Los últimos dias

Sembla que som en una mena de moda de films espanyols "post-apocaliptics". Desprès de "Fin" ens arriba aquesta "Los últimos dias", dirigida per Alex Pastor ("Infectados"), interpretada per José Coronado, Quim Gutierrez i Marta Eturra. 

La sinopsi és la següent: Una malaltia que provoca una extrema agorafòbia s'ha extés arreu del món. Ens trobem a Barcelona. La gent, incapaç de sortir a l'exterior, sobreviu com pot dins els edificis, el metro i les clavegueres. El protagonista, atrapat a les seves oficines, ha de tornar a casa a buscar a la seva dona, però necessitarà del GPS de que disposa l'auditor de Recursos Humans per a moure's per la ciutat mitjançant els túnels del metro.

La veritat és que el film resulta força entretingut, amb un bon ritme que no decau al llarg del metratge. Si que em va decebre la manca d'exteriors. Tenia ganes de veure una Barcelona post-apocalíptica i tot plegat es limita a quatre tomes. Molt convenient la agorafòbia. Molt enginyós. El que t'estalvies en efectes especials i exteriors si tota l'acció transcorre pels túnels del metro i interiors d'edificis. Però jo m'esperava més que veure un pla de l'arc de triomf amb columnes de fum a l'horitzó. Per a no fer monòtona la pel·lícula utilitza el flashback com a recurs per canviar de tanta foscor i així anar explicant-nos els darrers dies de normalitat del protagonista, com va veient que el món s'afona al seu voltant i posar-nos en antecedents sobre la seva història personal.

Battle: L. A. (a.k.a. Invasión a la tierra)

Nosaltres tenim un mot per a descriure aquests tipus de films: "americanada". Tot aquell film que fa ostentació i promou el patriotisme americà fins a límits insuportables fins i tot per a gent dels països aliats dels U.S.A. com som nosaltres. I aquest ho és. Bàsicament, és un film amb l'únic propòsit de fer propaganda sobre lo bons, genials, fantàstics, valents que són els marines d'infanteria (i una petita representació de l'aire).

Un altre aspecte a destacar és que és un film que sembla un videojoc (concretament  en seria un de PS3 shot'em'up en primera persona) doncs seguim en tot moment l'evolució d'un grup de marines quasi com si la càmera fos un marine més. Per tal d'aconseguir realisme, es produeixen moviments amb la càmera excessivament ràpids i violents que contribueixen a la confusió (o al mareig) i que sembla que el càmera tingui Parkinson (no m'agraden, jo soc de la vella escola, que hi farem). Aquest seria el punt fort del film, el realisme en què ens movem. L'altre punt fort és que et manté en tensió en tot moment. És un film de guerra, i com a tal, propagandístic. Però la guerra és contra E.T. direu. Francament no importa gaire, podrien ser ET, Iraquís, rusos, o qui sigui, l'important és que '"Retirada?? y un cuerno!!!"

Godzilla ataca el Japó

Més o menys, això és el que ha passat. Si ajuntem tots els elements de l'actual desastre al Japó surt una paraula: Godzilla. Un monstre radioactiu que surt del mar i destrueix tot el que es troba pel mig al seu pas.
Japó sembla que s'ha estat mentalitzant per a un tipus de desastre com el que està sofrint, des de fa molts anys, en la seva cultura mediàtica. Desprès de lo de Hiroshima i Nagasaki i dels freqüents terratrèmols no m'extranya. 

Ja l'any 1954, va sorgir Godzilla, diuen, com una metàfora de la por de la població del Japó al bombardeig atòmic. Godzilla té un origen radiactiu, essent un exemplar de godzillasaurus que és alterat per unes proves atòmiques. Godzilla exhala un potent alé atòmic, i emet pulsacions atòmiques contra els seus enemics. Més tard Godzilla perdria aquesta imatge d'icona de la bomba atòmica i es convertiria en un antiheroi que defensaria al Japó dels seus enemics. Les lluites de Godzilla amb altres monstres acabaven tenint conseqüències desastroses en les ciutats japoneses. Son nombrosos els films que protagonitzà Godzilla fins arribar a l'adaptació americana que tergiversa completament l'esperit de Godzilla.

Altres referents en la cultura mediàtica japonesa els trobem evidentment en el Manga. Qui no recorda, per exemple, Mazinger Z. Els cops que els enemics de Mazinger Z, els 'mostres mecànics' del doctor Hell (Infierno) que venien del mar, des de la fortalesa submarina Salude, arrasaven ciutats senceres, fins arribar a l'institut d'investigacions fotoatòmiques. Les imatges, tremendament impactants, que estem veient aquests dies als telenoticies, ja les hem vist des de petits als dibuixos dels anys 70/80, la diferència és que ara són reals!!!!. Premonició? Potser no era tan dificil preveure que algun dia passaria quelcom així?

El manga de ciència ficció sempre ha festejat amb el problema nuclear, la destrucció del Japó i la ecologia, segurament per culpa del seu passat atòmic, Malauradament, a partir d'ara, serà pel seu present i el seu futur immediat. De vegades i per desgracia, la realitat supera la ficció, i de quina manera. Doncs la ciència ficció sovint és un avís, una  forma d'expressió de les nostres pors sobre que pot esdevenir.