dissabte, 25 de juliol del 2009

Harry Potter i el misteri del Príncep

"Com a pel·lícula m'ha agradat, però com a adaptació no." Aquest és el meu resum de la situació. El director ha decidit no lluitar contra la prematura crescuda d'edat dels actors, ans al contrari, n'utilitza la seva adolescència, n'abusa fins i tot, per a recrear-se en la edat del pavo dels alumnes de Hogwarts, confeccionant així un film ideal per a adolescents i femelles. A part d'aquests contínus affaires amorosos, és un film fosc, el més fosc de tots, i tot i les gotes d'humor que van caient constantment, l'atmosfera regnant és de pessimisme, de crisis. Les coses ja no son tan ingènues com fa uns anys. Els professors es van fent vells, el sol ja no brilla a Hogwarts. El temps sembla estar permanentment espatllat, boires, tempestes, vents. Hi ha un moment en que en Dumbledore esmenta que es troben en una "nit primaveral" gairebé irònicament, doncs no en fa pas la pinta. El trajecte en tren, altrament ple de boscos esplendorosos, sembla ara estèril i desolat.
El que deia, com a film m'ha agradat, els "travelings" espectaculars, el ritme lent però entretingut. Però com a adaptació, no, han passat la tisora en llocs equivocats i han donat ènfasi a situacions que no calia.
A partir d'aquí, ojo spoilers:

El principi, on és la escena dels ministres, el de màgia i el real? Si que es cert que se la podien estalviar.
A la novel·la en Dumbledore anava a buscar al Harry a casa dels tiets. Al film el troba a una cafeteria lligant amb una cambrera...
On son els altres pensaments amb la historia del Voldemort?
On és la història dels altres horricreus?
On és la escena a classe de pocions amb el remei per a tots els verins?. No s'enten massa be com el Harry salva al Ron de morir enverinat.
On és l'investigació sobre el llibre del princep mestís?
Però si acceptem que s'han eliminat per no allargar massa el film, el que no puc acceptar és el canvi del final: Un canvi a pitjor. On és la lluita entre els professors i els mortífags al castell? Hagués donat més acció al film i hagués quedat un final més emocionant! no entenc perquè l'han tret, no li trobo sentit.
I el Harry, al llibre està amagat sota la capa d'invisibilitat i el Dumbledore l'immovilitza amb un encanteri per a que no pugui intervindre. Aquí en canvi, es queda quiet com un estaquirot i clar, desprès es sent culpable de no haver fet rés. Quina mala idea que té el director, carregant-lo amb la culpa.
Bé, ja només queda una part, un llibre, però no us emocioneu, que el dividiran en dues pel·lícules.

SW i ST al Museu de la Ciència de Boston

Mireu que penjava del sostre de la sala al museu de la ciència de Boston a escala 1:1 (Ńaboo Fighter):
A la secció d'informàtica vaig trobar això altre (R2D2):
I a la secció dedicada a la llum hi havia aquest holograma:I finalment, a la secció de hobbies, sobre el col·leccionisme vaig trobar això:

[Lost] Qui va escriure realment el guió de The Empire Strikes Back:

divendres, 24 de juliol del 2009

Molt bò!!

(copiat de http://blogdeximi.blogspot.com)

dimecres, 8 de juliol del 2009

He trobat la tenda de frikis de Boston

Estava amagada, però el meu instint friki m'ha portat a ella. De fet, anavem caminant pel carrer i en un dels carrers que creuavem, en una cantonada l'hem vist. La típica botiga representada als Simpsons. I a dins, el dependent de la tenda de còmics dels Simpson tal qual. Molt típic.
Una botiga vella, de fusta, amb el pis de dalt tot ple d'estanteries amb llibres d'aquests de butxaca, pulp, de baixa qualitat. Unes escales et porten al pis de baix, una mena de refugi amb estanteries plenes de jocs de taula, warhammers, i taules on uns quants nois, amb la cintura d'un tonel, juguen a ves a saber quin joc de rol. Efectivament, he trobat un niu de frikis. En quant al material que venen, en altres temps estaria flipant, però tal com vaig explicar en un altre post, la globalització i internet, ens ha unificat a tots. Això fa que a una petita, local, amagada, cutre i encantadora botiga de Boston, vegi més o menys el mateix que a Barcelona. És una llàstima alhora que una meravella.

YATTA!

YATTA!!!!!! Siiiiiiiiii, ja soc a Amèrica!!!!!!!!!!!!!! No, a NY no!! a Boston!!!!!!! I no, no m'he teletransportat com el Hiro Nakamura!!! Ha estat un procés un pèl més llargot...
Durant el trajecte per sobre de l'Atlàntic m'he fet un fart de veure pel·lícules d'aquestes que tenia pendents a la pantalleta de l'avió. Un breu resum:
Dragonball evolution: ecsss
Race to the witch mountain: no tan ecss, però deunidó.
He completat el viatge amb episodis de collita pròpia de Lost i Stargate Atlantis.