tag:blogger.com,1999:blog-48582015267469121652024-03-10T14:00:47.317+01:00Friki AttackBlog sobre Ciència Ficció, Fantasia, Terror, Cinema,...ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.comBlogger320125tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-58655457805082630462023-06-04T18:59:00.000+02:002023-06-04T18:59:01.032+02:00Mig any 2023 = 5 novel·les llegides<p style="text-align: justify;"> Aquest any 2023 m'he proposat llegir més llibres. No pot ser que al llarg del 2022 només n'hagi llegit 3 o 4. Ara som al juny. Ha passat mig any ja i porto 5 llibres llegits. No està malament però segueix sent poc. Almenys he descobert un autor nou. Nou per mi, és clar: John Scalzi. Ja fa anys que publica llibres. En porta uns quants ja. N'he començat a llegir algun. "La vieja guardia" n'és un. Les novel·les de Scalzi son amenes i fàcils de llegir. Passen molt bé. Son lleugeres. La contrapartida és que, bé, no espereu massa metafísica. L'altra que he llegit és "RedShirts". Diuen que molt divertida, i la veritat és que té molt d'humor, però tampoc és per a tant com alguns diuen. Bé, he obert una nova veta amb el bo de l'Scalzi, però ara potser descansaré una mica d'ell i començaré alguna altra cosa diferent.</p><p style="text-align: justify;"> </p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-65639521811104847742023-06-04T18:45:00.010+02:002023-06-04T19:01:58.733+02:00En algún rincón del tiempo<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-fjF1KXpyBU5IeohsEPM4vTSlTC9O4jRE_ANH8m7D6neJ1Rd-ivSNxOVpPL-EoufFNUH7_vXn3AalcsjpOKYETdkf1hUKYIfTSNC2MLMwB82YFWt-E8zQmHk_OfFko1H2TdV28eVmtyaiZbPTwTTIsYAB08p3CdWUk5w0QMChJwFllaYn67qzKGxu8A/s800/b-1653576773.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="521" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-fjF1KXpyBU5IeohsEPM4vTSlTC9O4jRE_ANH8m7D6neJ1Rd-ivSNxOVpPL-EoufFNUH7_vXn3AalcsjpOKYETdkf1hUKYIfTSNC2MLMwB82YFWt-E8zQmHk_OfFko1H2TdV28eVmtyaiZbPTwTTIsYAB08p3CdWUk5w0QMChJwFllaYn67qzKGxu8A/s320/b-1653576773.jpg" width="208" /></a></div>Em vaig trobar el llibre a la prestatgeria de l'Abacus, gairebé com el protagonista de la novel·la s'entrepussa amb la fotografia de la actriu del segle passat al museu de l'hotel. Inesperat, sense saber res d'ell, però alhora, atret i encuriosit pel títol inspirador. </div><h4 style="text-align: left;">"Una novel·la de viatges en el temps que no tenia controlada"</h4><div style="text-align: justify;"> Aquell dissabte pel matí la llum del sol nova i intensa, feia lluentar els carrers de la ciutat de Lleida amb una intensitat purificadora. Entro dins l'Abacus en la meva habitual peregrinació de cada dissabte a la cerca de novetats. I aleshores el veig. Allí, barrejat entre els altres títols habituals. Un llibre de viatges en el temps que no tenia controlat?. Ràpidament em veig atret cap a ell. El groc de la tapa tova . La fotografía d'època de la portada. Que és aquest llibre? Com és que no en sabia res d'ell? No es tracta de cap novetat editorial. El seu autor Richard Matheson és un vell conegut, no pas una jove promesa. El coneixia per la seva faceta de guionista de sèries de TV, com ara, la dimensió desconeguda i algun altre èxit de Hollywood. I tanmateix, no en sabia res d'aquest títol. El tema dels viatges en el temps sempre m'ha interessat. Una gran sorpresa. Llegeixo el resum de la contraportada. Un home que viatja en el temps enrere cap a principis del segle XX per a conèixer a una actriu que s'allotja al mateix hotel que ell. Sembla que és una història d'amor. Encuriosit, me l'enduc a la caixa per a comprar-lo.
Surto de l'Abacus amb el llibre sota el braç. Penso que no tardaré gaire en començar a llegir-lo. No com altres vegades que he comprat llibres i els he abandonat al prestatge fins al punta que acaben coberts per una gruixuda capa de pols i encara ni els he obert.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNpyeidmzuzFyKgwYDbpTcJJcBO4qoSip2dKACkyvJF9fMDfNTGst7hEvP71vLgXHrbvIeDsBPiVwDPN7icXXsJLJfYvF6ei7hcl-ites4Krb-7crPUwpQb95aXws91xTPlnDIUP78qrzuLXgxFjaF6Jblnb-x14yMLA7_JMZaBU2NLkecyngd144YrQ/s800/b-1653576703.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="521" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNpyeidmzuzFyKgwYDbpTcJJcBO4qoSip2dKACkyvJF9fMDfNTGst7hEvP71vLgXHrbvIeDsBPiVwDPN7icXXsJLJfYvF6ei7hcl-ites4Krb-7crPUwpQb95aXws91xTPlnDIUP78qrzuLXgxFjaF6Jblnb-x14yMLA7_JMZaBU2NLkecyngd144YrQ/s320/b-1653576703.jpg" width="208" /></a></div></div>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-6516190859288687142022-09-08T18:16:00.002+02:002022-09-17T10:24:45.680+02:00Ring Shout (ressenya)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY352cjzqGCUj06KHYVuL4lPkQ9AiIgxHQ48bwLSCaZB4mOpPJfmX2kRn2HZpr6vUQSJ5V5u9tT1fYUdmbNg2-rx_Rtp7ejH2JjnkSZvV71vcf_0ux271Qbrpr5FXrN22SzO9Ui9HvgGfL33D1UOb_oQn4RjLu5Rluf47my9GR8XanuaELSyHJjc9TQQ/s1440/ring-shout-p-djeli-clark-mai-mes.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="945" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY352cjzqGCUj06KHYVuL4lPkQ9AiIgxHQ48bwLSCaZB4mOpPJfmX2kRn2HZpr6vUQSJ5V5u9tT1fYUdmbNg2-rx_Rtp7ejH2JjnkSZvV71vcf_0ux271Qbrpr5FXrN22SzO9Ui9HvgGfL33D1UOb_oQn4RjLu5Rluf47my9GR8XanuaELSyHJjc9TQQ/s320/ring-shout-p-djeli-clark-mai-mes.jpg" width="210" /></a></div><p style="text-align: justify;">Ring shout és una novel·leta de fantasia i/o terror curteta, que va molt al gra. Gairebé el consideraria un conte semi-curt, o almenys aquesta és la sensació que m'ha deixat. </p><p style="text-align: justify;">La història transcorre a l'amèrica profonda de principis de segle, un temps després de la Primera guerra mundial. L'autor ens presenta un escenari de discriminació racial que en aquells temps eren força quotidians malauradament on les persones de color eren considerats ciutadans de segona. Recordeu el Klu Klux Klan, que es tapaven amb túniques i caputxes de blanc i es dedicaven a torturar els pobres afroamericans?. Doncs aquest és el context de la novel·la al que l'autor hi suma un fort component de fantasia i terror. Imagineu si ja devien fer prou por en la vida real aquests fills de puta del KKK, ara suma-li que alguns son éssers sobrenaturals conjurats per algun dels membres mes del KKK que han invocat ves a saber quin dimoni i han obert un portal a un altre món d'éssers que s'alimenten d'odi dels humans, i que, lògicament, veuen en el context racista de l'època, una bona oportunitat per a generar més i més odi i alimentar-se'n. El nostre grupet protagonista està format per noies de color, cadascuna amb la seva personalitat ben marcada. La protagonista és la Maryse, que vol revenjar la mort dels seus familiars a mans d'aquests éssers i que conjura una espasa màgica que obté el seu poder del sofriment i de justícia que ha patit tots els membres de la seva raça al llarg de la història. L'acompanyen la Chef i la Sadie, aquesta ultima una ex-combatent de la Gran Guerra que hi va anar fent-se passar per un home, una mica traumatitzada per l'experiència però amb tot el bagatge adquirit en el combat. Recolçades per altres membres de la comunitat afroamericana, estan força organitzades per a lluitar contra els Klukuxos. Però vet aquí que la vinguda d'un nou tipus d'ésser de l'altre univers que sembla conèixer molt personalment la Maryse, precipitarà els esdeveniments i posarà al límit les noies, posant a prova les seves capacitats de lluita.</p><p style="text-align: justify;">La novel·la com he dit, és curta i es fa curta. Es plena d'acció i no dona ni un respir al lector. Es fa entretinguda amb una narració àgil, clara i directa, molt de pel·lícula de Hollywood. Candidata clara a una continuació, o unes quantes, que podrien ampliar el <i>lore</i> fins on li quedessin ganes al seu autor. Ja que el món de possibilitats que obre amb aquesta novel·la és immens. </p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El seu autor P</span><span style="font-family: inherit;">.</span><span color="rgba(0, 0, 0, 0.6)" style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6); font-family: inherit; font-weight: 600;"> </span><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6); font-family: inherit;">Djèlí</span><span color="rgba(0, 0, 0, 0.6)" style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6); font-family: inherit;"> </span><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6); font-family: inherit;">Clark, no gens conegut per les nostres contrades, fou guanyador del premi Locus, Nebula i Alex i sembla estar bastant centrat en temes de la minoria afroamericana a la que pertany, </span><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);">aquesta novel·la n'és un bon exemple.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);">La novel·la forma part del catàleg d'obres portades per <a href="https://www.maimes.cat/ring-shout/" target="_blank">MaiMe</a>s l'editorial catalana que forma part d'aquesta benvinguda nova onada d'editorials en català dedicada a portar-nos obres de fantasia i ciència ficció, amb cito textualment, "una clara vocació feminista, integradora, compromesa políticament, ecologista, queer...". </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);">Molt recomanable per la quantitat i qualitat d'entreteniment concentrat en tan poques pàgines. Poc esforç lector i màxim rendiment. </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);"><a href="https://es.bookshop.org/a/11040/9788412235661" target="_blank">Compra'l!!!!!!</a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);"><br /></span></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; caret-color: rgba(0, 0, 0, 0.6);"><br /></span></span></p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-60067494247145491452022-01-16T12:19:00.005+01:002022-09-17T10:23:01.008+02:00Fundació<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://pics.filmaffinity.com/Fundaci_n_Serie_de_TV-328382265-large.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="533" height="320" src="https://pics.filmaffinity.com/Fundaci_n_Serie_de_TV-328382265-large.jpg" width="213" /></a></div><div style="text-align: justify;">Fa poc (com passa el temps) esperavem amb força hype l'estrena de la sèrie Fundation a AppleTV+, basada en les novel·les del gran Asimov. El hype estava justificat. Fins ara ningú s'havia atrevit a dur a la pantalla petita (ni a la gran) aquest gran clàssic de la CiFi del segle passat. I va arribar el dia. I fins i tot ja s'ha acabat la 1a. temporada. És hora, doncs, de fer balanç.</div><p></p><p style="text-align: justify;">No m'equivoco de gaire si dic que ja fa més de 30 anys que vaig llegir Fundation. Així que quan va començar la sèrie no recordava gran cosa, o més aviat gairebé res. Això va anar a favor de la sèrie, doncs no tenia amb que comparar. Es clar, recordava l'argument de fons, però res més. I això la sèrie ho manté. Hari Seldon, la psicohistòria, l'imperi... I fins aquí les semblances. Ara que ha acabat la 1a. temporada, he rellegit la primera novel·la, Fundation i he pogut comparar.. i el que he llegit poc té a veure amb la sèrie.</p><p style="text-align: justify;">La sèrie, no estaria malament si fos una sèrie independent, fins i tot podria ser valid si només s'allunyés en certa manera. El problema, és que hi ha coses que van en contra de l'esperit de les novel·les. Per entendre-ho anem a veure que és Fundation, el llibre:</p><p style="text-align: justify;">La primera part de la saga d'Asimov, Fundation, és una recopilació de 5 contes curts. En aquells temps, i potser ara també, els autors de CiFi escrivien per a revistes Pulp. Enviaven els seus relats als editors de les revistes. Aquests, els aprovaven, o no, i els publicaven en parts si eren massa llargs. Solien ser relats, contes curts. Fundation no és una excepció. Anys desprès, van agrupar els 3 primers relats en un sol llibre.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://crisolhoy.com/wp-content/uploads/2018/04/Fundaci%C3%B3n.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="290" height="320" src="https://crisolhoy.com/wp-content/uploads/2018/04/Fundaci%C3%B3n.jpg" width="206" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Aquests cinc primers relats estan ubicats en l'univers dissenyat per Asimov i segueixen el fil argumental en el que també es basa la sèrie. Aquesta base és la següent: Ens trobem en un futur llunyà, en el que la humanitat s'ha expandit per la galàxia i està organitzada políticament en forma d'un extens imperi galàctica que té com a planeta capital Trantor que n'és el centre polític on viu l'emperador. En aquest context, el matemàtic Hari Seldon ha desenvolupat una ciència anomenada psicohistòria, capaç de predir tendències futures a partir d'anàlisi de dades estadístiques a nivell general (Asimov brillant avançant el Big Data). Doncs bé, la psicohistòria prediu que l'imperi està en decadència, i que no es pot fer res per evitar-ho, i això no agrada gaire clar. Per tal de mirar de minimitzar el temps de recuperació, salvar els mobles i la cultura, Hari Seldon comença la iniciativa Fundació, que s'encarregarà de resguardar, recopilar tota la cultura possible en una gran enciclopèdia galàctica per evitar-ne la seva pèrdua. Una mena de backup per a restaurar més ràpidament un cop tot es vagi perdent. Com aquestes prediccions no són massa gratificants, l'emperador els envia a desenvolupar la Fundació a l'exili, a l'allunyat planeta Terminus, que es troba a les afores de l'imperi, o sigui, als collons d'andares. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest seria el primer dels relats. La sèrie comença amb diferències significatives però la base del relat és bastant similar. Per començar, el personatge que va a veure Hari Seldon és completament diferent, l'emperador no és un sinò tres, formen una trinitat de clons, el qual és un detall que donarà molt de joc i que en si em sembla interessant.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Pel que fa a la segona història deixeu que em remeti al que diu la nostra "Enciclopèdia Galàctica": la Viquipedia:</p><h3 style="font-family: sans-serif; font-size: 1.2em; line-height: 1.6; margin: 0.3em 0px 0px; overflow: hidden; padding-bottom: 0px; padding-top: 0.5em;"><i><span class="mw-headline" id="Els_enciclopedistes">Els enciclopedistes</span><span class="mw-editsection" style="-webkit-user-select: none; font-size: small; font-weight: normal; line-height: 1em; margin-left: 1em; margin-right: 0px; unicode-bidi: isolate; vertical-align: baseline;"><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-right: 0.25em;">[</span><a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Fundaci%C3%B3&action=edit&section=3" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; white-space: nowrap;" title="Modifica la secció: Els enciclopedistes">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-left: 0.25em;">]</span></span></i></h3><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><i>Han passat cinquanta anys des que l'equip d'en Hari Seldon es va traslladar, <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terminus_(ficci%C3%B3)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Terminus (ficció)">Terminus</a> està a punt de patir la primera de les <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisis_Seldon" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Crisis Seldon">crisis Seldon</a>. El mateix Seldon va predir que durant el procés de creació de l'enciclopèdia anirien succeint certes crisis que posarien en perill el projecte. En aquesta primera crisi, l'entorn social i els esdeveniments portaran als integrants de la jove Fundació a prendre decisions que afectaran a tot el futur del projecte.</i></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><i>Terminus, un planeta petit, pobre en minerals i amb greus mancances de <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Recursos_naturals" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Recursos naturals">recursos naturals</a>, veu com els seus quatre planetes veïns (<a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anacreont_(ficci%C3%B3)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Anacreont (ficció)">Anacreont</a>, <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Smyrno" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Smyrno">Smyrno</a>, <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Konom" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Konom">Konom</a> i <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Daribow" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Daribow">Daribow</a>) s'autoproclamen independents de l'Imperi Galàctic, formant així quatre nous regnes. Al tractar-se dels planetes més allunyats de <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%A0ntor" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Tràntor">Tràntor</a> el seu accés a la cultura centralitzada de l'Imperi és limitat i, en conseqüència, els seus règims són pròxims a la barbàrie descrita per Seldon mig segle abans.</i></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><i>La posició de Terminus és delicada. Al tractar-se d'un planeta ple de científics i proper a les quatre capitals de les noves províncies, el líder <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anacreont_(ficci%C3%B3)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Anacreont (ficció)">Anacreont</a> comença a interessar-se per Terminus perquè li oferirà un avantatge tecnològic important. Entre altres coses, Terminus és l'únic planeta de la zona que disposa d'Energia Nuclear eficaç.</i></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><i>Tot i que els enciclopedistes creuen que estan encara sota la protecció de l'emperador, l'actual alcalde de Terminus, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvor_Hardin" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Salvor Hardin">Salvor Hardin</a>, s'ha adonat del perill que corren. Tot i que Seldon va deixar clar que la finalitat de la colònia era l'enciclopèdia i que l'alcalde només tindria una funció merament administrativa, Hardin pren el control de Terminus. Gràcies als consells de <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bor_Alurin&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Bor Alurin (encara no existeix)">Bor Alurin</a> (l'únic psicohistoriador del planeta), Hardin aconsegueix que les quatre províncies s'encarin pel control del planeta en igualtat de condicions. D'aquesta manera s'estableix una situació de <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_freda" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Guerra freda">guerra freda</a> on cap dels planetes veïns intentarà envair-lo per por a la represàlia dels altres.</i></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><i>Un cop la situació s'ha normalitzat, la colònia rep un missatge gravat pel mateix <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hari_Seldon" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Hari Seldon">Hari Seldon</a> on els explica l'autèntica finalitat de la fundació: la creació d'un segon Imperi Galàctic.</i></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><i><br /></i></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lamanodelextranjero.files.wordpress.com/2019/08/retrato-de-isaac-asimov-por-rowena-morrill.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="520" height="320" src="https://lamanodelextranjero.files.wordpress.com/2019/08/retrato-de-isaac-asimov-por-rowena-morrill.jpg" width="277" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">La sèrie ens ubica efectivament a Terminus on s'ha establert el grup de Hari Seldon. Tanmateix l'amenaça dels Anacreonts es materialitza. A la novel·la, la màxima de "La violència és el darrer recurs de l'incompetent" es portada a la pràctica per tots els seus protagonistes. Aquest relat i els propers es basen tots en, com superar les crisis Seldon, sense arribar a l'enfrontament armat, mitjançant les armes de la tàctica i la estratègia i la política. En canvi a la sèrie, aquest factor desapareix del tot. És aquest el problema principal. És com un univers alternatiu al del llibre en el que els principals protagonistes fossin massa incompetents per evitar el conflicte. Un what if en el que es respon al que passaria si Salvor Hardin no fos tan intel·ligent. Com si Fundación no l'hagués escrit Asimov sinò algú altre. Desapareixen conceptes clau que son motor dels llibres, com ara la supremacia tecnològica de la Fundació que li permet establir les regles a la regió. Desapareixen la ment brillant d'Asimov. Apareixen noves línies argumentals i nous personatges que, en si no són cap problema, però que allunyen més i més dels llibres la trama argumental obrint nous camins completament inventats i impedint cada cop més qualsevol redreçament cap als llibres.</div><p></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">El tercer relat, és el següent:</p><h3 style="font-family: sans-serif; font-size: 1.2em; line-height: 1.6; margin: 0.3em 0px 0px; overflow: hidden; padding-bottom: 0px; padding-top: 0.5em;"><span class="mw-headline" id="Els_alcaldes">"Els alcaldes</span><span class="mw-editsection" style="-webkit-user-select: none; font-size: small; font-weight: normal; line-height: 1em; margin-left: 1em; margin-right: 0px; unicode-bidi: isolate; vertical-align: baseline;"><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-right: 0.25em;">[</span><a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Fundaci%C3%B3&action=edit&section=4" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; white-space: nowrap;" title="Modifica la secció: Els alcaldes">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-left: 0.25em;">]</span></span></h3><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">Tres dècades després de la primera <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_Seldon" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Crisi Seldon">Crisi Seldon</a>, les relacions entre la Fundació i els regnes veïns es basa en l'intercanvi de tecnologia tot usant la religió com a forma d'acceptació i control. Així, no tan sols controlen el desenvolupament tecnològic dels regnes, sinó que controlen també els mateixos sistemes veïns. Els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sacerdot" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Sacerdot">sacerdots</a>, que són educats exclusivament a <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terminus_(ficci%C3%B3)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Terminus (ficció)">Terminus</a>, tenen el coneixement per usar la tecnologia mentre la resta de la gent pensa en ella com si fos màgia. El sistema de sacerdoci permet expandir el poder i les relacions de Terminus amb els quatre regnes i evita qualsevol intent de rebel·lió, tot gràcies als miracles que obra la religió gràcies a la tecnologia. Els estudiants d'altres planetes que s'inicien com a sacerdots tan sols se'ls confia com usar els artefactes, mentre que els més brillants, romanen a Terminus com investigadors i ciutadans del planeta.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">El príncep Wienis de la corona d'Anacreont (creient de l'esperit galàctic i de la religió de Sheldon), és bel·licós i pretén controlar la Fundació. Fortuïtament es troba amb una antiga nau espacial de l'Imperi i demana a la Fundació que la restauri. Si la Fundació restaura la nau, regalarà a Anacreont un poder de guerra superior a la resta dels regnes; si no la repara, Wienis aconseguirà l'excusa perfecta per començar, juntament amb la resta de regnes, una croada contra Terminus. Terminus es troba davant d'una nova crisi.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">Finalment, les persones dels regnes acaben per reconèixer l'autoritat religiosa de la Fundació i que el poder dels reis prové del misticisme dels artefactes dels sacerdots i, per tant, el control absolut acaba en mans de la Fundació."</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">Cada relat correspon a una crisi Seldon que van apareixent separades en el temps. Per tant ja no comparteix els protagonistes de la primera crisi. La sèrie no ha arribat ni crec que ho faci a aquest segon relat. De fet es tan allunyada des d'un bon començament que no és en cap cas viable que hi arribi. Per bé o per mal ha creat una entitat pròpia i com més avança, més independent dels llibres és.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">El quart i cinqué relats:</p><h3 style="font-family: sans-serif; font-size: 1.2em; line-height: 1.6; margin: 0.3em 0px 0px; overflow: hidden; padding-bottom: 0px; padding-top: 0.5em;"><span class="mw-headline" id="Els_comerciants">"Els comerciants</span><span class="mw-editsection" style="-webkit-user-select: none; font-size: small; font-weight: normal; line-height: 1em; margin-left: 1em; margin-right: 0px; unicode-bidi: isolate; vertical-align: baseline;"><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-right: 0.25em;">[</span><a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Fundaci%C3%B3&action=edit&section=5" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; white-space: nowrap;" title="Modifica la secció: Els comerciants">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-left: 0.25em;">]</span></span></h3><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">Han passat 75 anys des de l'última crisi Seldon. <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Limmar_Ponyets&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Limmar Ponyets (encara no existeix)">Limmar Ponyets</a> té una tasca a realitzar a <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Askone&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Askone (encara no existeix)">Askone</a>, un món que ha depreciat qualsevol tipus de comerç amb la Fundació per la por que senten els seus dirigents en vers la religió, atès que temen que puguin acabar controlant la seva societat com ha passat en el passat. La feina de Ponyets és negociar l'alliberació de <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eskel_Gorov&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Eskel Gorov (encara no existeix)">Eskel Gorov</a>, un agent de la Fundació que va ser enviat abans que ell amb la finalitat d'iniciar tractes comercials amb Askone.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">La societat d'Askone sospita de la tecnologia i practica l'adoració al treball dels avantpassats. El "gran mestre" no accepta la tecnologia de la Fundació, per aquest motiu ha condemnat a Gorov a pena de mort. Per sort, Ponyets els convenç a intercanviar l'alliberació de Gorov per la possibilitat de convertir el ferro en or usant un processador de menjar modificat de la seva nau.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">No tan sols s'acaba alliberant a Gorov, sinó que com a afegit s'obre la porta al comerç amb la Fundació. Ponyets fa xantatge a un dels membres del consell d'Askone i l'obliga a comprar tota la càrrega tecnològica de la nau, fet que es contradiu amb totes les lleis del planeta. Aquesta compra és l'espurna que comença el procés de legalització del comerç amb la Fundació.</p><h3 style="font-family: sans-serif; font-size: 1.2em; line-height: 1.6; margin: 0.3em 0px 0px; overflow: hidden; padding-bottom: 0px; padding-top: 0.5em;"><span id="Els_pr.C3.ADnceps_comerciants"></span><span class="mw-headline" id="Els_prínceps_comerciants">Els prínceps comerciants</span><span class="mw-editsection" style="-webkit-user-select: none; font-size: small; font-weight: normal; line-height: 1em; margin-left: 1em; margin-right: 0px; unicode-bidi: isolate; vertical-align: baseline;"><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-right: 0.25em;">[</span><a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Fundaci%C3%B3&action=edit&section=6" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none; white-space: nowrap;" title="Modifica la secció: Els prínceps comerciants">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket" style="color: #54595d; margin-left: 0.25em;">]</span></span></h3><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">Els anys passen, la influència econòmica i religiosa de la Fundació augmenta dia a dia i s'estén per la Galàxia. És una dominació econòmica, ni militar, ni política. Algunes naus de la Fundació han desaparegut prop de la república de <a class="new" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Korell&action=edit&redlink=1" style="background-image: none; color: #a55858; text-decoration: none;" title="Korell (encara no existeix)">Korell</a>. Aquest alerta als fundacionistes, cap província disposa de naus que puguin igualar en velocitat a les de la Fundació, això podria significar que tenen accés a tecnologies avançades que podrien ser una amenaça per la Fundació. Hober Mallow, un comerciant veterà (que no és agent de la Fundació) és enviat a Korell en missió comercial perquè avaluï el nivell tecnològic de la zona i trobi una explicació a la desaparició de la flota.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">Mallow inicia petits intercanvis comercials amb el líder de Korel, Comdore Argo Asper, el qual és reticent a adoptar la tecnologia. Hober Mallow especifica que només es tracten de negocis i que no té cap mena d'intenció d'expandir la religió. Finalment Mallow aconsegueix realitzar les vendes però no troba cap rastre de tecnologia avançada ni de les naus perdudes.</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">A <a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terminus_(ficci%C3%B3)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Terminus (ficció)">Terminus</a>, Mallow és denunciat per traïció al només negociar i no estendre la religió. Mallow argumenta que la religió ha permès augmentar el control de la Fundació però que el comerç serà l'eina que realment portarà la Fundació a convertir-se en un autèntic Segon Imperi Galàctic. Mallow és arrestat per no haver ajudat un monjo missioner de la Fundació destinat a Korell. Al final es descobreix que tot va ser una trampa de Korell per forçar un enfrontament amb la Fundació. Mallow guanya les eleccions a Alcalde i es converteix en líder de Terminus."</p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;">En definitiva, la sèrie agafa la llavor inicial de la saga d'Asimov, per a construïr... una altra cosa. Un univers alternatiu en el que l'esperit de "La violencia és el darrer recurs dels incompetents" que impregnava i donava sentit als llibres, se'l passen pel forro i demostra el que passaria si, els competents protagonistes dels llibres, Salvor Hardin de moment, fossin uns incompetents, o simplement, no existissin. Com es sol dir, Asimov es deu esta removent a la tomba i cagant-se amb els hereus que s'han venut els drets. Una llàstima. </p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fundació#Els_psicohistoriadors" target="_blank">Viquipedia: La Fundació</a><br /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><a href="https://es.bookshop.org/a/11040/9788419206916" target="_blank">Nova edició en català</a><br class="Apple-interchange-newline" style="caret-color: rgb(0, 0, 0); color: black; text-align: start;" /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px; margin: 0.5em 0px;"><br /></p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-79099674916600654342021-09-16T19:32:00.005+02:002022-09-17T10:30:33.417+02:00Dune<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-i2JGUP-to9A/YUN4vm9giaI/AAAAAAABkc0/WYSxzCBP5T8nhmdyfOD1W_YvyenPcQQdgCLcBGAsYHQ/s2048/35ef824f43a55c2e9831080a1fa1db0a.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1539" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-i2JGUP-to9A/YUN4vm9giaI/AAAAAAABkc0/WYSxzCBP5T8nhmdyfOD1W_YvyenPcQQdgCLcBGAsYHQ/w300-h400/35ef824f43a55c2e9831080a1fa1db0a.jpg" width="300" /></a></div>Els vells mestres de la CiFi mai moren. Això ho deien del "rockeros" però també serveix per als "GRANS" de la literatura de ciència ficció. I aquests dies de setembre del 2021 seran determinants per confirmar o desmentir aquesta afirmació. I també per al futur més immediat del gènere de la ciència ficció al cinema i a la petita pantalla (o petita, o no tan petita, plataforma d'streaming millor dit). <p></p><p style="text-align: justify;">I perquè dic això si és que dic alguna cosa? Doncs perquè aquesta setmana s'estrena al cinema la nova adaptació de Dune, el clàssic de la Cifi del segle XX de Frank Herbert. I a més, per si no n'hi havia prou, la setmana vinent... (redoble de tambors) s'estrena la sèrie basada en Fundació d'Isaac Asimov, a Apple TV+ . I ja sabeu com va... Del seu èxit o fracàs en dependrà que s'obri la veda o almenys la possibilitat d'adaptar altres grans clàssics. Si la sèrie té èxit, es podràn plantejar adaptar altres històries del mateix Asimov, o d'Arthur C. Clarke, o... qui sap... En canvi, si la sèrie és un fracàs... bé... segurament passarà molt de temps a sentir a parlar d'alguna altra adaptació.</p><p style="text-align: justify;">El mateix passa amb Dune. El seu èxit pot suposar un impuls a l'adaptació d'altres obres al cinema. Així que posarem una vela a sant ... (no sé quin és el patró de la ciència ficció) per a que així sigui. De moment, les crítiques han estat bones al festival de Venècia, i el seu director, fins ara ha estat responsable de productes de gran qualitat com ara, 'Blade Runner 2049' i 'L'arribada'. De moment, anem a parlar una mica sobre Dune.</p><h3 style="text-align: left;">Frank Herbert.</h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0tzwEzAzzP0/YUN5V5zZ8NI/AAAAAAABkc8/fJXORCngQP0vZqx5PqAq8ra93seuYW2HwCLcBGAsYHQ/s930/pic.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="930" data-original-width="620" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-0tzwEzAzzP0/YUN5V5zZ8NI/AAAAAAABkc8/fJXORCngQP0vZqx5PqAq8ra93seuYW2HwCLcBGAsYHQ/s320/pic.png" width="213" /></a></div><br />Sens dubte, Dune fou l'obra magna de Frank Herbert. El senyor Herbert va nèixer l'any 1920 a Tacoma (Washington). Es va traslladar a Arizona l'any 1939 on va aconseguir feina de reporter (enganyant sobre la seva edat). Es va casar per primer cop l'any 1940, però es va divorciar 5 anys desprès. Durant la 2a. Guerra Mundial feia de fotògraf a la Marina però només s'hi va estar 6 mesos per baixa mèdica. Va estudiar psicologia a l'universitat de Washington. Al llarg de la seva vida va passar per diverses feines, sobretot periodístiques. Va escriure al <i>Seattle Star </i>i <i>The Oregon Statesman</i>, i deu anys a la revista <i>The San Francisco Examiner.</i> Durant aquesta època va publicar nombrosos relats, no només de CF, i la seva primera novel·la <i>El drac a la mar, </i>publicada l'any 1955. Mentre la seva segona dona era qui portava els dinerets a casa, ell es dedicava de ple a escriure. Un encàrrec per escriure sobre els deserts d'Oregó el va fascinar per la seva ecologia i això el va inspirar per al seu èxit: Dune. Frank Herbert va morir de càncer l'any 1986, als 65 anys d'edat, al bell mig de l'èxit, poc desprès de l'adaptació cinematogràfica de David Lynch.<p></p><h3 style="text-align: left;">Dune.</h3><p style="text-align: justify;">Primer fou publicada per entregues. Les dues nouvelles que formaven el Dune original es van reunir en una sola novel·la. que es va publicar l'any 1965 i va guanyar els premis Hugo i Nebula. La història de Dune era força diferent al estil de novel·les i contes de CF de l'època. L'univers de Dune ens situa en un futur llunya de la humanitat en el que, tot i dominar els viatges per l'espai es regeix per una mena sistema feudal. Hi regna l'emperador sobre els diferents mons governats per diferents Cases. També hi trobem la germandat mística de les Bene Gesserit, la corporació CHOAM i la Cofradia de l'espai. Tots ells actors en una mena de jocs de trons pel poder. Al vell mig, un món , Dune, del qual s'extreu la única substància que permet els viatges per l'espai, i per tant, objecte del desig de tothom.</p><h3 style="text-align: left;">Nissaga de Dune.</h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UK4zGMZlCfk/YUN6CnqgxRI/AAAAAAABkdE/K4BvVnAJOAYpCEV7GkbdL9kQjRNoA2KxQCLcBGAsYHQ/s1600/SAM_3887.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-UK4zGMZlCfk/YUN6CnqgxRI/AAAAAAABkdE/K4BvVnAJOAYpCEV7GkbdL9kQjRNoA2KxQCLcBGAsYHQ/w640-h360/SAM_3887.JPG" width="640" /></a></div>Frank Herbert va fer 5 parts de Dune:<p></p><p style="text-align: justify;">- Les dues parts publicades a la revista analog portaven per títol: Mundo de Dune i El profeta de Dune.</p><p style="text-align: justify;">- Es van unir en una sola novel·la de títol : Dune</p><p style="text-align: justify;">- Al 1970 es va publicar El mesies de Dune</p><p style="text-align: justify;">- Els fills de Dune</p><p style="text-align: justify;">- Deu Emperador de Dune</p><p style="text-align: justify;">- Heretges de Dune</p><p style="text-align: justify;">- Casa capitular: Dune</p><p style="text-align: justify;">Desprès de la mort de Frank Herbert, el seu fill en col·laboració amb Kevin J. Anderson (l'escriptor multiusos) van treure més seqüeles i precueles suposo que per a munyir la vaca el màxim possible (fins a 11 novel·les noves): Dune: La Casa Atreides en fou la primera. Tot i que es consideren cànon no estan al nivell de la primera part ni de lluny. De fet ni tan sols les seqüeles del mateix Herbert estan al nivell de la primera.</p><h3 style="text-align: left;">Pel·lícules.</h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-NlQrHdEZXiE/YUN6ZFAE-jI/AAAAAAABkdM/DMx6hVzYowo5hy080FndshYYrNIidUk2wCLcBGAsYHQ/s1426/dune-545ac3337ceca.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1426" data-original-width="1000" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-NlQrHdEZXiE/YUN6ZFAE-jI/AAAAAAABkdM/DMx6hVzYowo5hy080FndshYYrNIidUk2wCLcBGAsYHQ/s320/dune-545ac3337ceca.jpg" width="224" /></a></div>Aquesta no és el primer cop que s'adapta Dune al cinema. La que serà per molts de nosaltres, la pel·lícula de Dune, la va dirigir David Lynch l'any 1984. Formava part de l'ona expansiva de l'èxit eixordador de Star Wars. El que us comentava abans, només cal que un tingui èxit per obrir l'aixeta del finançament per a productes d'imitació. Però el Dune de David Lynch és un film impregnat de la forta personalitat del seu director, tot i que no tant com ell hauria desitjat. Va ser considerat un fracàs, però el temps l'ha posat al seu lloc com un film de culte i som molts qui la considerem (entre els que m'incloc) una gran obra mestra. El film explica el primer llibre i està plagada d'imatges molt evocadores amb efectes especials molt ben fets i que em sembla que el temps ha tractat força bé. Cal destacar que hi van participar alguns dels actors que després han esdevingut força populars. <a href="https://www.imdb.com/name/nm0001492/?ref_=tt_ov_st" style="text-align: left;">Kyle MacLachlan</a> com a Paul Atreides, el detectiu de Twin Peaks, o Patrick Stewart (el capità Picard d'Star Trek: TNG). Fins i tot Sting (el cantant de The Police) hi tenia un paper destacat. D'altra banda, la genial BSO de Toto i Brian Eno, a base de sintetitzador trencava la tendència a la Orquestra Simfònica que havia posat de moda Star Wars en aquest tipus de films.<p></p><h3 style="text-align: left;">Minisèrie de Sci-fi Channel.</h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnVHbQJuVHu4zbsrxmjvfQDdR7zDWR1BwuGG3Z6eAqB_bxWszZ9HAputWwLZ47A3y-bTKSATSZZMX8IT_bJQQ4KkrbzMLh9v0XPutVZ2JpnzmZrRHsY34529p0hEEAIPbTROQiPIdn6WM/s1600/01-Children-of-Dune.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1128" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnVHbQJuVHu4zbsrxmjvfQDdR7zDWR1BwuGG3Z6eAqB_bxWszZ9HAputWwLZ47A3y-bTKSATSZZMX8IT_bJQQ4KkrbzMLh9v0XPutVZ2JpnzmZrRHsY34529p0hEEAIPbTROQiPIdn6WM/w141-h200/01-Children-of-Dune.jpg" width="141" /></a></div><br />L'any 2000 el Sci-fi Channel va treure dues minisèries bastant fidels a les novel·les de Herbert, Dune i Sons of Dune. Però de molt baixa qualitat, tant en actors, interpretació com en efectes especials. En aquella època els FX per a la televisió estaven molt limitats pel baix pressupost que intentaven estar a l'alçada a base de tecnologia digital de l'època. Els FX per ordinador eren de poca definició, i cantaven molt. I amb el temps encara es nota més (fins i tot els efectes per ordinador de les preqüeles d'SW per culpa d'un Lucas obsesionat en generar-ho tot per ordinador es noten antiquats. Algun dia haurian de fer-ne un remuntatge actualitzant tots els FX, i de pas eliminant-ne algun personatge digital amb potes i orelles llargues. No sé si m'enteneu).<p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><h3 style="text-align: left;">Còmics.</h3><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qor0I-MTmNc/YUN-g1DRxUI/AAAAAAABkd0/k4g1nKsk60o6MErIO5N_e9unD66nLmk0QCLcBGAsYHQ/s405/Dune_movie_adaptation_comic.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="300" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-qor0I-MTmNc/YUN-g1DRxUI/AAAAAAABkd0/k4g1nKsk60o6MErIO5N_e9unD66nLmk0QCLcBGAsYHQ/w148-h200/Dune_movie_adaptation_comic.jpg" width="148" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vCtohzchI6w/YUN-Ez6H-qI/AAAAAAABkds/0NuH0Sdmm-Ag9w47Xqd67bVNTwQYS8a5gCLcBGAsYHQ/s366/normanov20dune_01g.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="250" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-vCtohzchI6w/YUN-Ez6H-qI/AAAAAAABkds/0NuH0Sdmm-Ag9w47Xqd67bVNTwQYS8a5gCLcBGAsYHQ/w137-h200/normanov20dune_01g.jpg" width="137" /></a></div><br /><br />Dune també es va dur al món dels còmics com a adaptació de la pel·lícula del 1984 de David Lynch de la ma de Marvel. En un sol volum adapta la pel·lícula, o també en una minisèrie de 3 parts. </div><div><br /></div><div>Recentment Panini ha publicat la primera part d'una novel·la gràfica de dues parts adaptació també de la novel·la de Frank Herbert, que imagino vol aprofitar l'estrena del nou film a la gran pantalla. Aquest còmic té segell espanyol. Està dibuixat per Raúl Allén i Patricia Martín.</div><div><br /></div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;">Jocs d'ordinador.</h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8W_oZ512ORE/YUN66Ua9mEI/AAAAAAABkdY/YDbVOI9jfik50GL4Bxmbv38Sg36nIZ5hQCLcBGAsYHQ/s1280/maxresdefault.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-8W_oZ512ORE/YUN66Ua9mEI/AAAAAAABkdY/YDbVOI9jfik50GL4Bxmbv38Sg36nIZ5hQCLcBGAsYHQ/s320/maxresdefault.jpg" width="320" /></a></div>L'any 1992 Dune va fer acte de presència en el món dels videojocs. Primer per a MSDOS i Amiga i desprès per a Sega CD de la ma de Cryo i publicat per Virgin. El joc és un tipus d'aventura gràfica que segueix l'argument de la novel·la.<p></p><p style="text-align: justify;">El mateix any, un altre joc basat en l'univers de Dune , Dune II: The building of a Dynasty. Aquest de tipus d'estratègia en temps real desenvolupat per WestWood Studios del tipus de Command & Conquer que va sentar un front precedent en jocs d'aquest estil. En van fer dos parts més, Dune 2000 (1998) i Emperor: Battle for Dune (2001).</p><h3 style="text-align: left;">Jocs de taula.</h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DI_uNUOusqM/YUN7MT1JliI/AAAAAAABkdk/bFjoD5u0WgMKuheSBOYRcycftpeb4YOKwCLcBGAsYHQ/s1080/f0mnqbmte7031.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-DI_uNUOusqM/YUN7MT1JliI/AAAAAAABkdk/bFjoD5u0WgMKuheSBOYRcycftpeb4YOKwCLcBGAsYHQ/w200-h200/f0mnqbmte7031.jpg" width="200" /></a></div>Dune també té la seva vesant en l'entreteniment de sobretaula. Alguns d'ells: <p></p><p style="text-align: justify;">- Per una banda tenim<a href="https://boardgamegeek.com/boardgame/121/dune" target="_blank"> el joc d'Avalon Hill</a> de l'any 1979 d'estratègia.</p><p style="text-align: justify;">- D'altra banda el joc<a href="https://boardgamegeek.com/boardgame/680/dune" target="_blank"> Dune de Parker Brothers</a> de l'any 1984 basat en el film de David Lynch.</p><p style="text-align: justify;">- El del<a href="https://boardgamegeek.com/boardgame/283355/dune" target="_blank"> 2019 de Gale Force Nine</a></p><p style="text-align: justify;">- El del 2020<a href="https://boardgamegeek.com/boardgame/316554/dune-imperium" target="_blank"> Dune: Imperium </a></p><p style="text-align: justify;">- Dune : Collectible Card Game joc de cartes del 1997</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Com veieu, fa molt de temps que Dune fa anys que s'expandeix per tots els mitjans d'entreteniment possibles. Es de suposar que amb aquesta nova adaptació es doni un nou impuls a l'univers de Dune i ja estem veient com han aparegut nous jocs i noves adaptacions en còmic. Benvinguts siguin! </p><p style="text-align: justify;">Endinsem-nos en l'apassionant univers de Dune!</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><script data-affiliate-id="11040" data-sku="9788412363371" data-type="book_button" src="https://es.bookshop.org/widgets.js"></script>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-40703360401068854752021-08-12T12:48:00.000+02:002021-08-12T12:48:09.204+02:00La pitjor pel·lícula<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-CB9Xkh6mQbk/YROtKlzpsrI/AAAAAAABka8/Sj76UFfdRi43WREytbjgXsNcx1wysjJ1ACLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="383" data-original-width="259" height="240" src="https://lh3.googleusercontent.com/-CB9Xkh6mQbk/YROtKlzpsrI/AAAAAAABka8/Sj76UFfdRi43WREytbjgXsNcx1wysjJ1ACLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="162" /></a></div> L'èxit d'"Star Wars" va propiciar l'aparició de tota mena d'imitacions. Algunes més afortunades que d'altres.<p></p><p style="text-align: justify;">Una d'elles va ser "Battle Beyond the Stars" (1980), un trasunte de "Els 7 magnífics" tan obvi que aquí van veure clar que seria el seu títol en espanyol: "Los 7 magníficos del Espacio". El film contava amb la participació d'actors més propis de la TV, com ara George Peppard ("A-Team"), Robert Vaughn o John Saxon. I banda sonora d'un prometedor James Horner que pujava uns graus la qualitat del producte. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-mLFagnQTSWA/YROtbb4Z-XI/AAAAAAABkbI/cdHesk7bhUgm0MLC9B8Y9P4ukqelq4bqACLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="712" data-original-width="474" height="240" src="https://lh3.googleusercontent.com/-mLFagnQTSWA/YROtbb4Z-XI/AAAAAAABkbI/cdHesk7bhUgm0MLC9B8Y9P4ukqelq4bqACLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="160" /></a></div>Els efectes especials, un aspecte molt a tenir en compte en aquella època, no estaven malament. Una mica repetitius això si, reutilitzant-se seqüències. A destacar el disseny de cadascuna de les naus que intervenien en la batalla. Totes diferents, per a remarcar la procedència diferent de cada personatge. En definitiva, un producte de segona divisió que estava lluitant per pujar a primera.<p></p><p style="text-align: justify;"></p>En un ordre de coses més personal, recordo haver anat al cinema a veure-la i passar-m'ho molt bé. Clar que en aquells temps ens conformàvem amb ben poc.<p></p><p style="text-align: justify;">Però d'aquest film ja n'havia escrit en aquest blog. El que volia comentar, si es que comento algo, és que ahir vaig veure un tros (no vaig aguantar més) d'un altre film "Space Riders" (1986) i Quina va ser la meva sorpresa en veure-hi escenes familiars i escoltar-hi una música que també em sonava... No havia vist mai aquest film i pensava que seria un altre producte de la qualitat de l'anterior però no, encara era pitjor. A banda d'una posta en escena cutre. Per exemple comença en un su<span style="text-align: left;">posat </span><span style="text-align: left;">hangar extraterrestre que es un </span>magatzem qualsevol. Un crio es cola en una nau d'uns contrabandistes, la nau s'enlaira, i aquí comencen els efectes especials a l'espai. "<i>Mmmm, aquesta nau em resulta familiar</i>" vaig pensar. </p><div><div class="separator"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-fDshjpgoNIY/YROtUGHdgoI/AAAAAAABkbA/Xq1hb361W4MynYG5vRd5ZfKiudTX0L6eQCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="266" data-original-width="474" height="180" src="https://lh3.googleusercontent.com/-fDshjpgoNIY/YROtUGHdgoI/AAAAAAABkbA/Xq1hb361W4MynYG5vRd5ZfKiudTX0L6eQCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div><span style="text-align: justify;">Uns segons desprès hi vaig caure. Era la nau de "Battle beyond the stars" (a partir d'ara BBTS), i les naus perseguidores també. La nau té nom. Es diu Nell, i les seves formes no passen desapercebudes. El factor de forma d'aquesta nau no és habitual. Efectivament, sembla el cos d'una dona, amb pits i tot. Però això no és impedimenta per a reutilitzar-la en un altre film, oi?.</span></div><div><span style="text-align: justify;">No és la única nau que hi apareix. D'altres naus de BBTS també han estat re-assimilades. </span></div><div><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div><span style="text-align: justify;">I la música? "</span><i style="text-align: justify;">Això és James Horner segur! De fet, em sona a alguna altra pel·lícula". </i><span style="text-align: justify;">Una consulta ràpida per internet m'ho va confirmar. Es tracta també de la Banda Sonora de BBTS</span><span style="text-align: justify;">. I és que també n'era el productor el Roger Corman. Clar, qui si no. En Roger Corman aplicava el minimalisme i l'austeritat als pressupostos dels seus films. Tot i així, BBTS</span><span style="text-align: justify;"> és el film més car de Roger Corman, per això suposo que n'havia d'amortitzar tot el possible. Tot i això el film, en si, es horrible.</span></div><div><span style="text-align: justify;"><br /></span></div>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-74879854005965424062021-07-29T17:27:00.006+02:002021-07-29T17:34:11.258+02:00Més viatges en el temps: La casa del tiempo i Flashback<p style="text-align: justify;"> A Filmin hi podeu trobar films que són poc coneguts sobre viatges en el temps. No són grans superproduccions de Hollywood. Son films modestos de baix pressupost, però això sovint els obliga a suplir-ho amb molta imaginació i originalitat. En aquesta línia aniria dos films que he vist recentment: </p><p style="text-align: justify;"> <a href="https://www.filmaffinity.com/es/film320268.html" target="_blank">La Casa del Tiempo</a></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-HIclZul8Xpg/YQLFcvKzsgI/AAAAAAABkZ4/e7fK2_FFKrYYDfxld5p3QEVNIjA0wbnfgCLcBGAsYHQ/house_of_time-211528371-large.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1024" data-original-width="755" height="240" src="https://lh3.googleusercontent.com/-HIclZul8Xpg/YQLFcvKzsgI/AAAAAAABkZ4/e7fK2_FFKrYYDfxld5p3QEVNIjA0wbnfgCLcBGAsYHQ/house_of_time-211528371-large.jpg" width="177" /></a></div><div style="text-align: justify;">Un amfitrió d'allò més excèntric convida a una casa a uns quants amics per a proposar-los una aventura. L'aventura consisteix en un viatge en el temps sense moure's de la casa fins a l'any 1944, en plena ocupació nazi de França (La casa es ubicada a la campinya francesa). L'amfitrió argumenta haver localitzat una freqüència oberta per uns experiments nazis amb física quàntica que van obrir una escletxa en el temps. Simplement amb la polsació d'un botó d'un, molt poc treballat, artefacte se suposa que, sense notar res ni cap efecte especial ni cap sensació en els seus protagonistes, es traslladen en el temps. Evidentment els convidats no s'ho acaben de creure però li segueixen el joc i se'n van a dormir sense més. A partir d'aquell moment entren en escena alguns personatges de l'època, una jove fugitiva de la resistència, uns quants nazis,... però els amics que hi interactuen es pensen que són actors contractats pel seu amfitrió.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Potser l'objectiu del film és que, si que et deixis endur, com els seus protagonistes pel "joc" proposat pel seu amfitrió, dubtant tota l'estona si realment han viatjat o no en el temps, o és una mera representació teatral preparada. Però no ho aconsegueix del tot si ja tens experiència en aquest tipus de films. Tot i així resulta entretingut. Fan gràcia les actituds dels personatges. Sobretot l'aficionat a l'història del Tercer Rich que flipa amb l'attrezzo dels suposats actors. <br /></p><p style="text-align: justify;">Com ja he dit, la pel·lícula es pot veure a Filmin en versió original francesa amb subtítols en castellà.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.filmaffinity.com/es/film520351.html" target="_blank">Flashback</a></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-yqxjf3r_KzA/YQLH95EQMOI/AAAAAAABkaA/4dikHaPOxpAsNuN_xprDUR2kuQUbOeY1wCLcBGAsYHQ/the_education_of_fredrick_fitzell-423314340-large.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="953" data-original-width="660" height="240" src="https://lh3.googleusercontent.com/-yqxjf3r_KzA/YQLH95EQMOI/AAAAAAABkaA/4dikHaPOxpAsNuN_xprDUR2kuQUbOeY1wCLcBGAsYHQ/the_education_of_fredrick_fitzell-423314340-large.jpg" width="166" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Flashback és més psicodèlica. El protagonista absolut, amb una vida consolidada, amb feina i parella estable, comença a tenir visions que semblen retornar-li records oblidats de la seva joventut, durant la qual, va experimentar una temporada amb una droga sintètica de curiosos efectes. </div><p></p><p style="text-align: justify;">A partir d'aquí comença el seu camí d'autodescobriment perseguint aquests records, recuperant contactes de l'època a la cerca de la noia que sembla va ser l'amor de la seva vida, mentre augmenten la freqüència de les visions.</p><p style="text-align: justify;">Com que la trama va de drogues psicotròpiques la pel·lícula té un marcat caire psicodèlic. Mentre la veia em preguntava com s'ho faria per que no acabés justificant l'ús de les drogues, tal com sembla que fa durant el transcurs del film. </p><p style="text-align: justify;">També la podeu veure a Filmin, aquesta en versió doblada en castellà si voleu.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-7357999987658675232021-05-10T13:12:00.007+02:002021-05-10T13:19:16.661+02:00L'univers Filoni<div class="separator"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img alt="Dave Filoni to Take Over the STAR WARS Franchise from ..." class="image-preview__image" data-src="http://thathashtagshow.com/wp-content/uploads/2019/04/Filoni-future.jpg" data-test-id="image-preview-image" data-test-src="http://thathashtagshow.com/wp-content/uploads/2019/04/Filoni-future.jpg" data-v-2a220350="" height="158" lazy="loaded" src="http://thathashtagshow.com/wp-content/uploads/2019/04/Filoni-future.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;" width="320" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><p style="clear: right; float: right; font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p></div><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;">Fa molt i molt de temps en una galaxia molt i molt llunyana... Un tal George Lucas va obrir un meló enorme en forma d’univers galàctic, o era un univers en forma de meló? Tant és.</p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;">Uns anys desprès va voler completar la història expandint encara més l’univers. Va esboçar amb tras gruixut la història principal, deixant al seu pas un munt de possibilitats en forma de forats argumentals per omplir. Em refereixo a les precueles, es clar. </p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;">I desprès es va buscar un Padawan. En <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dave_Filoni" target="_blank">Filoni</a>. Explica el mateix Filoni avergonyit, que quan el van trucar per dir-li que el George Lucas el volia veure interessat en el seu treball per a començar a treballar en <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Star_Wars:_The_Clone_Wars_%28serie_de_televisión_de_2008%29" target="_blank">Clone Wars</a>, no s’ho va creure. Es va pensar que li gastaven una broma i els va penjar. Doncs no. No era una broma. En Lucas li va donar l’accés a tot el material i es va convertir en el seu padawan. I aquest paio està demostrant que és un bon deixeble, potser millor que el seu mestre i tot. Ha anat recollint els pedaços que va deixar el Lucas. Personatges “d’usar i tirar” com ara Darth Maul, i n’ha tret i n’està treient petroli. </p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;">Primer va ser Clone Wars. Deixant de banda llicències infantils i demés capítols per omplir, va ser capaç de redimir personatges com Anakin Skywalker, millorant la seva versió cinematogràfica. Fins i tot creant-ne de nous com Ashoka. Va aprofundir en una guerra clon, aportant noves trames tot i la dificultat d’haver-se de moure dins d’un espai completament limitat pel cànon, traient suc de personatges gastats. Recuperant-los del cubell de les escombreries del despatx del Lucas. Filoni és un “Garbage Collector” d’Star Wars. Un expert en omplir l’univers que va crear Lucas de contingut, si vols, sempre en un segón pla, però fresc i lliure de les cadenes de la familia Skywalker. </p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;">Desprès va venir “<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Star_Wars_Rebels" target="_blank">Rebels</a>”, i amb Disney, “<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Mandalorian" target="_blank">The Mandalorian</a>” i ara “The Bad Batch”. El Padawan s’ha convertit en un Jedi de ple dret. Fins i tot recupera personatges de l’altre univers expandit, com el Gran Admiral Thrawn. Aquell univers fet a base de còmics i novel·les que no complia amb el Cànon, que hi havia quan no hi havia res més, i tots estavem frisant per material nou i només hi havia la trilogia clàssica. I és que Filoni és un fan com nosaltres, però amb coneixement de base i accés a tots els arxius d’en Lucas. Un gran poder comporta una gran responsabilitat, diuen, i en Filoni, té aquest poder i el sap exercir. De les poques eleccions bones que ha fet en Lucas, escollir en Filoni com hereu del seu Univers ha estat una d’elles. Falta però, la prova definitiva. El salt a la gran pantalla. Em pregunto com hauria estat la nova trilogia a les mans d’en Filoni... Segur que millor que la que han fet.</p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 11px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"> </p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-60549632688873840912021-04-30T17:31:00.005+02:002021-04-30T17:31:36.514+02:00Ciència ficció en català: Col·lecció Pagès Editorial<div class="separator"><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-t5eKuOzsjCA/YIwhn31M0DI/AAAAAAABkG4/J3hRpvzCILYWil3Vsq4lawU2x0nebOPbwCLcBGAsYHQ/s348/8479351004_04_n_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="222" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-t5eKuOzsjCA/YIwhn31M0DI/AAAAAAABkG4/J3hRpvzCILYWil3Vsq4lawU2x0nebOPbwCLcBGAsYHQ/s320/8479351004_04_n_3.jpg" /></a></div>N'hi ha que diuen que s'ha de protegir el castellà a Catalunya. És del tot cert. Si faig un cop d'ull a la meva biblioteca gairebé completament dedicada a la Ciència Ficció i Fantasia<b> tot, tot és en català</b>. Em costa molt trobar algun exemplar en castellà. És tan aclaparadora la supremacia del català, tota la vida embafat de cifi en català, que em costa llegir en castellà i més escriure-hi. Dèficit construït a pur d'anys i anys de mamar literatura en català a dojo. Des que tinc us de raó que he estat envoltat de llibres en català. Asimov, Clarke,... sempre en català. La oferta era impressionant... <p></p><p style="text-align: justify;">El còmic també... No sé ... de tant en quant m'agradaria tastar algun còmic en castellà... més que res per veure altres llengües que no l'omnipresent català... Des la infantesa he hagut de llegir diàlegs de superherois en català. L'amic i veí Spiderman semblava llençar les seves teranyines al bell mig de les Rambles, o la Metropolis de Superman s'assemblava a Barcelona i el Gotham de Batman era ambientat en algun fosc barri de Lleida.</p></div><p style="text-align: justify;">I no n'hi havia prou amb els llibres i els còmics que a sobre ni al cinema era possible escoltar el maltractat idioma dels nostres veïns de la península. Totes les pel·lícules en català!! Tenies que anar en alguna sessió intempestiva per a poder gaudir de la llengua de Cervantes.</p><p style="text-align: justify;">En fin, un desastre... a vosaltres també us ha passat oi? ;-) </p><p style="text-align: justify;">Bé, espero que hagueu entès que era pura ironia... De fet, més que això, la situació ha estat i és exactament a l'inrevés. Un 99% de la meva biblioteca és en castellà i de còmics un 100%.<br /></p><p style="text-align: justify;">Però he observat que els darrers temps comença a sorgir una certa quantitat de literatura de ciència ficció en català. Ni de bon tros suficient és clar. Però per alguna cosa es comença.</p><p style="text-align: justify;">En aquest post voldria destacar la col·lecció de Pagès Editorial. La col·lecció no és nova. Va començar l'any 2000 amb els següents
objectius: "<i>recuperar els autors catalans antics de ciència-ficció,
molts d’ells
desconeguts l’any 2000; donar a conèixer els escriptors del gènere
contemporani i promocionar els premis dedicats exclusivament a la
ciència-ficció, i posar a disposició dels lectors catalanes les obres
clàssiques del gènere traduïdes al català.</i>". Des d'aleshores se n'ha publicat 30 títols. Els primers es dediquen més a promocionar els autors de proximitat i desprès sembla que obre la col·lecció a traduccions de clàssics. El director de la col·lecció fou Antoni Munné-Jordà en els seus inicis, i fa un temps va ser rellevat per Daniel Genís, creador del web de ciència ficció en català <a href="https://elbiblionauta.com/ca/" target="_blank">El biblionauta</a>. Ha declarat la intenció de traduir clàssics del gènere per a construir un planter de nous escriptors que tinguin on inspirar-se per escriure en català. Aplaudeixo la iniciativa.<br /></p><p>Els llibres de la col·lecció són d'un atractiu color porpra i plata. Aquí en teniu l'adreça per a comprar-los per internet mateix: <a href="https://www.pageseditors.cat/ca/cataleg/col-leccions/narrativa.html?cat=214">https://www.pageseditors.cat/ca/cataleg/col-leccions/narrativa.html?cat=214</a> en format físic o digital, com vulgueu.</p><p>fonts<i>: </i></p><p><i>La Manyana.</i> <i>https://www.lamanyana.cat/daniel-genis-nou-director-de-la-colleccio-de-ciencia-ficcio-de-pages-editors-en-substitucio-dantoni-munne-jorda/</i></p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-11745885844316305132021-04-22T18:56:00.003+02:002021-04-22T18:56:33.458+02:00Ready Player Two<div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-_7YgKiht5fs/YIGp5vq3ZMI/AAAAAAABkFs/0nOyab-k3Ns5HBbTIwnUsHirpF97_lUzQCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="266" data-original-width="474" height="180" src="https://lh3.googleusercontent.com/-_7YgKiht5fs/YIGp5vq3ZMI/AAAAAAABkFs/0nOyab-k3Ns5HBbTIwnUsHirpF97_lUzQCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div>Hola Frikis, aquesta setmana he acabat de llegir Ready Player Two, la segona part de la novel·la Armada... Noo es conya. Evidentment Ready player One de l'Ernest Cline. I la veritat és que m'ha agradat bastant. Fa ja gairebé 10 anys que aquest super-friki, propietari d'un Delorean de veritat, va parir la primera novel·la. Com passa el temps.... Però durant aquests 10 anys no us penseu que s'ha quedat paradet. Hem pogut veure una pel·lícula de l'Steven Spielberg, ni més ni menys, basada en la primera part, i també ha fet una altra novel·la des similar estil anomenada Armada. Fa cosa d'un mes, va arribar a les nostres terres la segona part que estava esperant amb candeletes des de fa mesos. La primera em va agradar molt.</div><div style="text-align: justify;">Així que, el dia de publicació allí estava jo, a la llibreria (física) a la recerca del meu exemplar. I no em va fallar. El primer que em va xocar és que la primera novel·la estava publicada per Ediciones B, en canvi ara, ja forma part de la línea Nova. I han aprofitat per re-publicar la primera part també dins la línea Nova.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-Ia-DVMGuP74/YIGqO9oDnoI/AAAAAAABkGA/kFAq28fA2RINYnfxMK3nMWeh2bju8mekwCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="237" data-original-width="474" height="160" src="https://lh3.googleusercontent.com/-Ia-DVMGuP74/YIGqO9oDnoI/AAAAAAABkGA/kFAq28fA2RINYnfxMK3nMWeh2bju8mekwCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div>Recapitulem. La primera novel·la em va sorprendre gratament per com l'autor s'ho feia venir bé per introduir en la trama un munt de referències la cultura Pop dels anys 80, fent gala dels seus extensos coneixements sobre cinema, videojocs i el que avui en dia considerem frikisme en general. Fa 10 anys ja començava a aflorar el fenomen de la nostàlgia per tot allò que fes olor als anys 80 del segle passat. Època que va conformar la infància d'una generació com la meva. Ja sabeu que diuen que qualsevol temps passat fou millor.... Ara recordem amb molt d'enyorança les vivències de la nostra infància i en particular els frikis , tot allò que va nodrir la nostra imaginació de ben petits. Reconeixem en l’autor un igual.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><span style="font-kerning: none;"><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-Z6nEGdTujO8/YIGqFTqmJ5I/AAAAAAABkF0/pMXk72OO9vMnwPQ7oj1e5LR0o6h1za3JwCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="315" data-original-width="474" height="213" src="https://lh3.googleusercontent.com/-Z6nEGdTujO8/YIGqFTqmJ5I/AAAAAAABkF0/pMXk72OO9vMnwPQ7oj1e5LR0o6h1za3JwCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div>L'argument és molt senzill: en un futur proper la humanitat. per escapar d'una realitat bastant depriment és connecta a una realitat virtual anomenada Oasis, plenament immersiva, creada per un geni inadaptat socialment, friki des de l'infantesa com el que més, aficionat a la cultura Pop dels anys 80. Clar, aquesta realitat virtual, mig xarxa social, mig joc de rol de món obert (LIRPG) és plena de referències al cinema el videojoc i a la televisió dels anys 80. Hom hi pot trobar mons amb aventures ambientades en qualsevol producte de ciència-ficció o fantasia de la nostra infantesa i adolescència. Si... un paradís friki. En aquest entorn el seu creador hi va amagar, abans de morir, el què els <i>gamers</i>, els aficionats a videojocs anomenen <i>ous de pasqua</i>. Els <i>ous de pasqua</i> son secrets amagats pels seus creadors dins la mecànica o dins algun punt geogràfic de la simulació del videojoc. Així doncs, James Halliday, el co-creador d’Oasis hi va amagar una sèrie d’ous de pasqua i va engegar un concurs. Al primer que trobés tots els ous de pasqua esdevindria el propietari d’Oasis i hereu de la seva fortuna. Aquest és el plantejament la primera novel·la. La segona part continua exactament on va acabar la primera part. No donaré detalls sobre argument ja que estaria fent spòilers sobre la 1a part i potser no l'heu llegida o no heu vist l'adaptació cinematogràfica.</div></span><span style="font-kerning: none;"><div style="text-align: justify;"><span style="-webkit-font-kerning: none;">Val a dir, que la segona part segueix amb el mateix estil que la primera, directe i planer. Dinàmic i entretingut. El seu extens coneixement sobre la cultura pop i referències frikis segueixen connectant amb tu per bé que ja no és la sorpresa del primer llibre, i</span> alguna de les proves que els nostres herois han de superar et poden resultar distants per no ser un friki de tal o de qual, o per ser relatives a la cultura local americana. És un problema quan la gràcia d'un producte així es basa gairebé exclusivament en això. Tanmateix no deixa de resultar entretingut. </div></span></div><div style="text-align: justify;">Com a novel·la de ciència-ficció no és ni serà un clàssic. No hi he trobat idees innovadores. Els plantejaments high-tech i de ciència ficció ja els he vist molts altres cops en altres productes. Però l’Ernest Cline no se n’amaga. Ans al contrari, ell mateix et facilita la referència al producte friki en qüestió. </div><div style="text-align: left;"><span style="font-kerning: none;">En conjunt, una digna segona part. Si et va agradar la primera, aquesta també t’agradarà. A veure quan faran la pel·lícula...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /></span></div>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-14606164912334954922021-04-07T23:14:00.001+02:002021-04-07T23:14:13.682+02:00Els extrems no són bons<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-WBrwDeR3tb0/YG4fW7s0CiI/AAAAAAABkEk/eggOW46gH9ct2UVUqYPpiYCddmho9KT0QCLcBGAsYHQ/20LKdCfhKzc5C5pVCoFsSM99HtR.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="278" data-original-width="185" height="320" src="https://lh3.googleusercontent.com/-WBrwDeR3tb0/YG4fW7s0CiI/AAAAAAABkEk/eggOW46gH9ct2UVUqYPpiYCddmho9KT0QCLcBGAsYHQ/w214-h320/20LKdCfhKzc5C5pVCoFsSM99HtR.jpg" width="214" /></a></div> En pocs dies m'han passat per davant dos productes completament oposats:<p></p><p style="text-align: justify;">El primer, una gran superproducció amb 60 milions d'euros de pressupost: <b><i>Monster hunter</i></b>.</p><p style="text-align: justify;">Si us dic Paul W. S. Anderson i Milla Jovovich segur que penseu en el txiringuito que s'han muntat aquest parell amb les enèssimes i infinites parts de Resident Evil (que per cert, són parella, desprès de tantes parts de Resident Evil a les esquenes no m'extranya). El cas és que ja s'han tret tot el suc possible d'un videojoc (o no) i ara es disposen a exprimir-ne un altre (Monster Hunter), i ho fan a lo grande. Ja ho deia el bo del Hammond a Jurassic Park "no reparamos en gastos".</p><p style="text-align: justify;">Seguint la tònica de la nissaga de Resident Evil, l'absoluta protagonista és l'actriu fetitxe i parella del director, la Milla Jovovich. Els demés són comparses que li segueixen el joc tot el metratge. També apareix per allí el bo d'en Ron Perlman que hauria d'empalar el responsable de perruqueria abans de sortir a escena. Mare de Déu quina tofa li han definit. Sembla un hibrid entre Donald Trump i Rod Stewart.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-ZqcVAmF_2wQ/YG4fIH9ShvI/AAAAAAABkEg/7FaCeZS6HxoqIEzD9T7FImQ-ohkAV-kcgCLcBGAsYHQ/rathalos-monster-hunter-pelicula.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="495" data-original-width="1200" height="165" src="https://lh3.googleusercontent.com/-ZqcVAmF_2wQ/YG4fIH9ShvI/AAAAAAABkEg/7FaCeZS6HxoqIEzD9T7FImQ-ohkAV-kcgCLcBGAsYHQ/w400-h165/rathalos-monster-hunter-pelicula.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El que em va cridar l'atenció és la qualitat dels efectes especials. Eh, de categoria (com deia la Vicenteta) monstres a la llum del dia que llueixen perfectes. Impresionant. Llàstima de l'argument... que sembla fet una tarde de diumenge, d'aquelles d'estiu en les que tens aquella morrinya desprès d'un dinar copiós de calçots i maduixes amb nata regat amb un bon vinatxo peleón. I enlloc de fer una bona migdiada com caldria, et fiques a fer el guió d'una pel·lícula perquè l'has d'entregar l'endemà dilluns sense falta. O sigui, que no s'hi han matat gaire, ja ens entenem.</p><p style="text-align: justify;">Doncs ja veus, 60 milions de dolars en efectes especials, i 100 en un guió (dolars). </p><p style="text-align: justify;">Curiosament, un o dos dies desprès, em vaig trobar amb el producte completament oposat. La cara i la creu. Si aquella era la cara, la creu va aparèixer del passat via twitter: Una sèrie russa basada en l'obra de Tolkien <i>El Senyor dels Anells. </i>Una producció amb menys mitjans que el pressupost d'una comunitat de veïns d'un edifici amb narcopisos. Quins "efectes especials"!... Quin anell!! "d'or" folrat de paper daurat... Com n'estava d'apurada la Unió Soviètica l'any 1991... Ja ho veieu, una producció amb un guió increïble. </p><p style="text-align: justify;">Aquí teniu el twit:</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://twitter.com/horrorlosers/status/1379088001670742016?s=20">https://twitter.com/horrorlosers/status/1379088001670742016?s=20</a><br /></p><p style="text-align: justify;">Una petita mostra... </p><p style="text-align: justify;">Tom Bombadil:</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-pCCMaNbEqrs/YG4eTub66jI/AAAAAAABkEE/eT7uVtz_i5wU7AvMouExNVFn1JLc73YcwCLcBGAsYHQ/EyOFVLBXMAMTDCJ.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="688" data-original-width="910" height="303" src="https://lh3.googleusercontent.com/-pCCMaNbEqrs/YG4eTub66jI/AAAAAAABkEE/eT7uVtz_i5wU7AvMouExNVFn1JLc73YcwCLcBGAsYHQ/w400-h303/EyOFVLBXMAMTDCJ.jpeg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Gollum (suposo):</div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-V4YI5xzahbU/YG4egztkCaI/AAAAAAABkEI/Qs9EFmE1dDcAvUW9brTqMgmPGkUMhP2AACLcBGAsYHQ/EyOHEnZXAAIUAzF.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="696" data-original-width="902" height="309" src="https://lh3.googleusercontent.com/-V4YI5xzahbU/YG4egztkCaI/AAAAAAABkEI/Qs9EFmE1dDcAvUW9brTqMgmPGkUMhP2AACLcBGAsYHQ/w400-h309/EyOHEnZXAAIUAzF.jpeg" width="400" /></a></div><br />Galadriel:<p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-YRcjNC3w_bA/YG4ewBv3FpI/AAAAAAABkEU/auz64jWoC9soKIwtGB6RZYkgIK_OYnMkgCLcBGAsYHQ/EyOPC9ZXIAcUldR.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="696" data-original-width="890" height="313" src="https://lh3.googleusercontent.com/-YRcjNC3w_bA/YG4ewBv3FpI/AAAAAAABkEU/auz64jWoC9soKIwtGB6RZYkgIK_OYnMkgCLcBGAsYHQ/w400-h313/EyOPC9ZXIAcUldR.jpeg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Com deia aquell... "no hase falta desir nada mas"...</div></div><p></p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-57499194915652424772021-01-09T20:08:00.003+01:002021-01-09T20:08:29.789+01:00Tenet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FZwsLXicZiQ/X_n9-ZIwPJI/AAAAAAABj9Y/hDJQjReeJogI7tDUIz_UxXhhZ6tfxCUxACLcBGAsYHQ/s1200/Tenet-Poster-2-1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="810" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-FZwsLXicZiQ/X_n9-ZIwPJI/AAAAAAABj9Y/hDJQjReeJogI7tDUIz_UxXhhZ6tfxCUxACLcBGAsYHQ/s320/Tenet-Poster-2-1.jpeg" /></a></div><p style="text-align: justify;">Si hi ha alguna pel·lícula que ha tingut el valor per estrenar-se aquest 2020 en plena pandèmia ha estat 'Tenet' de Christopher Nolan. L'afamat director de Memento, la trilogia de Batman , Inception, entre altres. Novament trobem un producte molt fidel a l'estil del seu director, que sempre cerca idees originals a la par que arriscades. I aquest cop potser ha estat la més arriscada que li recordo des de Memento.</p><p style="text-align: justify;">Nolan crea les seves regles a cada pel·lícula. Ho va fer amb Memento, ho va fer amb Inception, i ara ho torna a fer amb Tenet. Els films de Nolan són tot un trencaclosques en el que es veuen implicats tant els seus protagonistes com nosaltres, també. Com més aviat captin les regles els seus personatges, més avantatge tindran, i nosaltres gaudirem de l'esforç intel·lectual amb ells. </p><p style="text-align: justify;">Nolan s'esforça sempre en posar-nos a la nostra disposició un manual d'instruccions per a <i>dummies, </i>i aquest cop no és menys. Desprès, el film està dissenyat al mil·límetre per a que tot (o gairebé tot) encaixi. Però tot i així, la proposta és tan anti-intuïtiva que a mi personalment em fa rexinar les neurones com si tingués engranatges rovellats al cap. Soc incapaç de seguir escenes com la dels cotxes ni havent-la vist més de 3 cops. Ni tot el meu bagatge en pel·lícules de viatges en el temps em serveix per a entendre que està passant per pantalla. La conseqüència d'aquesta incapacitat meva és desconnectar el cervell i gaudir de l'espectacle, augmentant al màxim el nivell de suspensió de la incredulitat. Deixar d'intentar entendre-ho i confiar en que el director ho tingui tot ben lligat. I si, en ell jo hi confio. Ja ho devia veure venir el director que seria difícil i per això, des d'un bon principi et proposen una sortida en veu de un dels personatges: "<i>No intentes entenderlo, sientelo</i>".</p><p style="text-align: justify;">El problema és el de sempre dels films de Nolan (a excepció de Interestellar), que està molt enfocat en definir els mecanismes del film (autèntics protagonistes) i sempre produeixen una cert desconnexió emocional amb els personatges. I aquí, a l'escena final, s'hi afegeix el factor que les regles s'han complicat fins a un punt tal, i son tan poc intuïtives que, almenys jo, no soc capaç de processar el que estic veient a la velocitat a la que va. Acabes desconnectant i deixant-te dur per l'espectacle visualment embriagador, però sense poder destinar-hi cap instant a l'emoció.</p><p style="text-align: justify;">La proposta de Nolan (no vull ni fer spòilers sobre això) resulta complexa de desenvolupar en pantalla, i encara més de retorçar-la i buscar-li les pessigolles com fa Nolan. De fet, si ho penses detingudament estic segur que fa aigues per tot arreu. Però aquí és on no hi tens perquè entrar. Al cap i a la fi, això sempre passa amb aquests exercicis intel·lèctuals.</p><p style="text-align: justify;">Al final, jo crec que se li ha de perdonar tot. Lluny de repetir fòrmules, Nolan arrisca amb nous exercicis intel·lectuals i suposa sempre una garantia, oferint-nos sempre films de qualitat màxima en tots els nivells amb propostes originals, que fan pensar a l'espectador. No es pot dir això de tothom, oi?</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZIdz9yBbqd0/X_n-_5LO_fI/AAAAAAABj9o/6ASxBSxXwzEUuqt1nLbsaEbF7Nosmo6WwCLcBGAsYHQ/s225/sator.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZIdz9yBbqd0/X_n-_5LO_fI/AAAAAAABj9o/6ASxBSxXwzEUuqt1nLbsaEbF7Nosmo6WwCLcBGAsYHQ/s0/sator.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /><p></p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-15029176747270918152021-01-06T20:36:00.004+01:002021-01-06T20:37:20.523+01:00Joc de Rol virtual o "com fotre la pota fins al fons"<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-CjyBkGW7-zM/X_YO5zubinI/AAAAAAABj8Y/8qnQd7gH-kQAbrEKQ1a5Dcy68G7WonpCQCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1243" data-original-width="1500" height="240" src="https://lh3.googleusercontent.com/-CjyBkGW7-zM/X_YO5zubinI/AAAAAAABj8Y/8qnQd7gH-kQAbrEKQ1a5Dcy68G7WonpCQCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="290" /></a></div></div><div style="text-align: justify;">Fa ja molt de temps que ha sorgit la idea entre nosaltres, amb més o menys convenciment, de reprendre la pràctica, malauradament oblidada, del joc de rol. </div><p></p><p style="text-align: justify;">Tots som conscients de l'esforç que suposa l'organització d'una partida de rol per al màster (i això encara fa mes sangrant el que us <br />explicaré desprès 😨), i aquests ha estat un dels motius de que, fins ara, no hagi prosperat entre el nostre grup, cap iniciativa en aquests termes (entre altres motius també hi trobaríem la dificultat de quedar d'un forma continuada i constant).</p><p style="text-align: justify;">El cas és que, aprofitant l'impuls de l'ús de les noves tecnologies degut a la pandèmia, el senyor Jack O. Lantern aka senyor X, que s'havia currat una partida de rol ambientat en l'univers de Vampire: Mascarada, va proposar dur-lo a terme de manera virtual. Al cap i a la fi, cadascú amb la seva fitxa, el bolígraf i la seva imaginació i no es necessita res mes. Que podria sortir malament?</p><p style="text-align: justify;">Desprès dels incipients dubtes sobre la viabilitat de tot plegat, i enduts per l'empenta i entusiasme encomiables de l'organitzador, vam posar fil a l'agulla. </p><p style="text-align: justify;">Com a eina de comunicació utilitzaríem la trucada de grup en vídeo que proporciona el WhatsApp.</p><p style="text-align: justify;">Les primeres quedades, van consistir en jornades de preparació: Explicació de races, situació, univers, personatges, fitxes, atributs, ... etc... </p><p style="text-align: justify;">La segona jornada, l'esforçat màster (el senyor X) estava comentant algun aspecte concret amb un de nosaltres, quan de sobte un d'aquells talls que es donen en aquests tipus de comunicacions va fer que la imatge del màster es quedés congelada... almenys des del meu punt de vista. (Ja deia Einstein que tot depèn del punt de vista de l'observador). Algú va fer un Upsss... el que vol dir que tothom ho havia vist. </p><p style="text-align: justify;">(A partir d'aquest moment, la meva pota va iniciar el seu descens lent però inexorable fins al fons del cubell.)</p><p style="text-align: justify;">Recapitulem. Des del meu punt de vista, el senyor X havia caigut de la trucada en grup i, com estava al bell mig d'una dissertació, per allò que no val la pena començar una conversa perquè segurament en breu el senyor X tornaria a entrar i continuaria explicant, doncs al grup es va fer un silenci expectant. O almenys així és com ho vaig interpretar.<br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-XtiqSqKCpIY/X_YPbWNXRkI/AAAAAAABj8o/oJotXB52XPgvoDW0OrT0xtdI57AkSVusgCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="670" data-original-width="1280" height="168" src="https://lh3.googleusercontent.com/-XtiqSqKCpIY/X_YPbWNXRkI/AAAAAAABj8o/oJotXB52XPgvoDW0OrT0xtdI57AkSVusgCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">Veient que el senyor X tardava en tornar i el silenci seguia instal·lat entre nosaltres, em vaig aixecar del sofà i me'n vaig anar a donar una volta pel pis, càmera en mà. Em va semblar que el silenci seguia i es feia incòmode i vaig començar a comentar tot allò que em va semblar i que anava veient, una mica per a animar la festa i fer temps mentre no tornava el senyor X. Com si algú m'hagués penjat la etiqueta d'animador sociocultural i m'hagués confiat la missió de distreure a la penya per evitar a tots plegats caure víctimes de la son i del desànim. </p><p style="text-align: justify;">I jo anar fent... em vaig passejar tot comentant els llibres de l'estanteria, mostrant tot orgullós les meves col·leccions de còmics, llibres i demés merxandatge.... Inclús recordo haver fet el pallasso, sortint i entrant verticalment del pla de la imatge... </p><p style="text-align: justify;">A banda d'un comentari que el senyor A em va dirigir tímidament, extranyat (i amb raó) pel meu ridícul comportament, la resta es mantenien la major part del temps callats. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-zX-i9ipHkpA/X_YQl8F__GI/AAAAAAABj80/ixFGf2Oy9fUBLKaOlvtaPXMVyDs2WrsgACLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="261" data-original-width="474" height="176" src="https://lh3.googleusercontent.com/-zX-i9ipHkpA/X_YQl8F__GI/AAAAAAABj80/ixFGf2Oy9fUBLKaOlvtaPXMVyDs2WrsgACLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">En un moment donat el senyor SG, que vaig veure que, d'alguna manera es comunicava amb el senyor X fora del xat. Ja que jo no el sentia vaig deduir que no s'havia pogut reincorporar a la trucada i havia trobat un altre mitjà per avisar a un de nosaltres i almenys seguir contestant els dubtes que li suscitava el senyor SG.... Mentrestant jo seguia fent el canel·lo.<br /><br /></p><p style="text-align: justify;">El cas es que, mentre jo feia l'imbècil pensant que el senyor X estava desconnectat, resulta que no. Que ell estava plenament connectat i parlant i jo no el sentia però la resta si. Els altres, mentre, es debatien entre si jo estava boicotejant a consciència el joc, o estava cansat i passava de tot. I no gosaven censurar la meva conducta (mal fet).</p><p style="text-align: justify;">No recordo exactament com va acabar la situació. Algú es va atrevir finalment a preguntar-me potser. Només recordo la vergonya que vaig sentir.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-7ViyoxfLvFI/X_YQ4rjKvaI/AAAAAAABj88/F7JuKtQRcK8RuxE2EBRhsO-Qf2i5SDGcgCLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="206" data-original-width="474" height="139" src="https://lh3.googleusercontent.com/-7ViyoxfLvFI/X_YQ4rjKvaI/AAAAAAABj88/F7JuKtQRcK8RuxE2EBRhsO-Qf2i5SDGcgCLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="320" /></a></div>Des d'aquí les meves disculpes novament per la meva penosa actuació... "lo siento mucho... no volverá a suceder" com diu aquell...<p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-v6FAcsYlyI0/X_YQ-s6pvPI/AAAAAAABj9A/FZLbRL2XeS0cTk2W-hYzTmGQrG-SrkL1ACLcBGAsYHQ/image.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="250" data-original-width="250" height="240" src="https://lh3.googleusercontent.com/-v6FAcsYlyI0/X_YQ-s6pvPI/AAAAAAABj9A/FZLbRL2XeS0cTk2W-hYzTmGQrG-SrkL1ACLcBGAsYHQ/image.jpeg" width="240" /></a></div><p style="text-align: justify;"><br /></p>p.d.: Vigileu amb els xats virtuals que els carrega el diable...<p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"> </p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-45928555414776221542020-09-13T12:25:00.002+02:002020-09-13T12:33:49.668+02:00El Terror més terrorífic.<div class="separator"><div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img alt="Chernobyl – HBO Series – Mr Pink Ink" class="image-preview js-image-preview" data-src="https://mrpinkink.files.wordpress.com/2019/09/719pt53kvhl._ri_.jpg?w=1200" height="189" src="https://mrpinkink.files.wordpress.com/2019/09/719pt53kvhl._ri_.jpg?w=1200" style="text-align: left;" width="251" /></div></div><div style="text-align: justify;">(<i>Aques</i><i>t article el vaig començar l'any passat quan van estrenar la sèrie 'Txernobil" però el vaig deixar a mitges. Avui he trobat l'esborrany i l'he acabat. Fa gràcia veure com canvien les coses amb la perspectiva del temps. </i>)</div><div style="text-align: justify;">
Si... Fa uns quants dies que vaig sentir el Terror de veritat emanant del meu televisor. No d'ensurts, no. De debò. De tenir el cor i l'estòmac encongit tota l'estona. Us preguntareu, quin producte televisiu o cinematogràfic deu haver provocat aquest efecte en el vostre estimat col·lega. Doncs no ha estat cap pel·lícula del gènere. Han estat un parell de sèries de TV. Si voleu dormir tranquils us recomano que no les mireu. I és que el terror no ha estat producte d'una fantasia. El terror ha estat producte d'una realitat en una i, d'una possible realitat molt plausible en l'altra. </div>
<div style="text-align: justify;">
Us estic parlant de "Chernobyl", la minisèrie de HBO. Confesso que em va costar Déu i ajuda passar dels primers minuts del primer episodi. Aquestes coses m'impressionen i em fascinen a parts iguals. Si, soc estrany. Soc com un gat que no pot resistir la curiositat, per molt que sàpiga del cert que patiré el que no està escrit. El terror, perquè això va ser real, no és una fantasia. Repeteixo RE-AL. I perquè hi ha unes quantes centrals nuclears pel món i molt a prop. I no ens enganyem, pot tornar a passar. Si, la seguretat, blablabla... però a Fukushima ja va passar... </div><div style="text-align: justify;">Un cop vaig aconseguir passar dels primers minuts la cosa no creieu que va millorar. De fet, hi ha un episodi que vaig ser incapaç de veure, en el que explica com un equip es dedicava a cercar mascotes abandonades pels voltants de la ciutat i de la central per tal de sacrificar-les. No, vaig premer el botó de No, no és cap espòiler, això va passar, repeteixo, de veritat. És història. Cap al final de la sèrie, ja se'm va fer més suportable. No sé si és perquè m'hi vaig acostumar o perquè ja estava el mal fet, però així va ser. Emocions a banda, és una sèrie impressionant que s'ha de veure i diria que les generacions actuals haurien de veure obligatòriament a classe fins i tot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><img class="no-js-hide" height="233" src="https://tse3.mm.bing.net/th?id=OIP.dOWCAeoMWvhQoQq6SgiEhwHaLH&pid=Api" style="text-align: start;" width="155" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'altra sèrie que em va aterrar va ser "Years and years". Aquest article el vaig començar el juliol de l'any passat, però el vaig deixar a mitges. El meu jo de l'any passat us hagués dit que és una sèrie de CIFI sociològica molt plausible i molt propera, que no fa si no plasmar les tendències que hem pogut anar veient en l'actualitat en el context d'una família anglesa, transportant-les cap al futur. Amb el transcurs dels anys anem veient com sense adonar-nos-en, anem deixant que les coses passin sense donar-hi massa importància, potser perquè de moment no ens afecten directament, o senzillament perquè pensem que no va amb nosaltres, fins que, quan te n'adones, t'afecta com el que més, però aleshores ja és massa tard. I em va aterrar precisament per la seva proximitat. Gairebé tot em sembla força realista i plausible, i això és precisament el que fa por. Això és el que hagués dit el meu jo del 2019. El meu jo del 2020 o sigui d'ara, veient el que ha passat i el que està passant, encara pensa que lasèrie es queda curta. La realitat, novament, ha superat la ficció. </div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-41423545187835738912020-09-13T11:41:00.000+02:002020-09-13T11:41:24.088+02:00El fin de la muerte de Cixin Liu<div class="separator"><div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img class="no-js-hide" height="238" src="https://tse1.mm.bing.net/th?id=OIP.Rqb-rAc6Aqp6XOOumafx8wHaLY&pid=Api" style="text-align: left;" width="155" /></div></div><p style="text-align: justify;">La trilogia dels tres cossos acaba amb la novel·la "El fin de la muerte". Un gran llibre per a completar una trilogia de la Ciència Ficció que de ben segur esdenvindrà un gran clàssic del gènere. "El fin de la muerte" ha estat guardonada amb el premi Locus 2017 i Hugo 2017. Ciència Ficció en lletres majúscules.</p><p style="text-align: justify;">Ja ho vaig dir a les altres ressenyes crec però en aquest llibre em reafirmo: Cixin Liu insufla, amb aquesta obra, una bafarada d'aire fresc en un gènere que semblava de cap a caiguda des de ja fa bastants anys. Aquest tercer llibre és el colofó. Ja al segón volum, Liu occidentalitza l'obra per a fer-la més accessible al món, i en aquest segueix igual. El llibre és més llarg que l'anterior però més clar que el primer sens dubte i en aquest aspecte com el segon: Aquí els noms son senzills de reconèixer, no com en el primer que tants noms xinesos similars podien confondre fàcilment. Es troba dividit en parts molt ben diferenciades. Inclús es permet el luxe d'explicar pel mig un conte "infantil".Ja entendreu a que ve. L'obra ens transporta de salt en salt al futur de la humanitat i més enllà. Arriba a un futur tan llunyà com ningú en cap altra novel·la de cifi que jo hagi llegit. I aquest resulta un trajecte ple d'idees originals i imaginació desbordant com feia molt que no llegia. </p><p style="text-align: justify;">Si recordem la segona part (Alerta : Spoilers) la estratègia del bosc fosc posa en escacs el pla dels trisolarians en la seva creuada per conquerir la terra. En una primera part, tornem enrere en el temps a l'època en la que la Terra estava sota l'amenaça de la futura invasió trisolariana. En aquells temps es va executar un projecte que consistia en enviar un ésser humà a la flota trisolariana que es trobava en rumb directe a la Terra. En la segona part del llibre, en un futur de prosperitat per a la humanitat es manté aquesta situació de taules similar a la de Destrucció Mútua Assegurada de la guerra freda. Fins i tot en un clima de pau entre ambdues races els Trisolarians comparteixen coneixements amb la humanitat. Tanmateix tot depén d'un sol home que garanteix la situació: el protagonista del volum anterior. </p><p style="text-align: justify;">El llibre és més llarg que l'anterior. Es troba dividit en parts molt ben diferenciades. Inclús es permet el luxe d'explicar pel mig un conte "infantil".Ja entendreu a que ve. Ens transporta a un futur tan llunyà com ningú en cap altra novel·la de cifi que jo hagi llegit. I aquest resulta un trajecte ple d'idees originals i imaginació desbordant com feia molt que no es veien. </p><p style="text-align: justify;">Si hi ha alguna obra de Ciència Ficció que s'ha de llegir, sens dubte, és aquesta trilogia. Per mi, de moment és l'obra en majúscules de la cifi del segle XXI. Senzillament, quan acabes, tens la sensació que has llegit quelcom que et deixarà empremta. Val la pena. </p><p style="text-align: justify;">Diuen que estan preparant la sèrie a Netflix... No sé... si hi ha alguna obra difícil de transportar a la pantalla és aquesta. Segurament resultarà en alguna adaptació col·lateral, amb un argument per a la televisió en el mateix univers perquè altra cosa no la veig. Veurem...</p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-72969212597026800812020-07-29T12:42:00.000+02:002020-07-29T12:42:11.154+02:00Efectes del 5G<div><span>Us copio aquest article que he trobat. És al·lucinant!!!!</span></div><span><div><span><br /></span></div>Tecnología – Sociedad. 29/07/2020</span><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify;"><span>EL 5G PODRIA ALTERAR NUESTRA PERCEPCIÓN DEL TIEMPO.</span></p><p class="ecxMsoNormal"><span></span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span>Un equipo científico de la Universidad de Harvard (Massachusetts) ha realizado un descubrimiento sorprendente. Al parecer existe una relación directa entre las ondas electromagnéticas que nos rodean y la percepción que tenemos acerca del tiempo.</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span>Un equipo de la universidad de Harvard ha efectuado una investigación sobre los posibles efectos nocivos de los campos electromagnéticos en los seres humanos a raiz de la introducción del nuevo sistema de comunicaciones 5G. En una rueda de prensa ofrecida por director responsable del proyecto, el eminente neurólogo y doctor Desmut Cefoe, investigador en la universidad de Harvard, ha expuesto los detalles de los resultados hallados por su equipo, hasta el momento.</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span>Según el equipo del doctor Cefoe, las ondas electromagnéticas (ondas de radio, teléfonia móvil, Wi-fi, i aun más el 5G etc…) producirian un insólito efecto en las personas. Parece ser que algunas de las frecuencias utilizadas para la transmisión de información por el aire inciden en nuestro cerebro de una forma inesperada y sorprendente. <span></span>“Nuestro cerebro mantiene un reloj interno biológico para controlar el paso del tiempo. Ese reloj utiliza una frecuencia determinada que se ve alterada por efecto de las ondas electromagnéticas.” – Sostiene el doctor – “<i>Según nuestras pruebas, al someter a un ser humano a una fuerte irradiación de ondas electromagnéticas, la frecuencia de ese reloj interno aumenta, por lo que el individuo percibe como el tiempo transcurre más deprisa.</i>”.</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_4YlC4rBNbU4/S6cv8Le1EvI/AAAAAAAACwA/E2TQ6nfJDys/s1600-h/0.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451378584876028658" src="http://3.bp.blogspot.com/_4YlC4rBNbU4/S6cv8Le1EvI/AAAAAAAACwA/E2TQ6nfJDys/s200/0.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 150px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 200px;" /></a></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span>El incremento de ondas electromagnéticas a nuestro alrededor en los últimos años, debido a la aparición en nuestra vida cotidiana de las tecnología Wi-fi, telefonía móvil, GPS etc,… , podría haber causado un efecto de aceleración en nuestra percepción del tiempo. Para nosotros, el tiempo transcurre más deprisa que para nuestros abuelos.”<i>Evidentemente eso no quiere decir que se altere el tiempo en sí mismo, sino, nuestra percepción de él</i>” – aclara el doctor Cefoe – “<i>Seguro que habrán oído mil veces la queja sobre lo rápido que pasa el tiempo. Pues bien, al ritmo al que aumenta la ‘contaminación electromagnética’ cada vez escucharemos más frecuentemente esta queja, si no hacemos algo al respecto.</i>”</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span>Pero, ¿que podríamos hacer?, el doctor Cefoe se muestra rotundo en este aspecto. “<i>No quiero decir que tengamos que renunciar a la tecnología inalámbrica que, por otro lado, proporciona no pocas ventajas y comodidades a nuestra sociedad. Pero si creo que, debemos seguir investigando para que, en un futuro no muy lejano, podamos identificar las frecuencias que producen este indeseado efecto y adaptar las transmisiones de ciertos medios a niveles más inofensivos para el ser humano.</i>”</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_4YlC4rBNbU4/S6cwFLMve0I/AAAAAAAACwI/Aa24-FHCfvs/s1600-h/antena_telefonia_movil_1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451378739418987330" src="http://1.bp.blogspot.com/_4YlC4rBNbU4/S6cwFLMve0I/AAAAAAAACwI/Aa24-FHCfvs/s200/antena_telefonia_movil_1.jpg" style="cursor: pointer; float: left; height: 200px; margin: 0pt 10px 10px 0pt; width: 157px;" /></a><span>El equipo de Cefoe ha profundizado en el tema y aunque aún no se puede afirmar aun a ciencia cierta, parece ser que “ <i>ya se intuye una relación entre la longitud de onda y el plazo del tiempo que se ve afectado. Parece ser que a mayor longitud de onda, la percepción del tiempo a largo plazo es la que se ve reducida. Eso explicaría porque sentimos el transcurrir de las semanas a pasos agigantados. En cambio con longitudes de onda menores, sería el tiempo inmediato el que se vería afectado. Claro que en este aspecto todavía nos encontramos en el terreno de la especulación.</i>” – aclara el profesor.</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span>Efectos indeseados aparte, no hay duda de que este descubrimiento abre nuevas puertas a la investigación de ese gran desconocido que es el cerebro. “<i>Acabamos de abrir una puerta a un nuevo mundo de posibilidades científicas.</i> ” – afirma el doctor, que confeso mostrarse sorprendido ante la magnitud del descubrimiento - “<i>Sinceramente no esperaba estos resultados. Nos ha sorprendido a todos por su gran relevancia.</i>"</span></p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">Quién sabe, quizás en un futuro podamos regular el paso del tiempo a nuestro gusto. Quizás podríamos reducir los malos momentos al mínimo, o aumentar los buenos ratos al máximo. El tiempo y solo el tiempo, aunque sea más corto según unos o más largo según otros, lo dirá, como siempre.</p><p class="ecxMsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">USAPRESS</p>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-26318687298600463442020-07-05T09:57:00.001+02:002020-07-05T09:57:30.747+02:00El bosque oscuro . Cixin Liu.<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="height: 280px; margin-left: auto; margin-right: auto; width: 166px;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img alt="The Dark Forest" class="media-object" itemprop="thumbnailUrl" src="https://image.anobii.com/anobi/image_book.php?item_id=010f4bfaa66626e55c" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><div style="text-align: center;"></div>L'argument és el següent: La humanitat espera l'arribada de la flota
trisolariana i es prepara convenientment. El llibre explora les
diferents corrents i actituds que els humans adoptem davant la més que
previsible derrota davant els trisolarians. Resten encara alguns segles,
que permeten temps per a que la humanitat desenvolupi diferents
actituds al respecte. Alguns creuen que s'ha de fugir, actitut aquesta
mal vista per una bona part de la humanitat. S'impulsa també la
tecnologia espacial, fins a cert punt perquè recordem que s'han limitat
els descobriments científics per la barrera imposada pels sofons enviats
pels trisolarians. La ONU impulsa un projecte en el que es designen uns
quants insignes personatges que cerquin una solució al problema. Aquest
s'encarregaran de dur a terme els projectes que creguin convenients per
a defensar la Terra i ho faran sense límit de recursos i en el més
estricte secret per evitar la intervenció trisolariana.</div><div>He d'admetre que desprès de llegir la primera part de la trilogia ('El problema de los tres cuerpos") em va costar de continuar amb la segona part. Un llibre que, es veia força més llarg que l'anterior, que ja va tenir les seves dificultats (veure <a href="http://frikiattack.blogspot.com/2016/11/el-problema-de-los-tres-cuerpos-de.html" target="_blank">ressenya). </a></div><div>Tanmateix, la bona crítica i els comentaris molt positius rebuts per gent bastant afí als meus gustos em va animar.</div><div style="text-align: justify;">He de confesar però, que em va costar Deu i ajuda passar dels primers capítols. Al llarg dels mesos anava deixant i reintentant. Recapitulant i abandonant.... Fins que, un comentari en un podcast dedicat al tema em va acabar de donar l'impuls necessari per seguir. I en dono gràcies.</div><div style="text-align: justify;">Un cop superat els primers capítols, que semblaven seguir les dificultats del llibre anterior, el rumb que segueix es força diferent. La historia es torna clara i senzilla. Els personatges, la major part amb noms més occidentals es diferencien perfectament. I es torna interessant. Les propostes de Ciència Ficció, segueixen sent fresques i innovadores. Explicacions pseudo-científiques exhaustives amb molta traça otorguen un matís de realisme que et manté la suspensió de la incredulitat.</div><div style="text-align: justify;">Al final, la sensació que has llegit quelcom que farà història. Quelcom nou, important, que feia molt de temps que no veies i que, sens dubte, passarà a la història de la Ciència ficció que, jo crec que s'estava quedant estancada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-3728642190806466692019-06-17T23:57:00.003+02:002019-06-17T23:57:41.323+02:00Primavera gloriosa (III): Game of Thrones<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1cEFAij0qVA/XQgLAafTZFI/AAAAAAABXos/aNCBX_BGan4uLAWgulNKoslqCdm3R1ZkwCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://3.bp.blogspot.com/-1cEFAij0qVA/XQgLAafTZFI/AAAAAAABXos/aNCBX_BGan4uLAWgulNKoslqCdm3R1ZkwCK4BGAYYCw/s400/image.png" width="400" /></a>I un altra època que s'acaba. Game of Thrones. Sembla que va ser ahir que es rumorejava que farien una sèrie dels llibres del bo de George R. Martin. </div>
<div style="text-align: justify;">
Si, abans de la sèrie, els llibres de George R. Martin ja eren un fenomen literari amb una legió de fans al darrera. Conec una llibreria de Barna que s'ha fet d'or amb aquesta saga amb els beneficis que dona ser la editora en exclusiva. I gràcies a això, han construït la millor llibreria de Ciència Ficció i Fantasia del món. Però això ja és una altra història i serà contada en una altra ocasió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com deia, la sèrie va agradar des d'un bon principi. Va complir amb totes les expectatives dels fans i es convertí en un fenomen per si sol. Aviat es va fer més popular, arribant al cel dels productes frikis que surten de l'àmbit estrictament friki i arribant a formar part de la cultura pop. El carisma dels seus personatges, la seva ambigüitat, la cruesa de les seves històries, la sensació de que no hi ha cap personatge intocable, la combinació de tot, a saber el que ha resultat aquest cop la clau del seu èxit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sigui com sigui, mentre la sèrie es mantenia més o menys fidel a les novel·les, la cosa funcionava perfectament. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-dmeNJWPXGbs/XQgLVsiisgI/AAAAAAABXpE/wz_fRbvj1Bkbhly5-8_rE-jQzB5ByUXRACK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://3.bp.blogspot.com/-dmeNJWPXGbs/XQgLVsiisgI/AAAAAAABXpE/wz_fRbvj1Bkbhly5-8_rE-jQzB5ByUXRACK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Però vet aquí que arribà un dia en que la gallina d'ous d'or es començava a cansar. El problema és que el senyor Martin encara no ha acabat tots els llibres i la sèrie l'ha avançat per la dreta. I en aquestes que van començar a improvisar nous episodis sense la batuta del mestre (desconec la seva implicació però alguna deu haver-hi) i sense una base en la que sustentar-se. I aquí es va començar a convertir en una sèrie més convencional, on els bons eren més bons i els dolents més dolents. On els esdeveniments es tornaven més previsibles. Dins el que cap, la sèrie avançava per la forta inèrcia dels esdeveniments engegats. Tots sabíem més o menys cap on ens duia tot però hi havia moltes maneres de resoldre-ho. I ens plantem a la 7a. temporada. La acció comença a precipitar-se. De sobte hi ha pressa per acabar. Les tropes es mouen d'un punt a l'altre de Westeros en un tancar i obrir d'ulls. I avisen que la 8a. temporada serà la darrera i es retiren una bona temporada per a preparar-nos un espectacle de fi de festa que promet. </div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-UHwMXSlH0jY/XQgLi2vb2JI/AAAAAAABXpM/j7DnfRnUFU48FolI2vVJX4T1XMfaxxx2gCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://1.bp.blogspot.com/-UHwMXSlH0jY/XQgLi2vb2JI/AAAAAAABXpM/j7DnfRnUFU48FolI2vVJX4T1XMfaxxx2gCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a>I arriba el 2019, la primavera. La temporada final. Han estat 6 episodis. En 6 episodis han hagut de tancar moltes trames obertes. Massa en massa poc. Però en el procés s'han posat en el focus de molta gent i ja no és només un públic minoritari a qui havien d'acontentar al principi. Visualment els episodis han estat impecables, ningú ho pot negar. (Bé, si pots veure en la foscor en el 3er.). Cada episodi s'ha examinat amb lupa. S'ha criticat fins a l'extenuació. El problema ha estat les decisions argumentals. Tothom s'imaginava un final de sèrie a la seva manera i a ningú li ha acabat de convèncer el que ens han proposat i això ja és un gran problema en si. Massa expectatives. A això, suma-li una sèrie de reaccions incongruents d'alguns personatges, o si més no, poc desenvolupades. Una mica ha estat com quan feien una pel·lícula de cinema per acabar una sèrie i no donava temps a desenvolupar-la com acostumava a fer-se a la sèrie de TV. Tal vegada, si haguessin repartit l'argument entre més episodis, hagués quedat tot més ben justificat. Però seva és la potestat i no hi podem fer res.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sigui com sigui, aquest final no ha embrutat el que ha estat el primer fenomen de la TV del segle XXI, que ha acabat. I ens ha deixat un buit a tots molt difícil d'omplir. Del tot? no. Encara ens queda per saber com serà la versió de tinta de George R. Martin. Preguem als Deus perquè l'home els acabi aviat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I així acaba aquesta trilogia de la primavera gloriosa. Aquest any hem vist acabar GOT i la fase de Marvel de 10 anys. Hem vist acabar The Big Bang Theory. Veurem acabar Star Wars. Massa emocions de cop...</div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-36516499685619533942019-06-08T10:50:00.000+02:002019-06-08T10:50:07.847+02:00Primavera gloriosa (II) : Avengers: End Game<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Ibt5XSStTEs/XPt18CFJ06I/AAAAAAABXhs/rXrRDZoNiFoxd30NgdgFRcQgDXDHVtQywCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://3.bp.blogspot.com/-Ibt5XSStTEs/XPt18CFJ06I/AAAAAAABXhs/rXrRDZoNiFoxd30NgdgFRcQgDXDHVtQywCK4BGAYYCw/s1600/image.png" /></a></div>
<br />Un altre cicle que es tanca. Fa més de 10 anys que es va començar l'aventura de traslladar els còmics de Marvel al cinema. És el que anomenen Marvel Cinematic Univers. Tot va començar amb Iron Man, inspirada adaptació amb un encertadíssim casting, Robert Downey Junior com a Tony Stark ha sostingut la franquícia apuntalada per la resta de superherois.<br />
Ara, ha acabat el cicle amb aquest gloriós, apoteòsic crossover Avengers: End Game. Sembla mentida que hagin passat 10 anys... Qui tingués una màquina del temps... Qui m'havia de dir a mi que em llegia els còmics Marvel aquells fa 30 anys ... Stop, ja semblo l'abuelo cebolleta (Gaaasp! fins i tot el nom és d'abuelo cebo... estic entrant en un bucle recursiu).</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-H0_4xj6Ts7U/XPt2dgDjKQI/AAAAAAABXh8/p5sK3Zp6H5Y-LiqgNd4ws51ajkzrbbC1QCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://3.bp.blogspot.com/-H0_4xj6Ts7U/XPt2dgDjKQI/AAAAAAABXh8/p5sK3Zp6H5Y-LiqgNd4ws51ajkzrbbC1QCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a>No vull explicar gran cosa sobre aquest film. Ja s'ha dit gairebé tot en mil i un <i>podcasts</i> i <i>blogs. </i>Tampoc cauré en <i>spoilers</i> (no sigui que em foteu d'osties com un que va sortir del cinema en plan Homer Simpson vomitant <i>spoilers</i> entre la parròquia local i el van "linxar"), així que només diré que vull donar les gràcies als creadors d'aquests invent per tots aquests anys que ens han donat. Gràcies per entendre i saber traslladar l'esperit dels còmics d'un medi a un altre tan diferent. Gràcies per aquest final apoteòsic que et fa posar la "gallina de piel" i emocionat com mai havia aconseguit ningú en aquests context superheròic. Gràcies per fer realitat els somnis dels nostres jo-infant de fa uns anys i poder veure plasmat en imatge real el que veiem en paper fa 30 anys.<br />
La sensació és de final, i és agredolça. Dolça pel que he dit abans. Pel que hem gaudit. Agra perquè tens la sensació de que això era el clímax i no ho tornarem a viure (o almenys a viure igual). No sé que passarà a partir d'ara, però d'entrada s'intueix molt difícil superar. Si que poden fer quelcom similar i imagino que requeriran uns 10 anys per anar agafant acceleració, però ja ho haurem vist abans. Material no els en falta. Son 60 anys de material en paper, col·leccions i col·leccions. Milers d'històries. Personatges encara per explotar que es poden afegir (4F?) ara que han comprat la Fox. La matèria prima la tenen. El que ja no tenen és l'element sorpresa. I això hi fa molt. El que han d'evitar al meu parer és el "més és millor". Més espectacularitat ? Ok. Més personatges? Endavant. Però amb compte. No han de caure en l'error de fer un "Peter Jackson" (els que heu vist el Hobbit ja m'enteneu).<br />
<br />
En definitiva, Marvel CU passa a formar part de les grans nissagues cinematogràfiques. Vam tenir Star Wars, Matrix, El senyor dels Anells, Harry Potter i aquesta dècada ha tingut Marvel CU.<br />
<br />
Excelsior!<br />
<br />
<br /></div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-9091171579574501552019-05-01T11:56:00.001+02:002019-05-01T11:57:07.654+02:00Primavera gloriosa! (part I): FSO<div style="text-align: justify;">
Ens està quedant una primavera gloriosa des del punt de vista del frikisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-sBCzNmLJs88/XMljgUJpvaI/AAAAAAABXK4/x6zNE0cCAc4oBXfi1x08cyz1I6P4zhHaACK4BGAYYCw/s1600/IMG_6894.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="304" src="https://2.bp.blogspot.com/-sBCzNmLJs88/XMljgUJpvaI/AAAAAAABXK4/x6zNE0cCAc4oBXfi1x08cyz1I6P4zhHaACK4BGAYYCw/s640/IMG_6894.jpeg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja va començar fort amb el concert de FSO (<a href="https://www.filmsymphony.es/es/" target="_blank">Film Symphony Orchestra</a>) a la Llotja de Lleida, homenatge a John Williams. Emocionant amb moments que et posaven "la gallina de piel " com deia aquell, si ets seguidor d'aquest mite de les Bandes Sonores com un servidor. Si aquest és el teu cas, és imprescindible i ho viuràs amb tota la intensitat. L'únic que us pot frenar és el preu de l'entrada, excessiu a priori, però veient desprès la quantitat de gent que inclou l'orquestra i la qualitat de la proposta, si us motiva el tema està ben pagat. Si no us motiva especialment ni hi esteu especialment implicats, assistireu a un concert molt bó, però us mancarà quelcom. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest plus d'emoció que ha estat tan present aquest més d'abril, que no sorgeix del no res si no de la culminació de tota una vida. Ha arribat l'hora de la collita. De recollir els fruits que s'han sembrat al llarg de molts anys (no exagero). </div>
<div style="text-align: justify;">
En el cas del concert, anys i anys de bandes sonores, des de que tinc ús de raó, des que, essent un nen, assistia embadalit com un superhome volava per sobre de Nova York, passant per grans exèrcits de l'espai desplegant les seves forces, o aventurers arqueòlegs, i extraterrestres de visita a la terra, i dinosauris que no hauríem cregut poder veure mai en vida, i un llarg etcètera, sempre acompanyats per la música de John Williams que sempre envoltava, acompanyava, vestia, engalanava, potenciava, reforçava i magnificava les imatges. Imprescindible i inseparable, convertia imatge i música en un tot. Tant que no em puc imaginar l'una sense l'altra. Si ho has viscut així, se't posen els pèls com escarpies, se't fa un nús a la gol·la i se t'humitegen els ulls, quan veus plasmat en una orquestra com els diferents músics, que ho viuen tant com un mateix, materialitzen en l'ambient la música del mestre Williams i transformen les notes de les partitures en pura emoció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-74621434120663909602019-04-18T08:39:00.002+02:002019-04-18T08:39:31.623+02:00Mosaic de pel·licules MCU<a href="http://3.bp.blogspot.com/-5vPcLSSq2k0/XLgbf-D57cI/AAAAAAABXD4/G8uRjOI6t000UGDPY3vfMZlvl4gng4cKgCK4BGAYYCw/s1600/D3VIIgVU0AAksR1.jpg-large.jpeg" imageanchor="1"><img border="0" height="406" src="https://3.bp.blogspot.com/-5vPcLSSq2k0/XLgbf-D57cI/AAAAAAABXD4/G8uRjOI6t000UGDPY3vfMZlvl4gng4cKgCK4BGAYYCw/s640/D3VIIgVU0AAksR1.jpg-large.jpeg" width="640" /></a>ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-58168805295314213762019-01-20T12:08:00.002+01:002019-01-20T12:08:56.165+01:00Star Trek: Discovery (2a. temporada)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scifanatic-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2018/10/dsc-s2poster-1500.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="540" height="320" src="https://scifanatic-wpengine.netdna-ssl.com/wp-content/uploads/2018/10/dsc-s2poster-1500.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Arrenca la segona temporada de la sèrie d’Star Trek (Discovery) a Netflix. I parteix amb l’avantatge de que no cal presentar personatges (almenys els principals) i amb la garantia i la confiança que dona una primera temporada exitosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
I ho fa “lo grande” a jutjar pel primer episodi. Per a que ho entengueu, l’episodi el qualificaria d’un orgasme trekkie. Enllaça amb els caràcters més clàssics de sempre, per no perdre les arrels i contentar als trekkies més nostàlgics, alhora que fa malabarismes per a no interferir en el cannon d’Star Trek. </div>
<div style="text-align: justify;">
Segueix també oferint personatges carismàtics nous: la nova doctora sembla la versió femenina d’un vell conegut, el doctor Leonard Mccoy. També reforçant alguns altres ja coneguts, com la cadet Sylvia Tilly o el tinent Stamets.</div>
<div style="text-align: justify;">
Comença l’episodi (i la temporada) just com va acabar. El que semblava una simple anècdota és el punt de partida de la nova temporada. La Discovery és troba, ni més ni menys que amb l’Enterprise del capità Christopher Pike, un temps abans de que en Kirk prengués les regnes de la famosa nau. Una mica pillat pels pèls l’excusa que ens donen per la qual, en Pike ha de prendre el comandament de la Discovery per a seguir la seva missió, en substitució de l’Enterprise que sembla que s’ha espatllat. No sabem si aqui hi ha “tribble amagat” o no, però ens planteja una trama que promet emoció, misteri i girs de guió. </div>
<div style="text-align: justify;">
El ritme és, des d’un bon principi, trepidant, compaginant hàbilment, l’acció més pròpia d’altres universos estelars, amb el carisma i la maravella del descobriment típica de la franquícia. Tot plegat amb els medis d’una superproducció.És un luxe una sèrie d’Star Trek amb els mitjans tècnics, d’efectes especials, d’escenaris que no tenen res que envejar a les produccions de cinema de Hollywood.</div>
<div style="text-align: justify;">
L’únic que em va saber greu és que, no me’n recordava que Netflix no publicava tots els episodis de cop com en altres sèries. Hauré d’esperar una setmana per veure el següent episodi, però això també l’hi afegeix gràcia a l’assumpte, no?. </div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva, no sé que esteu esperant aquí llegint aquest blog i no esteu veient el primer episodi. Correu insensats!</div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-42901150673068537782019-01-04T13:37:00.001+01:002019-01-04T13:37:12.124+01:00Black Mirror: Bandersnatch<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-JAeC-Vvk-5I/XC9S-OeOQZI/AAAAAAABTzI/tJ0DKDEqNyE2NbT4oD6x6dbeHD6yhQ9nQCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://4.bp.blogspot.com/-JAeC-Vvk-5I/XC9S-OeOQZI/AAAAAAABTzI/tJ0DKDEqNyE2NbT4oD6x6dbeHD6yhQ9nQCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a>Aquests dies de Nadal Netflix ens ha "regalat" un episodi molt especial de Black Mirror. Es tracta d'un episodi interactiu. Que vol dir això?. Doncs que nosaltres tenim un cert control sobre l'argument de l'episodi, o més aviat només la sensació de tenir un cert control, però això ja ho explicaré més endavant. El cas és que, mitjançant el comandament, anem decidint les accions del protagonista a escollir entre dos opcions cada cop. És la trasl·lació d'aquells llibres "Elige tu pròpia aventura" que et permetien escollir les accions i et feien passar a una pàgina o a una altra, en funció del que decidissis. Fins aquí tot normal. Quina gràcia direu. Però no oblideu que això és Black Mirror, no és qualsevol sèrie. L'autèntica gràcia de l'assumpte és que durant l'episodi es dediquen a fer meta-ficció. El protagonista arriba un punt que se n'adona de que algú l'està controlant. Algú de fora, o sigui, nosaltres. Inclús pot arribar a ser conscient, si nosaltres ho decidim, de que la seva realitat forma part d'una ficció de Netflix, una plataforma d'entreteniment del futur (el seu). Però es que a més, per a que tingueu un multi-orgasme de frikisme, la sèrie està ambientada als 80, i el protagonista està desenvolupant un joc amb un Spectrum de l'època basat en un llibre (Bandersnatch) d'aquests tipus que us comentava abans, en el que pots anar triant opcions per anar canviant el rumb de l'argument. D'això se'n diu "rizar el rizo", no m'ho negareu. Top Ten de frikisme, nostàlgia 80era.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-_zaWb2ERoAE/XC9TXlbJFmI/AAAAAAABTzU/zyJNfxOyZak_DmB0C6VjjZqzgmLghT7hwCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-_zaWb2ERoAE/XC9TXlbJFmI/AAAAAAABTzU/zyJNfxOyZak_DmB0C6VjjZqzgmLghT7hwCK4BGAYYCw/s400/image.png" /></a>Llàstima que, per mi, es queda curt el resultat. Sembla com si no sabessin com acabar-ho, o tal vegada, requeria massa més hores de metratge per a que l'argument fos més complet. Penseu que, a mesura que avença la trama, l'arbre de possibilitats es va fent més i més gran. És per això que, realment només et dona la sensació de que pots escollir, més que escollir realment. Perquè a l'hora de la veritat, et va guiant. Hi ha culs de sac que no porten a cap lloc o a un final prematur. Per tant, si t'equivoques et dona la possibilitat de tornar enrere i escollir l'altra opció. En el fons acabes escollint allò que els interessa a ells. És Netflix qui et controla a tu. No ho oblideu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però bé, li perdono perquè he considerat un punt molt fort, el tema de la metaficció, l'ambientació als 80 i el frikisme en general: hi ha un moment en concret que, jo crec que fa un homenatge a Matrix. N'estic segur. També m'ha recordat a "La historia interminable", també trenca la barrera entre el llibre i la realitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una última cosa: Degut a les característiques especials de l'episodi, més el podeu veure amb SmartTVs. No el podreu veure, ni amb AppleTV ni amb Google Chromecast, ni d'altres. No patiu que, només començar, Netflix ja us ho explicarà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, un bon regal de Nadal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bon Any Nou a tots!!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-19412680508812921532019-01-03T11:44:00.001+01:002019-01-03T11:44:42.913+01:00The Purge<div style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-fotbVyYuGiE/XC3mIcu5c0I/AAAAAAABTy8/hBS-xDpsMt04-Rf2YzBe0kMVDOIuKdv8gCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-fotbVyYuGiE/XC3mIcu5c0I/AAAAAAABTy8/hBS-xDpsMt04-Rf2YzBe0kMVDOIuKdv8gCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="217" /></a>Hollywood s'aferra a un clau ardent i tots ho sabem. En quant una pel·lícula té un mínim èxit per sobre de les altres de seguida es plantegen exprimir el producte fins a que no quedi suc. Això va passar amb la pel·lícula "La purga".</div>
<div style="text-align: justify;">
No es pot negar que la premissa no dona per a molt: en un futur molt proper, als USA, s'ha establert una festivitat nocturna un cop a l'any durant la qual tot s'hi val. Es poden cometre tota mena d'assassinats i crims en general. Hom es pot lliurar als instints més primaris sense cap conseqüència legal. La idea és que tothom es pugui deslliurar dels greuges a que ha estat sotmés durant l'any. Segons les autoritats, això farà un país mentalment més sa i farà baixar l'index de criminalitat. El partit que ha arribat al poder, que es fa anomenar "Els nous pares fundadors" és l'encarregat de gestionar i promoure aquest esdeveniment.</div>
<div style="text-align: justify;">
Com veieu aquest plantejament dona per a moltes possibilitats. Del primer film, de l'any 2013, aquí titulat "La nit de les bèsties", se n'ha fet dues seqüeles: "La purga: Anarquia" i "La purga: any d'eleccions". I ara, ha fet el salt al medi televisiu, concretament a Amazon Prime, que ha estrenat "The purge", la sèrie de TV. Consta d'una temporada (de moment), de 10 episodis. Per a mi, està molt millor la sèrie que les pel·lícules. És un format que permet explorar més a fons les històries. La sèrie explica com afronten diversos personatges heterogenis la nit de la Purga. També amb flashbacks al passat explicant com han arribat a aquesta situació. Enganxa des del minut 0. La executiva que afronta la purga treballant a la seva empresa, la parella d'empresaris que busca finançament en una festa de rics, el germà ex-soldat que busca la seva germana, que forma part d'una secta de suicides que es sacrifiquen durant la purga. El solitari que rescata víctimes de la purga, etc... Totes les històries mantenen l'interés amb continus cliffhangers al llarg dels 10 episodis. </div>
<div style="text-align: justify;">
I a més de l'interés en les històries dels personatges, ens van mostrant com la societat s'ha adaptat a aquest ritual. Clar, en una societat capitalista, tot plegat ha donat peu a tota mena d'oportunitats de negoci, mercats on es trafica amb víctimes, shows televisius, etc... La imaginació no té límits.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4858201526746912165.post-20336636046592740862018-12-22T12:02:00.001+01:002018-12-22T12:02:15.920+01:00Universos alternatius / Multivers / Universos paral·lels<div style="font-family: times; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 16px; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-QUE7d2Elhq0/XB4THaZ94NI/AAAAAAABTso/VE6utn4YPYkMzvdEUUghpcrIkSdGDHfKwCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://3.bp.blogspot.com/-QUE7d2Elhq0/XB4THaZ94NI/AAAAAAABTso/VE6utn4YPYkMzvdEUUghpcrIkSdGDHfKwCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">Diuen que existeixen infinits universos amb petites variacions en cadascún. No és fascinant? Imagineu la de possibilitats argumentals que això ofereix. Ara, la industria del cinema i de la Televisió comença a adonar-se'n, i estan apareixent sèries que exploren aquesta teoria. Farem un petit recull d'aquestes séries en aquest post, però abans anem a fer cinc cèntims sobre aquesta teoria.</span></div>
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<h2>
<span style="font-kerning: none;">La teoria científica.</span></h2>
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">La teoria diu que en el moment del Big Bang no tot l'espai es va col·lapsar a la mateixa velocitat. Algunes regions es van aturar abans que d'altres, creant diferents universos bombolla. El nostre univers seria un d'aquests. Tot això són teories de la física teòrica basades completament en les matemàtiques, en cap cas experimental. Intenten trobar explicació a una sèrie d'aspectes de la física quàntica. Com, per exemple, el problema de la mesura en la mecànica quàntica segons la qual, en un sistema físic és impossible mesurar la posició dels electrons, ja que, la simple observació afecta al sistema. La teoria dels universos paral·lels proposa que cada observació implica el desdoblament del nostre univers en una sèrie de possibilitats (o tal vegada, ja existien els universos alternatius i en cadascun la observació dona un resultat diferent).</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal;">
<h2>
<span style="font-kerning: none;">Antecedents a la Ciència ficció. </span></h2>
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-C3ldenHUkY4/XB4TqkkXbaI/AAAAAAABTs0/KeQH0LYu55o9pLJ_sq8ZuqLBzNbEepu6wCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://2.bp.blogspot.com/-C3ldenHUkY4/XB4TqkkXbaI/AAAAAAABTs0/KeQH0LYu55o9pLJ_sq8ZuqLBzNbEepu6wCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/--VZRCsFIlVs/XB4WNuQNP9I/AAAAAAABTuE/zpvIcZK3v1sHt-zGwt8U-M5v3QwCPaHxQCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/--VZRCsFIlVs/XB4WNuQNP9I/AAAAAAABTuE/zpvIcZK3v1sHt-zGwt8U-M5v3QwCPaHxQCK4BGAYYCw/s200/image.png" width="137" /></a><span style="font-kerning: none;">No us penseu pas que aquest és un tema nou. La ciencia ficció clàssica s'ha abonat a aquesta teoría i l'ha emprat en múltiples ocasions des de fa molt de temps. A títol d’exemple, a Star Trek clàssica, a l’episodi , un malfuncionament del teletransportador duia als nostres herois a un univers alternatiu en el qual la Federació era una organització de caire imperialista i fascistoide. Els membres de l’Enterprise alternatiu eren una versimalèvola dels d’aquest univers. Isaac Asimov a la seva novel·la <i>The Gods Themselves </i>(Los propios Dioses) ens planteja com, el traspàs de matèria d’un univers alternatiu amb lleis físiques diferents, és emprat com una font d’energia inesgotable.</span><br />
<iframe frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//rcm-eu.amazon-adsystem.com/e/cm?lt1=_blank&bc1=000000&IS2=1&bg1=FFFFFF&fc1=000000&lc1=0000FF&t=frkiattack-21&language=es_ES&o=30&p=8&l=as4&m=amazon&f=ifr&ref=as_ss_li_til&asins=8497938240&linkId=85bb2d314e9ff146f29f4b3614a58f63" style="height: 240px; width: 120px;"></iframe>
<iframe frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//rcm-eu.amazon-adsystem.com/e/cm?lt1=_blank&bc1=000000&IS2=1&bg1=FFFFFF&fc1=000000&lc1=0000FF&t=frkiattack-21&language=es_ES&o=30&p=8&l=as4&m=amazon&f=ifr&ref=as_ss_li_til&asins=B01FRP3P4K&linkId=1c53d8a84fe77796add2b069a0bb77a8" style="height: 240px; width: 120px;"></iframe><span style="font-kerning: none;"><br /></span>
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-kerning: none;">Sèries de TV.</span></h2>
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
Actualment però, sembla que s’ha trobat un filó en aquest tema, almenys pel que fa a les sèries de TV. Veiem-ne uns quants exemples: </div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<h3>
<span style="font-kerning: none;">Fringe</span></h3>
</div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-IeDoRHgavm4/XB4UDlE2qjI/AAAAAAABTtA/HP_SzLS6aA8nWBpZIdaGbA_hak-wlj_EQCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/-IeDoRHgavm4/XB4UDlE2qjI/AAAAAAABTtA/HP_SzLS6aA8nWBpZIdaGbA_hak-wlj_EQCK4BGAYYCw/s400/image.png" /></a><span style="font-kerning: none;">Ja és de fa uns quants anys (el temps en aquest univers passa volant) però la considero com una pionera de les series de CF mes modernes, i la primera en que s’explota el filó del tema de l’univers paral·lel.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;">És un dels arcs argumentals més celebrats de la sèrie. Els protas han de conviure amb un univers paral·lel en el que hi ha petites diferències respecte al nostre. En l’univers alternatiu el Nova York actual apareix ple de dirigibles i les torres bessones del WTC segueixen al seu lloc. Els protagonistes de la sèrie tenen una història i una personalitat diferent a l’univers paral·lel.</span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; min-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-kerning: none;"></span><br /></div>
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<h3>
<iframe frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//rcm-eu.amazon-adsystem.com/e/cm?lt1=_blank&bc1=000000&IS2=1&bg1=FFFFFF&fc1=000000&lc1=0000FF&t=frkiattack-21&language=es_ES&o=30&p=8&l=as4&m=amazon&f=ifr&ref=as_ss_li_til&asins=B00O27MZIM&linkId=36ac4588cd4b45f9c45e15a33b2f278f" style="height: 240px; width: 120px;"></iframe>
<br />
<br />
<span style="font-kerning: none;">Rick i Morty</span></h3>
</div>
<br />
<div style="-webkit-text-stroke-color: rgb(0, 0, 0); -webkit-text-stroke-width: initial; font-family: Times; font-size: 16px; font-stretch: normal; line-height: normal; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxojQygwAXKXmMW5Ib_Ixo24p0OE_FASYw4T3oH0VytdUKsvaqBMN7wk54s2FfNVpGn_DnVW7eIT_TwUrMF1Ic8CC1EZb3yx_AwejSx4zK8nMJn2p4Z8hRqie5yG4xj3HBc6LUt6KOxd4/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="155" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxojQygwAXKXmMW5Ib_Ixo24p0OE_FASYw4T3oH0VytdUKsvaqBMN7wk54s2FfNVpGn_DnVW7eIT_TwUrMF1Ic8CC1EZb3yx_AwejSx4zK8nMJn2p4Z8hRqie5yG4xj3HBc6LUt6KOxd4/s320/image.png" width="320" /></a><span style="font-kerning: none;">La sèrie d’animació de culte del moment, irònica i transgressora fins a no poder més. Però també és una sèrie de ciència ficció, que està creant una mitologia pròpia. I dins d’aquesta mitologia el multivers és una constant. Els protagonistes es mouen entre universos alternatius en el qual es veuen infinites versions d’ells mateixos i dels seus coneguts i familiars, provocant tota mena de situacions esbojarrades i psicodèliques. La podeu veure a Netflix.</span><br />
<span style="font-kerning: none;"><br /></span>
<br />
<h3>
<iframe frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//rcm-eu.amazon-adsystem.com/e/cm?lt1=_blank&bc1=000000&IS2=1&bg1=FFFFFF&fc1=000000&lc1=0000FF&t=frkiattack-21&language=es_ES&o=30&p=8&l=as4&m=amazon&f=ifr&ref=as_ss_li_til&asins=B07KGP22T1&linkId=c1ba6fa2aae81cf61fe3c0115d0f390b" style="height: 240px; width: 120px;"></iframe>
<br />
<span style="font-kerning: none;">The Man in the High Castle</span></h3>
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-cQ6TXVF91qg/XB4UvCI5fVI/AAAAAAABTtc/-C4SGOAwAckyghBLrlmFVTitEuzW4ZmigCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://2.bp.blogspot.com/-cQ6TXVF91qg/XB4UvCI5fVI/AAAAAAABTtc/-C4SGOAwAckyghBLrlmFVTitEuzW4ZmigCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a><span style="font-kerning: none;"><br /></span>
<span style="font-kerning: none;">Basada en el llibre de Philip K. Dick del mateix títol. A diferència de la resta de sèries, en aquest cas n’</span>és l’univers paral·lel, el principal protagonista. I el nostre, apareix de manera tangencial.<br />
En aquest univers els nazis i els japonesos han guanyat la Segona Guerra Mundial i s’han repartit els EEUU. Els japonesos han conquerit la costa Oest, i els alemanys la costa est, deixant al mig una zona neutral. En aquest context, apareixen unes pel·lícules documentals (de super8, calculo que serien els anys 60) en el que es poden veure imatges de la guerra amb una alemania nazi derrotada i uns EEUU victoriosos. Es a dir, pel·lícules del nostre univers. Intrigant, oi? (Ni tan sols en aquest univers els EEUU es resisteixen a ser derrotats). Destaco que la sèrie va desenvolupant el misteri de les pel·lícules conjuntamoent amb la evolució d'uns personatges que sobreviuen com poden en aquest context d'una amèrica derrotada i conquerida per un regim nazi i l'imperi nipó. Em vinc a referir que no és un simple macguffin i no et deixa en la incògnita de les pel·lícules per sempre. Fins ara hi ha 3 temporades de 10 episodis cadascuna. La podeu veure a Amazon Prime Video.<br />
<br />
<iframe frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//rcm-eu.amazon-adsystem.com/e/cm?lt1=_blank&bc1=000000&IS2=1&bg1=FFFFFF&fc1=000000&lc1=0000FF&t=frkiattack-21&language=es_ES&o=30&p=8&l=as4&m=amazon&f=ifr&ref=as_ss_li_til&asins=B0064T04FW&linkId=e3879c3969d5f89d2220365b91f74648" style="height: 240px; width: 120px;"></iframe>
<h3>
Counterpart</h3>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ahE8VG4TApQ/XB4VCvDt4OI/AAAAAAABTts/ZQM_V9DRMRsc-2C9L8khDeLT2o6JcdU0ACK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://4.bp.blogspot.com/-ahE8VG4TApQ/XB4VCvDt4OI/AAAAAAABTts/ZQM_V9DRMRsc-2C9L8khDeLT2o6JcdU0ACK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a>A Counterpart, es va descobrir durant la guerra freda, un portal a un univers paral·lel al vell mig de Berlin. Des d'aleshores, s'ha establert relacions diplomàtiques amb aquest univers, en el més estricte secret. S'ha creat un aparell burocràtic al voltant d'aquest portal, amb una estructura jeràrquica en la qual només els de dalt saben de que va la història. Tot plegat és una alegoria del Berlin de la guerra freda, amb agents secrets i conspiracions, d'un univers i de l'altre. Els dos universos es troben enfrontats fins a cert punt. Sembla que, en algun punt del passat, hi va haver una epidèmia que va castigar bastant l'especie humana de l'altre univers i acusen a l'altre univers d'haver-ne set el focus d'infecció. A causa d'això, la evolució tecnològica de l'altre univers es va ralentitzar, i ara les diferències de nivell tecnològic son més acusades. L'estètica de l'altre univers sembla més dels anys 80 i això ajuda a distingi un univers de l'altre, i a la sèrie li dona un caire més de pel·lícula d'espies de la guerra freda. La podeu veure a HBO.<br />
<br />
<h3>
Si no t'haguès conegut</h3>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/--NwnYecOcGI/XB4VOhgDUqI/AAAAAAABTt0/y0MUZqKJipwaJMAHHcU_XQbRdJuUd9QXwCK4BGAYYCw/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="155" src="https://2.bp.blogspot.com/--NwnYecOcGI/XB4VOhgDUqI/AAAAAAABTt0/y0MUZqKJipwaJMAHHcU_XQbRdJuUd9QXwCK4BGAYYCw/s320/image.png" width="320" /></a>I fins i tot TV3 s'apunta a la ciència ficció d'universos paral·lels. En aquesta sèrie catalana, el protagonista se sent culpable de la mort per accident de tota la seva familia en un accident de cotxe. Aleshores coneix una científica que li proporcionarà un mitjà per visitar universos paral·lels molt semblants al nostre on hi trobarà petites diferències respecte el nostre que li proporcionaran les respostes que busca.<br />
<br />
Bé, de moment això és tot. Segur que el meu jo en algun univers alternatiu ara mateix li ha tocat mil·lions d'euros al sorteig de la loteria. Consola? no gaire. Clar que, segur que en algun altre univers alternatiu estic arruinat i visc sota el pont. Així que, no està malament aquest univers desprès de tot, no creieu? Fins aviat!!!</div>
ciwochttp://www.blogger.com/profile/16992654903469415714noreply@blogger.com1