dissabte, 30 de gener del 2010

Els iPad del futur (o més aviat del passat) (I)

Sí, no soc l'únic que quan ha vist la presentació del nou gadget d'Apple, el iPad, aquesta tableta amb pantalla tàctil, he pensat, això ja ho havia vist jo en el futur (voldràs dir al passat). I és que ja fa temps que podem veure "iPads" als films i sèries de ciència ficció.
Per exemple, a Star Trek: DS9, els membres de la estació espacial utilitzen una mena de tabletes per a gestionar dades que porten arreu, entreguen, canvien. Semblen bastant de plàstic i la pantalla és completament estàtica, suposo que per no calia invertir en efectes especials innecessaris. S'anomenen curiosament PADD un acrònim de Personal Access Display Device. (s'hauran inspirat en aquest nom? Star Trek i el mon d'Apple sempre han estat molt relacionats, han participat des de fa molt temps en l'ambientació de les pel·lícules i suposo que Apple ha patrocinat els films i les sèries).

diumenge, 24 de gener del 2010

Sherlock Holmes

Abans que res, estic escrivint aquest post amb una bona dosis de febre, aquí em teniu, al llit. Aixi que sigueu piatosos si cometo algun que altre error més dels habituals.
Però es que abans de "pillar" aquest virus vaig anar a veure Sherlock Holmes. I no vull establir cap relació de causa-efecte entre el film i les meves angines. Abans de veure-la reconec que vaig surfejar per les webs de cinema copsant opinions. I la veritat és que l'únic que es salvava era la interpretació dels dos protagonistes. Però que voleu que us digui, jo m'ho vaig passar teta. Desconec si està filmat més be o més malament tal com molts diuen. No tinc prous coneixements cinematogràfics per a jutjar-ho. Però el que si que puc jutjar és que m'ho vaig passar molt be. Si, ambdos actors estan genials en el seu paper del famós detectiu i el Watson. I t'ho fan passar molt be.
La trama no és, allò que es diu imprevisible. Vull dir que ho veus venir, però per mi no és el més important. Queda eclipsat per la poderosa interpretació dels protagonistes i a mi gairebé ni m'interessa. Pel que sembla han obert una porta a noves parts en les que es ja tindran l'oportunitat de cuidar més aquests altres aspectes com ara el guió. Aspectes secundaris totalment ;-)
Un altre aspecte que m'agradaria destacar és que aquest Holmes em recorda una mica més que els altres a House i a la relació entre el famós doctor televisiu i el seu amic Wilson (ara que em fixo el nom Wilson s'assembla poderosament a Watson). Si, ja se que House te com a referència a Sherlock Holmes, però la relació entre ambdòs personatges aquí crec que li deu algo a un tret distintiu de House.
Un altre tema que la gent critica força és l'increment d'escenes d'acció i de dosis de violència dels protagonistes. Que jo sapiga Sherlock Holmes sempre se li ha donat be l'esgrima i la lluita. D'altra banda, tampoc ho trobo excessiu, per un estil de pel·lícula com aquest.
Estan molt be els paisatges d'un Londres d'època que podem veure i també molt bé la BSO que s'empega com una lapa.
Postdata: el sò de la sala de cinema primer era pèssim. No es per justificar però fan venir ganes de baixar-te la versió DVDScreener que volta per internet, perquè potser s'escolta igual o millor.

Esperem que hi hagi Sherlock Holmes per a molt temps.

dimecres, 13 de gener del 2010

S'ha acabat, Potter!!!! (Spoilers!!)

More about Harry Potter i les relíquies de la Mort
Ara desprès d'haver llegit i paït el llibre tinc la sensació de que la història del Harry Potter s'ha fet massa curta. No em malinterpreteu, el darrer llibre és moolt llarg i passen moooltes coses, però la perspectiva que tenia a les primeres novel·les era que hi havia Potter per a estona. Que la lluita entre el be i el mal s'allargaria per sempre inclús en generacions posteriors. Que els aconteixements no es precipitarien tan aviat. Que la tornada del Voldemort seria a llarg plaç. Però no ha estat així. En aquest darrer llibre l'autora ha premut l'accelerador precipitant als protagonistes, i a nosaltres de rebot, per una muntanya russa d'acció i esdeveniments gairebé ininterrompuda, amb algunes curtes pauses pel mig. Precipitant-nos com he dit cap al final de la història. Un final amb una resolució, per mi, una mica agafada pels pèls. Tot i així el viatge ha estat molt intens. Ens fa recorre tots els escenaris de les altres novel·les. Ens fa desfilar per davant tots els personatges. Es tracta d'una caiguda lliure cap al infern del pobre protagonista, torturat brutalment penso jo, per la senyora J. K. Rowling. I es que ja crec que no pot passar-ho pitjor, el pobre. El pobre noi es torturat en tots els aspectes, tan físicament com moralment. Perd èssers estimats. Perd amics. Perd la confiança. Perd referents i guíes. Ho perd gairebé tot per no dir tot.
S'ha acabat la vida normal. El tradicional curs a Hogwarts. El cicle anual. En aquest darrer llibre, es destarota tot. I com no, la seva recerca acaba on tot va començar, on sempre ha estat casa seva, en una èpica batalla de les que tan agraden i que no podia faltar on intervé tothom, tots els amics i enemics que ha anat recopilant al llarg de 7 anys. A diferència de l'anterior llibre, en el qual vaig trobar que hi havia molta palla i costava d'arrencar els aconteixements, aquí s'espolsa tota la palla i la novel·la avança des de ben be el principi.

Tinc un però més, a part de la resolució final. Es tracta d'això d'inventar coses del passat dels personatges. Concretament sobre la història de Dumbledore. Resulta difícil de justificar que tot aquest material no hagi aparegut ni ser nomenat mai abans quan en Dumbledore estava viu. Resulta poc creible que no li expliqués res de tot això al Harry. El desprestigi, tota la merda que li tira a sobre la autora, només és una arma més per a minar la resistencia del Harry. Per a trencar la imatge que tenia idealitzada en Harry del seu mentor. Per esfonsar-lo més en la misèria. Perque el Harry, igual que nosaltres, no enten com es que en Dumbledore no li havia explicat res. No li cuadra. El culpa de no hagi confiat prou en ell. El culpa de no ser tan bo com ell el creia. Dona-li la culpa a la teva creadora, Harry!!! Ella i només ella ha embrutat la memòria d'en Dumbledore! Ella t'ho ha fet passar tan malament, i a nosaltres també ens ha fet patir!!!

Gràcies per tot senyora J. K. Rowling. M'ho he passat molt be!!!!!

dilluns, 11 de gener del 2010

Solomon Kane

En Solomon Kane és un personatge creat per Robert Howard, el creador de Conan (si, si, el bàrbar) del qual en va fer unes 8 històries a principis de segle. Es tracta d'un personatge torturat pel seu passat durant el qual, les ha fet de tots colors i ara intenta purgar la seva ànima que es veu que ja se la tenia demanada el Lucifer, convertint-se en un purità. Evidentment el destí li te preparat un altre camí. El context històric i l'ambientació sobrenatural resulten bastant atractius: Son temps d'Isabel I d'Anglaterra i ens presenta un entorn ple de fanatisme religiós, bruixeria, supersticions i a les novel·les a més, s'ens presenta un continent Africà inexplorat, ple de misteris, terror, ciutats perdudes, canibals, aventures etc,....
En quant al film, no, no és el Hugh Jackman!!! tot i que la primera impressió en veure l'anunci de TV, és que es tractava d'un clon de "Van Helsing". Aquell film de l'Stephen Sommers, impossible de digerir i fàcil d'oblidar, ple de monstres clàssics del cinema digitalitzats i d'efectes especials tan abundants com de poca resolució. Inclús el protagonista es caracteritza com Van Helsing i s'assembla fisicament a Hugh Jackman. Però desprès el film no va pels mateixos camins per sort.
Tampoc vull dir que sigui una obra mestra, no us enganyeu. Es tracta d'un film bastant discret, sense gaires pretensions, però que es deixa veure, sobretot trobo ben aconseguida l'atmosfera que crea asfixiant, angoixant, barrejant elements entre sobrenatural, gòtics, d'edat mitjana, fanatisme religiós, bruixeria,etc.... Un pel cansí l'afany del protagonista de ser un purità, però suposo que el personatge era així. D'altra banda un temps horrible tota l'estona. No para de ploure i nevar. Tot es brut i ple de fang i això ajuda a crear aquesta atmosfera depriment.
En definitiva, un film sense massa pretensions, discret, que no preten enganyar a ningú amb aires de superproducció i que et proporciona una bona estona d'entreteniment amb un bon acabat estètic.

Pandorum

Un altre exemple de film que proposa grans possibilitats i es desfà com un terronet de sucre.
Una nau enorme plena de colons sembla que és l'últim que queda de la humanitat i és dirigeix cap a un nou mon per començar de zero. El que passa que els colons estan en hibernació i algú s'oblida de ficar el despertador. Així que passa molt temps fins que el nostre protagonista es desperta i es troba amb amnesia provocada per la llarga hibernació, enmig una nau de proporcions gegantines i a les fosques amb un reactor que no acaba de funcionar del tot be, i amb una nova especie humanoide amb molt mala llet involucionada, suposem que a causa d'un malfuncionament d'algunes càmeres d'hibernació. El trajecte cap al reactor per a arreglar-lo serà un malson. La nau és com un microcosmos amb les seves regions, i els seus habitants.
Igual que amb "Los sustitutos" quan menys te n'adones ja has arribat al final. S'ha esgotat el pressupost o les idees, o ambdues coses i el film acaba abruptament. I no m'explico com és que tarden una eternitat en arribar d'un extrem a l'altre de la nau durant el transcurs del film i desprès tornen en un tres i no res cap al pont.
Sembla que la nau no era tan gran al cap i a la fi, ni la pel·lícula tampoc.

dissabte, 9 de gener del 2010

Los sustitutos (i 2)

Continuant amb el tema del film de Bruce Willis, com a film resulta bastant mediocre. És una proposta molt interessant i si que exploren bastant, però es queda curt. Crea unes grans espectatives i possibilitats al principi, però al final es desunfla com un globus punxat i es queda en un bluf. És com un film amb aires de superproducció que és queda com un telefilm per a la TV. I es que la premisa és massa ambiciosa i els resultats al final es queden molt curts. Sembla com si s'haguessin quedat sense pressupost a mitja pel·lícula, perquè a més es que és curtíssima. Estàs seguint el film, no sense certa dificultat per cert (el tema dels sustituts confon), i de repent, xoques directament amb la fi de la pel·lícula en un vist i no vist.
I parlant del final, crec que estem davant el final més mal resolt en molts anys. No m'agrada gens. Anticlimax total, simple, xorra, un timo.

divendres, 8 de gener del 2010

Los sustitutos

Seguint la línea de Gamer, "Los Sustitutos" thriller futurista. Un film del Bruce Willis. El tema és el següent: Es desenvolupa una tecnologia que permet viure i sentir a través dels ulls d'un robot. D'aquesta manera tu ets a casa tranquilament mentre dirigeixes el teu substitut a distancia, el qual el portes a la feina, de marxa, etc... Quina ventatja te? No et canses, ni et poses en perill (si la feina és perillosa), ni et contagies, ni res. Però suposo que les morts per colesterol alt, infarts i sendentarisme estarien a l'ordre del dia. Els substituts es troben perfectament integrats al mon consumista/capitalista, de manera que pots trobar "ninots" més o menys barats, de més o menys prestacions, amb paquets de funcionalitats extra gairebé superpoders (amb descompte especial per a polis i soldats), o gangues que tot just proporcionen un sentit dels 5 normals. D'altra banda, els substituts estan tan ben acabats que semblen gairebé humans i es poden fer a mida, amb tendència a ser la imatge idealitzada d'un mateix.

Veig una cosa a destacar darrerament sobre aquest tipus de pel·lícules com ara aquesta o gamer. I és que, tot i ser un film de ciència ficció futurista, o sia, en el que l'acció transcorre en un moment del temps futur, el mon que veiem és gairebé exacte a l'actual, a excepció de la propia tecnologia que és el motiu del film que es troba a anys llum de l'actualitat. Normalment, quelcom relacionat amb la electrònica/informàtica.
Crec que això es deu a alguns motius:
  1. Es preten que l'acció transcorri en un mon similar a l'actual per a que l'espectador s'hi identifiqui més fàcilment. A diferència de la CF del segle passat en el que veiem mons futurístics el màxim de diferents possibles de l'actual per tal d'accentuar la distància entre el present i el futur.
  2. Hem passat del, abans tan llunyà any 2000, i les coses no han canviat tant com hom es pensava. Als anys 60-70-80 l'any 2000 es veia molt llunyà. Al ritme que evolucionava la carrera espacial i la possibilitat d'un canvi brutal en forma de guerra nuclear abans de la fi de segle, feia preveure que la vida més enllà del 2000 seria radicalment diferent. Això es podia veure reflectit en l'estètica i la tònica dels films de CF futurista. Però la carrera espaial es va frenar quan va acabar la guerra freda, i la tan temuda guerra nuclear també (per sort) al menys de moment. Ara que el futur ja és aquí, s'ens ha demostrat que no resulta tan diferent com pensavem. Per això en veure que s'havia excedit en les previsions de canvis, ara la tendència s'ha invertit i al contrari les pel·lícules futuristes ens presenten un futur amb molt poques diferències a l'actual.
Veient "Los sustitutos" me n'he adonat que això provoca una situació una mica xocant, anacrònica i inconsistent. I és que tampoc té massa sentit que tot sigui exactament igual que ara excepte només un aspecte puntual que ha evolucionat molt i es troba en una tecnologia molt més avançada. Les coses no van així. Sempre hi han capes de tecnologia per sota d'altres capes que proporcionen suport i la suma de les capes forma el conjunt. Per exemple, per a tenir els mòbils, s'ha hagut d'avençar amb aspectes com ara les telecomunicacions, la gestió d'energia en forma de bateries, la electrònica, els satèlits, etc... Per a tenir TV per internet, les xarxes de telefonia han de permetre la comunicació a la velocitat adequada. Els ordinadors han de ser prou avançats tecnològicament per a processar els senyals prou ràpid. Hom pot tenir la idea de Internet als anys 80, però segur que no es podia dur a terme amb la tecnologia del moment.
A "Los sustitutos", per a tenir robots gairebé humans controlats a distància, necessites, una microelectronica ultraavançada, un servodinàmica també molt complexa, unes comunicacions wireless que permetin transmetre a qualsevol distància quantitats ingents de dades en temps real i estic segurissim que em deixo un munt de tecnologies. Tots aquests canvis son més transversals, afecten a molts més camps i han de ser més profunds del que sembla, i no em puc creure que no afectarien a molts altres aspectes de la societat, modificant-la de forma imprevisible i només es limitarien a construir robots controlats a distància.
Bé, prou de rotllo, el proper post breument us comentaré el que m'ha semblat el film des del punt de vista cinematogràfic. Ara no us vull atavalar més,... el meu robot substitut que està escrivint això s'està quedant sense bateria....