune

- Al 1970 es va publicar El mesies de Dune

- Els fills de Dune

- Deu Emperador de Dune

- Heretges de Dune

- Casa capitular: Dune

Desprès de la mort de Frank Herbert, el seu fill en col·laboració amb Kevin J. Anderson (l'escriptor multiusos) van treure més seqüeles i precueles suposo que per a munyir la vaca el màxim possible (fins a 11 novel·les noves): Dune: La Casa Atreides en fou la primera. Tot i que es consideren cànon no estan al nivell de la primera part ni de lluny. De fet ni tan sols les seqüeles del mateix Herbert estan al nivell de la primera.

Pel·lícules.

Aquesta no és el primer cop que s'adapta Dune al cinema. La que serà per molts de nosaltres, la pel·lícula de Dune, la va dirigir David Lynch l'any 1984. Formava part de l'ona expansiva de l'èxit eixordador de Star Wars. El que us comentava abans, només cal que un tingui èxit per obrir l'aixeta del finançament per a  productes d'imitació. Però el Dune de David Lynch és un film impregnat de la forta personalitat del seu director, tot i que no tant com ell hauria desitjat. Va ser considerat un fracàs, però el temps l'ha posat al seu lloc com un film de culte i som molts qui la considerem (entre els que m'incloc) una gran obra mestra. El film explica el primer llibre i està plagada d'imatges molt evocadores amb efectes especials molt ben fets i que em sembla que el temps ha tractat força bé. Cal destacar que hi van participar alguns dels actors que després han esdevingut força populars. Kyle MacLachlan com a Paul Atreides, el detectiu de Twin Peaks, o Patrick Stewart (el capità Picard d'Star Trek: TNG). Fins i tot Sting (el cantant de The Police) hi tenia un paper destacat. D'altra banda, la genial BSO de Toto i Brian Eno, a base de sintetitzador trencava la tendència a la Orquestra Simfònica que havia posat de moda Star Wars en aquest tipus de films.

Minisèrie de Sci-fi Channel.

L'any 2000 el Sci-fi Channel va treure dues minisèries bastant fidels a les novel·les de Herbert, Dune i Sons of Dune. Però de molt baixa qualitat, tant en actors, interpretació com en efectes especials. En aquella època els FX per a la televisió estaven molt limitats pel baix pressupost que intentaven estar a l'alçada a base de tecnologia digital de l'època. Els FX per ordinador eren de poca definició, i cantaven molt. I amb el temps encara es nota més (fins i tot els efectes per ordinador de les preqüeles d'SW per culpa d'un Lucas obsesionat en generar-ho tot per ordinador es noten antiquats. Algun dia haurian de fer-ne un remuntatge actualitzant tots els FX, i de pas eliminant-ne algun personatge digital amb potes i orelles llargues. No sé si m'enteneu).

Còmics.

Dune també es va dur al món dels còmics com a adaptació de la pel·lícula del 1984 de David Lynch de la ma de Marvel. En un sol volum adapta la pel·lícula, o també en una minisèrie de 3 parts. 

Recentment Panini ha publicat la primera part d'una novel·la gràfica de dues parts adaptació també de la novel·la de Frank Herbert, que imagino vol aprofitar l'estrena del nou film a la gran pantalla. Aquest còmic té segell espanyol. Està dibuixat per Raúl Allén i Patricia Martín.

Jocs d'ordinador.

L'any 1992 Dune va fer acte de presència en el món dels videojocs. Primer per a MSDOS i Amiga i desprès per a Sega CD de la ma de Cryo i publicat per Virgin. El joc és un tipus d'aventura gràfica que segueix l'argument de la novel·la.

El mateix any, un altre joc basat en l'univers de Dune , Dune II: The building of a Dynasty. Aquest de tipus d'estratègia en temps real desenvolupat per WestWood Studios del tipus de Command & Conquer que va sentar un front precedent en jocs d'aquest estil. En van fer dos parts més, Dune 2000 (1998) i Emperor: Battle for Dune (2001).

Jocs de taula.

Dune també té la seva vesant en l'entreteniment de sobretaula. Alguns d'ells: 

- Per una banda tenim el joc d'Avalon Hill de l'any 1979 d'estratègia.

- D'altra banda el joc Dune de Parker Brothers de l'any 1984 basat en el film de David Lynch.

- El del 2019 de Gale Force Nine

- El del 2020 Dune: Imperium 

- Dune : Collectible Card Game joc de cartes del 1997

Com veieu, fa molt de temps que Dune fa anys que s'expandeix per tots els mitjans d'entreteniment possibles. Es de suposar que amb aquesta nova adaptació es doni un nou impuls a l'univers de Dune i ja estem veient com han aparegut nous jocs i noves adaptacions en còmic. Benvinguts siguin! 

Endinsem-nos en l'apassionant univers de Dune!

Ciència ficció en català: Col·lecció Pagès Editorial

N'hi ha que diuen que s'ha de protegir el castellà a Catalunya. És del tot cert. Si faig un cop d'ull a la meva biblioteca gairebé completament dedicada a la Ciència Ficció i Fantasia tot, tot és en català. Em costa molt trobar algun exemplar en castellà. És tan aclaparadora la supremacia del català, tota la vida embafat de cifi en català, que em costa llegir en castellà i més escriure-hi. Dèficit construït a pur d'anys i anys de mamar literatura en català a dojo. Des que tinc us de raó que he estat envoltat de llibres en català. Asimov, Clarke,... sempre en català. La oferta era impressionant... 

El còmic també... No sé ... de tant en quant m'agradaria tastar algun còmic en castellà... més que res per veure altres llengües que no l'omnipresent català... Des la infantesa he hagut de llegir diàlegs de superherois en català. L'amic i veí Spiderman semblava llençar les seves teranyines al bell mig de les Rambles, o la Metropolis de Superman s'assemblava a Barcelona i el Gotham de Batman era ambientat en algun fosc barri de Lleida.

I no n'hi havia prou amb els llibres i els còmics que a sobre ni al cinema era possible escoltar el maltractat idioma dels nostres veïns de la península. Totes les pel·lícules en català!! Tenies que anar en alguna sessió intempestiva per a poder gaudir de la llengua de Cervantes.

En fin, un desastre... a vosaltres també us ha passat oi? ;-) 

Bé, espero que hagueu entès que era pura ironia... De fet, més que això, la situació ha estat i és exactament a l'inrevés. Un 99% de la meva biblioteca és en castellà i de còmics un 100%.

Però he observat que els darrers temps comença a sorgir una certa quantitat de literatura de ciència ficció en català. Ni de bon tros suficient és clar. Però per alguna cosa es comença.

En aquest post voldria destacar la col·lecció de Pagès Editorial. La col·lecció no és nova. Va començar l'any 2000 amb els següents objectius: "recuperar els autors catalans antics de ciència-ficció, molts d’ells desconeguts l’any 2000; donar a conèixer els escriptors del gènere contemporani i promocionar els premis dedicats exclusivament a la ciència-ficció, i posar a disposició dels lectors catalanes les obres clàssiques del gènere traduïdes al català.". Des d'aleshores se n'ha publicat 30 títols. Els primers es dediquen més a promocionar els autors de proximitat i desprès sembla que obre la col·lecció a traduccions de clàssics. El director de la col·lecció fou Antoni Munné-Jordà en els seus inicis, i fa un temps va ser rellevat per Daniel Genís, creador del web de ciència ficció en català El biblionauta. Ha declarat la intenció de traduir clàssics del gènere per a construir un planter de nous escriptors que tinguin on inspirar-se per escriure en català. Aplaudeixo la iniciativa.

Els llibres de la col·lecció són d'un atractiu color porpra i plata. Aquí en teniu l'adreça per a comprar-los per internet mateix: https://www.pageseditors.cat/ca/cataleg/col-leccions/narrativa.html?cat=214 en format físic o digital, com vulgueu.

fonts: 

La Manyana. https://www.lamanyana.cat/daniel-genis-nou-director-de-la-colleccio-de-ciencia-ficcio-de-pages-editors-en-substitucio-dantoni-munne-jorda/

Ready Player Two

Hola Frikis, aquesta setmana he acabat de llegir Ready Player Two, la segona part de la novel·la Armada... Noo es conya. Evidentment Ready player One de l'Ernest Cline. I la veritat és que m'ha agradat bastant. Fa ja gairebé 10 anys que aquest super-friki, propietari d'un Delorean de veritat, va parir la primera novel·la. Com passa el temps.... Però durant aquests 10 anys no us penseu que s'ha quedat paradet. Hem pogut veure una pel·lícula de l'Steven Spielberg, ni més ni menys, basada en la primera part, i també ha fet una altra novel·la des similar estil anomenada Armada.  Fa cosa d'un mes, va arribar a les nostres terres la segona part que estava esperant amb candeletes des de fa mesos. La primera em va agradar molt.

Així que, el dia de publicació allí estava jo, a la llibreria (física) a la recerca del meu exemplar. I no em va fallar. El primer que em va xocar és que la primera novel·la estava publicada per Ediciones B, en canvi ara, ja forma part de la línea Nova. I han aprofitat per re-publicar la primera part també dins la línea Nova.

 

Recapitulem. La primera novel·la em va sorprendre gratament per com l'autor s'ho feia venir bé per introduir en la trama un munt de referències la cultura Pop dels anys 80, fent gala dels seus extensos coneixements sobre cinema, videojocs i el que avui en dia considerem frikisme en general. Fa 10 anys ja començava a aflorar el fenomen de la nostàlgia per tot allò que fes olor als anys 80 del segle passat. Època que va conformar la infància d'una generació com la meva. Ja sabeu que diuen que qualsevol temps passat fou millor.... Ara recordem amb molt d'enyorança les vivències de la nostra infància i en particular els frikis , tot allò que va nodrir la nostra imaginació de ben petits. Reconeixem en l’autor un igual.

L'argument és molt senzill: en un futur proper la humanitat. per escapar d'una realitat bastant depriment és connecta a una realitat virtual anomenada Oasis, plenament immersiva, creada per un geni inadaptat socialment, friki des de l'infantesa com el que més, aficionat a la cultura Pop dels anys 80. Clar, aquesta realitat virtual, mig xarxa social, mig joc de rol de món obert (LIRPG) és plena de referències al cinema el videojoc i a la televisió dels anys 80. Hom hi pot trobar mons amb aventures ambientades en qualsevol producte de ciència-ficció o fantasia de la nostra infantesa i adolescència. Si... un paradís friki. En aquest entorn el seu creador hi va amagar, abans de morir, el què els gamers, els aficionats a videojocs anomenen ous de pasqua. Els ous de pasqua son secrets amagats pels seus creadors dins la mecànica o dins algun punt geogràfic de la simulació del videojoc. Així doncs, James Halliday, el co-creador d’Oasis hi va amagar una sèrie d’ous de pasqua i va engegar un concurs. Al primer que trobés tots els ous de pasqua esdevindria el propietari d’Oasis i hereu de la seva fortuna. Aquest és el plantejament la primera novel·la. La segona part continua exactament on va acabar la primera part. No donaré detalls sobre argument ja que estaria fent spòilers sobre la 1a part i potser no l'heu llegida o no heu vist l'adaptació cinematogràfica.

Val a dir, que la segona part segueix amb el mateix estil que la primera, directe i planer. Dinàmic i entretingut. El seu extens coneixement sobre la cultura pop i referències frikis segueixen connectant amb tu per bé que ja no és la sorpresa del primer llibre, i alguna de les proves que els nostres herois han de superar et poden resultar distants per no ser un friki de tal o de qual, o per ser relatives a la cultura local americana. És un problema quan la gràcia d'un producte així es basa gairebé exclusivament en això. Tanmateix no deixa de resultar entretingut. 

Com a novel·la de ciència-ficció no és ni serà un clàssic. No hi he trobat idees innovadores. Els plantejaments high-tech i de ciència ficció ja els he vist molts altres cops en altres productes. Però l’Ernest Cline no se n’amaga. Ans al contrari, ell mateix et facilita la referència al producte friki en qüestió. 

En conjunt, una digna segona part. Si et va agradar la primera, aquesta també t’agradarà. A veure quan faran la pel·lícula...

El fin de la muerte de Cixin Liu

La trilogia dels tres cossos acaba amb la novel·la "El fin de la muerte". Un gran llibre per a completar una trilogia de la Ciència Ficció que de ben segur esdenvindrà un gran clàssic del gènere. "El fin de la muerte" ha estat guardonada amb el premi Locus 2017 i Hugo 2017. Ciència Ficció en lletres majúscules.

Ja ho vaig dir a les altres ressenyes crec però en aquest llibre em reafirmo: Cixin Liu insufla, amb aquesta obra, una bafarada d'aire fresc en un gènere que semblava de cap a caiguda des de ja fa bastants anys. Aquest tercer llibre és el colofó. Ja al segón volum, Liu occidentalitza l'obra per a fer-la més accessible al món, i en aquest segueix igual. El llibre és més llarg que l'anterior però més clar que el primer sens dubte i en aquest aspecte com el segon: Aquí els noms son senzills de reconèixer, no com en el primer que tants noms xinesos similars podien confondre fàcilment. Es troba dividit en parts molt ben diferenciades. Inclús es permet el luxe d'explicar pel mig un conte "infantil".Ja entendreu a que ve. L'obra ens transporta de salt en salt al futur de la humanitat i més enllà. Arriba a un futur tan llunyà com ningú en cap altra novel·la de cifi que jo hagi llegit. I aquest resulta un trajecte ple d'idees originals i imaginació desbordant com feia molt que no llegia. 

Si recordem la segona part (Alerta : Spoilers) la estratègia del bosc fosc posa en escacs el pla dels trisolarians en la seva creuada per conquerir la terra. En una primera part, tornem enrere en el temps a l'època en la que la Terra estava sota l'amenaça de la futura invasió trisolariana. En aquells temps es va executar un projecte que consistia en enviar un ésser humà a la flota trisolariana que es trobava en rumb directe a la Terra. En la segona part del llibre, en un futur de prosperitat per a la humanitat es manté aquesta situació de taules similar a la de Destrucció Mútua Assegurada de la guerra freda. Fins i tot en un clima de pau entre ambdues races els Trisolarians comparteixen coneixements amb la humanitat. Tanmateix tot depén d'un sol home que garanteix la situació: el protagonista del volum anterior. 

El llibre és més llarg que l'anterior. Es troba dividit en parts molt ben diferenciades. Inclús es permet el luxe d'explicar pel mig un conte "infantil".Ja entendreu a que ve. Ens transporta a un futur tan llunyà com ningú en cap altra novel·la de cifi que jo hagi llegit. I aquest resulta un trajecte ple d'idees originals i imaginació desbordant com feia molt que no es veien. 

Si hi ha alguna obra de Ciència Ficció que s'ha de llegir, sens dubte, és aquesta trilogia. Per mi, de moment és l'obra en majúscules de la cifi del segle XXI. Senzillament, quan acabes, tens la sensació que has llegit quelcom que et deixarà empremta. Val la pena. 

Diuen que estan preparant la sèrie a Netflix... No sé... si hi ha alguna obra difícil de transportar a la pantalla és aquesta. Segurament resultarà en alguna adaptació col·lateral, amb un argument per a la televisió en el mateix univers perquè altra cosa no la veig. Veurem...

El bosque oscuro . Cixin Liu.

L'argument és el següent: La humanitat espera l'arribada de la flota trisolariana i es prepara convenientment. El llibre explora les diferents corrents i actituds que els humans adoptem davant la més  que previsible derrota davant els trisolarians. Resten encara alguns segles, que permeten temps per a que la humanitat desenvolupi diferents actituds al respecte. Alguns creuen que s'ha de fugir, actitut aquesta mal vista per una bona part de la humanitat. S'impulsa també la tecnologia espacial, fins a cert punt perquè recordem que s'han limitat els descobriments científics per la barrera imposada pels sofons enviats pels trisolarians. La ONU impulsa un projecte en el que es designen uns quants insignes personatges que cerquin una solució al problema. Aquest s'encarregaran de dur a terme els projectes que creguin convenients per a defensar la Terra i ho faran sense límit de recursos i en el més estricte secret per evitar la intervenció trisolariana.

He d'admetre que desprès de llegir la primera part de la trilogia ('El problema de los tres cuerpos") em va costar de continuar amb la segona part. Un llibre que, es veia força més llarg que l'anterior, que ja va tenir les seves dificultats (veure ressenya).

Tanmateix, la bona crítica i els comentaris molt positius rebuts per gent bastant afí als meus gustos em va animar.

He de confesar però, que em va costar Deu i ajuda passar dels primers capítols. Al llarg dels mesos anava deixant i reintentant. Recapitulant i abandonant.... Fins que, un comentari en un podcast dedicat al tema em va acabar de donar l'impuls necessari per seguir. I en dono gràcies.

Un cop superat els primers capítols, que semblaven seguir les dificultats del llibre anterior, el rumb que segueix es força diferent. La historia es torna clara i senzilla. Els personatges, la major part amb noms més occidentals es diferencien perfectament. I es torna interessant. Les propostes de Ciència Ficció, segueixen sent fresques i innovadores. Explicacions pseudo-científiques exhaustives amb molta traça otorguen un matís de realisme que et manté la suspensió de la incredulitat.

Al final, la sensació que has llegit quelcom que farà història. Quelcom nou, important, que feia molt de temps que no veies i que, sens dubte, passarà a la història de la Ciència ficció que, jo crec que s'estava quedant estancada.

La guerra de las Galaxias Made in Spain

Darrerament n'hi ha que han trobat un filó que es diu nostàlgia amb això dels llibres de records dels anys 80 i 90. Sembla que jo mateix, i suposo que la gent de la meva quinta, som el target objectiu adequat per aquest tipus de productes. Son un reclam perquè recopilen trossets de la nostra infància que sovint gairebé ni podem recordar, i ens els fan aflorar a la superfície del nostre conscient. I els records no tornen sols sinó que van  acompanyats de les emocions que vam viure associades amb aquell determinat producte o experiència. Unes emocions que es solen associar amb una època de la nostra vida que ens miràvem amb una visió més naïf, pròpia d'un infant. On tot era nou, i especial, i no estàvem "contaminats" per l'experiència i un judici més exigent. Aquests llibres ens recorden el nostre jo innocent que érem, i que avui està sepultat per una capa d'experiència que ens impedeix experimentar de la mateixa manera les coses, amb la mateixa il·lusió. 

Aquest llibre del que us volia parlar "La Guerra de las Galaxias. Made in Spain" és un d'aquest tipus de llibres que us comentava, basats en la nostàlgia, que farà les delícies dels frikis d'una edat determinada. Quan vaig veure el llibre a la llibreria (aquell tipus d'establiment en vies d'extinció, on encara es poden fullejar llibres físics, fets amb pasta de cel·lulosa, comprar-los, pagar al comptat i endur cap a casa en uns minuts) i el vaig fullejar, vaig veure clar que l'havia de comprar.

El llibre, és de tapa dura i paper de bona qualitat. Es ple de fotografies a tot color i composició agradable. Tot i això hi ha pàgines que la mida de la lletra és massa petita i no es deixa llegir gaire bé (ais, la vista cansada).

El llibre repassa la història de Star Wars a Espanya (la trilogia clàssica), des que es va estrenar la primera part l'any 1977 fins al 1986. Ens fa un repàs a tot aquell producte de marxandatge, tant el llicenciat com el no oficial o pirata, que aprofitava l'avinentesa per atreure ventes, també esdeveniments, protagonistes, noticies, i tot allò que ha tingut a veure ni que sigui remotament amb "La guerra de las Galaxias". La recopilació és molt completa. La feinada per a recollir tot això és ingent. L'autor ha necessitat anys d'investigació i molta col·laboració per trobar dades i objectes que s'han perdut en el temps i en les habitacions dels nens que avui ja fa temps que ho van deixar de ser. Llibres, discs, pòsters, fotos, joguines, pel·lícules, retalls de diaris, etc... Tot allò en que "Star Wars" va deixar la seva empremta, s'intenta recollir en aquest llibre.
A banda dels objectes de culte, també s'inclou comentaris, entrevistes i articles col·laterals per a fer-ho més distret. Per exemple, es detalla la participació dels actors de doblatge que van doblar les pel·lícules i la seva trajectòria professional. També s'inclou alguna entrevista a algun actor molt secundari que va participar en els films i històries personals de fans aficionats al col·leccionisme.

Reconec que la gràcia o no del llibre augmenta proporcionalment amb el nombre d'objectes que reconeixes del teu passat més enllà del treball periodístic i de documentació que inclou i que també s'ha de valorar. Al final, és un llibre que entra per la vista.

El pozo de Ascensión

Aquests dies de descans estiuencs, sota la intensa calorada que no et permet moure't per l'exterior, resulten ideals per a dedicar-te a la lectura a fons. I jo m'he endinsat en la segona part de la trilogía  "Nacidos de la bruma" de Brandon Sanderson. Ja en vaig fer una ressenya de la primera part "El imperio Final" en aquest post anterior. La segona part, amb més de 1000 pàgines, (tot un totxo) continua els esdeveniments que van acabar la part anterior

Atenció Spoilers:

Un cop amb el poder, Elend i Vin, han de gestionar els seus nous rols. Un cop has guanyat i tens el poder, no s'acaba si no que comença el teu viatge i no tothom serveix per a governar. Ja ho deia el Cruyff: "Lo difícil no és llegar sino mantenerse". 

Elend com rei de Luthadel i Vin com a la seva guarda-espatlles i heroina dels Skaa. El problema és que el pare de l'Elend, el dèspota Straff, torna de l'exili amb el seu exercit i amb la ferma intenció de recuperar la ciutat a qualsevol preu. Una amenaça a la qual no es troben preparats per combatre. Paral·lelament una altra amenaça sembla que s'acosta. Sembla que amb la mort de Lord Legislador, quelcom sinistre que mantenia ell sota control, es troba un altre cop lliure: És el que anomenen com "La Profunditat".

Gran part de la força de la novel·la rau en els seus personatges, que no podem evitar estimar ja des de l'anterior novel·la i que aquí l'autor evoluciona encara més.  Elend, el rebel fill de noble, teòric idealista ha de posar en pràctica totes les seves teories sociològiques i comprovar com no es tot tan fàcil com expliquen els llibres. El seu nou rol de rei el porta a prendre decisions difícils, a madurar i evolucionar si vol convertir-se en un rei. M'encanta la seva noblesa i honestitat, i com es manté firme en les seves conviccions davant les temptacions i oportunitats que el destí li presenta, els consells pragmàtics dels seus assessors amb bona voluntat, per a triar el camí ràpid i fàcil que aniria en contra de tot el que ell creu.  I no hi cau, tot i sabent que, la seva fermesa en les seves conviccions tindrà un preu molt elevat per a ell i per als que estima.

Vin, la noia lladre crescuda en els baixos fons amb poders alomàntics que va descobrint amb el pas del temps i que s'ha convertit en una semi-deesa per al seu poble, és un mar de confusions, es debat entre la seu paper al món, i amb l'ajut d'un altre personatge que la confón encara més, dubta de quin és el seu rol. Els seus poders la fan una arma en mans d'Elend? Els seus origens humils el fan digna d'ell? El que ella perceb i ningú més, una amenaça per a tothom, l'allunya d'Elend, però ella l'estima.

Tots dos acompanyats de la seva colla d'amics de sempre, Ham, Clubs, Sazed, Brisa, i d'altres de nous  

I tot això en un món complexe amb un rerafons màgic, on l'estrategia política i militar combinada amb combats i acció i màgia i la sensació de que hi ha molt més al darrera que tardarem en saber: Quin és l'origen de la bruma, de la cendra que plou constantment al món?

Sincerament, feia molt de temps que no m'atrapava tant una novel·la de fantasia. I sabeu que? Estava força desencantat, i aquestes novel·les m'han fet retornar les ganes de llegir. I encara em falta una novel·la per a completar la trilogia i 5 novel·les més, de moment, ambientades en el mateix univers. 

Yuju!!!!

Hyperion

Aprofitant la reedició que Nova ha fet d'aquesta saga clàssica de la ciència ficció, m'he rellegit la primera part "Hyperion" per a poder seguir amb la segona "La caida de Hyperion", que la tenia pendent des de fa molt de temps. Encara em falta "Endymion" i "El ascenso de Endymion", però em sembla que descansaré del tema una temporadeta.
La veritat és que em resulta complicat fer una ressenya d'aquests dos llibres que faci justicia. De ben segur que la complexitat i matisos de l'obra no quedarà prou reflectida en aquesta entrada de blog. Més aviat seria mereixedora d'una tesi doctoral dedicada.

Hyperion

"Hyperion" és una novel·la de ciència ficció que en realitat està formada per una sèrie de contes curts. Imita l'estructura de l'obra "els contes de Canterbury" de Geoffrey Chaucer del segle XIV, una de les obres més importants de la literatura anglesa. El nom de l'obra també és el nom del planeta al qual viatgen els personatges, en una peregrinació cadascú pels seus motius particulars i la seva curiosa història. Les històries tenen, com a comú denominador, una misteriosa entitat que aparèix de tant en quant, "L'Alcaudón". Però hi ha tants elements a comentar que millor anant-los desgranant poc a poc. Primer considero interessant exposar el marc històric en que es troben ambientades les novel·les. Desprès un glossari de termes us pot ser molt útil per a que no us perdeu en l'univers de ficció que la novel·la ens planteja.

Marc històric
"Hyperion" està ambientada en un futur molt llunyà. La Terra va ser destruïda per un forat negre que es va crear fruit d'un experiment. És el que anomenen "El gran error". En conseqüència, la humanitat es va desperdigar per la galàxia. Amb l'ajut d'una inteligència artificial que havia construït l'home, "el TecnoNucli", van crear una xarxa de portals que anomenen la "Red Teleyectora" que comunica instantàniament, un planeta amb un altre. Això ha permés crear una mena de Federació de planetes anomenada "La hegemonia" i que ha propiciat la lliure circulació de persones i de comerç entre tots els mons. La tecnología s'ha dominat fins a tal punt que, la gent més rica pot tenir més d'un d'aquests portals "Teleyectores" privats a casa combinant entorns de diferents planetes en un mateix espai.

Però no tots els mons descoberts i colonitzats han estat integrats a la xarxa de portals. Per arribar a un d'aquests mons s'utilitzen naus dotades de propulsió translumínica proporcionada pel que anomenen motor Hawking. Aquesta tecnologia permet viatjar per l'espai amb certa facilitat, tot i que comparant amb la xarxa de portals, fa que els seus viatgers s'hagin de mantenir en suspensió criogènica durant el viatge, que pot tardar anys. És el que anomenen "deuda temporal".

No tota la humanitat pertany a "La hegemonia". En la dispersió per la galàxia, un conjunt d'humans es van aillar de la xarxa, i ara van per lliure, desconnectats completament de "la Hegemonia" però units entre ells. Els anomenen els "Exters" i han estat i estan en conflicte amb la Hegemonía pel control d'alguns sistemes. Hyperion n'és un. Hyperion és un planeta que no ha estat encara integrat a la xarxa de portals, però és preten que així ho sigui. L'interés per aquest planeta rau en unes extranyes ruines, aparentment alienígenes, anomenades "les tombes del temps". Unes estructures amb una esfinx i unes tombes escarvades en la roca, en les quals hi ha, el que anomenen un camp "antientròpic". Sembla ser que, les tombes viatgen en el temps cap al passat i, en conseqüència es produeixen estranys fenòmens temporals al seu voltant. Aquestes tombes són motiu d'investigació pels científics i arqueòlegs.

Hyperion: La primera i millor novel·la de la saga.
En aquest context arrenca la novel·la. Un grapat de peregrins es dirigeixen a Hyperion abord d'una nau Arbre (les naus que utilitzen els Templers de l'època). Es dirigeixen a les tombes del temps. A la cerca de l'Alcaudó per diferents motius. Cadascún d'ells du una història a les espatlles que té a veure d'alguna manera o altra amb el mític èsser que aparèix per les Tombes del Temps. Durant el viatge cadascú posara en comú, amb la resta de viatgers, la seva història.

La Hegemonia de l'Home

És l'organització formada pel conjunt de planetes, més de 200. "La Hegemonia" es governada per el FEM (Funcionari Executiu Màxim) i la "Entitat Suma" que és un parlament format per representants pels diferents mons.

El gran error

Es tracta d'un incident que es va produïr a la Terra en un experiment i que va conduir a la creació d'un forat negre que va destruir la terra ("La vieja Tierra").

La Hegíra

Es coneix amb aquest nom a la gran migració de la humanitat cap a altres planetes degut a la destrucció de la Terra.

La Xarxa de Mons

 És la xarxa de mons unida pels portals de teletransport. Mitjançant aquests portals es pot viatjar de forma instantània entre els diferents mons. Prèviament algú ha d'arribar-hi per altres mitjans més convencionals i construir-hi un portal comunicador, és clar.

El Tecno-núcli

Les IA (Intel·ligències artificials) que va construir l'home van evolucionar fins arribar a reclamar la seva independència. El Tecnonúcli és la entitat formada per la unió d'aquestes IAs que les representa enfront els humans. És un element que assessora a la Hegemonía, i que els va proporcionar, en el seu moment, la tecnología per a contruïr la xarxa de teleportació entre mons.

Els Éxters

Son descendents dels humans que es van aïllar de la Xarxa de Mons. Enlloc de poblar planetes, han adaptat els seus cosssos genèticament per a sobreviure a l'espai. S'agrupen en naus que anomenen Eixams. Estan en conflicte amb La Hegemonia.

La Esfera de Dades

És una mena d'internet o xarxa de comunicació virtual construida pel Tecnonúcli i proporcionada a la Hegemonia , que permet accedir-hi mitjançant implants neuronals.

El planeta Hyperion

Protagonista de la novel·la. Anomenat així en honor al poema inacabat del mateix nom de l'autor britànic romàntic del segle XIX, John Keats. Planeta en el que un mecenes agrupa un grapat de poetes  i artistes en una ciutat que anomenen Keats.

Les tombes del temps

Es troben a Hyperion. Unes ruines rodejades de misteri. Envoltades de camps "antientròpics" que produèixen pertorbacions espai-temporals. Sembla que les ruines estàn permanentment viatjant cap enrera en el temps.

L'Alcaudó

Sol aparèixer a prop de les Tombes del temps. És una entitat provinent del futur. Una mena de golem/terminator amb una armadura de punxes, que també es anomenada "Senyor del Dolor" pels adoradors de l'esglèsia de l'Alcaudó. L'èsser es dedica a matar sense saber el motiu concret. Diu la llegenda que 7 peregrins aniràn a cercar-lo i només un sobreviurà amb el seu desig complert.

Nacidos de la Bruma 1: El imperio final

Brandon Sanderson és l'escriptor de fantasia de moda des de fa uns anys. Prolífic com el que més. Porta poc més de 10 anys i ja ha escrit més de 20 novel·les de fantasia de gran nivell. La seva declaració d'intencions és renovar el gènere fantàstic. Afirma que, aquest gènere, es trobava estancat en l'arquetip de l'heroi de Campbell del qual ja vaig parlar en un altre post fa molt de temps. Doncs que si, que la fantasia segueix sempre el mateix patró i que si no es dota d'aires nous, la gent l'avorrirà i el gènere morirà. 

Que és prolífic està molt clar. Només cal passejar una estona per Gigamesh i contar quants llibres de Brandon Sanderson hi ha, sobretot editats per Nova.

Jo personalment em resisteixo a llegir fantasia, excepcions al marge. Mira no sé, soc més de ciència ficció. Però ja tenia la sensació que m'estava perdent una gran part important de la literatura fantàstica, ara que sembla que la ciència ficció va de baixa. (només cal mirar les estanteries de les llibreries i veure com han canviat les coses. Fa temps que la secció corresponent de l'Abacus hi havia un 80% de CiFi i un 20% de Fantasia. Ara aquest percentatge s'ha invertit). Consti que ja havia llegit la primera part d'una altra nissaga seva, també de fantasia, la dels Reckoners. Tot i que és d'un caire més superheròic, realment ara veig que l'estructura és molt semblant. 

Així doncs, ara m'he llegit una de les seves primeres novel·les que també és el principi de la seva més famosa nissaga. Mistborn ("Nacidos de la Bruma 1: El imperio final").

Si hagués d'emetre un judici breu, diria que si, que m'ha agradat. M'ha fet flipar? No. Potser ja em faig gran per a aquest tipus de literatura. Podria dir exactament el mateix que amb la primera part dels Reckonners. El seu estil és planer. Es llegeix molt bé. La lectura és agradablement senzilla i entra molt fàcilment. El que fa, i no sé si és una constant o no (només n'he llegit dues i a les dues fa el mateix) és establir unes regles pel que fa a la màgia/superpoders molt clares i concretes. Poc a poc, no tot de cop, integrant-ho amb la trama, et va explicant les particulars regles. Jo ho trobo un pèl artificial fins al punt que de vegades tinc la sensació que estic llegint les instruccions d'un joc de taula o quelcom similar. Si que ho intenta dissimular enmig de conversacions de personatges, però se li veu el llautó. No sé, tinc la sensació que no s'hauria d'explicar tant. Li treu realisme. A banda d'això, no es pot negar que no hi posa imaginació i talent.
La història gira al voltant de l'Imperi Final, una societat amb una estructura piramidal, al cap damunt hi trobem al Gran Legislador, el emperador i ésser més poderós que governa amb ma de ferro l'imperi. Rodejat i suportat per nobles amb les seves cases. Governen amb ma de ferro gràcies al domini de l'"alomància", l'art de generar màgia gràcies a l'ingesta i consum de determinats metalls i sotmeten a l'esclavatge al poble skaa, que es situen al punt més baix de la societat. En aquest context apareix un de
protagonistes, Kelsier, un alomàntic amb aires de lider decidit a conduir la revolució, desafiar al "Gran Legislador" i de pas venjar la mort de la seva dona. L'altra protagonista és la Vin, una noia amb poders que es obligada a ajudar a un grup de lladres de baixos fons. La Vin apunta maneres en l'art de l'alomància però no domina els seus poders ni ha descobert tot el que pot fer. El Kelsier la descobrirà i l'ajudarà a desenvolupar tot el seu potencial. Ambdós personatges treballaran en equip, amb un grup de col·laboradors, en el pla mestre de Kelsier per enderrocar l'Imperi Final.
La història resol bastants dels arcs argumentals que es plantegen, però no desvetlla tots els misteris i es guarda asos a la mànega per a les següents parts, que n'hi ha, i moltes. Només us diré que aquest juny sortirà a la venda la 6a. part de "Mistborn" (nacidos de la Bruma). No ens queda res!!!
Ah i a Hollywood ja n'estan preparant la pel·lícula, així que correu a llegir-lo abans de que no surti al cinema i us espatllin l'experiència.

El problema de los tres cuerpos de Cixin Liu

Avui en dia, desprès de tot el que hem viscut els que ja tenim una edat, cada cop resulta més difícil que et sorprenguin amb algun argument de novel·la de ciència ficció. Doncs he d'admetre que aquest ho ha aconseguit. Potser per què l'autor és xinés i això li confereix una perspectiva nova del món. Per aquest motiu aquest llibre representa una bufada d'aire fresc en el panorama actual. Va guanyar el premi Hugo 2015. És un llibre que es llegeix fàcilment, tot i que inclou alguns conceptes de ciència ben complexes. Es llegeix ràpid. Potser el que m'ha resultat una mica liat són els noms dels protagonistes (xinesos clar) que tot i ser alguns monosílabs (o potser per això) em confonien amb certa facilitat.

L'argument m'ha resultat força estimulant: Que passa quan de sobte, les lleis de la física deixen de funcionar. Les investigacions científiques arreu del món deixarien de tenir sentit? Com es relaciona aquesta crisi amb un joc de realitat virtual dissenyat per a resoldre el problema matemàtic dels tres cosssos? Que passa a una base secreta construïda al cor de la xina comunista del final del segle XX amb una gegantina antena de microones?.

Aquest llibre és la primera part d'una trilogia. Tan de bo que les altres parts estiguin al nivell d'aquesta. A veure si les traduccions arriben aviat.

Lectura per aquest estiu

Habitualment quan arriba l'estiu, si sou dels afortunats que podeu esgarrapar temps per a vacances, i em refereixo a autèntiques vacances, podeu dedicar-lo a aquelles aficions que tan ens agraden. Personalment, aquest any no estic disposat a que passin els dies sense pena ni glòria. Llavors passa que uns dies abans de tornar a treballar se't queda la cara de tonto pensant la quantitat de temps que hauries pogut dedicar a fer allò o això. Que ha passat? Doncs que senzillament la vagància t'ho ha impedit. Per la meva banda tinc una pila de novel·les que m'agradaria llegir aquest estiu (Deus de la CF!!! Doneu-me forces per a no caure en la distracció més fàcil. El camí al costat fosc és més fàcil si...)

Doncs a veure que tenim:

'Aurora' de Kim Stanley Robinson: 

Explica la història d'una nau intergeneracional que va sortir de la Terra fa unes quantes generacions i que es dirigeix a colonitzar un nou planeta. Aquest és un tema clàssic de la CF. Es tracta d'una de les possibilitats més plausibles per a salvar grans distàncies per l'espai. Es crea una nau amb l'hàbitat necessari que emuli el màxim possible les condicions de vida a la Terra. Els seus ocupants viuran la seva vida a la nau viatjant a velocitats properes a la de la llum però sense passar-se. Tindran descendents i passaran varies generacions fins que arribin al planeta destí, on s'instal·laran.  El problema d'aquest sistema és obvi. És lent. Requereix d'una gran enginyeria mediambiental i d'una gran dosis de psicologia. No sabem quina serà la reacció psicològica de la gent, tancada en una nau per sempre més. Intueixo que els riscs de revoltes i  desequilibris emocionals seria el repte més important que haurien de resoldre, més enllà dels problemes tècnologics, que també. En aquest llibre es posa el focus sobretot els problemes de manteniment mediambiental que s'haurien d'enfrontar en un viatge així.

'Seveneves' de Neal Stephenson:

La lluna ha estat destruida. Els fragments que en resten colisionen els uns amb els altres i es tornen, de forma exponencial, en fragments més petits. El problema és que els fragments cauran sobre la Terra en una pluja destructiva que durarà segles i arrassarà tota la superficie del planeta deixant-la completament inhabitable. Aquesta és la premisa de la novel·la i aquest és l'apocalipsi que destruirà la humanitat al qual s'hauran d'enfrontar els protagonistes. El llibre forma part de la col·lecció Nova i en format paper, es de tapa dura. Aprofitant la vinentesa, es reedita en el mateix format, l'altra novel·la famosa de l'autor: Criptonomicón.

'Hyperion' de Dan Simmons: 

Això no és una novetat. És una reedició d'un clàssic a la col·lecció Nova, en tapa dura, edició de luxe (o sigui, que fan molt goig). Tot i que el primer ja me l'havia llegit fa molts anys i em va deixar records impagables, l'estic rellegint per a refrescar la memòria i encarar les següents parts que també es troben en el mateix format.

L'autor ens va deixar imatges impagables i escenes impresionants en aquesta novel·la. Tan de bó les següents parts estiguin a l'alçada.

'La Patrulla del tiempo' de Poul Anderson:

Una altra reedició amb edició de luxe per a la col·lecció Nova. També la tinc pendent de llegir aquest estiu. El llibre és un compendi complet de tots els contes de l'autor sobre la patrulla del temps.

Bé, tinc més llibres a la recàmera però no vull agobiar al personal. Així que per avui ja n'hi ha prou. Si aconsegueixo llegir tot això aquest estiu em donaré per ben satisfet. 

Fins a la propera... 

Ucronies i Titans

Aquests dies he tingut temps per a veure dues sèries que no puc estar-me de recomanar-vos.

The Man in the High Castle

De la ma de la productora de Amanzon, ens arriba la sèrie adaptació de la novel·la de Philip K. Dick del mateix nom: "The man in the High Castle".

Es tracta d'una ucronia alternativa en la que Hitler ha guanyat la II guerra Mundial. El territori dels USA se l'han repartit entre els japonesos i els Nazis. En aquest context circula entre la resistència una pel·lícula (feta amb super 8, estem a l'any 1962) en la que es poden veure imatges de com els USA van guanyar la guerra. És a dir, imatges de la nostra història, tal com van passar realment els fets Intrigant no?. La novel·la de Philip K. Dick es bastant críptica, però la sèrie està molt ben feta. L'ambientació molt ben aconseguida. El detall d'unes ciutats nordamericanes en mans dels Nazis, l'ambient opressiu, de novel·la negra.

A la nostra protagonista, Julie, li cau a les mans un d'aquests films, on pot veure una realitat diferent. Una realitat en la que els USA han guanyat la II Guerra Mundial. La seva germana li passa la pel·lícula moments abans de morir a mans de la policia Japonesa. En veure la filmació, es veu en la obligació de transmetre la cinta al contacte de la resistència a qui anava destinat. Totes les filmacions es porten al que anomenen "Man in the High Castle". No sabem qui és ni que suposen aquestes cintes.

Sembla que les misterioses pel·lícules són el macguffin. Allò que tothom persegueix, al voltant del que es construeixen les trames dels diferents personatges, molt més desenvolupades que a la novel·la. De fet gairebé queden en un segon pla. El problema que hi veig és que sembla d'aquelles sèries que com més èxit tenen, més tardarem en saber el secret de les misterioses pel·lícules.

Attack on the Titan

L'altra sèrie és un anime: Attack on the Titan, basat en el manga del mateix nom.
En un futur llunyà, el que queda de la humanitat es veu obligada a viure rere un sistema concèntric de muralles per protegir-se de l'atac d'uns éssers gegantins que anomenen Titans. L'únic objectiu dels Titans és cruspir-se humans. Podríem dir que son una mena de zombis gegans. Desputllats completament però sense òrgans sexuals. Amb cares de gent normal i somriures de bon jans i amb una boca enorme, el seu aspecte no és gens terrorífic, i això resulta un contrapunt sinistre a les seves intencions. En aquest context, fa 100 anys que els titans no han atacat el mur i la humanitat viu una pau relativa. Fins que un bon dia, apareix un tità descomunal que fa un forat en el mur. Això permet que la resta de titans penetrin en la ciutat i provoquin una massacre.
Els protagonistes de la sèrie, son 3 amics , Eren, Mikasa i Armin, que es veuen obligats a fugir a posicions més interiors en el sistema de muralles. Eren perd a la seva mare en l'atac i jura dedicar tota la vida a lluitar contra els Titans. Eren és perseverant i sembla posseïdor d'un poder secret. Mikasa no es separa de Eren, a qui deu la vida de ben petit. És una lluitadora temible. I Armin, amb un complexe d'inferioritat, resulta ser un gran estratega. Els tres amics s'allisten a l'exercit per combatre els titans. Els acompanyaran altres companys amb més o menys pes en la trama.
Bona part de la força de la sèrie descansa sobre els seus protagonistes, amb molta personalitat. I l'altre pilar són els titans, o més aviat el seu misteri. Que són? D'on venen? Perquè aquesta obsessió per menjar humans? Com es poden vèncer? Esperem que a mesura que avanci la sèrie en traguem l'entrellac de tot plegat. (la podeu seguir a Netflix).

El marciano de Andy Weir

No hi ha dubte que és el llibre de ciència ficció del moment. El boca a boca ha dut aquesta novel·la als primers llocs dels rankings. Merescudament? Jo diria que si. Anem a intentar descobrir-ne el secret del seu èxit.

De que va? La premissa és molt simple. Un astronauta, Mark Watney, membre d'una expedició al planeta Mart, és queda sol abandonat al planeta vermell. Els altres membres de la tripulació el donen per mort i emprenen el viatge de tornada sense ell. Però poc temps desprès es recupera i s'adona de la seva situació. Haurà d'emprar el seu enginy al màxim per a sobreviure en un entorn completament hostil.

La major part del llibre està narrat en primera persona, i conforma  el diari que cada dia va registrant el protagonista, a excepció de les parts que transcorren a la Terra i a la nau de la resta de tripulació, que són diàlegs i narració habituals.

El primer que sorprèn d'aquesta novel·la és la precisió científica amb la que ens descriu les mil i una operacions que ha de realitzar el protagonista per tal de sobreviure. Jo no sé prou de química ni física com per a validar tot allò que d'aquestes matèries se'ns explica (que és molt), però sembla tot molt realista, ja que les explicacions i justificacions científiques són exhaustives i detallades, amb càlculs de quantitats inclosos. M'agradaria que algun expert em comentés quin grau de validesa té. Més que res, per estimar-ne el grau de realisme de la novel·la, que sembla molt alt. I aquest realisme (Ciència ficció dura (Hard CiFi)  sens dubte) et dona un aire d'autenticitat tal que sembla que realment estigui basada en fets reals.

I potser pensareu: "quin conyàs!". Doncs no. Ans al contrari. L'habilitat amb la que l'autor ens explica el que en altres mans seria un farragós catàleg de ciències aplicades, és un altre punt fort de la novel·la. I és que està narrat amb una destresa que no veia des d'aquelles obres de divulgació científica del gran mestre Isaac Asimov. O sigui, que no se't fa pesat en cap moment. A part, es combina amb la dosi justa d'humor i emoció. Tot plegat et proporciona una experiència de lectura planera i amena. I això que l'autor, Andy Weir, és novell. És la seva primera obra que jo sàpiga. Esperem que en faci moltes més d'aquesta qualitat.

L'ingredient d'humor és essencial. El protagonista utilitza el seu sentit de l'humor per a sobreposar-se a les situacions més desesperades i de pas, serveix al conjunt de la novel·la per a desdramatitzar una mica la situació.

L'altre ingredient és l'emoció. I és que la situació personal del nostre astronauta abandonat fa patir molt. Ja de per si, complicada però que a més, quan creus que no pot anar a pitjor, hi va. Tot i així, les situacions extremes, que ha de superar per a sobreviure, les resol amb molt d'enginy i molta ciència. Vindria a ser com una mena de McGyver del segle XXI, que es capaç de fer el més difícil amb els mínims recursos de que disposa.

Per acabar aquesta ressenya afegiré que consta d'unes 400 pàgines, que et passen volant i que et mantenen la emoció i la tensió des de la 1 fins a la 399 (les 2 de la matinada i no podia anar-me'n a dormir sense acabar-la). 

En definitiva, una novel·la que s'ha de tenir molt en compte, ja que, tal vegada, som davant d'un nou clàssic de la CiFi del Segle XXI (i qui sap si no tan CiFi en un futur no gaire llunyà). 

p.d.: Diuen, no sé si per a fer-ne propaganda o de veritat, que Ridley Scott serà l'encarregat d'adaptar aquesta novel·la al cinema. Sincerament, no la veig com a film. Es a dir, si que es pot fer, o i tant que si. Però dur les explicacions detallades que hi conté a un llenguatge cinematogràfic, no ho veig factible. Probablement serà quelcom "basat en..." però perdent la gràcia, l'esperit i allò que fa que la novel·la sigui tan especial (no, espacial no, especial).

El Círculo de Dave Eggers

Us recomano aquesta novel·la. Per mi, es convertirà en l'actualització de 1984 de George Orwell al segle XXI. I a més, resulta terroríficament pròxima a la nostra realitat actual.

El Cercle és una empresa d'aquestes de xarxes socials tan modernes i progres tipus Google o Facebook, que tenen un Campus en el que conviuen els seus treballadors joves, intel·ligents i creatius.  La protagonista, Mae, està encantada de que l'hagin seleccionat per treballar al Cercle. D'entrada comença al departament d'Experiència del Client, en la que es dedica a atendre dubtes i incidències dels clients, però poc a poc anirà introduint-se més i més en la dinàmica de l'empresa. 

El Cercle va començar creant el servei TrueYou: un sistema que unifica en un sol compte personal i real, que correspon a una persona física concreta tots els serveis de xarxes socials, fagocitant facebook, google, twitter i demés i eliminant l'anonimat a la xarxa. A partir d'aquí el màxim objectiu de l'empresa és que els usuaris comparteixin al màxim tota la seva vida utilitzant els seus serveis.  

La protagonista va sent testimoni de la creació de projectes que, d'entrada són creats amb bona voluntat per a millorar la vida de la gent, com per exemple, un sistema de localització per a nens evitant així els segrestos i desaparicions. L'autor provoca contínuament la reflexió del lector mitjançant la presentació d'aquests projectes.

Mae primer es centra en la seva feina però aviat li criden l'atenció per descuidar l'aspecte més important: S'ha de sociabilitzar, emprant els diferents serveis de xarxa social i de comunicació per a compartir totes les seves experiències, valorar els esdeveniments socials que al Campus es van succeint i als quals hauria d'assistir, fer comentaris positius sobre productes patrocinats, penjar fotos etc... Com més "petjades" deixi en les xarxes socials del Cercle més ascendirà en el ranking de "sociabilitat" i més ben valorada serà dins la comunitat.

El punt d'inflexió arriba quan presenten un nou gadget: una webcam de la mida d'un cèntim , autònoma, que envia imatges directament via satèl·lit i que disposa d'una gran capacitat de bateria i que presenten amb l'innocent objectiu de poder veure l'estat de les platges en qualsevol moment per a poder fer surf.

Si hi ha algun aspecte que no m'ha acabat de fer el pes sobre aquest llibre és la innocència extrema de la protagonista. No em resulta massa creïble que ningú vegi el perill potencial de tots aquests projectes que van apareixent i tots es creuen amb els ulls tancats, que es faran servir a fi de bé, però entenc que la prota es veu envoltada per un entorn emocional que la embriaga, que té més de secta que no d'empresa i que altera el seu raciocini. Si no, no s'entén massa.

En resum, una reflexió actualitzada sobre la privadesa i el poder en la nostra societat que veu en les xarxes socials un mitjà de control de masses que ve a substituir el gran germà del passat segle XX.

Molt recomanable!!!

En caida libre de Louis McMaster Bujold

Desprès de veure "Guardianes de la Galaxia" em vaig quedar amb ganes de més Space Opera. I llavors vaig recordar que tenia a mig llegir una gran saga d'aquest sub-gènere de la ciència ficció. Em refereixo a la saga de Miles Vorkosigan de Louis McMaster Bujold. 

Es tracta d'una saga formada per 20 novel·les, de les quals en vaig llegir algunes fa bastant temps  que em van agradar molt, però per a o per b, no vaig seguir. Doncs el temps de les vacances és un bon moment per a reprendre la seva lectura. 

El que he fet és començar pel principi, en ordre cronològic, com és lògic. La primera novel·la ambientada dins l'univers de Miles Vorkosigan és "En caida libre" (Falling Free). Realment, els esdeveniments que s'hi narren són molt allunyats en el temps cap enrere respecte els principals moments de la saga: la història del propi Miles Vorkosigan. I desconec encara quin és el lligam, si és que n'hi ha algun, entre les dues històries.

"En caida libre" explica la història dels "quadrumans". Una raça genèticament dissenyada per a treballar i viure en gravetat zero. La seva particularitat és que enlloc de cames hi tenen braços, i això els permet moure's més comòdament en una estació espacial sense gravetat. Com han estat creats per una poderosa empresa, Galac-Tech, són considerats una propietat i per tant no tenen drets. No són ciutadans, són un experiment (esclaus en el fons). En Leo Graf és un enginyer contractat per l'empresa Galac-tech per tal d'ensenyar soldadura en gravetat zero als "quadrumans". La novel·la explica la seva convivència a l'estació espacial amb els quadrumans; com ben aviat comença a tenir conflictes morals sobre el tracte que reben. Veurem doncs, el procés que segueix de conscienciació sobre la realitat que l'envolta.

La novel·la va rebre el premi Nebula i va ser nominada per l'Hugo l'any 1988. L'argument és senzill i ben narrat. Les descripcions sobre enginyeria espacial molt acurades i imaginatives, però si us he de ser franc no crec que fos necessari explicar amb tot luxe de detalls operacions d'enginyeria  espacial imaginades. Reconec que aporten realisme i base, però les he trobat excessives i d'escàs interès.

D'altra banda, tampoc m'ha fet massa gràcia que alguns esdeveniments una mica agafats pels pèls, facin possible que alguns plans impossibles surtin bé (no puc explicar el que).

Tot i així, és llegeix ràpid i com he dit abans és lleugera, ben escrita i no té massa pretensions. Seguirem informant quant tingui la oportunitat de seguir amb el següent llibre...

Ja m'ha arribat el llibre!

M'ha arribat el llibre del concurs de laespadaenlatinta.com.
Moltes gràcies a Gigamesh i laespadaenlatinta.com, i per suposat a Tim Powers!

He guanyat el concurs!!!!

Avui estic molt content!!! Ahir vaig rebre una grata noticia. Soc el guanyador del concurs del blog La espada en la Tinta, del llibre signat per l'escriptor Tim Powers "Ocultame entre las tumbas" amb una portada inèdita,  diferent a les que es posaran a la venta al setembre,  dibuixada per Enrique Corominas (el que fa les il·lustracions dels llibres que publica Gigamesh, Juego de Tronos entre d'altres).

Es dona la circumstància que em vaig quedar amb les ganes d'assistir a la sessió de signatures que va organitzar la llibreria Gigamesh a Barcelona. De fet, estava pensant d'anar-hi algun dia d'aquests a veure si havien posat a la venda algun exemplar signat.

http://www.laespadaenlatinta.com/2014/08/ganador-ejemplar-ocultame-tumbas-firmado.html

Moltes gràcies a http://www.espadaenlatinta.com