FIN

L'altre dia vaig anar al cinema a veure "FIN". En veure el títol vaig pensar que feia tard i que la pel·lícula ja s'havia acabat ;-)  Conyes apart, em costa molt explicar coses d'aquest film sense spoilejar-lo, però vaig a intentar-ho. 

Uns amics, que feia molts anys que no es veien, es reuneixen per passar un cap de setmana en una cabana al camp. A la trobada els coneixerem i descobrirem que feia tant temps que no es trobaven degut a un tèrbol assumpte del passat. En mig d'una catarsi de confessions a la llum del foc sota les estrelles un estrany fenomen al cel apaga tots els aparells elèctrics. L'endemà es veuran obligats a tornar a la civilització a peu, en un pelegrinatge ple de perills i d'un ambient enigmàtic provocat per alguna mena de catàstrofe.

Per mi aquest film té dues cares: una cara A, en la que es defineixen molt bé uns personatges i unes relacions complicades entre ells amb enigma inclòs. Es crea doncs (i de l'escriptor del llibre potser?) una  base sòlida i, aconsegueix una bona estona mantenir l'atenció de l'espectador en aquest aspecte.

I la cara B, seria el marc en el que es mouen els personatges: una enigmàtica apocalipsi o catàstrofe. I aquest és l'aspecte que no m'acaba de convèncer del film. A partir d'aquí podeu considerar spoiler tot el que diré al respecte que continuaré 5 línies més avall.

Entenc que no és el primer objectiu del film el tema de la catàstrofe, o potser si que ho és al cap i a la fi. El cas és que no esperava grans explicacions científiques al respecte que l'hagués convertit en un film de ciència ficció cerebral (hagués estat genial). Com he dit, ja no esperava tant. Però si que esperava alguna simple menció, una hipòtesi, si més no, una simple especulació llençada a l'atzar per algun dels protagonistes. Quelcom, caram, que li donés més consistència. Però res, ni tant sols el protagonista s'aventura a donar una explicació tot i que hi ha un moment en que intueix el que està passant. A més, es que la catàstrofe no té cap ni peus. El que és clar és que les estrelles estan desapareixent, que l'energia elèctrica no va (em va recordar a la sèrie Revolution) i que les persones també desapareixen sense més ni més. Com lliguem aquests tres fenòmens? Difícil. I com relacionem aquests fenòmens amb una estampida de cabres pel congost de Mont-rebei? No ho veig per enlloc. Si les persones desapareixen, les cabres no s'haurien d'espantar, ans al contrari, la vida animal estaria més feliç que mai. Si tot s'apaga, és a dir, l'energia s'apaga, les estrelles desapareixen, sembla la fi de l'univers, per què van desapareixent les persones a nivell individual d'una forma tant sobtada? i per que no els animals? És com si algú hagués premut l'interruptor de l'univers i tot s'anés apagant, però de forma selectiva algunes coses si i d'altres no, en una mena d'univers on l'home és el centre de tot, encara que sigui per allò que és dolent. 

Tot plegat em va recordar a un episodi d'Star Trek: La nova generació. En aquell episodi, la doctora Crusher s'anava quedant cada cop més sola a la nau, ja que, tothom al seu voltant anava desapareixent inexplicablement. La diferència és que allí si que acabaven donat una explicació, encara que emprant la tecno-jerga habitual d'Star Trek.

Però és que la pel·lícula s'acabava i la solució no arribava, el final feliç no es veia per enlloc. I ni tan sols una explicació a tot el que estava passant. Encara cabia l'esperança a que fos un somni  d'algun dels protagonistes que fos en un hospital en coma o quelcom semblant, com a "Abre los ojos", però en cap moment al llarg del metratge s'havia donat cap pista de que fos així, de manera que era poc probable. I així van arribar a la fi de "FIN", i em vaig quedar més penjat sense la meva explicació i amb la sensació de que ningú, ni director ni escriptor ni guionista, s'havia molestat en cap moment en dissenyar el fenomen amb una mica de cura, minsament versemblant. Senzillament se'ls en fotia i van preferir cobrir  el final de la pel·lícula amb un aire poètic de pa sucat amb oli. Així és com es resolen els films de ciència ficció en aquest país...