Ara si, l'home d'acer

Al darrer post vaig manifestar els meus temors sobre el que seria el nou film de Superman, (que ni tan sols s'anomena Superman per a desmarcar-se de l'anterior nissaga). Doncs, reconec que no està tan malament com em pensava. De fet, em va agradar i tot. Vaig a fer una mica de repàs al que vaig pronosticar.

D'una banda, la vaig encertar en el tema de l'humor, no n'hi ha ni gota. També en el tema transcendent: el dilema entre salvar a la gent o ocultar els seus poders és gairebé una constant almenys en la primera part del film. I si recordeu em preguntava com farien per fer un film de super-herois (de dia, d'aquests que duen pijames de colors a ple llum del dia) i al mateix temps ser prou realista i mantenir la transcendència i la seriositat. Doncs, ho han aconseguit amb els ingredients següents:

• Efectes especials molt realistes, tant d'imatge com de so. Els moments en que s'enlaira en Superman no són com als anteriors films, més aviat sembla que s'impulsi a l'estil Hulk, això fa que siguin més realistes. Les vibracions al terra, el so,... tot contribueix a que l'efecte sembli real.
• Moviments de càmera molt moguts, que recorden a gravacions d'aficionats, i això dona un aire més realista.
• Zooms de càmera que recorden molt a la sèrie Galàctica.
• Vestit de Superman amb colors mate i format de petits polígons, conservant la idea original però sense calçotets per fora.
• Destruccions realistes d'edificis. Des de l'11 de setembre de 2001, les destruccions d'edificis al cinema no han tornat a ser igual. Aquella catàstrofe malauradament va donar un model més real del que et passa quan et cau un edifici a sobre o aprop.
• Actors de solvència contrastada. A banda de Henry Cavill, que al meu entendre ho fa molt bé, Russell Crowe, Diane Lane, Kevin Costner aporten un grau de qualitat al film. La seva presencia dona a entendre que s'han pres seriosament el projecte.

L'únic problema que veig en el film és la part de l'acció del final la trobo desmesurada. El film podríem dir que es divideix en tres parts. La primera la part de Krypton. Res a dir, espectacular. Es desmarca del Krypton del film de 1977 completament i, entre un desplegament d'efectes especials, ens marca quina serà la tecnologia, les interfícies 3D que fan servir els kryptonians, la vestimenta, etc..

A la segona part mitjançant l'ús de flashbacks ens explica la història del creixement de Superman a la Terra amb els seus pares adoptius i del seu conflicte entre emprar els seus poders i romandre ocult. Ho vaig trobar ben resolt per explicar la mateixa història un altre cop. L'únic punt que no em va agradar no el puc desvetllar per que seria un spoiler. Ho sabreu quan el vegeu.

I la tercera part, l'acció. I, tot i que, està molt ben feta, penso que se n'abusa, ja que sempre és el mateix tipus d'acció: Espentes a super-velocitat travessant edificis. Això unit a la invulnerabilitat del super-heroi fa que en cap moment temis per res i et dis
tancia de l'acció. Només es compensa a base d'espectacularitat. Tot i això, en conjunt, el film és un gran espectacle que s'ha de veure al cinema, si o si.

He de dir que se n'han sortit amb nota del repte. Si que es transcendent i sense humor, però també és realista, espectacular i amb molta acció. I així es desmarquen dels films de Marvel, que són més lleugers, i creen el seu propi estil de dur els còmics al cinema. Benvingut Superman del segle XXI!!!.

post-data: La música de Hans Zimmer és bastant, bastant bona. No és la fanfarria de John Williams  ni vol imitar-la en cap moment. Ni arriba al nivell. Però té la seva pròpia personalitat i s'adapta perfectament a l'estil del film. Sobresurt per sobre de moltes altres bandes sonores actuals.