S'ha acabat, Potter!!!! (Spoilers!!)

Ara desprès d'haver llegit i paït el llibre tinc la sensació de que la història del Harry Potter s'ha fet massa curta. No em malinterpreteu, el darrer llibre és moolt llarg i passen moooltes coses, però la perspectiva que tenia a les primeres novel·les era que hi havia Potter per a estona. Que la lluita entre el be i el mal s'allargaria per sempre inclús en generacions posteriors. Que els aconteixements no es precipitarien tan aviat. Que la tornada del Voldemort seria a llarg plaç. Però no ha estat així. En aquest darrer llibre l'autora ha premut l'accelerador precipitant als protagonistes, i a nosaltres de rebot, per una muntanya russa d'acció i esdeveniments gairebé ininterrompuda, amb algunes curtes pauses pel mig. Precipitant-nos com he dit cap al final de la història. Un final amb una resolució, per mi, una mica agafada pels pèls. Tot i així el viatge ha estat molt intens. Ens fa recorre tots els escenaris de les altres novel·les. Ens fa desfilar per davant tots els personatges. Es tracta d'una caiguda lliure cap al infern del pobre protagonista, torturat brutalment penso jo, per la senyora J. K. Rowling. I es que ja crec que no pot passar-ho pitjor, el pobre. El pobre noi es torturat en tots els aspectes, tan físicament com moralment. Perd èssers estimats. Perd amics. Perd la confiança. Perd referents i guíes. Ho perd gairebé tot per no dir tot.
S'ha acabat la vida normal. El tradicional curs a Hogwarts. El cicle anual. En aquest darrer llibre, es destarota tot. I com no, la seva recerca acaba on tot va començar, on sempre ha estat casa seva, en una èpica batalla de les que tan agraden i que no podia faltar on intervé tothom, tots els amics i enemics que ha anat recopilant al llarg de 7 anys. A diferència de l'anterior llibre, en el qual vaig trobar que hi havia molta palla i costava d'arrencar els aconteixements, aquí s'espolsa tota la palla i la novel·la avança des de ben be el principi.

Tinc un però més, a part de la resolució final. Es tracta d'això d'inventar coses del passat dels personatges. Concretament sobre la història de Dumbledore. Resulta difícil de justificar que tot aquest material no hagi aparegut ni ser nomenat mai abans quan en Dumbledore estava viu. Resulta poc creible que no li expliqués res de tot això al Harry. El desprestigi, tota la merda que li tira a sobre la autora, només és una arma més per a minar la resistencia del Harry. Per a trencar la imatge que tenia idealitzada en Harry del seu mentor. Per esfonsar-lo més en la misèria. Perque el Harry, igual que nosaltres, no enten com es que en Dumbledore no li havia explicat res. No li cuadra. El culpa de no hagi confiat prou en ell. El culpa de no ser tan bo com ell el creia. Dona-li la culpa a la teva creadora, Harry!!! Ella i només ella ha embrutat la memòria d'en Dumbledore! Ella t'ho ha fet passar tan malament, i a nosaltres també ens ha fet patir!!!

Gràcies per tot senyora J. K. Rowling. M'ho he passat molt be!!!!!