diumenge, 13 de setembre del 2020

El Terror més terrorífic.

Chernobyl – HBO Series – Mr Pink Ink
(Aquest article el vaig començar l'any passat quan van estrenar la sèrie 'Txernobil" però el vaig deixar a mitges. Avui he trobat l'esborrany i l'he acabat. Fa gràcia veure com canvien les coses amb la perspectiva del temps. )
Si... Fa uns quants dies que vaig sentir el Terror de veritat emanant del meu televisor. No d'ensurts, no. De debò. De tenir el cor i l'estòmac encongit tota l'estona. Us preguntareu, quin producte televisiu o cinematogràfic deu haver provocat aquest efecte en el vostre estimat col·lega. Doncs no ha estat cap pel·lícula del gènere. Han estat un parell de sèries de TV. Si voleu dormir tranquils us recomano que no les mireu. I és que el terror no ha estat producte d'una fantasia. El terror ha estat producte d'una realitat en una i, d'una possible realitat molt plausible en l'altra. 
Us estic parlant de "Chernobyl", la minisèrie de HBO. Confesso que em va costar Déu i ajuda passar dels primers minuts del primer episodi. Aquestes coses m'impressionen i em fascinen a parts iguals. Si, soc estrany. Soc com un gat que no pot resistir la curiositat, per molt que sàpiga del cert que patiré el que no està escrit. El terror, perquè això va ser real, no és una fantasia. Repeteixo RE-AL. I perquè hi ha unes quantes centrals nuclears pel món i molt a prop. I no ens enganyem, pot tornar a passar. Si, la seguretat, blablabla... però a Fukushima ja va passar... 
Un cop vaig aconseguir passar dels primers minuts la cosa no creieu que va millorar. De fet, hi ha un episodi que vaig ser incapaç de veure, en el que explica com un equip es dedicava a cercar mascotes abandonades pels voltants de la ciutat i de la central per tal de sacrificar-les. No, vaig premer el botó de No, no és cap espòiler, això va passar, repeteixo, de veritat. És història. Cap al final de la sèrie, ja se'm va fer més suportable. No sé si és perquè m'hi vaig acostumar o perquè ja estava el mal fet, però així va ser. Emocions a banda, és una sèrie impressionant que s'ha de veure i diria que les generacions actuals haurien de veure obligatòriament a classe fins i tot.


L'altra sèrie que em va aterrar va ser "Years and years". Aquest article el vaig començar el juliol de l'any passat, però el vaig deixar a mitges. El meu jo de l'any passat us hagués dit que és una sèrie de CIFI sociològica molt plausible i molt propera, que no fa si no plasmar les tendències que hem pogut anar veient en l'actualitat en el context d'una família anglesa, transportant-les cap al futur. Amb el transcurs dels anys anem veient com sense adonar-nos-en, anem deixant que les coses passin sense donar-hi massa importància, potser perquè de moment no ens afecten directament, o senzillament perquè pensem que no va amb nosaltres, fins que, quan te n'adones, t'afecta com el que més, però aleshores ja és massa tard. I em va aterrar precisament per la seva proximitat. Gairebé tot em sembla força realista i plausible, i això és precisament el que fa por. Això és el que hagués dit el meu jo del 2019. El meu jo del 2020 o sigui d'ara, veient el que ha passat i el que està passant, encara pensa que lasèrie es queda curta. La realitat, novament, ha superat la ficció. 

El fin de la muerte de Cixin Liu

La trilogia dels tres cossos acaba amb la novel·la "El fin de la muerte". Un gran llibre per a completar una trilogia de la Ciència Ficció que de ben segur esdenvindrà un gran clàssic del gènere. "El fin de la muerte" ha estat guardonada amb el premi Locus 2017 i Hugo 2017. Ciència Ficció en lletres majúscules.

Ja ho vaig dir a les altres ressenyes crec però en aquest llibre em reafirmo: Cixin Liu insufla, amb aquesta obra, una bafarada d'aire fresc en un gènere que semblava de cap a caiguda des de ja fa bastants anys. Aquest tercer llibre és el colofó. Ja al segón volum, Liu occidentalitza l'obra per a fer-la més accessible al món, i en aquest segueix igual. El llibre és més llarg que l'anterior però més clar que el primer sens dubte i en aquest aspecte com el segon: Aquí els noms son senzills de reconèixer, no com en el primer que tants noms xinesos similars podien confondre fàcilment. Es troba dividit en parts molt ben diferenciades. Inclús es permet el luxe d'explicar pel mig un conte "infantil".Ja entendreu a que ve. L'obra ens transporta de salt en salt al futur de la humanitat i més enllà. Arriba a un futur tan llunyà com ningú en cap altra novel·la de cifi que jo hagi llegit. I aquest resulta un trajecte ple d'idees originals i imaginació desbordant com feia molt que no llegia. 

Si recordem la segona part (Alerta : Spoilers) la estratègia del bosc fosc posa en escacs el pla dels trisolarians en la seva creuada per conquerir la terra. En una primera part, tornem enrere en el temps a l'època en la que la Terra estava sota l'amenaça de la futura invasió trisolariana. En aquells temps es va executar un projecte que consistia en enviar un ésser humà a la flota trisolariana que es trobava en rumb directe a la Terra. En la segona part del llibre, en un futur de prosperitat per a la humanitat es manté aquesta situació de taules similar a la de Destrucció Mútua Assegurada de la guerra freda. Fins i tot en un clima de pau entre ambdues races els Trisolarians comparteixen coneixements amb la humanitat. Tanmateix tot depén d'un sol home que garanteix la situació: el protagonista del volum anterior. 

El llibre és més llarg que l'anterior. Es troba dividit en parts molt ben diferenciades. Inclús es permet el luxe d'explicar pel mig un conte "infantil".Ja entendreu a que ve. Ens transporta a un futur tan llunyà com ningú en cap altra novel·la de cifi que jo hagi llegit. I aquest resulta un trajecte ple d'idees originals i imaginació desbordant com feia molt que no es veien. 

Si hi ha alguna obra de Ciència Ficció que s'ha de llegir, sens dubte, és aquesta trilogia. Per mi, de moment és l'obra en majúscules de la cifi del segle XXI. Senzillament, quan acabes, tens la sensació que has llegit quelcom que et deixarà empremta. Val la pena. 

Diuen que estan preparant la sèrie a Netflix... No sé... si hi ha alguna obra difícil de transportar a la pantalla és aquesta. Segurament resultarà en alguna adaptació col·lateral, amb un argument per a la televisió en el mateix univers perquè altra cosa no la veig. Veurem...