Gamer

El que em va cridar l'atenció d'aquest film és el reciclatge d'alguns famosos televisius que fan un petit salt a la gran pantalla. Em refereixo a el meu estimat Dexter i a la de la bocota gran que ara no recordo a quina serie surt d'investigació i que ja us aviso que no miro mai. Vosaltres ja sabeu a qui em refereixo.

D'altra banda no està malament el film. En un futur no gaire llunyà, el bo del Dexter te la brillant idea d'inventar una nanotecnologia, (que hi ha nano!) que substitueix les cèlul·les del cervell per altres amb un dispositiu wireless incorporat, de forma que hom pot controlar els moviments d'algú altre com si fos un nino (nino nano). Amb això construeix un entorn virtual a base de gent real, on tu pots controlar el teu Avatar (aiss, Avatar, tinc ganes de tornar-la a veure!!!) que és un altre esser huma. Igualment inventa un joc de guerra en primera persona, on hom controla el seu personatge però enlloc de virtual, és un desgraciat del pavelló de la mort que controles a distància.
Be, deixant de banda el film que resulta força entretingut, la part informàtica de l'assumpte resulta espectacular. Interficies en 3D rodejant tota l'habitació, controls amb les mans,...Evidentment ja no entro en el tema de la nanotecnologia i això de substituir les neurones del cervell per altres controlables a distancia. Be, si que hi entro. Ni que això fos possible, s'hauria de dissenyar una interfície ultra-complexa, que transformés les teves reaccions amb el comandament a distancia i les transformés en impulsos bioelectrics que activessin les neurones exactes per a produïr la reacció dessitjada. Això implicaria tenir un coneixement molt molt precís sobre el cervell del ésser humà.
A més, les comunicacions haurien d'ésser a a anys llum d'ara per a poder transmetre tal quantitat d'informació per la xarxa a una velocitat gairebé instantània. Igualment els processadors haurien de realitzar els càlculs, les conversions a una velocitat milions de vegades mes ràpida que actualment.