El bosque oscuro . Cixin Liu.

L'argument és el següent: La humanitat espera l'arribada de la flota trisolariana i es prepara convenientment. El llibre explora les diferents corrents i actituds que els humans adoptem davant la més  que previsible derrota davant els trisolarians. Resten encara alguns segles, que permeten temps per a que la humanitat desenvolupi diferents actituds al respecte. Alguns creuen que s'ha de fugir, actitut aquesta mal vista per una bona part de la humanitat. S'impulsa també la tecnologia espacial, fins a cert punt perquè recordem que s'han limitat els descobriments científics per la barrera imposada pels sofons enviats pels trisolarians. La ONU impulsa un projecte en el que es designen uns quants insignes personatges que cerquin una solució al problema. Aquest s'encarregaran de dur a terme els projectes que creguin convenients per a defensar la Terra i ho faran sense límit de recursos i en el més estricte secret per evitar la intervenció trisolariana.

He d'admetre que desprès de llegir la primera part de la trilogia ('El problema de los tres cuerpos") em va costar de continuar amb la segona part. Un llibre que, es veia força més llarg que l'anterior, que ja va tenir les seves dificultats (veure ressenya).

Tanmateix, la bona crítica i els comentaris molt positius rebuts per gent bastant afí als meus gustos em va animar.

He de confesar però, que em va costar Deu i ajuda passar dels primers capítols. Al llarg dels mesos anava deixant i reintentant. Recapitulant i abandonant.... Fins que, un comentari en un podcast dedicat al tema em va acabar de donar l'impuls necessari per seguir. I en dono gràcies.

Un cop superat els primers capítols, que semblaven seguir les dificultats del llibre anterior, el rumb que segueix es força diferent. La historia es torna clara i senzilla. Els personatges, la major part amb noms més occidentals es diferencien perfectament. I es torna interessant. Les propostes de Ciència Ficció, segueixen sent fresques i innovadores. Explicacions pseudo-científiques exhaustives amb molta traça otorguen un matís de realisme que et manté la suspensió de la incredulitat.

Al final, la sensació que has llegit quelcom que farà història. Quelcom nou, important, que feia molt de temps que no veies i que, sens dubte, passarà a la història de la Ciència ficció que, jo crec que s'estava quedant estancada.