Primavera gloriosa (III): Game of Thrones

I un altra època que s'acaba. Game of Thrones. Sembla que va ser ahir que es rumorejava que farien una sèrie dels llibres del bo de George R. Martin. 

Si, abans de la sèrie, els llibres de George R. Martin ja eren un fenomen literari amb una legió de fans al darrera. Conec una llibreria de Barna que s'ha fet d'or amb aquesta saga amb els beneficis que dona ser la editora en exclusiva. I gràcies a això, han construït la millor llibreria de Ciència Ficció i Fantasia del món. Però això ja és una altra història i serà contada en una altra ocasió.

Com deia, la sèrie va agradar des d'un bon principi. Va complir amb totes les expectatives dels fans i  es convertí en un fenomen per si sol. Aviat es va fer més popular, arribant al cel dels productes frikis que surten de l'àmbit estrictament friki i arribant a formar part de la cultura pop. El carisma dels seus personatges, la seva ambigüitat, la cruesa de les seves històries, la sensació de que no hi ha cap personatge intocable, la combinació de tot, a saber el que ha resultat aquest cop la clau del seu èxit.

Sigui com sigui, mentre la sèrie es mantenia més o menys fidel a les novel·les, la cosa funcionava perfectament. 

Però vet aquí que arribà un dia en que la gallina d'ous d'or es començava a cansar. El problema és que el senyor Martin encara no ha acabat tots els llibres i la sèrie l'ha avançat per la dreta. I en aquestes que van començar a improvisar nous episodis sense la batuta del mestre (desconec la seva implicació però alguna deu haver-hi) i sense una base en la que sustentar-se. I aquí es va començar a convertir en una sèrie més convencional, on els bons eren més bons i els dolents més dolents. On els esdeveniments es tornaven més previsibles. Dins el que cap, la sèrie avançava per la forta inèrcia dels esdeveniments engegats. Tots sabíem més o menys cap on ens duia tot però hi havia moltes maneres de resoldre-ho.  I ens plantem a la 7a. temporada. La acció comença a precipitar-se. De sobte hi ha pressa per acabar. Les tropes es mouen d'un punt a l'altre de Westeros en un tancar i obrir d'ulls. I avisen que la 8a. temporada serà la darrera i es retiren una bona temporada per a preparar-nos un espectacle de fi de festa que promet. 

I arriba el 2019, la primavera. La temporada final. Han estat 6 episodis. En 6 episodis han hagut de tancar moltes trames obertes. Massa en massa poc. Però en el procés s'han posat en el focus de molta gent i ja no és només un públic minoritari a qui havien d'acontentar al principi. Visualment els episodis han estat impecables, ningú ho pot negar. (Bé, si pots veure en la foscor en el 3er.). Cada episodi s'ha examinat amb lupa. S'ha criticat fins a l'extenuació. El problema ha estat les decisions argumentals. Tothom s'imaginava un final de sèrie a la seva manera i a ningú li ha acabat de convèncer el que ens han proposat i això ja és un gran problema en si. Massa expectatives. A això, suma-li una sèrie de reaccions incongruents d'alguns personatges, o si més no, poc desenvolupades. Una mica ha estat com quan feien una pel·lícula de cinema per acabar una sèrie i no donava temps a desenvolupar-la com acostumava a fer-se a la sèrie de TV.  Tal vegada, si haguessin repartit l'argument entre més episodis, hagués quedat tot més ben justificat. Però seva és la potestat i no hi podem fer res.

Sigui com sigui, aquest final no ha embrutat el que ha estat el primer fenomen de la TV del segle XXI, que ha acabat. I ens ha deixat un buit a tots molt difícil d'omplir.  Del tot? no.  Encara ens queda per saber com serà la versió de tinta de George R. Martin. Preguem als Deus perquè l'home els acabi aviat. 

I així acaba aquesta trilogia de la primavera gloriosa. Aquest any hem vist acabar GOT i la fase de Marvel de 10 anys. Hem vist acabar The Big Bang Theory. Veurem acabar Star Wars. Massa emocions de cop...