dilluns, 17 de juny del 2013

Quina por fa Superman!

Aquest divendres s'estrenarà "The man of Steel" o sigui, Superman. I, em fa por...

Jo vaig créixer amb el Superman de Christopher Reeve, el dels anys 80. Aquell que, citant la frase publicitària, "ens va fer creure que un home podia volar". I malgrat la gradual caiguda de qualitat que va patir la sèrie de llargmetratges des de Superman fins a Superman IV, va sentar precedents i es va convertir en el film de Super-herois com a exemple a seguir. El primer film (i el segon) tenien qualitat i tots els elements necessaris per a ser un gran film: acció, humor, efectes especials, història, etc. S'ha tardat molt de temps en creure que algú que no fos ell pogués encarnar l'home d'acer a la gran pantalla (sobretot desprès del fiasco de "Superman Returns").

Avui en dia, la situació ha canviat. És Marvel qui porta la veu cantant i qui ha, per fi, donat la clau de com han de ser els films de super-herois. Batman de DC també ha triomfat, no ho negaré, però com ja he comentat altres cops, crec que la trilogia de Batman s'avergonyeix de que l'etiquetin dins del gènere de super-herois i s'apropa al realisme com a mitjà per a triomfar. I ho aconsegueix. Prova d'això és que Batman ha arribat a un públic que no és aficionat al còmic de Super-herois, a més del que si que n'és.

Però aquest cop, el realisme no els pot salvar. Aquest cop DC se l'ha de jugar. En Superman no es pot amagar a les fosques per a que el llampant uniforme de colors quedi dissimulat i no canti. Aquest cop han de jugar amb totes les cartes, tal com van fer els de Marvel amb "The Avengers", sense complexes i a plena llum del dia.

I prova de que en són conscients és el hype que han elevat durant aquest temps. Al meu parer desmesurat. Hem estat bombardejats amb una sobredosi de posters, imatges, trailers, teasers, etc,. Tot l'arsenal propagandístic possible per a augmentar les ganes de l'aficionat.

I precisament aquest hype és el que em fa por. Por a que el film no respongui a les expectatives que han creat.
Però hi ha altres factors que em fan por. I el principal ve donat pels precedents del director, Zack Snyder, amb films com ara Watchmen, 300 o Sucker Punch. No negaré que aquest films no són espectaculars visualment parlant, però són divertits? Són plens d'escenes a càmera lenta, en les quals es recrea en imatges visualment potents, properes al videoclip. Però la pel·lícula en sí és entretinguda? Quants cops heu vist Watchmen? Quants cops heu vist Sucker Punch? (I si la haveu vist és per quelcom més que per a recrear-vos la vista?). 
Per mi aquests films cauen en l'error de prendre's massa seriosament a si mateixos i en l'auto-complacença de les escenes a càmera lenta i es converteixen en quelcom que vol ser excessivament transcendental i obliden l'humor i l'entreteniment. Tinc por que converteixin "The man of steel" en això, en un producte seriós, acartronat, avorridament transcendental, ensopit. Això si, ple d'escenes a càmera lenta esplèndides i que queden molt bé als tràilers. Un contra-exemple d'això ho trobem a "The Avengers", un film entretingut, divertit, ple d'humor i agradable
 de veure. Per mi, el model a seguir a partir d'ara en el sub-gènere de super-herois.
I amb això no vull dir que no inclogui també una dosi de dramatisme i es converteixi en una comèdia. No, però un bon plat ha de tenir els ingredients justos i en la proporció adequada.
Tant de bo, The man of Steel s'assembli més a The Avengers en aquest aspecte del que penso.  I si no, almenys que s'assembli al Superman de Richard Donner. Malauradament, el que he vist del tràiler em fa temer el pitjor ( i si no fixeu-vos en la seriositat del rostre de Superman a la foto)

Tant de bo m'equivoqui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement