diumenge, 14 de maig del 2017

Hyperion

Aprofitant la reedició que Nova ha fet d'aquesta saga clàssica de la ciència ficció, m'he rellegit la primera part "Hyperion" per a poder seguir amb la segona "La caida de Hyperion", que la tenia pendent des de fa molt de temps. Encara em falta "Endymion" i "El ascenso de Endymion", però em sembla que descansaré del tema una temporadeta.
La veritat és que em resulta complicat fer una ressenya d'aquests dos llibres que faci justicia. De ben segur que la complexitat i matisos de l'obra no quedarà prou reflectida en aquesta entrada de blog. Més aviat seria mereixedora d'una tesi doctoral dedicada.

Hyperion

"Hyperion" és una novel·la de ciència ficció que en realitat està formada per una sèrie de contes curts. Imita l'estructura de l'obra "els contes de Canterbury" de Geoffrey Chaucer del segle XIV, una de les obres més importants de la literatura anglesa. El nom de l'obra també és el nom del planeta al qual viatgen els personatges, en una peregrinació cadascú pels seus motius particulars i la seva curiosa història. Les històries tenen, com a comú denominador, una misteriosa entitat que aparèix de tant en quant, "L'Alcaudón". Però hi ha tants elements a comentar que millor anant-los desgranant poc a poc. Primer considero interessant exposar el marc històric en que es troben ambientades les novel·les. Desprès un glossari de termes us pot ser molt útil per a que no us perdeu en l'univers de ficció que la novel·la ens planteja.

Marc històric
"Hyperion" està ambientada en un futur molt llunyà. La Terra va ser destruïda per un forat negre que es va crear fruit d'un experiment. És el que anomenen "El gran error". En conseqüència, la humanitat es va desperdigar per la galàxia. Amb l'ajut d'una inteligència artificial que havia construït l'home, "el TecnoNucli", van crear una xarxa de portals que anomenen la "Red Teleyectora" que comunica instantàniament, un planeta amb un altre. Això ha permés crear una mena de Federació de planetes anomenada "La hegemonia" i que ha propiciat la lliure circulació de persones i de comerç entre tots els mons. La tecnología s'ha dominat fins a tal punt que, la gent més rica pot tenir més d'un d'aquests portals "Teleyectores" privats a casa combinant entorns de diferents planetes en un mateix espai.

Però no tots els mons descoberts i colonitzats han estat integrats a la xarxa de portals. Per arribar a un d'aquests mons s'utilitzen naus dotades de propulsió translumínica proporcionada pel que anomenen motor Hawking. Aquesta tecnologia permet viatjar per l'espai amb certa facilitat, tot i que comparant amb la xarxa de portals, fa que els seus viatgers s'hagin de mantenir en suspensió criogènica durant el viatge, que pot tardar anys. És el que anomenen "deuda temporal".

No tota la humanitat pertany a "La hegemonia". En la dispersió per la galàxia, un conjunt d'humans es van aillar de la xarxa, i ara van per lliure, desconnectats completament de "la Hegemonia" però units entre ells. Els anomenen els "Exters" i han estat i estan en conflicte amb la Hegemonía pel control d'alguns sistemes. Hyperion n'és un. Hyperion és un planeta que no ha estat encara integrat a la xarxa de portals, però és preten que així ho sigui. L'interés per aquest planeta rau en unes extranyes ruines, aparentment alienígenes, anomenades "les tombes del temps". Unes estructures amb una esfinx i unes tombes escarvades en la roca, en les quals hi ha, el que anomenen un camp "antientròpic". Sembla ser que, les tombes viatgen en el temps cap al passat i, en conseqüència es produeixen estranys fenòmens temporals al seu voltant. Aquestes tombes són motiu d'investigació pels científics i arqueòlegs.

Hyperion: La primera i millor novel·la de la saga.
En aquest context arrenca la novel·la. Un grapat de peregrins es dirigeixen a Hyperion abord d'una nau Arbre (les naus que utilitzen els Templers de l'època). Es dirigeixen a les tombes del temps. A la cerca de l'Alcaudó per diferents motius. Cadascún d'ells du una història a les espatlles que té a veure d'alguna manera o altra amb el mític èsser que aparèix per les Tombes del Temps. Durant el viatge cadascú posara en comú, amb la resta de viatgers, la seva història.

La Hegemonia de l'Home

És l'organització formada pel conjunt de planetes, més de 200. "La Hegemonia" es governada per el FEM (Funcionari Executiu Màxim) i la "Entitat Suma" que és un parlament format per representants pels diferents mons.

El gran error

Es tracta d'un incident que es va produïr a la Terra en un experiment i que va conduir a la creació d'un forat negre que va destruir la terra ("La vieja Tierra").

La Hegíra

Es coneix amb aquest nom a la gran migració de la humanitat cap a altres planetes degut a la destrucció de la Terra.

La Xarxa de Mons

 És la xarxa de mons unida pels portals de teletransport. Mitjançant aquests portals es pot viatjar de forma instantània entre els diferents mons. Prèviament algú ha d'arribar-hi per altres mitjans més convencionals i construir-hi un portal comunicador, és clar.

El Tecno-núcli

Les IA (Intel·ligències artificials) que va construir l'home van evolucionar fins arribar a reclamar la seva independència. El Tecnonúcli és la entitat formada per la unió d'aquestes IAs que les representa enfront els humans. És un element que assessora a la Hegemonía, i que els va proporcionar, en el seu moment, la tecnología per a contruïr la xarxa de teleportació entre mons.

Els Éxters

Son descendents dels humans que es van aïllar de la Xarxa de Mons. Enlloc de poblar planetes, han adaptat els seus cosssos genèticament per a sobreviure a l'espai. S'agrupen en naus que anomenen Eixams. Estan en conflicte amb La Hegemonia.

La Esfera de Dades

És una mena d'internet o xarxa de comunicació virtual construida pel Tecnonúcli i proporcionada a la Hegemonia , que permet accedir-hi mitjançant implants neuronals.

El planeta Hyperion

Protagonista de la novel·la. Anomenat així en honor al poema inacabat del mateix nom de l'autor britànic romàntic del segle XIX, John Keats. Planeta en el que un mecenes agrupa un grapat de poetes  i artistes en una ciutat que anomenen Keats.

Les tombes del temps

Es troben a Hyperion. Unes ruines rodejades de misteri. Envoltades de camps "antientròpics" que produèixen pertorbacions espai-temporals. Sembla que les ruines estàn permanentment viatjant cap enrera en el temps.

L'Alcaudó

Sol aparèixer a prop de les Tombes del temps. És una entitat provinent del futur. Una mena de golem/terminator amb una armadura de punxes, que també es anomenada "Senyor del Dolor" pels adoradors de l'esglèsia de l'Alcaudó. L'èsser es dedica a matar sense saber el motiu concret. Diu la llegenda que 7 peregrins aniràn a cercar-lo i només un sobreviurà amb el seu desig complert.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement