divendres, 27 de novembre del 2009

2012

Doncs que esperaveu, dramatisme 0 - efectes 100. Es una pelí de catastrofes amb aires de peli d'aventures. No hi ha dramatisme, sino acudits fàcils de dissabte a la tarda, crispetes i passar l'estona. Si voleu dramatisme us enxufeu Battlestar Galactica (no la sèrie dels 70-80 sino la del 2003) a la tele plana de casa i veureu el que és dramatisme. Els efectes impresionants, això si, s'han de veure al cinema. Per Deu, no la mireu en screeners ni artilugis similars o no tindrà cap gràcia. Els efectes especials, abundants, omnipresents. Però que passa?, estant perdent la gràcia?. I no em refereixo només a aquest film. Sembla que ha arribat un punt en que en efectes especials tot es possible fer. N'hi ha tants, tants, i es pot fer tot, que sembla que han deixat de tenir merit. Que qualsevol pot fer quelcom minimament potable ja sigui cinema o sèrie de TV. Tenen merit els FX? Ja se que parlo com un padrí, però quan no hi havien efectes per ordinador, es feien reportatges sobre com es duien a terme els efectes especials a les pel·lícules i el que costaven. Es veia el mèrit que tenien. Ara en canvi, tot es a base d'ordinador. Amb l'ordinador generen la realitat mateixa. Però segons com, si les hores de rendering no han estat suficients o be la resolució no era prou bona, tot sembla fals, un fals digital.
Ademés he observat que no es veuen igual els FX digitals a la TV de casa que al cinema. No se perquè però perden molt. Potser és la velocitat de refresc del cinema que és més gran. El cas és que a la TV es veuen més que son generats per ordinador. Un exemple d'això molt xocant va ser l'episodi III de StarWars. Al cinema donava el pego, en canvi la versió en DVD que tenim es infumable. Tot es veu molt més artificial. El palau per on es passejen l'Amidala i l'Anakin resulta molt fals.
M'estic desviant del tema. El film dona el que esperava. No defrauda si tens clar el que vas a veure. I amb els precedents del mateix estil ('Independence Day', 'El dia de mañana'), del mateix director (Roland Emmerich) , jo crec que està bastant clar el que et trobaràs.
S'acaba el mon... i el cinema també?

dilluns, 23 de novembre del 2009

Cinema 00000011

La informàtica al cinema mai ha estat gaire ben tractada. No se si es pot considerar un recurs cinematogràfic, però l'ús i abús de la tecnologia informàtica resulta flagrant. Suposo que, com soc informàtic, encara ho veig més. Imagino que si fos historiador m'escandalitzarien algunes imprecisions o aberracions referides a la història, però no se perquè em sembla que tenen assessors historiadors que ajuden bastant. En canvi en el camp de la informàtica fan el que volen. Per a emmendar-ho intentaré utilitzar aquest blog per a posar en evidencia aquells films que facin un ús incorrecte, inexacte, impossible dels ordinadors. Tot i que entenc que de vegades, el ritme d'un film no és compatible amb la lenta enginyeria informàtica.
Per ajudar-me en aquesta tasca, qualificaré els films segons la següent escala que m'acabo d'inventar:
Aberració: Tot el que surt referit a la informàtica és una autèntica fantasmada, impossible del tot i sense cap base. Impossible de digerir.
Fantotxada: Barreja terminologia més o menys real amb fantasmades ocasionals. S'ha de fer un gran esforç per mantenir la suspensió de la incredulitat.
Incorrecta: Vol fer veure que és realista, però no ho és. Tot i així no fan excessives animalades. Podriem arribar a interpretar les incorreccions com a un recurs cinematogràfic per no perdre ritme. Per exemple, accedir a pàgines web de forma immediata.
Correcta: Tot el que apareix relatiu a la informàtica és correcte. No n'hi ha gaires d'aquestes. Només en les que no surt absolutament res d'informàtica.


dilluns, 16 de novembre del 2009

Llibreria Miraguano

Desprès de la ruta de tendes de còmics per Madrid, em vaig quedar amb ganes de més, sobretot de llibres. I vaig descobrir per internet que hi havia una llibreria (libreria Miraguano) que prometia. Vaig decidir que al sortir per la tarda hem dedicaria a la seva cerca.... I la vaig trobar...
No és que sigui molt gran, la veritat és que era força petita, i la secció de novel·les de ciència ficció encara més. Però hi tenien un grapat de novel·les de la col·lecció Nova a 2 euros. En vaig sel·leccionar unes quantes i vaig acabar amb 8 exemplars (16 euros 8 llibres, una ganga), la majoria Premis UPC de varies edicions:

Tenen Web i es poden comprar per internet.
L'adreça es:
Libreria Miraguano
Hermosilla, 104 - 28009 Madrid

diumenge, 15 de novembre del 2009

Mapa de frikilandia

Fa pocs dies que vaig tornar d'una estada a Madrid durant una setmana per un curs de formació. A partir de les 5 de la tarda ja era lliure per a fer turisme. I que creieu que vaig fer? anar de museus?? a fer turisme?? Nooooooo,... o si. A fer turisme friki!!!!
Vaig buscar per internet botigues de còmics, fantasia i llibres de CF de Madrid, i vaig trobar un eixam similar al que es pot trobar per Barna. Quasi totes concentrades al llarg d'un carrer paral·lel a la Gran Via. Per si us interessa aquí en teniu la localització (compte: tambe hi han botigues gòtiques, jo a aquestes no hi vaig anar...)
Botigues de Còmics a Madrid

Ja de pas, també us fico les de Barna:
Botigues de Còmics de Barna

Bona cacera!!!

dilluns, 9 de novembre del 2009

Essen (III)

3er. dia de fira de jocs a Essen: És hora d'actuar. Sorpresa addicional, ha aparegut el Agricola a 25 euros amb anglés. Una ganga, en castellà i alemà com a mínim 50 euros. Així que el balanç del dia és:
Agrícola:
Molt entretingut, addictiu i estressant!!!. A més signat per l'autor!!!!! El Uwe Rosenberg que estava per allí signant. Temàtica: resulta bastant òbvia. Tens un terreny en el que has de distribuïr tant be com puguis, porcions de cultiu, de ganat i de vivendes, optimitzant al màxim per a obtenir un equilibri entre tot, ja que al conteig final treu punts el deixar-te algun aspecte. Amb el hàndicap de que a cada torn has d'utilitzar els teus homes per fer accions que no son ilimitades i que només poden fer un jugador per torn. Com més avança el joc més accions es despleguen, de manera que el tauler diguem que és dinàmic, va creixent. Potser la paraula seria evolutiu.

Le Havre: Afegeix una imatgeTambé del mateix autor. Bastant més el·laborat, amb cartes que son una autèntica filigrana. També me'l va signar. Tot i que la temàtica no em resulta especialment atractiva (Es tracta de gestionar un port al qual arriben mercaderies), la dinàmica del joc en si m'agrada bastant. Això si, s'ha de pensar bastant bastant. Segueix la mateixa metodologia que el Agricola.





Stone Age:
Un joc de recursos també. Tens uns quants homes que has de fer treballar i distribuïr a cada torn sempre tenint en compte que alguns els tens que destinar a caçar, altres a reproduïr-se (2 evidentment), altres a recolectar materials (fusta, or, metall,...).



I finalment, un capritx:
stratego de marvel:


Un clàssic que em va costar 10 euros i ambientat en l'univers marvel. Que més es pot demanar.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Essen 2009 (II)

El segon dia de la fira ja vam anar més al gra. O sigui, a comprar jocs. Desprès del cop d'ull del primer dia vam descobrir on eren les gangues, les ofertes, i on estaven les oportunitats de comprar jocs a preus més barats de lo habitual. Els meus amics, que ja tenen una enorme col·lecció de jocs de taula, van començar a comprar ampliacions i jocs a dojo. Al final del dia tenien un balanç de 7 jocs/ampliacions a la saca. Jo en canvi, no tinc gaires jocs. No han estat una prioritat per a mi. doncs com ja els tenien els meus amics i s'han de jugar en grup, no m'havia fet falta comprar-los. Així que m'havia fixat uns objectius més aviat poc ambiciosos. Veure més que comprar.

Però un cop allí, i (ho reconec) arrosegat per la febre consumista en la que em veia envoltat (hi havia gent que portava carretons plens de jocs), vaig decidir que aquell potser seria el millor moment per a començar la meva ludoteca, modesta això si, sense pretencions de col·leccionista (els meus amics si que els col·leccionen) . Més aviat per poder tenir els clàssics més a l'abast.

Així que em vaig assessorar pels meus amics i vaig anotar quins jocs m'enduria, però sense comprar-los immediatament. No calia arrosegar-los tot el temps i a més cabia la possibilitat que a mesura que avancés la fira, els preus es modifiquessin a la baixa. Ja hi hauria temps de fer-ho els dies següents...