diumenge, 18 d’agost del 2013

El poder dels objectes

Des que l'home és home, que la fantasia, la mitologia, la superstició i la màgia associen poders o facultats especials a determinats objectes. Sense anar més lluny, a l'obra de Tolkien hi podem trobar l'anell únic que torna al seu propietari invisible. I els anells menors, entregats per en Sauron a elfs, nans i humans, també tenien el seu poder.
A la sèrie de Syfy Channel, "Warehouse 13", com ja indica el títol, en algun lloc secret dels USA (no faltava més), hi ha un magatzem secret, controlat per una organització del govern secreta, on s'emmagatzemen tots els objectes que han estat imbuïts d'un poder que els fa especials. Normalment, això es producte d'algun esdeveniment de caire emocionalment intens relacionat amb l'objecte que l'impregna amb un poder, normalment relacionat amb l'activitat per la que es feia servir. Se li suma uns quants centenars d'anys per a que vagi agafant cos com un bon vi i voilà! Ja tenim un objecte poderós!.  Per exemple, els prismàtics amb els que els pilots de l'Enola Gay van veure l'explosió de Hiroshima, ara són capaços de desintegrar a algú, si es mira a través d'ells. Hi ha milions d'exemples possibles. De qualsevol època antiga i de qualsevol personatge famós de la història. 
Els objectes són, potencialment perillosos, per que se'ls pot donar un mal ús, o bé, per que sovint els seus efectes es donen accidentalment, sense que se'n adoni el propietari. Per això, els agents Pete i Myka es dediquen a cercar objectes per a dur-los al magatzem. En quant en algun lloc es produeix un fenomen una mica estrany, és molt possible que hi hagi un objecte actuant. Hi van a investigar, recuperen l'objecte i el porten cap al magatzem. 
Com tota bona fantasia, han creat les seves regles i la seva mitologia. Disposen d'una substància blavosa fluorescent que és capaç de "desactivar" els objectes. D'unes pistoles creades per l'inventor Nikola Tesla, que llencen rajos paralitzants (i que són completament Steampunk)  i d'uns comunicadors, la mar de retro, creats per Philo Farnsworth, el pioner de la Televisió. Com veieu no només hi ha objectes amb poders induïts. També hi ha objectes anacrònics. Es a dir, que han estat inventats en èpoques molt abans de que es pensava. I és que si us agrada el Steampunk, aquesta és la vostra sèrie:és plena d'elements anacrònics amb aquest tipus d'estètica. Inclús podrem conèixer H. G. Wells (amb sorpresa inclosa). 
Al llarg de la sèrie, es passaran pel magatzem actors convidats de renom, com per exemple Kate Mulgrew (la capitana de ST:Voyager) , René Murat Auberjonois (Odo de ST:Deep Space Nine) o Lindsay Wagner (la dona biònica).
La sèrie constarà de 5 temporades, tot i que la 5a. serà només de 6 episodis. Actualment, han acabat la 4a. que s'ha pogut veure a l'estat espanyol via Syfy Channel. No és tan seriosa ni dramàtica com altres sèries, ni té massa pretensions. Però resulta molt entretinguda i lleugera. Els episodis volen.
Seguint amb tema del poder dels objectes, l'altre dia vaig anar al cinema a veure Expediente Warren (The Conjuring): el típic film d'ensurts de casa encantada + el típic film de terror de possessió demoníaca. Potser en parlaré més extensament en un altre post, això no ve la cas ara. El que si que ve al cas del film, és el museu que guarden els Warren ple objectes que han tingut alguna mena d'influència para-psicològica. Objectes que han servit per establir un lligam entre el més enllà i el nostre món i que són potencialment perillosos. És una altra mena de magatzem d'objectes similar al Warehouse 13, però molt més modest. 
Qui sap. Potser el museu del David Copperfield de que parla el Daniel al seu blog, offmagia, d'aquí a uns centenars d'anys serà ple d'objectes amb poders especials. Com a mínim, objectes màgics segur que que ho són.





dimecres, 7 d’agost del 2013

El libro de los Craneos

Malgrat el títol aquest llibre no és el que sembla. La veritat, jo m'esperava una aventura lleugera entre el terror i la ciència ficció. Però no és això. 
L'argument és simple: Uns amics recorren Estats Units a la cerca d'un monestir els habitants del qual, coneixen el secret de la immortalitat. Els amics són 4 nois que estudien a la universitat, cadascú amb les seves particularitats: Un és de classe alta, l'altre pobre però amb una beca per a treure's la carrera de metge, l'altre un filòleg jueu i finalment un darrer caracteritzat al llibre per la seva homosexualitat (la sexualitat és molt present en aquest llibre). El filòleg ha descobert un manuscrit on s'explica que uns monjos procedents de Catalunya (¿? Em va sorprendre la referència, veig que ens coneixen arreu del món) tenen el secret de la immortalitat. El problema és que s'ha de ser quatre per a complir amb el ritual, ja que, dels quatre, dos donaran la vida: un s'haurà de matar i un altre s'haurà de suïcidar. Podria semblar un argument d'un film d'acció, però, ans al contrari. El llibre ens és narrat en primera persona per cadascun dels quatre protagonistes, que van tornant-se capítol per capítol. Cadascú ens va explicant la seva visió de la situació. De com veu els altres, la seva opinió, els seus propis sentiments, les seves expectatives, esperances, els seus desitjos. Es tracta doncs d'un viatge d'auto-descobriment.
Com ja he dit al principi, aquesta novel·la no era el que m'esperava, però això no és necessàriament dolent. Simplement que és una altra cosa completament diferent. I m'ha agradat. Està molt ben escrit per en Robert Silverberg, un autor de ciència ficció del qual reconec que no havia llegit res fins ara. És de lectura àgil però alhora molt artística i molt ben feta. No és gaire llarg i passa molt ràpid. És pot llegir en poc temps.

dimarts, 6 d’agost del 2013

Top ten d'episodis de Star Trek

N'hi haurà que desprès de veure Star Trek into the Darkness estan temptats d'apropar-se a la sèrie clàssica. Bé, recordeu que és una sèrie dels anys 60. És a dir, del més antic que et puguis tirar a la cara. Per tant, s'ha de veure tenint en compte el context de l'època i gairebé tot us sonarà per que molts recursos, arguments etc.. han estat repetits, utilitzats n-mil vegades. Penseu que molts dels cineastes, directors, guionistes de sèries de TV i de cinema, que triomfen actualment i des dels anys 80, van mamar Star Trek quan eren només quitxalla. L'influencia s'ha de notar. A més, si mireu la sèrie amb ulls del segle XXI no durareu ni 5 minuts. Heu d'entendre que s'han de veure amb els ulls de l'època.
Són episodis auto-conclusius i no hi ha cap arc que seguir, es poden veure en l'ordre que vulgueu. Per tant, com em fa por que no arribeu a veure els millors episodis o almenys, els més representatius, n'he preparat una sel·lecció. En ordre cronològic:

The menagerie, part I i part II (1x11-12)
Continuació als esdeveniments succeïts a l'episodi pilot The Cage, que no es va poder veure en obert. Aprofita metratge de l'episodi pilot de la saga, en el que el capità era Christoper Pike. Aprofita per a tancar una trama abandonada de l'episodi pilot.






Space Seed (1x22)
L'Enterprise es troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan.

Episodi memorable, més que per l'argument, per les implicacions en el futur de l'univers Trek. L'Enterprise troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan.



A taste of armageddon (1x23)

La USS Enterprise arriba a un planeta que està en guerra amb el seu planeta veí des de fa 500 anys. Tanmateix no s'observa cap rastre de guerra ni de destrucció. Durant la seva visita però, reben un atac enemic de ple i, desprès d'un moment de pànic, són informats de que la guerra s'ha racionalitzat i s'ha convertit en virtual gràcies a les computadores.  Quan es rep un "impacte" la computadora calcula les badi memorable, més que per l'argument, per les implicacions en el futur de l'univers Trek. L'Enterprise troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan. 


The city on the edge of forever (1x28)
Penúltim episodi de la 1a. temporada. Sens dubte el millor episodi de la sèrie. L'Enterprise es troba un giny alienígena en un planeta que permet viatjar en el temps a qui el travessa. Un McCoy desquiciat l'atravessa sense voler i en arribar a principis del segle XX canvia quelcom de la història que fa que ni l'Enterprise, ni la Federació no arribin a existir. En Kirk i l'Spock han d'anar darrere seu per rescatar-lo i restaurar el curs la història. Una dura prova per als tripulants de l'Enterprise.
L'episodi va ser guionitzat per Harlan Ellison, conegut i premiat escriptor de ciència ficció, i va ser guardonat amb el premi Hugo de 1968 a la millor dramatització.


Amok time (2x01)
En Kirk ha de dur urgentment a Spock al seu planeta natal, doncs aquest es troba en el seu període d'aparellament i es torna perillós. En Kirk s'haurà de enfrontar en duel amb l'Spock.
Important episodi ja que coneixerem més costums dels vulcanians. Sobretot, el rituals d'aparellament. Episodi molt parodiat, per exemple a Futurama i que sentarà les bases de la sexualitat vulcaniana i els seus rituals, que es tornaran a esmentar a Star Trek III, Star Trek:Voyager, Star Trek:Enterprise. Més o menys, cada cop que hi ha un vulcanià protagonista, que és molt sovint.



The Changeling (2x03)
L'Enterprise es topa amb una sonda terrestre desapareguda 265 anys enrere. S'ha transformat en un ésser poderós i intel·ligent que vol esterilitzar planetes que no compleixen amb el seu patró de perfecció. Recorda molt a Star Trek: La pel·lícula.






Mirror, mirror (2x04)
Un incident amb el transportador intercanvia Kirk i els seus companys pels seus equivalents d'un univers paral·lel. Aquest univers te la particularitat que tot el que era bo a l'univers normal, ara és malvat. La Federació de Planetes, aquí és un imperi. L'Enterprise una nau de conquesta i no d'exploració. I entre la tripulació qui vol pujar en la cadena de comandament ho pot fer a base d'assassinats. Aquest univers tornarà a aparèixer en un futur, en alguns episodis de ST:DS9.


The Trouble with Tribbles (2x15)
L'Enterprise arriba a una estació espacial. Els Tribbles són venuts com a mercaderia. Són una mena de éssers com a boles de pel que donen certa calma i agrada tenir. El problema és que es reprodueixen molt ràpidament. A l'estació els tripulants de l'Enterprise també es toparan amb Klingons. I per cert, sense maquillatge, semblen més aviat mexicans. Els Tribbles tornaran a aparèixer al llarg de la saga. A ST:DS9, a l'episodi 5x05 Trials and Tribble-ations, els protagonistes viatgen en el temps als fets que van succeir en aquest episodi. Els nous protagonistes es barregen amb metratge re-masteritzat d'aquest episodi. A Star Trek III apareix també un Tribble a l'escena del bar, i a Star Trek into the darkness, el doctor McCoy està experimentant-ne amb un.



A Private Little War (2x16)
L'Enterprise descobreix una civilització primitiva que de sobte ha desenvolupat armes ràpidament. Descobreix que els Klingons els hi han facilitat. Una clara referència a la guerra freda entre la URSS i els USA.









Let that be your last battlefiled (3x15)
L'Enterprise rescata a un extraterrestre que té la meitat de la cara negra i l'altra blanca. Aviat contacta amb ells un altre extraterrestre similar però que te els colors invertits i que el persegueix acusant-lo de traïdor. Sens dubte és una metàfora al problema del racisme.