divendres, 25 de novembre del 2016

El problema de los tres cuerpos de Cixin Liu

Avui en dia, desprès de tot el que hem viscut els que ja tenim una edat, cada cop resulta més difícil que et sorprenguin amb algun argument de novel·la de ciència ficció. Doncs he d'admetre que aquest ho ha aconseguit. Potser per què l'autor és xinés i això li confereix una perspectiva nova del món. Per aquest motiu aquest llibre representa una bufada d'aire fresc en el panorama actual. Va guanyar el premi Hugo 2015. És un llibre que es llegeix fàcilment, tot i que inclou alguns conceptes de ciència ben complexes. Es llegeix ràpid. Potser el que m'ha resultat una mica liat són els noms dels protagonistes (xinesos clar) que tot i ser alguns monosílabs (o potser per això) em confonien amb certa facilitat.
L'argument m'ha resultat força estimulant: Que passa quan de sobte, les lleis de la física deixen de funcionar. Les investigacions científiques arreu del món deixarien de tenir sentit? Com es relaciona aquesta crisi amb un joc de realitat virtual dissenyat per a resoldre el problema matemàtic dels tres cosssos? Que passa a una base secreta construïda al cor de la xina comunista del final del segle XX amb una gegantina antena de microones?.
Aquest llibre és la primera part d'una trilogia. Tan de bo que les altres parts estiguin al nivell d'aquesta. A veure si les traduccions arriben aviat.

Star Trek. La Ciudad al Borde de la Eternidad de Harlan Ellison

Un altre còmic digne de menció que ha sortit aquest mes de novembre és "Star Trek. La ciudad al borde de la eternidad". Es tracta de l'adaptació al paper d'un episodi d'Star Trek que sempre es troba en el top five de tots els episodis de la sèrie clàssica (per exemple a la meva llista). I no és inmerescuda la fama.  No en va, va guanyar un premi Hugo de l'època (prestigiós premi del món de la Ciència Ficció). L'episodi en qüestió estava guionitzat per Harlan Ellison, un escriptor de reputada fama.
Sembla ser que el guió original de Harlan Ellison no es va poder dur a la pràctica tal qual estava. D'una banda el pressupost no donava, i de l'altra s'allunyava una mica dels paràmetres habituals de la sèrie. Així doncs es va quedar en una versió retallada. Aprofitant que enguany es celebra el 50é. aniversari d'Star Trek es van aliar novament Harlan Ellison i el dibuixant J. K. Woodward per a fer aquesta meravella. Aquest cop si, sense cap limitació en el guió. El dibuix, molt realista, està fet amb un estil de novel·la gràfica. Sembla talment com si veiessis un episodi de Star Trek. Els caràcters principals, Spock i Kirk estan molt ben fets. L'únic però el ficaria en algunes pàgines que trobo un pèl confuses i no deixen gaire clar que és el que dimonis està succeint. Interessant també els múltiples easter eggs, homenatges i cameos que podem trobar al còmic i que a les darreres pàgines s'expliquen. Per exemple, algun personatge és el Harlan Ellison mateix, o alguns cartells són títols de contes de l'escriptor. Podem trobar un recull de tots els cameos a les darreres planes del còmic. També hi podem trobar la història de la creació del còmic i unes paraules de Harlan Ellison al respecte.
Sens dubte, una bona manera de retre un merescut homenatge, a l'hora que es restaura el guió original, al millor episodi (per mi) de la sèrie clàssica.


dimarts, 22 de novembre del 2016

Nou Còmic de Back to the Future

Norma Editorial acaba de treure a la venda la versió traduïda al castellà d'un còmic de Back to the Future  amb guió, almenys en part, de Bob Gale, el que va ser guionista de la trilogia cinematogràfica (que per cert, segueix a resguard de continuacions i remakes).
El dibuix no m'entusiasma però les històries, són com a petites perles que tapen forats aquí i allà en la seqüència d'esdeveniments que podem veure a les pel·lícules. 
Té la seva gràcia. Les històries són breus. No són una continuació ni una precuela, ni tenen un pes massa gran en l'univers de BTF. Son, més aviat, detalls, curiositats, petites exploracions a algunes vies de servei que es van deixar penjades en l'argument. Per exemple, podem veure perquè es va cremar la casa de Doc. Emmet Brown, o com van començar a sortir el Marty McFly i la Jennifer, etc... 
Tot plegat ajuda a complementar la història global però està tot situat hàbilment per a que no canvïi gens el cànon. I aquestes històries són cànon? Doncs l'autor fuig d'estudi una mica, quan ell mateix es pregunta sobre aquest particular en la introducció del còmic. Que per cert, val la pena que us llegiu. Bàsicament justifica perquè han enfocat el còmic d'aquesta manera i no d'una altra.
Bé, aquest és el volum no. 1. Aquest volum consta dels 5 primers números de la sèrie americana. No ho sé del cert però, basant-me en la llista d'històries publicades a USA, jo apostaria que això constarà de 5 volums.
Ha passat molt de temps des que vaig gaudir de BTF. Segurament, fa uns anys hagués gaudit més d'aquest còmic. Ara tot plegat queda una mica fora de joc.  Però l'he revisionada tants cops que no s'oblida fàcilment i m'ha fet gràcia tornar a aquesta història que tenia bastant relegada en un espai del meu cervell friki.

dilluns, 19 de setembre del 2016

Movistafadors +

A mitjans del 2015, vaig contractar el Canal +. Es van presentar un parell de tècnics "raudo y veloces" per instal·lar-me el descodificador. Ja en aquell moment, el descodificador es podia considerar obsolet  ja que emprava tecnología del segle XX. Anava amb Euroconector, el que feia que la resolució que podía assol·lir era molt pobre. Endollada a aquests televisors de pantalla plana LCD (ni tan sols LED) es veia que ja era completament desfassat. Si volies quelcom més modern (amb connector HDMI) havies de pagar força més. 
Això d'entrada ja em va semblar una estafa. Des d'aleshores, han passat moltes coses. A l'agost del 2015 vaig donar-me de baixa del C+. Ningú em va venir a reclamar el descodificador. Al setembre de l'any passat Movistar va comprar el Canal Digital Plus. Jo em vaig canviar a Jazztel TV. I ara, 1 any desprès, Movistar+ em reclama el descodificador de m$%&$%, amenaçant-me de que el torni. M'ofereixen un servei pel qual si vull que me'l vinguin a buscar hauré de pagar 20 euros, o el duc a un servei tècnic que desconec. El cas és que ja l'havia llençat.
Sembla ser que hi ha una claüsula en el contracte a la lletra petita pel qual si no retorno el descodificador em faran pagar 300 euros. 300 euros per un descodificador amb euroconector. Son uns estafadors. El que em fot més és que està fet amb premeditació i alevosia. Esperen un cert temps per a reclamar-te'l i a sobre et fan pagar una quantitat completament desmesurada. I si no pagues t'inclouen en una llista de morosos. 
Ells sabran el que fan. Jo no se si acabaré pagant o quina opció triaré i els denunciaré al defensor del poble. El que si sé és que no penso contractar mai més Vomistar, i en faré tota la campanya negativa que pugui per les xarxes socials. Aquí i ara comença la guerra. Ells et poden ficar en una llista de morosos, i jo els ficaré a la meva llista negra.
 Aquesta és la meva declaració d'intencions i la meva campanya comença amb aquest post. 

Nuff Said.



dilluns, 5 de setembre del 2016

Pistoleros solitarios l'spin-off the X-Files que va predir l'11S

Ara que s'acosta l'11S, us explicaré una història curiosa al respecte.  Recordeu la sèrie "Expediente X" (X-Files)? Doncs va generar un spin-off, no gaire conegut, que es deia "The Lone Gunmen" i que no va durar massa.
Els "Lone gunmen" (Pistoleros solitarios) eren aquell grup de tres frikis que treien un diari conspiranoic i sensacionalista i que, de tant en quant, donaven un cop de mà al Mulder i la Scully.

Doncs bé, l'episodi pilot d'aquesta sèrie. l'any 2000, uns mesos abans de l'atac de l'11S al World Trade Center, anava precisament d'això. Casualitat? Conspiració?.

Us deixo amb el video i jutgeu vosaltres mateixos:


dimarts, 23 d’agost del 2016

Star Trek: Más allá (¿no hay nada mas?)


Aquest podria haver estat el títol del film. Cada cop més veig més signes de decadència en la industria del cinema actual. I aquest és un d'aquests cops. El problema és el de sempre, els guions. Les repeticions de fórmules un i un altre cop com una hamburguesa de menjar ràpid.
Potser degut al tràiler i al que allí es veu ja anava al cinema més preparat. I és que ja som gats vells i el tràiler no enganya, és ni més ni menys la pel·lícula.
No ens enganyem, la versió cinematogràfica d'Star Trek gairebé sempre ha estat una simplificació en la qual ha primat més l'space opera que la ciència ficció amb la intenció d'atreure al cinema a un públic més generalista. Van quedar molt escamats de la primera part Star Trek: The Movie (1979) que va resultar massa "avorrida" amb aquell tò que emulava la '2001, odisea de l'espai' de Kubrick. A la segona part, Star Trek II: The Wrath of Khan de Nicholas Meyer, es va optar per un tò més lleuger que desplaçava més l'argument cap a l'space opera però amb una base molt forta de personatges i un lligam amb la sèrie clàssica que la feia molt atractiva. Les premises de ciència ficció i de reivindicacions basades en l'actualitat, bastant habituals en la sèrie clàssica, es reprendrien a Star Trek IV (ecologia) i Star Trek VI (corresponent i oportuna trasl·lació de la caiguda del bloc soviètic a l'univers d'Star Trek).
En aquest nou univers però, aquest aspecte ha desaparegut completament. En cap d'elles hi podem trobar el mínim fons reivindicatiu, ni de ciència ficció, i això l'acosta més a la seva directa saga competidora. Tot i així, es pot perdonar en els dos primers films. Entenc que l'objectiu era reiniciar l'univers i els personatges. A la primera part erem testimonis de com es coneixia la tripulació i de manera prematura gràcies a  un truc de guió que justificava més o menys convincentment el canvi d'actors amb el beneplàcit de l'anterior Spock. A la segona part, es segueix explorant com l'alteració de l'univers Star Trek que es va produir al primer film, afecta a posteriors esdeveniments de vital importància per als nostres protagonistes. Tenia la gràcia de que es reinterpretaven els esdeveniments que succeien als films de la saga clàssica Star Trek II: The Wrath of Khan i Star Trek III: The Search of Spock. Al final de Star Trek into the darkness, s'explicitava que a partir d'aquell punt, començarien la famosa missió de 5 anys d'exploració que tenien encomanada a la sèrie dels anys 60. El cercle s'havia tancat. Tal vegada massa ràpid? Diguem que fins ara ho teníen fàcil, tot era nou i hi havia molt per fer. Però ah amics, ha arribat l'hora de la veritat. Les fitxes són totes en posició. En la mateixa posició que fa 70 anys. A la meva manera d'entendre tenien 3 opcions: 
A- Tornar a remoure els personatges, per exemple, algún que mori etc,..(al meu entendre és un recurs massa utilitzat en aquesta saga que l'han cremat en l'anterior film).
B- Fer un episodi d'Star Trek clàssic. Ja que no hi ha sèrie i que tots els personatges són al seu lloc i que començaven una missió de 5 anys a l'espai, podien intentar fer un episodi clàssic però amb el transfons de ciència ficció i/o reivindicatiu que era ingredient fonamental dels millors episodis d'aquesta sèrie.
C- Fer un episodi d'space opera sense arriscar el més mínim.
Adivineu quina opció han triat. La C efectivament. És pura space-opera, aventura però sense cap mena de fons. Ni tan sols els personatges nous, completament plans, sense cap interés. Un episodi dels d'acció amb els mitjans d'una gran superproducció. I aquí és on venen els problemes. Si assumim que és una franquícia i que sortim d'un reboot, els personatges no els podem remoure gaire. Jo esperava un episodi clàssic de Star Trek. Era l'oportunitat de començar de nou amb l'esperit de la sèrie clàssica. Amb elements de ciència ficció, de descobriment, de filosofia si voleu, de preguntes sense resposta, de meravella. No cal matar personatges i canviar elements de la franquícia tan aviat per a sacsejar l'univers. Erem al principi de la història, no al final. Però si que era possible fer una història millor. Mantenir els personatges principals en un segón pla en favor de la història
nova que els plantegessin. La galaxia és molt gran com per trobar-nos els mateixos clitxés de sempre. Per mi que ha faltat que algun escriptor de ciència ficció colaborés en el guió. Pràctica que acostumaven a fer en la sèrie clàssica. I no relegar-ho tot a l'espectacularitat dels efectes especials.
Resumint:
- Una sèrie de situacions i clitxés que hem vist deu mil vegades: la guerrera abandonada, la nau estimbada, el dolent, els recursos que es veuen venir des de fa hores (moto i música heavy insertats amb calçador). 
- L'argument previsible. És veu de mil anys llum de distància quin serà.
- L'abast molt acotat dels esdeveniments en la història d'Star Trek.
- El dolent, per molt Idris Elba que sigui, el personatge és més simple que un bit. A més la caracterització la vaig trobar dolenta. Una barreja entre el gran personatge G'Kar de Babyon 5 i el duende Verde de l'Spiderman, però només en l'aspecte.

Dit això, no tot és dolent. Hi ha aspectes que si que m'han agradat:
- La base espacial és espectacular. L'únic aspecte de meravella que ofereix el film.
- Els diàlegs entre Spock i McCoy són punyents i divertits. El millor del film.
- La banda sonora de Michael Giaccino un altre cop.
- L'homenatge a l'antiga tripulació i el paral·lelisme entre la mort del Leonard Nimoy i el seu alter-ego Spock. 

 En definitiva, al  principi del film se'ns presenta un Kirk avorrit de la seva feina, que s'ha convertit en rutina. Aquesta podria ser ben bé una metàfora del nostre estat d'ànim al sortir del cinema.

dimarts, 19 de juliol del 2016

Thurn und Taxis

Sempre que juguém a un joc de Pasqües a Rams ens hem de repassar de nou les regles. No tant com si fos el primer cop que hi jugues, però si que emprenya el haver de rellegir-te regles que, teòricament, ja hauries de saber si no tinguessis la memòria de peix.

Per a evitar això se'm va acudir fer-me una xuleta ràpida i deixar-la a un lloc accessible des de tot arreu... com per exemple... aquest blog. Així que aquí està.

Thurn und Taxis.


El joc es diu Thurn und Taxis. Es tracta d'un joc en que l'objectiu és aconseguir rutes del servei postal que travessin les diferents poblacions de l'alemània al segle XIX.

Ressenya del joc a la Board Game Geek


Recepta per a una preparació rápida.

Cal dir que és un resum i que segur que em deixo més aspectes del joc que s'hauran de cercar a les regles oficials si s'escau.

Disposició inicial del taulell:


  • Barrejar les cartes de poblacions
  • Ficar les cartes de diligencies a la part superior amb un munt per cada número. D'esquerra a dreta: les de 3, les de 4, les de 5, les de 6 i les de 7.
  • Al costat ficar la carta de bonus que dona un punt per acabar la partida i la de aconseguir colocar una casa mínim a cada regió.
  • A l'esquerra del taulell descobrir i colocar 6 cartes de poblacions.
  • A sota de les cartes de poblacions colocar les de bonus per ruta. En ordre de mes punts a menys, de forma que qui en robi primer s'endugui més punts. Qui aconsegueixi primer una de 5,6 i 7 poblacions aconsegueix una d´ aquestes cartes, a cada regió colocar les de bonus de regió. S'aconsegueixen quan algú ha pogut ficar cases a totes les poblacions de la regió.



Funcionament.

Es tracta d'aconseguir rutes de 3,4,5,6 i 7 poblacions (en aquest ordre) connectades al mapa. Una ruta s'aconsegueix amb cartes de poblacions que es van robant de la zona de cartes de l'esquerra.
Cada torn de cada jugador fa el següent:
  • Pot descartar totes les cartes de la zona de cartes de població, peró després, al mateix torn, només podrar robar 1 carta i jugar-ne 1.
  • Roba 1 carta i se la guarda a la ma. Pot robar-ne 2 si després no vol jugar-ne 2 al mateix torn.
  • Juga una carta de les que té a la ma (posa la carta a la taula a la seva zona de joc) per a fer una ruta. Si ja n'hi té alguna de jugada, la que posa ha de estar connectada amb la/les que ha jugat. Pot ficar-la abans o després, peró no al mig. Pot jugar-ne dos a l'hora si abans no n'ha robat 2.

Jugar i robar almenys una carta és obligatori.

Si no es pot posar en joc cap carta perque no estan connectades, ha de descartar totes les que tenia jugades fent una ruta i comencar-ne una de nova amb les que té a la ma.

Quan s'ha obtingut una ruta de cartes (comencant per 3 mínim):

  1. Es coloquen les poblacions en funció de les cartes de la ruta creada d'una de les següents maneres:
    1. si son de mes d'una regió una per regió en alguna de les poblacions
    2. totes poblacions de la ruta que pertanyin a una sola regió
  2. Es recull la carta de diligéncia corresponent
  3. Si son de 5,6 i 7 cartes agafa un bonus de ruta
  4. Si has completat totes les poblacions d'una regió agafa la carta de bonus de regió
  5. Es descarta la ruta i es comenca una nova ruta del número de cartes següent.

Fi de partida.

Quan algú completa la ruta de 7 poblacions s'acaben de fer els torns dels altres jugadors i finalitza la partida.
Qui acaba reb el bonus de fi de partida (1 punt)
Si algú ha aconseguit una població a cada regió rep el bonus de població
Es compten els punts per:

  • cartes de diligencies aconseguides
  • cartes de bonus
  • es resten les poblacions que s'ha quedat per ficar cadascú.


Qui té més punts guanya!!!!

dissabte, 9 de juliol del 2016

Lectura per aquest estiu

Habitualment quan arriba l'estiu, si sou dels afortunats que podeu esgarrapar temps per a vacances, i em refereixo a autèntiques vacances, podeu dedicar-lo a aquelles aficions que tan ens agraden. Personalment, aquest any no estic disposat a que passin els dies sense pena ni glòria. Llavors passa que uns dies abans de tornar a treballar se't queda la cara de tonto pensant la quantitat de temps que hauries pogut dedicar a fer allò o això. Que ha passat? Doncs que senzillament la vagància t'ho ha impedit. Per la meva banda tinc una pila de novel·les que m'agradaria llegir aquest estiu (Deus de la CF!!! Doneu-me forces per a no caure en la distracció més fàcil. El camí al costat fosc és més fàcil si...)
Doncs a veure que tenim:

'Aurora' de Kim Stanley Robinson: 

Explica la història d'una nau intergeneracional que va sortir de la Terra fa unes quantes generacions i que es dirigeix a colonitzar un nou planeta. Aquest és un tema clàssic de la CF. Es tracta d'una de les possibilitats més plausibles per a salvar grans distàncies per l'espai. Es crea una nau amb l'hàbitat necessari que emuli el màxim possible les condicions de vida a la Terra. Els seus ocupants viuran la seva vida a la nau viatjant a velocitats properes a la de la llum però sense passar-se. Tindran descendents i passaran varies generacions fins que arribin al planeta destí, on s'instal·laran.  El problema d'aquest sistema és obvi. És lent. Requereix d'una gran enginyeria mediambiental i d'una gran dosis de psicologia. No sabem quina serà la reacció psicològica de la gent, tancada en una nau per sempre més. Intueixo que els riscs de revoltes i  desequilibris emocionals seria el repte més important que haurien de resoldre, més enllà dels problemes tècnologics, que també. En aquest llibre es posa el focus sobretot els problemes de manteniment mediambiental que s'haurien d'enfrontar en un viatge així.

'Seveneves' de Neal Stephenson:

La lluna ha estat destruida. Els fragments que en resten colisionen els uns amb els altres i es tornen, de forma exponencial, en fragments més petits. El problema és que els fragments cauran sobre la Terra en una pluja destructiva que durarà segles i arrassarà tota la superficie del planeta deixant-la completament inhabitable. Aquesta és la premisa de la novel·la i aquest és l'apocalipsi que destruirà la humanitat al qual s'hauran d'enfrontar els protagonistes. El llibre forma part de la col·lecció Nova i en format paper, es de tapa dura. Aprofitant la vinentesa, es reedita en el mateix format, l'altra novel·la famosa de l'autor: Criptonomicón.






'Hyperion' de Dan Simmons: 

Això no és una novetat. És una reedició d'un clàssic a la col·lecció Nova, en tapa dura, edició de luxe (o sigui, que fan molt goig). Tot i que el primer ja me l'havia llegit fa molts anys i em va deixar records impagables, l'estic rellegint per a refrescar la memòria i encarar les següents parts que també es troben en el mateix format.
L'autor ens va deixar imatges impagables i escenes impresionants en aquesta novel·la. Tan de bó les següents parts estiguin a l'alçada.








'La Patrulla del tiempo' de Poul Anderson:

Una altra reedició amb edició de luxe per a la col·lecció Nova. També la tinc pendent de llegir aquest estiu. El llibre és un compendi complet de tots els contes de l'autor sobre la patrulla del temps.












Bé, tinc més llibres a la recàmera però no vull agobiar al personal. Així que per avui ja n'hi ha prou. Si aconsegueixo llegir tot això aquest estiu em donaré per ben satisfet. 
Fins a la propera... 


divendres, 8 de gener del 2016

Més reflexions. SW VII 3 setmanes desprès

Han passat tres setmanes després d'anar a veure SW VII. La meva visió del film no ha canviat, tot i que estic disposat a acceptar que ara les coses són així. Veig amb incredulitat com hi ha molta gent que li ha agradat molt. També veig que hi ha gent que ha quedat decebuda però sembla que som minoria. La crítica sembla posar-la molt bé... extrany...
Se m'ha acudit aquest símil. Un fill que ha comés un acte vergonyós per la família, la mare li perdona, perquè és el seu fill, se l'estima i es capaç de perdonar-li gairebé tot. En canvi, el pare, no el perdona, perquè també se l'estima, n'esperava més, i l'ha decebut. 
Doncs aquí passa el mateix. Hi ha gent que, perquè és Star Wars li perdona tot, i hi ha d'altres que, també perquè és Star Wars, no li perdonen gairebé res. Es veu que jo soc d'aquests últims...
Si la pel·lícula no hagués estat d'SW podriem dir que és una pel·li entretinguda i tampoc hauriem fet més salsa. Ni a favor ni en contra. Però no estem parlant d'una peli qualsevol. I aquí està el problema.
Un dels elements que més em sap greu de l'episodi VII és la seva manca d'imaginació. SW sempre s'ha caracteritzat per la imaginació. Al cap i a la fi, d'això és tracta no? O és que era una altra cosa??? Per que llavors és que no he entès res en aquests 38 anys.
Mireu, aquests dies, aprofitant que repetien la saga original i les precueles per la TV he revisionat l'Imperi Contraataca a.k.a. ESB per enèsim cop. Ara ja no hi donem importància i ja ho considerem com si fos la Bíblia per què és cànon i paraula de Lucas, però llavors, desprès de la primera pel·lícula del 1977, que va resultar ser un fenòmen, que va revolucionar el cinema de ciència ficció, imagineu-vos la papereta per fer una segona part a l'alçada de la primera. El més fàcil hagués estat reutilitzar els elements de la primera part i continuar la història dels personatges. No els calia fer gran cosa més per assolir l'èxit. Tanmateix es van arriscar, i nou film va afegir un munt d'elements nous a l'univers SW. Gràcies a això, la saga ha arribat a significar el que és avui en dia. Aquest ha estat un signe d'identitat de la saga. No em negareu que no és així. Això ja va ser així desprès de ESB. Recordo que, els que vam viure aquells temps, (ja semblo un vell explicant batalletes "galàctiques") intentàvem endevinar quins mons nous ens ensenyarien al Retorn del Jedi. El primer havia estat un planeta desèrtic, el segon un món gelat i el tercer? Sabíem del cert que seria diferent. Vet aquí la gràcia!!.
Anem a fer un exercici de memòria i recordem alguns dels elements/escenaris, que no existien a la primera part (SW:A New Hope), i que es van afegir a ESB (Empire Strikes Back):

Hoth, El planeta gelat. 

L'interior de la base rebel a hoth (Echo base)

Les trinxeres que defensen la base rebel i el generador.



La batalla de Hoth

El Superdestructor de Darth Vader


Les habitacions privades de Darth Vader

El holograma gegant de l'emperador

Les naus, de diferents formes, de la rebel·lió

Dagobah, el planeta pantanós on viu Yoda

El camp d'asteroides (incloient-hi el cuc a l'interior del qual van anar a parar)

La ciutat als núvols del planeta Bespin


La nau de Bobba Fett

Dins de l'interior de la ciutat als núvols trobem:
el port on aterra el Falcó Mil·lenari

La sala on congelen al Han Solo


l'infinit precipici en el que es deixa caure en Luke i que va a parar a la part inferior de la ciutat. 


Tots aquests elements eren nous! I s'han quedat en la nostra memòria i han perdurat al llarg dels anys. Estan intrínsecament lligats a la marca SW, i alguns fins i tot, són icones de la cultura pop del segle XX.
Ara digueu-me quins elements completament nous (que no siguin refregits d'altres) incorpora l'episodi VII dignes de recordar:
El cementiri de naus del principi

El castell de Maz Kanata de fora.

La superficie de la nova estrella de la mort?


Si, hi ha més escenaris, es clar, però tenen quelcom que no haguem vist abans? 
  • A banda del cementiri de naus del planeta Jakku la resta, és un planeta desèrtic com va ser Tatooine 
  • Una nova estrella de la mort... Un dels punts que més es criticava del Retorn del Jedi era que repetís una nova estrella de la mort.
  • L'interior de la base de Starkiller que recorda molt, moltíssim, a l'interior de la part final de Bespin de l'Imperi Contraataca.
  • I no en recordo cap més...
Fixeu-vos que, fins i tot les prequeles aportaven molts elements nous. Llàstima que es va descuidar altres elements molt importants, com el guió i els diàlegs.

La nova trilogia, de moment, nomès es recolça amb elements de la primera trilogia. És Star Wars? Si.  Però es sustenta practicament tota amb elements creats fa 38 anys. Pel meu gust, tota pel·lícula nova de Star Wars hauria de ser més rica visualment. Hauria d'aportar coses noves a l'imaginari de SW. Com diu aquell, perdoneu, però algú ho havia de dir.