El mapa del tiempo

M'he acabat de llegir "El mapa del tiempo" de Felix J. Palma. He de reconèixer que primer no m'agradava. El problema és l'estil de narrativa. Massa recarregat. Massa adornat. Per explicar quelcom dona moltes voltes i revoltes i s'agrada a si mateix demostrant la seva perícia i que domina l'art de la paraula. I la veritat és que si que la domina, però no cal passar-se demostrant-ho. Vull suposar que ha volgut imitar l'estil de les novel·les de l'època, com ara, Jules Verne o H. G. Wells, però em sembla que s'hi ha esplaiat massa.

Tot i això, l'argument ha pogut més que l'estil narratiu feixuc i m'ha enganxat arrossegant-me a marxes forçades fins a la conclusió del llibre.

"El mapa del tiempo" de Felix J. Palma és un llibre que podríem situar en el subgènere "Steam Punk". L'acció transcorre al segle passat, en l'època de personatges com H.G. Wells o Jules Verne.  Jo el qualificaria com un homenatge a H.G. Wells i a la seva novel·la "The Time Machine" sobre viatges en el temps.

El llibre es divideix en 3 parts o 3 històries que, per bé que independents, tenen un nexe d'unió entre si. I aquest nexe no és altre que H. G. Wells, que té un paper a cada història i que va guanyant protagonisme conforme avança la novel·la.

Atenció a partir d'aquí spoilers:

La primera història.

I aquesta és la història d'un jove, de classe alta i pare empresari de l'època, que s'enamora d'una prostituta de White Chapel, precisament en l`època en la que Jack l'esbudellador freqüentava aquest barri i feia de les seves. El noi manté en secret el seu idil·li amb la prostituta (jo el trobo poc creïble, una mica agafat pels pèls) i dubta en presentar al seu pare la seva relació per por a la previsible reacció paterna i alliberar la prostituta de la seva desgraciada vida. Finalment exposa al seu pare la situació i obté la reacció esperada, però malauradament, el rescat arriba tard i la noia mentre ha estat víctima de Jack l'Esbudellador. 

El noi perd les ganes de viure i es a punt del suïcidi, però, al darrer moment, un amic seu el convenç de que la situació és pot canviar. Hi ha un escriptor, de nom H. G. Wells, que té en possessió una màquina del temps. Podria tornar al passat a temps per salvar la seva estimada de les urpes de Jack l'Esbulledador.

La segona història.

Però no només H. G. Wells, escriptor de 'La màquina del temps' que ha popularitzat els viatges en el temps en la societat britànica de l'època, és qui té el monopoli sobre la quarta dimensió. Un altre escriptor frustrat, Murray, té al seu avast un mètode diferent basat en la màgia del continent africà, accés a una quarta dimensió que li permet accedir al futur. Concretament a l'any 2000. Any clau per la història de la humanitat, doncs esdevé la lluita definitiva entre les màquines i els humans, personificada en els seus dos herois i representants, el capità Derek Shackelton i el rei dels robots Salomon. L'empresa "Viatges en el temps Murray" organitza excursions en grup al futur, per a presenciar en directe la batalla final per la humanitat. La jove Claire veu, en aquesta excursió, la possibilitat d'escapar de la seva depriment vida al present i quedar-se a l'any 2000 amb l'atractiu capità Derek Shackelton. 

La tercera història.

Un assassí corre per Londres matant gent amb una arma que no existeix en el Londres del segle XIX. L'inspector sospita que l'assassí prové de l'any 2000, i ha viatjat al present aprofitant la tornada d'algun dels viatges de l'empresa "Viatges en el temps Murray".

L'autor juga molt bé amb les paradoxes dels viatges en el temps i n'explica al detall les seves regles. És nota que sap de que parla. M'atreviria a dir que hi ha un homenatge a Terminator en la segona història, a banda del clar homenatge a H. G. Wells i a la seva obra i als altres escriptors de l'època.

Si us agraden els viatges en el temps i l'steam punk, aquesta obra n'és la combinació perfecta. No us deixeu engandulir per les formes feixugues i endavant.

Ara canviaré de llibre i d'aquí a un temps començaré amb l'altre llibre de l'autor: "El mapa del cielo", que crec serà per l'estil, però, aquest cop, tractant el tema de "La guerra dels mons" d' H.G. Wells, que ja avança una mica en les darreres planes d'aquest llibre.