Aquests dies he llegit el còmic "El Eternauta". És un còmic argentí de ciència ficció dels finals dels 50. En el seu temps s'anava publicant per parts en la revista argentina de ciència ficció Hora cero semanal, des de 1957 a 1959. I ara el podem trobar en llibreries, especialitzades o no, en un sol volum de tapa dura apaïsat. El còmic conté tots els referents de la ciència ficció d'aquella època: radiació, explosions nuclears, invasió extraterrestre, viatges en el temps, etc... Va ser guionitzat per Hector German Oesterheld i dibuixat per Francisco Solano Lopez. La gràcia és que el propi German apareix al còmic fent d'ell mateix jugant amb la realitat, ja que, un bon dia, se li apareix un senyor que diu anomenar-se 'El eternauta' i que diu venir del futur, dels anys 70, i li explica la seva història:
L'Eternauta no és mes que una persona normal que està a casa amb la seva família, la seva dona i filla i els seus amics i veïns jugant a cartes, quan de sobte comença a nevar. Però no és una nevada qualsevol, si et toca la neu et mata. Primer ho fan pagar a unes proves atòmiques, però ben aviat se n'adonen que és una altra cosa. Es tanquen dins a casa i a partir d'aquí passaran les mil i una per a sobreviure i esbrinar la causa d'aquest estrany i mortal fenomen. No explicaré més per no treure-li la intriga.
German Oesterheld va crear, l'any 1969, una nova versió del còmic amb un to políticament més agressiu i una segona part "El eternauta II". Desprès el règim dictatorial el va fer "desaparèixer" com a molts d'altres. Posteriorment altres autors van continuar la seva nissaga.
Us el recomano si us agrada la ciència ficció del segle passat, amb influències clares de la guerra freda, bastant naïf això si, però que conserva la frescor d'aquells temps, en alguns aspectes més simples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement