Pandorum

Un altre exemple de film que proposa grans possibilitats i es desfà com un terronet de sucre.

Una nau enorme plena de colons sembla que és l'últim que queda de la humanitat i és dirigeix cap a un nou mon per començar de zero. El que passa que els colons estan en hibernació i algú s'oblida de ficar el despertador. Així que passa molt temps fins que el nostre protagonista es desperta i es troba amb amnesia provocada per la llarga hibernació, enmig una nau de proporcions gegantines i a les fosques amb un reactor que no acaba de funcionar del tot be, i amb una nova especie humanoide amb molt mala llet involucionada, suposem que a causa d'un malfuncionament d'algunes càmeres d'hibernació. El trajecte cap al reactor per a arreglar-lo serà un malson. La nau és com un microcosmos amb les seves regions, i els seus habitants.

Igual que amb "Los sustitutos" quan menys te n'adones ja has arribat al final. S'ha esgotat el pressupost o les idees, o ambdues coses i el film acaba abruptament. I no m'explico com és que tarden una eternitat en arribar d'un extrem a l'altre de la nau durant el transcurs del film i desprès tornen en un tres i no res cap al pont.

Sembla que la nau no era tan gran al cap i a la fi, ni la pel·lícula tampoc.