dilluns, 28 de desembre del 2009

Gamer

El que em va cridar l'atenció d'aquest film és el reciclatge d'alguns famosos televisius que fan un petit salt a la gran pantalla. Em refereixo a el meu estimat Dexter i a la de la bocota gran que ara no recordo a quina serie surt d'investigació i que ja us aviso que no miro mai. Vosaltres ja sabeu a qui em refereixo.
D'altra banda no està malament el film. En un futur no gaire llunyà, el bo del Dexter te la brillant idea d'inventar una nanotecnologia, (que hi ha nano!) que substitueix les cèlul·les del cervell per altres amb un dispositiu wireless incorporat, de forma que hom pot controlar els moviments d'algú altre com si fos un nino (nino nano). Amb això construeix un entorn virtual a base de gent real, on tu pots controlar el teu Avatar (aiss, Avatar, tinc ganes de tornar-la a veure!!!) que és un altre esser huma. Igualment inventa un joc de guerra en primera persona, on hom controla el seu personatge però enlloc de virtual, és un desgraciat del pavelló de la mort que controles a distància.
Be, deixant de banda el film que resulta força entretingut, la part informàtica de l'assumpte resulta espectacular. Interficies en 3D rodejant tota l'habitació, controls amb les mans,...Evidentment ja no entro en el tema de la nanotecnologia i això de substituir les neurones del cervell per altres controlables a distancia. Be, si que hi entro. Ni que això fos possible, s'hauria de dissenyar una interfície ultra-complexa, que transformés les teves reaccions amb el comandament a distancia i les transformés en impulsos bioelectrics que activessin les neurones exactes per a produïr la reacció dessitjada. Això implicaria tenir un coneixement molt molt precís sobre el cervell del ésser humà.
A més, les comunicacions haurien d'ésser a a anys llum d'ara per a poder transmetre tal quantitat d'informació per la xarxa a una velocitat gairebé instantània. Igualment els processadors haurien de realitzar els càlculs, les conversions a una velocitat milions de vegades mes ràpida que actualment.

divendres, 25 de desembre del 2009

Bon NADAL!!!!!!

Per a celebrar el Nadal us presento tota una col·lecció de postals de StarWars.
BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!




The Star Wars holiday Special

Ara que és Nadal, que mes adequat que presentar-vos el especial de Star Wars per a la Televisió en motiu de les festes nadalenques. Un programa de 2 hores de Star Wars especialment horrible.
Si, amics, us presento el fill amagat i del qual tothom renega de Star Wars. Un producte que no s'ha distribuit oficialment mai i que em sembla que el George Lucas i uns quants més (Harrison Ford i els principals protas) preferirien esborrar del seu Curriculum. Però va existir!!!!!!
A pesar dels multiples intents de tapar-ho per part dels que van perpetrar tal despropòsit, no els ha estat possible esborrar totalment el rastre.
The Star Wars Holiday Special
dirigit per Steve Binder, va ser un especial per a la televisió situat a l'univers de Star Wars i va ser el primer spinoff oficial de la franquicia. Es va emetre als EEUU tan sols un cop, el divendres, 17 de Novembre de 1978 a la CBS de 8 a 10 de la nit, hora est. A la història, Chewbacca i Han Solo visiten Kashyyyk, el planeta natal de Chewiee, per celebrar el Dia de la Vida. Durant el camí son perseguits per agents de l'imperi. La història ens presenta la familia del Chewbacca, el pare , la dona i el fill. La historia te lloc en teoria desprès de la batalla de Yavin, o sia, despres del primer film d'StarWars, el episodi IV, (a New Hope).
Durant el film podem veure escenes de lluita entre el Falcó Milenari i un destructori imperial. També podem veure escenes de dibuixos animats al desert de Tatoiine i a la cantina. Tot barrejat amb cançonetes nadalenques (sic..).
El programa també ens inclou breus aparicions d'altres personatges, com Luke Skywaker, C3P0, R2D2, la princesa Leia, Darth Vader i Han Solo, que ens interpreten una deliciosa cançoneta tots plegats (arrrgghhhhhh).
No puc seguir explicant-ho doncs em venen calfreds i ganes de vomitar. Veure els nostres herois convertits en triumfitos és la imatge més terrorífica mai vista en aquesta galaxia i en qualsevol, per molt llunyana que sigui.
I ara arriva el moment de la veritat, a partir d'aquí vosaltres mateixos, si no voleu tenir malsons no continueu, però si la curiositat us supera endavant:



Hola?... encara queda algú? Bufff... molt bé, en voleu més? Aquí en teniu:



Val, la ultima dosis. El proper dia més,



dijous, 24 de desembre del 2009

Avatar

No ens enganyem, Avatar és, per sobre de tot, un gran espectacle visual. El 3D com mai l'havia vist abans al cinema. La historia però, tot i ser sencilla i simple, no resulta menys efectiva. El James Cameron ens va introduint, al igual que el protagonista, en les costums, regles i forma de vida dels Na'vi, els nadius de Pandora. I quan som ben endins, els coneixem, els estimem, s'ens sacudeix emocionalment i ens arranca del paradís, per a tornar-nos a la realitat humana. Sencill, però funciona. Emociona.
En quant als efectes especials, increibles, impresionants. Aquest film juga en una altra lliga. El 3D, al principi sorprenent. Realment et produeix sensació de profunditat mai vista en un cinema normal (excloem IMAX 3D). Tot i amb això, el moviment de la camara mareja amb el 3D al principi i trobo que no acaba de funcionar del tot be doncs el moviment no resulta del tot suau ni natural.
Un altre aspecte que no veig del tot be és que sembla haver-hi diversos plans fixos, si un personatge es troba en un primer pla, si, es veu mes aprop, però tot ell és manté en un mateix nivell respete els demes, perd la profunditat, sembla 2D.
Un altre problema és en el fet de portar ulleres normals apart de les 3D , produint reflexos indesitjables mimvant la correcta visualització.
Com més avença el film, el 3D deixa de ser espectacular, per a convertir-se en quotidià. Suposo que t'acostumes fins al punt de que ja en proutes feines el veus. No sé a que deu ser degut però suposo que ens adaptem ràpidament.
Tot i aquests problemes, no hi ha dubte que val la pena veure-la en 3D. Em sembla que repetiré. De la ma de James Cameron, perfeccionista com ningú s'ha fet un gran pas endavant. A partir d'aquí hi ha dos camins: podem entrar en una altra època daurada del cinema d'entreteniment o pot quedar en una joia aillada i curiosa. És pot invertir en millorar el 3D i estic segur que ho faran. Això ha estat l'espenta que necessitaven.
Això només ha fet que començar.

dijous, 17 de desembre del 2009

El Símbol Perdut

More about El símbol perdut

Acabo de llegir El Símbol Perdut. El darrer llibre del Dan Brown desprès de El Codi Da Vinci. Es un llibre totalment en la seva linea (clar, l'ha fet ell). Pensat per a fer-ne una pel·lícula de cap a peus. Es llegeix ràpid. És molt lleuger. Però de qualitat literaria bastant mediocre. Però a diferència d'altres igualment mediocres o dolents directament, els llibres de Dan Brown o almenys aquest, aporta un plus extra. Et fa veure coses bastant curioses. Dades sobre simbologia que les tenim als morros, que les hem vist mil cops, però que no en sabem l'origen ni el significat. En aquest llibre, n'hi ha algunes, però no tantes ni tant curioses com en els altres llibres. Es centra en Washington i en els Francmasons. Un tema que recorda poderosament al film "La busqueda". però aquí amb un altre enfòc.
Resumint, tot i ser un divertimento lleuger, si que aporta algunes dades força curioses sobre el mon que ens envolta.

dissabte, 5 de desembre del 2009

Bonica imatge

Des de que he vist això que li he agafat un gran carinyo al personatge de Blade...

dimarts, 1 de desembre del 2009

El Dentista

Si, ja se que no és un tema de ciència ficció, ni de fantasia, però no em negareu que no pertany al gènere de Terror. Acabo de tornar del dentista i no se que em fa més mal, si la boca ó la butxaca...
Per començar, m'han trobat 6 caries més de les que jo tenia controlat, que era mmm a veure... una!. El darrer cop que hi vaig anar va ser fa 2 anys i evidentment no em van veure res de tot això (si no ja m'ho haurien dit ja). En dos anys se m'ha desenvolupat 6 caries!!!!!! Que ha passat?? M'estic desintegrant!!!! sobretot pensant que abans d'aquests dos anys mai havia tingut cap problema de caries en tota la vida!!! Que passa? estic prop d'una font de radiació???
Jo en realitat hi he anat perquè se'm va trencar un queixal però el dentista (aiss la temptació)...ha començat a mirar pels voltants (jo pensava, no miris nooo) i amb una velocitat de vertigen ha començat a cantar números a la higienista amb les posicions de les peces com si fos d'aquells que canten el gordo de loteria de Nadal o la primitiva: - el 16,26, 36, 45... He estat a punt aixecar-me i cantar "Bingo!!!!"...(però no és a mi a qui li ha tocat el premi gordo si no a ells, no ens enganyem).
En la sessió d'avui m'ha empastat un queixal, més que res "per anar fent boca", (mai millor dit) perquè la "ruta" de sessions que m'han preparat és pitjor que el Tourmalet.
Quan he sortit, les noies de recepció , tot i aprofitant que anava una mica anestesiat, m'han presentat un pressupost, més que res per allò de, que qui avisa no es traïdor. I quan he vist el preu, allò si que m'ha fet mal!!! 780 euros!!!
Per començar, en el proper episodi d'aquest viacrucis, o sigui la propera sessió, la seva missió és matar un nervi, que costa 130 euros!! Però si és més barat matar una persona!!!! Segur que es pot trobar algun mercenari que et cobraria menys. Si que és difícil matar un nervi? Que esperen resistència? Potser tenen por a represàlies? O es que l'han de perseguir primer? No m'imagino un nervi aixecant-se desprès de rebre uns quants trets, i el dentista exclamant "Muere hijo de p***!!! Muere!!!!". Que li ensenyin la factura i es morirà ja només de l'ensurt....
Desprès diu que en una altra sessió me l'han de reconstruir. Que passa que han de fer obres? Em ficaran bastides per tota la boca?
I finalment em recomanen ficar-hi una funda. Però jo crec que no cal, no patirà fred, a dins a la boca. Pel preu que volen cobrar per la funda estic per demanar-li a ma mare que me'n faci una de ganxet que em sortirà moolt més barata.
Desprès d'aquests sotrac, 3 reconstruccions i dos empastes mes tard, per fi hauré acabat, la marató amb la butxaca buida.
I dic jo, com és que els gats no tenen caries? Ells que precisament utilitzen molt més els dents i es fiquen de tot a la boca?

Reflexionem-hi si us plau.

divendres, 27 de novembre del 2009

2012

Doncs que esperaveu, dramatisme 0 - efectes 100. Es una pelí de catastrofes amb aires de peli d'aventures. No hi ha dramatisme, sino acudits fàcils de dissabte a la tarda, crispetes i passar l'estona. Si voleu dramatisme us enxufeu Battlestar Galactica (no la sèrie dels 70-80 sino la del 2003) a la tele plana de casa i veureu el que és dramatisme. Els efectes impresionants, això si, s'han de veure al cinema. Per Deu, no la mireu en screeners ni artilugis similars o no tindrà cap gràcia. Els efectes especials, abundants, omnipresents. Però que passa?, estant perdent la gràcia?. I no em refereixo només a aquest film. Sembla que ha arribat un punt en que en efectes especials tot es possible fer. N'hi ha tants, tants, i es pot fer tot, que sembla que han deixat de tenir merit. Que qualsevol pot fer quelcom minimament potable ja sigui cinema o sèrie de TV. Tenen merit els FX? Ja se que parlo com un padrí, però quan no hi havien efectes per ordinador, es feien reportatges sobre com es duien a terme els efectes especials a les pel·lícules i el que costaven. Es veia el mèrit que tenien. Ara en canvi, tot es a base d'ordinador. Amb l'ordinador generen la realitat mateixa. Però segons com, si les hores de rendering no han estat suficients o be la resolució no era prou bona, tot sembla fals, un fals digital.
Ademés he observat que no es veuen igual els FX digitals a la TV de casa que al cinema. No se perquè però perden molt. Potser és la velocitat de refresc del cinema que és més gran. El cas és que a la TV es veuen més que son generats per ordinador. Un exemple d'això molt xocant va ser l'episodi III de StarWars. Al cinema donava el pego, en canvi la versió en DVD que tenim es infumable. Tot es veu molt més artificial. El palau per on es passejen l'Amidala i l'Anakin resulta molt fals.
M'estic desviant del tema. El film dona el que esperava. No defrauda si tens clar el que vas a veure. I amb els precedents del mateix estil ('Independence Day', 'El dia de mañana'), del mateix director (Roland Emmerich) , jo crec que està bastant clar el que et trobaràs.
S'acaba el mon... i el cinema també?

dilluns, 23 de novembre del 2009

Cinema 00000011

La informàtica al cinema mai ha estat gaire ben tractada. No se si es pot considerar un recurs cinematogràfic, però l'ús i abús de la tecnologia informàtica resulta flagrant. Suposo que, com soc informàtic, encara ho veig més. Imagino que si fos historiador m'escandalitzarien algunes imprecisions o aberracions referides a la història, però no se perquè em sembla que tenen assessors historiadors que ajuden bastant. En canvi en el camp de la informàtica fan el que volen. Per a emmendar-ho intentaré utilitzar aquest blog per a posar en evidencia aquells films que facin un ús incorrecte, inexacte, impossible dels ordinadors. Tot i que entenc que de vegades, el ritme d'un film no és compatible amb la lenta enginyeria informàtica.
Per ajudar-me en aquesta tasca, qualificaré els films segons la següent escala que m'acabo d'inventar:
Aberració: Tot el que surt referit a la informàtica és una autèntica fantasmada, impossible del tot i sense cap base. Impossible de digerir.
Fantotxada: Barreja terminologia més o menys real amb fantasmades ocasionals. S'ha de fer un gran esforç per mantenir la suspensió de la incredulitat.
Incorrecta: Vol fer veure que és realista, però no ho és. Tot i així no fan excessives animalades. Podriem arribar a interpretar les incorreccions com a un recurs cinematogràfic per no perdre ritme. Per exemple, accedir a pàgines web de forma immediata.
Correcta: Tot el que apareix relatiu a la informàtica és correcte. No n'hi ha gaires d'aquestes. Només en les que no surt absolutament res d'informàtica.


dilluns, 16 de novembre del 2009

Llibreria Miraguano

Desprès de la ruta de tendes de còmics per Madrid, em vaig quedar amb ganes de més, sobretot de llibres. I vaig descobrir per internet que hi havia una llibreria (libreria Miraguano) que prometia. Vaig decidir que al sortir per la tarda hem dedicaria a la seva cerca.... I la vaig trobar...
No és que sigui molt gran, la veritat és que era força petita, i la secció de novel·les de ciència ficció encara més. Però hi tenien un grapat de novel·les de la col·lecció Nova a 2 euros. En vaig sel·leccionar unes quantes i vaig acabar amb 8 exemplars (16 euros 8 llibres, una ganga), la majoria Premis UPC de varies edicions:

Tenen Web i es poden comprar per internet.
L'adreça es:
Libreria Miraguano
Hermosilla, 104 - 28009 Madrid

diumenge, 15 de novembre del 2009

Mapa de frikilandia

Fa pocs dies que vaig tornar d'una estada a Madrid durant una setmana per un curs de formació. A partir de les 5 de la tarda ja era lliure per a fer turisme. I que creieu que vaig fer? anar de museus?? a fer turisme?? Nooooooo,... o si. A fer turisme friki!!!!
Vaig buscar per internet botigues de còmics, fantasia i llibres de CF de Madrid, i vaig trobar un eixam similar al que es pot trobar per Barna. Quasi totes concentrades al llarg d'un carrer paral·lel a la Gran Via. Per si us interessa aquí en teniu la localització (compte: tambe hi han botigues gòtiques, jo a aquestes no hi vaig anar...)
Botigues de Còmics a Madrid

Ja de pas, també us fico les de Barna:
Botigues de Còmics de Barna

Bona cacera!!!

dilluns, 9 de novembre del 2009

Essen (III)

3er. dia de fira de jocs a Essen: És hora d'actuar. Sorpresa addicional, ha aparegut el Agricola a 25 euros amb anglés. Una ganga, en castellà i alemà com a mínim 50 euros. Així que el balanç del dia és:
Agrícola:
Molt entretingut, addictiu i estressant!!!. A més signat per l'autor!!!!! El Uwe Rosenberg que estava per allí signant. Temàtica: resulta bastant òbvia. Tens un terreny en el que has de distribuïr tant be com puguis, porcions de cultiu, de ganat i de vivendes, optimitzant al màxim per a obtenir un equilibri entre tot, ja que al conteig final treu punts el deixar-te algun aspecte. Amb el hàndicap de que a cada torn has d'utilitzar els teus homes per fer accions que no son ilimitades i que només poden fer un jugador per torn. Com més avança el joc més accions es despleguen, de manera que el tauler diguem que és dinàmic, va creixent. Potser la paraula seria evolutiu.

Le Havre: Afegeix una imatgeTambé del mateix autor. Bastant més el·laborat, amb cartes que son una autèntica filigrana. També me'l va signar. Tot i que la temàtica no em resulta especialment atractiva (Es tracta de gestionar un port al qual arriben mercaderies), la dinàmica del joc en si m'agrada bastant. Això si, s'ha de pensar bastant bastant. Segueix la mateixa metodologia que el Agricola.





Stone Age:
Un joc de recursos també. Tens uns quants homes que has de fer treballar i distribuïr a cada torn sempre tenint en compte que alguns els tens que destinar a caçar, altres a reproduïr-se (2 evidentment), altres a recolectar materials (fusta, or, metall,...).



I finalment, un capritx:
stratego de marvel:


Un clàssic que em va costar 10 euros i ambientat en l'univers marvel. Que més es pot demanar.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Essen 2009 (II)

El segon dia de la fira ja vam anar més al gra. O sigui, a comprar jocs. Desprès del cop d'ull del primer dia vam descobrir on eren les gangues, les ofertes, i on estaven les oportunitats de comprar jocs a preus més barats de lo habitual. Els meus amics, que ja tenen una enorme col·lecció de jocs de taula, van començar a comprar ampliacions i jocs a dojo. Al final del dia tenien un balanç de 7 jocs/ampliacions a la saca. Jo en canvi, no tinc gaires jocs. No han estat una prioritat per a mi. doncs com ja els tenien els meus amics i s'han de jugar en grup, no m'havia fet falta comprar-los. Així que m'havia fixat uns objectius més aviat poc ambiciosos. Veure més que comprar.

Però un cop allí, i (ho reconec) arrosegat per la febre consumista en la que em veia envoltat (hi havia gent que portava carretons plens de jocs), vaig decidir que aquell potser seria el millor moment per a començar la meva ludoteca, modesta això si, sense pretencions de col·leccionista (els meus amics si que els col·leccionen) . Més aviat per poder tenir els clàssics més a l'abast.

Així que em vaig assessorar pels meus amics i vaig anotar quins jocs m'enduria, però sense comprar-los immediatament. No calia arrosegar-los tot el temps i a més cabia la possibilitat que a mesura que avancés la fira, els preus es modifiquessin a la baixa. Ja hi hauria temps de fer-ho els dies següents...


divendres, 30 d’octubre del 2009

Essen 2009 (I)

Ara feia dies que no escrivia una entrada al blog, però no sense motiu. I el motiu no podia ser millor que el viatge a terres Germàniques per a assistir a la fira de jocs de Essen, si si, com ho sentiu!!.

Aquí teniu el site: Internationale Spieltage SPIEL'09 + Comic Action
o sigui, dit d'una altra manera, l'event de jocs de taula + rol més important del mon!!!!
Vam anar-hi ja el dijous passat perquè ens van informar que el dijous i el divendres hi havia menys gent i es podia veure millor. Ja a l'avió, vam sentir la presència d'altres frikis de la peninsula que també anaven a la fira. Que com ho vaig notar? doncs per que hi havia algún personatge poc discret, i bastant locuaç, que llença com a fuetades frases ocurrents relacionades amb el qualsevol producte, sèrie, film, còmic, joc de rol o de taula, d'aquelles que no pots entendre si no ets també un friki.
Be doncs, desprès de previs que no venen al cas, vam entrar a la fira de Essen. Ja només entrar vaig veure que el títol de la fira de jocs (SPIEL en alemà) portava adossada al nom un "& Comic Action" que era com una subfira dedicada als còmics dins de la fira principal (la cosa prometia) .Suposo que van pensar 'on hi ha frikis d'un tipus n'hi haurà de l'altre'.
M'heu de creure quan us dic que no havia vist mai fira semblant. El Saló del Còmic de Barcelona és un juguet comparat amb el tamany i l'espectacularitat d'aquesta fira. Un local firaire amb 12 pavellons intercomunicats. Podriem dir que un sol d'aquests pavellons era com tot el Saló del Còmic de Barna, inclús més gran i tot.
La industria del joc està molt desenvolupada en un país com Alemanya on el dia durà poc a l'hivern i el fred obliga a la gent a buscar-se la vida dins a casa per entretenir-se i fer vida social. Aquí està començant ara. No es tracta només de jocs per a frikis, sino que molts jocs son de caire familiar, i no em refereixo als típics jocs socials com el Trivial, Party i tot això. Son jocs més de gestionar recursos i de pensar una mica. Alguns ja han arribat aquí (Carcassone, Colonos de Catan, etc...) i altres ho faran aviat, n'estic segur, tot i el costum molt mediterrani que tenim aquí de sortir i fer activitats a l'aire lliure o no tan lliure (pubs i discos).
Però en fi, hi havia jocs de tots els tipus i per a tothom. Una infinitat d'estants amb taules on la gent jugava i els ensenyaven com es jugava a les novetats que cada casa llençava. Innumerables paradetes plenes d'accessòris. Jocs, puzzles, trencaclosques, jocs de rol, d'estratègia, de cartes, d'intel·ligència, de rol en viu, d'habilitat, de màgia, etc....
El primer dia va ser de tanteig. Realment es tan gran que et desorientaves i et perdies fàcilment, tot i que estava molt ben indicat amb mapes, arriba un punt en el que ja no saps on ets.

La secció que vaig trobar més flipant va ser la de Fantasia. Tot un pavelló dedicat als jocs de rol, jocs de cartes, de figuretes, però el més espectacular es el rol en viu amb tota mena de disfresses i caracteritzacions per a assistir a una mena d'acampades que fan, al més pur estil medieval, on representen batalles amb tota mena d'armes (de goma això si). La quantitat d'accessoris que es podien comprar per a fer-te la teva caracterització era impressionant, com també ho era el preu de cadascuna... Evidentment, per allí pululaven tota mena d'èssers procedents de ves a saber quins universos provinents de còmics manga i jocs de rol. Properament penjaré algunes fotos que vaig poder fer abans de convertir-se en la seva forma humana quan acabés la fira.

En un aspecte més terrenal la fira estava tacada de paradetes de menjar que desprenien olors encissadors, però que segons com podien resultar una mica cargants, sobretot si feia poc que havies menjat: salxitxes, frankfurts, bradswurts, bretzels, creps, pizzes, kebabs, gelats desprenien olors que s'enfilaven enlaire al mateix temps que els seus preus. Vaig tastar un bretzel (una mena de pasta poc dolça amb sal que fa com un llaç, i que cremava molt per cert).

Resumint, el primer dia va ser de tanteig. Vam donar voltes i més voltes pel recinte. Vam recorre tota la fira de dalt a baix per fer-nos una idea de com era. Vam atravessar regions de jocs immenses, on cada casa expossava les seves novetats més esperades. I vam passar una mica per sobre de la subsecció de còmics, que ja tindria més temps d'explorar més en profunditat, doncs haviem comprat un bono per als 4 dies de fira. O sigui que no queda encara res per explicar... El proper dia continuaré. Per avui ja us he donat prou la tabarra....

diumenge, 11 d’octubre del 2009

REC 2

Desprès de l'experiment una mica improvisat de REC, REC 2 és quelcom més elaborat. És més pel·lícula. Deixant de banda algunes interpretacions que no convencen gaire, m'ha agradat més que la primera part. Qui diu que segones parts mai son bones?. A més te alguns punts interessants:A ningú se li havia acudit unir el fenòmen dels zombies amb la possessió demoníaca? Doncs trobo que és una molt bona idea.

Una segona part que continua just on van deixar la primera i la veritat és que si que aporta més coses. No és una copia de REC, sino una continuació/expansió.

Jo crec que ja es pot dir que han creat una nova franquicia, un nou clàssic del gènere de terror i de rebot un filò que els reportarà no pocs beneficis monetaris. I si no, al temps.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Stargate Universe

He vist el episodi pilot de la nova sèrie de l'univers de Stargate. Per als neòfits, fem un resum:
Stargate va començar com un film del director d'Independence Day, Godzilla entre d'altres, Roland Emmerich. El film, ja ho he dit molts cops, no va cobrir les espectatives que generava. Algun espavilat se'n va adonar de que el tema de la porta estelar podia donar molt més de si i va engegar una sèrie basada en aquest film: Stargate SG-1. La sèrie va assolir un èxit sense precedents en sèries de ciència ficció, fins al punt que ha durat 10 temporades + un spin-off de 5 temporades (stargate:Atlantis). Les dues sèries ja finiquitades, segueixen donant guerra en forma de telefilms de tant en quant. Ja porten 2 telefilms de SG-1 i se n'està preparant un de SG:Atlantis.
Ara han engegat una nova sèrie motiu principal d'aquest post: Stargate: Universe.
Quin és l'argument d'aquesta nova sèrie (compte, spoilers):
A la base Icarus, estan duent a terme un experiment amb una porta estelar. Amb molta més energia de l'habitual i un codi més (9 chaurons enlloc dels 8 que formen una adreça normal) pretenen obrir la porta a un nou lloc mai visitat. El stargate els durà a una nau estelar dels Antics no tripulada, que recorre les gàlaxies (si,si, galàxies no estrelles) amb el pilot automàtic posat, la missió de la qual és sembrar d'stargates per allí on vagi passant. De tots els personatges destaca el científic obsessionat amb l'èxit de l'experiment el qual sembla no tenir gaire clares quines són les prioritats per al bé comú.


Com pinta? Doncs la cosa pinta com una mena de ST:Voyager + Lost in Space.+ una pinzellada del dramatisme de Galàctica. I es que comparat amb les seves predecessores sembla bastant més dramàtica, almenys de moment. El científic fa tufo a Lost in Space. No és que sigui un traïdor però diguem que les seves intencions no són les de la resta. Sembla que va a la seva i no té gaires escrúpols, però també te el seu racó sentimental. Un personatge ambigu, de moment. Com d'altres sèries d'aquest tipus suposo que es passaràn el temps intentant tornar a la Terra i mentres tindran un munt d'aventures. Coneixeran noves espècies, etc... Bé, així d'entrada no sembla gaire original la veritat. Tot dependrà del carisma dels personatges. Per aquí és per on han d'invertir si volen tenir èxit doncs l'argument ja està molt vist. No son els primers ni els ultims que estàn perduts al mig de l'univers buscant la Terra. De totes maneres, el temps ho dirà. Es molt aviat per jutjar. En tot cas, tan de bo tingui molt èxit.