divendres, 30 d’octubre del 2009

Essen 2009 (I)

Ara feia dies que no escrivia una entrada al blog, però no sense motiu. I el motiu no podia ser millor que el viatge a terres Germàniques per a assistir a la fira de jocs de Essen, si si, com ho sentiu!!.

Aquí teniu el site: Internationale Spieltage SPIEL'09 + Comic Action
o sigui, dit d'una altra manera, l'event de jocs de taula + rol més important del mon!!!!
Vam anar-hi ja el dijous passat perquè ens van informar que el dijous i el divendres hi havia menys gent i es podia veure millor. Ja a l'avió, vam sentir la presència d'altres frikis de la peninsula que també anaven a la fira. Que com ho vaig notar? doncs per que hi havia algún personatge poc discret, i bastant locuaç, que llença com a fuetades frases ocurrents relacionades amb el qualsevol producte, sèrie, film, còmic, joc de rol o de taula, d'aquelles que no pots entendre si no ets també un friki.
Be doncs, desprès de previs que no venen al cas, vam entrar a la fira de Essen. Ja només entrar vaig veure que el títol de la fira de jocs (SPIEL en alemà) portava adossada al nom un "& Comic Action" que era com una subfira dedicada als còmics dins de la fira principal (la cosa prometia) .Suposo que van pensar 'on hi ha frikis d'un tipus n'hi haurà de l'altre'.
M'heu de creure quan us dic que no havia vist mai fira semblant. El Saló del Còmic de Barcelona és un juguet comparat amb el tamany i l'espectacularitat d'aquesta fira. Un local firaire amb 12 pavellons intercomunicats. Podriem dir que un sol d'aquests pavellons era com tot el Saló del Còmic de Barna, inclús més gran i tot.
La industria del joc està molt desenvolupada en un país com Alemanya on el dia durà poc a l'hivern i el fred obliga a la gent a buscar-se la vida dins a casa per entretenir-se i fer vida social. Aquí està començant ara. No es tracta només de jocs per a frikis, sino que molts jocs son de caire familiar, i no em refereixo als típics jocs socials com el Trivial, Party i tot això. Son jocs més de gestionar recursos i de pensar una mica. Alguns ja han arribat aquí (Carcassone, Colonos de Catan, etc...) i altres ho faran aviat, n'estic segur, tot i el costum molt mediterrani que tenim aquí de sortir i fer activitats a l'aire lliure o no tan lliure (pubs i discos).
Però en fi, hi havia jocs de tots els tipus i per a tothom. Una infinitat d'estants amb taules on la gent jugava i els ensenyaven com es jugava a les novetats que cada casa llençava. Innumerables paradetes plenes d'accessòris. Jocs, puzzles, trencaclosques, jocs de rol, d'estratègia, de cartes, d'intel·ligència, de rol en viu, d'habilitat, de màgia, etc....
El primer dia va ser de tanteig. Realment es tan gran que et desorientaves i et perdies fàcilment, tot i que estava molt ben indicat amb mapes, arriba un punt en el que ja no saps on ets.

La secció que vaig trobar més flipant va ser la de Fantasia. Tot un pavelló dedicat als jocs de rol, jocs de cartes, de figuretes, però el més espectacular es el rol en viu amb tota mena de disfresses i caracteritzacions per a assistir a una mena d'acampades que fan, al més pur estil medieval, on representen batalles amb tota mena d'armes (de goma això si). La quantitat d'accessoris que es podien comprar per a fer-te la teva caracterització era impressionant, com també ho era el preu de cadascuna... Evidentment, per allí pululaven tota mena d'èssers procedents de ves a saber quins universos provinents de còmics manga i jocs de rol. Properament penjaré algunes fotos que vaig poder fer abans de convertir-se en la seva forma humana quan acabés la fira.

En un aspecte més terrenal la fira estava tacada de paradetes de menjar que desprenien olors encissadors, però que segons com podien resultar una mica cargants, sobretot si feia poc que havies menjat: salxitxes, frankfurts, bradswurts, bretzels, creps, pizzes, kebabs, gelats desprenien olors que s'enfilaven enlaire al mateix temps que els seus preus. Vaig tastar un bretzel (una mena de pasta poc dolça amb sal que fa com un llaç, i que cremava molt per cert).

Resumint, el primer dia va ser de tanteig. Vam donar voltes i més voltes pel recinte. Vam recorre tota la fira de dalt a baix per fer-nos una idea de com era. Vam atravessar regions de jocs immenses, on cada casa expossava les seves novetats més esperades. I vam passar una mica per sobre de la subsecció de còmics, que ja tindria més temps d'explorar més en profunditat, doncs haviem comprat un bono per als 4 dies de fira. O sigui que no queda encara res per explicar... El proper dia continuaré. Per avui ja us he donat prou la tabarra....

diumenge, 11 d’octubre del 2009

REC 2

Desprès de l'experiment una mica improvisat de REC, REC 2 és quelcom més elaborat. És més pel·lícula. Deixant de banda algunes interpretacions que no convencen gaire, m'ha agradat més que la primera part. Qui diu que segones parts mai son bones?. A més te alguns punts interessants:A ningú se li havia acudit unir el fenòmen dels zombies amb la possessió demoníaca? Doncs trobo que és una molt bona idea.

Una segona part que continua just on van deixar la primera i la veritat és que si que aporta més coses. No és una copia de REC, sino una continuació/expansió.

Jo crec que ja es pot dir que han creat una nova franquicia, un nou clàssic del gènere de terror i de rebot un filò que els reportarà no pocs beneficis monetaris. I si no, al temps.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Stargate Universe

He vist el episodi pilot de la nova sèrie de l'univers de Stargate. Per als neòfits, fem un resum:
Stargate va començar com un film del director d'Independence Day, Godzilla entre d'altres, Roland Emmerich. El film, ja ho he dit molts cops, no va cobrir les espectatives que generava. Algun espavilat se'n va adonar de que el tema de la porta estelar podia donar molt més de si i va engegar una sèrie basada en aquest film: Stargate SG-1. La sèrie va assolir un èxit sense precedents en sèries de ciència ficció, fins al punt que ha durat 10 temporades + un spin-off de 5 temporades (stargate:Atlantis). Les dues sèries ja finiquitades, segueixen donant guerra en forma de telefilms de tant en quant. Ja porten 2 telefilms de SG-1 i se n'està preparant un de SG:Atlantis.
Ara han engegat una nova sèrie motiu principal d'aquest post: Stargate: Universe.
Quin és l'argument d'aquesta nova sèrie (compte, spoilers):
A la base Icarus, estan duent a terme un experiment amb una porta estelar. Amb molta més energia de l'habitual i un codi més (9 chaurons enlloc dels 8 que formen una adreça normal) pretenen obrir la porta a un nou lloc mai visitat. El stargate els durà a una nau estelar dels Antics no tripulada, que recorre les gàlaxies (si,si, galàxies no estrelles) amb el pilot automàtic posat, la missió de la qual és sembrar d'stargates per allí on vagi passant. De tots els personatges destaca el científic obsessionat amb l'èxit de l'experiment el qual sembla no tenir gaire clares quines són les prioritats per al bé comú.


Com pinta? Doncs la cosa pinta com una mena de ST:Voyager + Lost in Space.+ una pinzellada del dramatisme de Galàctica. I es que comparat amb les seves predecessores sembla bastant més dramàtica, almenys de moment. El científic fa tufo a Lost in Space. No és que sigui un traïdor però diguem que les seves intencions no són les de la resta. Sembla que va a la seva i no té gaires escrúpols, però també te el seu racó sentimental. Un personatge ambigu, de moment. Com d'altres sèries d'aquest tipus suposo que es passaràn el temps intentant tornar a la Terra i mentres tindran un munt d'aventures. Coneixeran noves espècies, etc... Bé, així d'entrada no sembla gaire original la veritat. Tot dependrà del carisma dels personatges. Per aquí és per on han d'invertir si volen tenir èxit doncs l'argument ja està molt vist. No son els primers ni els ultims que estàn perduts al mig de l'univers buscant la Terra. De totes maneres, el temps ho dirà. Es molt aviat per jutjar. En tot cas, tan de bo tingui molt èxit.


diumenge, 4 d’octubre del 2009

District 9

Ja era hora d'anar a veure District 9. Feia dies i dies que en sentia a parlar, i bastant bé per cert. Cada comentari positiu em feia crèixer la salivera. D'entrada em va espantar. Era incapaç de discernir per on anaven els trets, no tant sols per l'argument sino perquè no s'acabava de decidir quin tipus de film estava veient. L'únic que tenia clar és que evidentment es tractava de ciència ficció. I ara puc dir que realment és CIÈNCIA FICCIÓ amb majuscules.

El que preten la ciència ficció (en la seva variant més social) sovint, és tractar un tema proper des d'un punt de vista allunyat que ens aporti una perspectiva diferent. El fet d'allunyar el punt de vista, ens allibera dels prejudicis, malvicis, tòpics, falsos supòsits i idees preconcebudes en que solem estar educats per la societat. I això ho aconsegueix mitjançant l'ús de metàfores. Metàfores tan llunyanes que poden estar situades en un altre planeta quan en realitat parlen de problemes lamentablement molt propers.
Es exactament això el que preten District 9 de forma absolutament descarada amb el tema del racisme.

Faig un incís recordant que a Star Trek (la sèrie clàssica), ja es va tractar de forma brillant aquest tema. Veureu, l'Enterprise arriba a un planeta on hi conviuen dues races que estan en guerra, o més aviat una persegueix i esclavitza l'altra. Els habitants d'ambdues races, tenen la cara mig blanca mig negra. La diferència, importantíssima per ells, és que en uns la meitat blanca és l'esquerra i en els altres és la dreta. Aquest simple fet ja serveix per posar de manifest l'absurd del racisme.

Fet aquest incís, tornem al film que ens ocupa. Aquí els ET són com una mena de bitxos, reclosos en una mena de ghetto a les afores de Johannesburg rodejats de basura. Els primers moviments del film estan montats com una mena de reportatge. El protagonista del reportatge és un paio al que se li encarrega la missió de desahuciar tots els ET i enviar-los a una mena de camp de concentració. Son moments una mica desconcertants. A part de les òbvies comparatives amb el racisme contra els extraterrestres, en alguns moments es camina per la corda fluixa de la exageració. No saps a que està jugant. Però serveix per a situar-nos en el tema.
A partir d'aquí l'argument finalment se'ns centra i comences a veure per on anirà la cosa. Aleshores és quan ja sents empatia pels extraterrestres. I pateixes sobre si el protagonista farà o no el que tots creiem que és lo correcte i que la seva cobardia l'impedeix fer, un cop rera l'altre.

El ritme del film és sostingut. Implacable. Trepidant. No decau en cap moment al llarg de tot el metratge. L'acció i violència també és una constant. Hi veig certes traces de Robocop. Aquells noticiaris que donaven credibilitat al film de Paul Verhoeven aquí son un reportatge sencer. La violència explicita també és molt de l'estil Robocop. I també alguna altra sorpresa que no vull desvetllar.

No em va deixar indiferent District 9. Al contrari. Una demostració de que es pot fer un film entretingut, amb molta acció i també amb molt missatge. Un film realment de pura i clàssica Ciència Ficció de la bona!!!!