dijous, 22 de setembre del 2011

Llegir més ràpid = llegir més llibres


Necessito llegir més ràpid. Éstem sota una forta pluja de fonts d'informació i no donem a l'abast.
Fa uns quants anys, tenies limitades possibilitats d'entreteniment. El cinema, on feien poques pel·lícules destacables a l'any. Les novel·les de Ciència ficció, a les quals podies accedir eren limitades. A la tele no feien gran cosa interessant i hi havia pocs canals. I al videoclub, hi havia menys pel·lícules. Abans de la ILM, Pixar i demés, el regne dels efectes especials i la fantasia al cinema era per a uns quants escollits. I ja no diguem a la televisió. En els còmics també hi havia relativament poc ventall. En resum, hi havia menys oferta en tots els àmbits per diversos motius, (poca distribució, menys nivell de vida, menys mitjans, etc..). Tan és, podies arribar a tot arreu i fins i tot pensaves que passaries "gana" de frikades. Fins i tot et podies permetre el luxe d'avorrir-te!!
Però va arribar el George Lucas, la ILM i tota la industria al seu voltant va exclatar en tots els sentits. Els medis de comunicació han millorat. La oferta s'ha multiplicat moltíssim. Han trobat el filó. I per acabar-ho d'adobar, arribà Internet i la brutal oferta se'ns ha menjat.  Els nens d'avui en dia no se si llegeixen gaire. No els culpo. Quí ho faria? Jo probablement no llegiria feixugs llibres quan pots tenir al palmell de la ma un iPad on veure videos del Youtube o jugar a milers de jocs. Si fos un nen avui en dia probablement em deixaria arrastrar al costat fosc de la comoditat. És la via més fàcil cómode i ràpida i "adequada" per una societat que no està encarada a "perdre" temps / hores llegint un totxo. Només uns pocs escollits sobreviuen com ara Harry Potter i pocs més. I ara em direu que hi ha gent que llegeix molt, nens inclòs. Éstic segur que si. Per sort, hi ha gustos i formes de ser molt variades i hi ha gent que li agrada llegir. 
A mi m'agrada també m'agrada llegir però se n'avança poc i consumeix molt de temps. Temps que cada cop és més valuós. És per això que torno a l'inici del post: vull llegir més ràpid. Per això em vaig comprar un llibre que explica com llegir més ràpid, ... però encara no l'he acabat, necessito llegir més ràpid.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Premio Bloggero

Doncs els amics de Cinealopareja, cinecito i cinexina, m'han concedit l'honor de ser a la seva llista de premiats amb el Premio Bloggero. Moltes gràcies!!!! Els dilluns és un dia en el qual especialment s'agraeix qualsevol mostra de reconeixement.
Aquest premi te l'objectiu de que ens coneguem els bloggers una mica més així que porta una sèrie de requeriments (és com un meme):
  • Has d'anunciar-ho amb una entrada al teu blog
  • Premiar a altres 10 blogs i avisar-los
  • Enllaçar el blog que t'ha concedit el premi
  • Compartir una frase i explicar perquè t'agrada


Els 10 blogs que premiaré seràn:
I la frase serà la següent: "La violència és el darrer recurs dels incompetents." del gran mestre Isaac Asimov.

Fins aviat!




dilluns, 12 de setembre del 2011

I una altra cronologia...

Els anys del futur en que transcorren les pel·lícules de ciència ficció (premeu sobre la imatge per ampliar-la):

45 anys de Star Trek



diumenge, 4 de setembre del 2011

Super 8

Ahir vaig veure Super 8, la producció d'Steven Spielberg dirigida per J. J. Abrams. I només amb aquests noms ja fa patxoca. El que aquests dos uneixin les seves forces prometia molt. I no ha decebut. No obstant, preferiria que no ho fessin gaire. M'explicaré. En J. J. Abrams és el responsable de les sèries com "Alias","Lost" i "Fringe". No té un curriculum gaire llarg en cinema, però té molt potencial. No vull que sigui un altre Spielberg. De Spielberg ja n'hi ha un i que consti que m'encanta. Que desenvolupi un estil propi (que ja el té, almenys en TV) de fer cinema. El cinema necessita nous talents. Noves visions.
Dit això, una mosca no fa estiu i en aquesta ocasió s'uneix a Steven Spielberg (de qui ja no cal esmentar el currículum) per a portar-nos aquest film en que es marca un homenatge al cinema pre-adolescent dels 80. O sigui, al del propi Spielberg. És per això que el film sembla més un d'Spielberg que no un de J.J. Abrams. Tot i que realment, algú pot dir com seria un film del propi Abrams?. En la seva curta carrera com a director de cinema, ha dirigit films que no eren precissament novedosos, a excepció de 'Cloverfield' que era una mica un experiment,  la 3a. part de "Mission imposible" i "Star Trek (2009)". Més condicionat impossible. Tot i així, ha deixat rastres en tots aquests films de quines són les seves qualitats i elements que el caracteritzen. I una d'elles és que és un director perfeccionista, que cuida els detalls. Així que aquest cop tampoc tenim un film purament de J.J. Abrams. Que hi farem. Almenys ens mostra quines van ser les seves fonts. L'Abrams va néixer al 66, així que va créixer amb els films dels 80 com molts de nosaltres. L'Spielberg deu estar entre els seus mestres i ara li ret un homenatge.
Una cosa que s'ha dit sobre el film és que transmet un sentiment de nostàlgia. Si. Però no d'una altra època. No vaig tenir la mateixa sensació que a un altre film de caire similar (similar però sense l'ingredient de gènere fantàstic) i fet aquí al nostre país ("Herois") de l'Albert Espinosa. En aquella ocasió si que vaig tenir nostàlgia dels 80. És normal, doncs tocava una realitat més pròxima. En aquesta ocasió, la nostàlgia no és dels 80 si no del cinema que es feia als 80. I és que podem trobar en aquest film ingredients de 'E.T.' , 'Close Encounters of the third kind', 'The Goonies'. Dos dirigits per l'Spielberg i el darrer produït per ell mateix. Sembla com si el cinema, incapaç de trobar camins nous, es tanqués en si mateix i rebusqués en el passat per recordar temps millors. Està bé recordar el passat i fer-li un homenatge, però no per a quedar-s'hi atrapat.

Si ens deixem de filosofades i parlem del film, aquest m'ha resultat molt entretingut de  principi a fi. És pot dir que és un film rodó. Els nens, protagonistes gairebé absoluts els he trobat genials. Ho fan molt bé i constitueixen el gran atractiu del film. (no se que passa que darrerament ho fan millor els nens que els adults, serà una fornada de grans actors en un futur?).  En quant als efectes especials, convenientment actualitzats a lo milloret del segle XXI (no son dels 80) s'ajusten a la història perfectament. Bé, el xoc del tren si que l'he trobat una mica excessiu la veritat.
La banda sonora és un capítol apart. Composada pel Michael Giacchino, que sempre acompanya al J.J. Abrams en totes les seves pel·lícules. En aquesta ocasió ha apropat el seu estil al d'un altre mestre de les bandes sonores que acompanyava a l'Spielberg sempre, John Williams. I és que no podia ser d'una altra manera si es que dels films dels 80 es volia retre homenatge, aquest element no podia faltar. Per tant, la banda sonora és com una barreja entre dos estils, un Giacchino més intimista per a les escenes més tranquil·les i un Giacchino imitant a Williams per a les de més acció. Una combinació que funciona.

p.d.: Ahh i als títols de crèdit, no us perdeu el resultat de la gravació en Super-8. Una demostració de meticulositat per part del director, que cuida els detalls i que és d'agrair.

divendres, 2 de setembre del 2011

Segones parts que no van ser bones si no horribles a.k.a. Highlander II: The quickening (1991)

Com diu la dita, segones parts no són bones. Bé, això no sempre es compleix, hi ha segones parts memorables, T2, Aliens, "L'imperi contraataca" etc... i també hi ha segones parts horribles. Acabo de veure "Los Inmortales 2: El desafio" i us asseguro que va ser la pitjor pel·lícula de l'any, en el seu temps, perquè ja ha plogut d'això. D'ençà n'hi ha hagut moltes segones parts, de bones si, i de dolentes també, però potser cap tan dolenta com aquesta.

Desprès de l'èxit de 'Highlander' (Los Inmortales) van voler seguir la franquícia i els va sortir una pel·lícula, que volia ser, un Blade Runner, (el director en devia ser un fan perquè vol semblar-se molt) barrejat amb calçador amb una continuació de la, més que finalitzada, aventura dels "Los Inmortales". El problema és que no encaixa res.Així tenim dos arguments. D'una banda, un de ciència ficció: en el futur, la capa d'ozó de la terra desapareix, i creen una barrera protectora artificial que cobreix tota la terra. Una empresa s'encarrega del manteniment de la barrera i fa pagar els seus serveis a la resta del planeta a preu d'or. Passen els anys i ningú se n'adona però ja s'ha restaurat la capa d'ozó a l'exterior, lo qual suposa un petit problema per a l'empresa explotadora de la barrera, per tant, per l'interès de l'empresa, procuren que ningú ho sàpiga. 

Fins aquí, els podia sortir un film de ciència ficció digne. El problema és que el creador de la barrera resulta ser el nostre heroi, Connor Mccloud al qual se li va morir la dona per culpa de la radiació solar. En Connor ara envelleix normalment. Per cert, penosa la interpretació que perpetra Christopher Lambert d'un home vell i decrèpit. Sembla una caricatura. I aquí ve quan s'inventen una explicació "lògica" a la 1a. part. Una explicació que no s'agafa ni amb pinces i que no hauria d'haver sortit mai a la llum.

La explicació a lo inexplicable. 

Resulta que els Immortals venen d'un altre planeta. En aquest planeta, Connor Macleod i el seu compi Juan Sanchez Villalobos (Sean Connery) dirigeixen una rebel·lió contra el malvat Michael Ironside. Lluiten amb espases contra canons i perden, (no entenc perquè), i els condemnen al càstig més rebuscat que s'ha vist mai: Son exiliats a la terra on naixeran un altre cop, seran immortals i es mataran entre ells fins que només en quedi un. Això és l'anomenat: El desafiament. I mira per on, el Michael Ironside no queda prou content, i enlloc d'estar-se quietet i deixar tranquil·lament que en Connor Macleod mori de vell, (que no li falta gaire) decideix baixar a la Terra a donar-li un cop de gràcia. Primer envia dos homes, o pajarracos que volen ser originals que tota l'estona treuen la llengua a fora. I clar, com que ara son 3 a la terra, es reactiva tot i torna a ser jove i immortal. Llavors, una terrorista guapa, que descobreix lo de la capa d'ozó, coneix al Connor Macleod i en un pim pam s’enrotllen. Ah, i el cop de gràcia, en un d'aquests orgasmes que tenen els immortals desprès de tallar el cap a un contrincant, els rajos reboten a la barrera i van cap a Escòcia, on fan resucitar al Sean Connery. Que aportarà l'únic raig de dignitat al film, amb alguna que altra escena còmica. En realitat, Christopher Lambert va posar com a condició per a participar al film que hi aparegués també el Sean Connery, amb el qual es veu que havia amistat. I el van afegir amb calçador, tan mal justificat com van poder. Però uns calerons per unes poques escenes no venen mai malament oi Sean?. Mira que podien fer flashbacks on sortís però no... . I per acabar d'arreglar el film, en quant no saben com sortir-se'n d'una situació de perill, s'inventen uns poders que mai s'han anomenat fins ara i que ni el prota sabia que tenia.

Lo curiós del film és que el pressupost en decorats seria bastant alt, perquè estava molt ben ambientat tot plegat. Això si, copiat tot de Blade Runner, o sigui, pluja tota l'estona, grans edificis abandonats, foscor. Però tot injustificat, inconexe, sense motiu aparent, sense coherència. No és veu per enlloc un motiu del declivi de la humanitat per culpa de la barrera. Tot plegat, em deixa moltes preguntes per respondre: Perquè plou tota l'estona? Perquè no arreglen les goteres del sostre de la òpera? Com pot ser que el mateix director de la primera part, tan ben acabada i coherent, pugui ser la mateixa persona que va perpretar aquesta segona part (tot i que es veu que en va renegar). I la darrera pregunta, perquè he fet un post tan llarg sobre un film que no es mereix ni una línia i que inclús han ignorat els subsegüents films?