dijous, 27 de juny del 2013

Richard Matheson (1926-2013)


No m'apeteixia gens fer aquesta entrada al blog. És el tercer escriptor que mor durant el darrer més i em dona a peu a escriure entrades al blog que s'estan convertint en massa habituals. Però, si els hi he dedicat unes línies als altres, no podia ignorar aquest autor.

Richard Matheson ha mort als 87 anys. Ell ha estat un escriptor icònic de narrativa de Ciència ficció i fantasia. Es va fer conegut per les novel·les "Soy leyenda" (I am legend) i "El increible hombre menguante" (The Shrinking man) que han estat traslladades al cinema. La primera la que més cops. La darrera adaptació al cinema d'una obra seva ha estat "Acero Puro" (2011) (aquella de robots lluitadors amb el Hugh Jackman). Principalment ha estat escriptor de narracions de ciència ficció i fantasia, però també ha estat guionista, sobretot d'episodis de The Twilight Zone i del film de l'Steven Spielberg Duel.

En fi.., descansi en pau.

dimecres, 26 de juny del 2013

Ara si, l'home d'acer

Al darrer post vaig manifestar els meus temors sobre el que seria el nou film de Superman, (que ni tan sols s'anomena Superman per a desmarcar-se de l'anterior nissaga). Doncs, reconec que no està tan malament com em pensava. De fet, em va agradar i tot. Vaig a fer una mica de repàs al que vaig pronosticar.

D'una banda, la vaig encertar en el tema de l'humor, no n'hi ha ni gota. També en el tema transcendent: el dilema entre salvar a la gent o ocultar els seus poders és gairebé una constant almenys en la primera part del film. I si recordeu em preguntava com farien per fer un film de super-herois (de dia, d'aquests que duen pijames de colors a ple llum del dia) i al mateix temps ser prou realista i mantenir la transcendència i la seriositat. Doncs, ho han aconseguit amb els ingredients següents:
  • Efectes especials molt realistes, tant d'imatge com de so. Els moments en que s'enlaira en Superman no són com als anteriors films, més aviat sembla que s'impulsi a l'estil Hulk, això fa que siguin més realistes. Les vibracions al terra, el so,... tot contribueix a que l'efecte sembli real.
  • Moviments de càmera molt moguts, que recorden a gravacions d'aficionats, i això dona un aire més realista.
  • Zooms de càmera que recorden molt a la sèrie Galàctica.
  • Vestit de Superman amb colors mate i format de petits polígons, conservant la idea original però sense calçotets per fora.
  • Destruccions realistes d'edificis. Des de l'11 de setembre de 2001, les destruccions d'edificis al cinema no han tornat a ser igual. Aquella catàstrofe malauradament va donar un model més real del que et passa quan et cau un edifici a sobre o aprop.
  • Actors de solvència contrastada. A banda de Henry Cavill, que al meu entendre ho fa molt bé, Russell Crowe, Diane Lane, Kevin Costner aporten un grau de qualitat al film. La seva presencia dona a entendre que s'han pres seriosament el projecte.
L'únic problema que veig en el film és la part de l'acció del final la trobo desmesurada. El film podríem dir que es divideix en tres parts. La primera la part de Krypton. Res a dir, espectacular. Es desmarca del Krypton del film de 1977 completament i, entre un desplegament d'efectes especials, ens marca quina serà la tecnologia, les interfícies 3D que fan servir els kryptonians, la vestimenta, etc..
A la segona part mitjançant l'ús de flashbacks ens explica la història del creixement de Superman a la Terra amb els seus pares adoptius i del seu conflicte entre emprar els seus poders i romandre ocult. Ho vaig trobar ben resolt per explicar la mateixa història un altre cop. L'únic punt que no em va agradar no el puc desvetllar per que seria un spoiler. Ho sabreu quan el vegeu.
I la tercera part, l'acció. I, tot i que, està molt ben feta, penso que se n'abusa, ja que sempre és el mateix tipus d'acció: Espentes a super-velocitat travessant edificis. Això unit a la invulnerabilitat del super-heroi fa que en cap moment temis per res i et dis
tancia de l'acció. Només es compensa a base d'espectacularitat. Tot i això, en conjunt, el film és un gran espectacle que s'ha de veure al cinema, si o si.
He de dir que se n'han sortit amb nota del repte. Si que es transcendent i sense humor, però també és realista, espectacular i amb molta acció. I així es desmarquen dels films de Marvel, que són més lleugers, i creen el seu propi estil de dur els còmics al cinema. Benvingut Superman del segle XXI!!!.

post-data: La música de Hans Zimmer és bastant, bastant bona. No és la fanfarria de John Williams  ni vol imitar-la en cap moment. Ni arriba al nivell. Però té la seva pròpia personalitat i s'adapta perfectament a l'estil del film. Sobresurt per sobre de moltes altres bandes sonores actuals.

dilluns, 17 de juny del 2013

Quina por fa Superman!

Aquest divendres s'estrenarà "The man of Steel" o sigui, Superman. I, em fa por...

Jo vaig créixer amb el Superman de Christopher Reeve, el dels anys 80. Aquell que, citant la frase publicitària, "ens va fer creure que un home podia volar". I malgrat la gradual caiguda de qualitat que va patir la sèrie de llargmetratges des de Superman fins a Superman IV, va sentar precedents i es va convertir en el film de Super-herois com a exemple a seguir. El primer film (i el segon) tenien qualitat i tots els elements necessaris per a ser un gran film: acció, humor, efectes especials, història, etc. S'ha tardat molt de temps en creure que algú que no fos ell pogués encarnar l'home d'acer a la gran pantalla (sobretot desprès del fiasco de "Superman Returns").

Avui en dia, la situació ha canviat. És Marvel qui porta la veu cantant i qui ha, per fi, donat la clau de com han de ser els films de super-herois. Batman de DC també ha triomfat, no ho negaré, però com ja he comentat altres cops, crec que la trilogia de Batman s'avergonyeix de que l'etiquetin dins del gènere de super-herois i s'apropa al realisme com a mitjà per a triomfar. I ho aconsegueix. Prova d'això és que Batman ha arribat a un públic que no és aficionat al còmic de Super-herois, a més del que si que n'és.

Però aquest cop, el realisme no els pot salvar. Aquest cop DC se l'ha de jugar. En Superman no es pot amagar a les fosques per a que el llampant uniforme de colors quedi dissimulat i no canti. Aquest cop han de jugar amb totes les cartes, tal com van fer els de Marvel amb "The Avengers", sense complexes i a plena llum del dia.

I prova de que en són conscients és el hype que han elevat durant aquest temps. Al meu parer desmesurat. Hem estat bombardejats amb una sobredosi de posters, imatges, trailers, teasers, etc,. Tot l'arsenal propagandístic possible per a augmentar les ganes de l'aficionat.

I precisament aquest hype és el que em fa por. Por a que el film no respongui a les expectatives que han creat.
Però hi ha altres factors que em fan por. I el principal ve donat pels precedents del director, Zack Snyder, amb films com ara Watchmen, 300 o Sucker Punch. No negaré que aquest films no són espectaculars visualment parlant, però són divertits? Són plens d'escenes a càmera lenta, en les quals es recrea en imatges visualment potents, properes al videoclip. Però la pel·lícula en sí és entretinguda? Quants cops heu vist Watchmen? Quants cops heu vist Sucker Punch? (I si la haveu vist és per quelcom més que per a recrear-vos la vista?). 
Per mi aquests films cauen en l'error de prendre's massa seriosament a si mateixos i en l'auto-complacença de les escenes a càmera lenta i es converteixen en quelcom que vol ser excessivament transcendental i obliden l'humor i l'entreteniment. Tinc por que converteixin "The man of steel" en això, en un producte seriós, acartronat, avorridament transcendental, ensopit. Això si, ple d'escenes a càmera lenta esplèndides i que queden molt bé als tràilers. Un contra-exemple d'això ho trobem a "The Avengers", un film entretingut, divertit, ple d'humor i agradable
 de veure. Per mi, el model a seguir a partir d'ara en el sub-gènere de super-herois.
I amb això no vull dir que no inclogui també una dosi de dramatisme i es converteixi en una comèdia. No, però un bon plat ha de tenir els ingredients justos i en la proporció adequada.
Tant de bo, The man of Steel s'assembli més a The Avengers en aquest aspecte del que penso.  I si no, almenys que s'assembli al Superman de Richard Donner. Malauradament, el que he vist del tràiler em fa temer el pitjor ( i si no fixeu-vos en la seriositat del rostre de Superman a la foto)

Tant de bo m'equivoqui.

dilluns, 10 de juny del 2013

Iain [M] Banks (1954-2013)

Deu n'hi do quins dies portem... Si l'altre dia vam lamentar la pèrdua de l'escriptor Jack Vance ahir va ser el Iain M. Banks qui ens va deixar. Aquest molt més jove (59 anys). Patia d'un càncer. Era d'origen escocés, declaràdament d'esquerres i independentista.

Banks ha escrit novel·les per al gran públic i novel·les de ciència ficció. Algunes d'elles foren adaptades a la TV, al teatre i a la ràdio. Curiosament, les seves obres de ciència ficció les escrivia sota el pseudònim de Iain M. Banks, en canvi, la resta desapareixia la M (de Menzies) i era simplement Iain Banks. Es veu que els seus pares el volien registrar amb el segon nom Menzies però, un error li va fer desaparèixer del registre. El seu editor li va suggerir que obvies la lletra M en els llibres per no confondre-ho amb una escriptora de caire romàntic de nom Rossie M. Banks. Va accedir, però, quan va publicar la seva primera novel·la de ciència ficció, Consider Phlebas, va voler afegir la M.

La seva primera novel·la va ser The Wasp Factory, l'any 1984. D'aleshores ençà que escriu una novel·la per any, de manera que en té publicades actualment 26 novel·les i la vint-i-setena, la seva darrera novel·la, veurà la llum el dia 20 de juny d'aquest any 2013 (o sigui, si escric això el dia 10 de juny, la setmana vinent).
Les seves novel·les més famoses són les de l'anomenada sèrie de la Cultura. La Cultura és una civilització formada per moltes espècies diferents que pobla la galàxia.
De les seves obres, les primeres tres de la sèrie de la Cultura són aquestes: Pensad en Flebas, El Jugador i El uso de las armas editades per Martinez Roca a l'antiga col·lecció Gran Super Ficción.

Doncs res, descansa en pau, Iain M. Banks. 

Darrerament, estic omplint aquest bloc de necrològiques. S'està convertint en una mala costum...

diumenge, 9 de juny del 2013

Doblement finalista al concurs de nano-relats

Fa uns quants dies que la revista virtual de nova creació Buk Magazin va organitzar un concurs de nano-contes de la mida del que cap en un twit. Doncs qui us parla va participar amb algunes propostes. Acaben de sortir els resultats i no he guanyat, ohhhhh, però almenys, DOS dels meus relats han quedat finalistes. I amb això em dono per satisfet!!

Aquí teniu els resultats (jo soc @jkarles):


podeu baixar-vos la revista sencera aquí : http://issuu.com/bukm/docs/buk03

dilluns, 3 de juny del 2013

Jack Vance (1916-2013)


Aquesta setmana ha mort l'autor nord-americà de ciència ficció i fantasia Jack Vance (1916-2013). 

No explicaré massa cosa d'aquest autor (d'altra banda, ja hi ha altres planes com la wikipedia que n'expliquen extensament la seva biografia) que per mi ha estat bastant, no diré desconegut per que si que l'he sentit anomenar però si inexplorat per part meva. Si us soc sincer no he llegit res d'aquest home, tot i que si que tinc unes quantes de les seves obres més rellevants. Aquesta pot ser doncs, l'ocasió per a donar-li una nova oportunitat i fer-li, així, el meu petit homenatge. Qui s'anima i les comentem?.

A Espanya, va ser la sèrie de Martinez Roca, Gran Super Ficción la que li va dedicar més atenció, tot i que algunes altres apareixen en col·leccions com Ultramar i altres més velles. Son precisament les edicions de Martinez Roca les que tinc.

Jo personalment tinc d'ell en la edició de Gran Super Ficción, les següents:

Sèrie Cúmul estelar o Cicle d'Alastor 
  1. Trullion:Alastor 2262 (1973)
  2. Marune:Alastor 933 (1975)
  3. Wyst:Alastor 1716 (1978)
Un trilogia que és un recorregut per les múltiples cultures que podem trobar a un cúmul estelar format per trenta mil estels amb tres mil planetes poblats per més d'un trilió d'habitants


Serie Crónicas de Cadwal 
  1. Estación Araminta (1988)
  2. Ecce y la vieja Tierra (1991)
  3. Throy (1992)

Cadwal és un planeta declarat reserva ecològica. En ell conviuen dues societats: Els naturistes, encarregats de preservar la reserva ecològica i els immigrants il·legals, que busquen esquivar les estrictes normes dels naturistes per a extreure'n els recursos.



Serie Los príncipes demonio 
  1. El rey estelar (1964)
  2. La máquina de matar (1964)
  3. El palacio del amor (1967)
  4. El rostro (1979)
  5. El libro de los sueños (1981)

Argument senzill: Un nen presencia com uns assassins maten a gairebé tota la seva família. Però en queda un que es dedicarà a entrenar al nen i preparar-lo per a la venjança.



Pel que he vist, no es tracta de grans obres importants, però pel que he pogut copsar per internet, són riques en imaginació i molt divertides. Que més es pot demanar?