El subgènere post-apocalíptic

Podríem qualificar com a un subgènere de la ciència ficció el post-apocalíptic. Es caracteritza per intenta predir, imaginar com serà el món en un escenari posterior a una catàstrofe que gairebé ha destruït la Terra o ha reduït la humanitat a un estat molt precari. Com molt d'altres aspectes de la ciència ficció el seu origen el devem a la incerta situació mundial de finals del segle XX, la guerra freda. Els USA i la URSS van estar a punt de desencadenar un conflicte nuclear mundial que hagués destruït la civilització tal i com la coneixem. Probablement ens hagués tornat a l'edat de pedra.
Però no només la guerra nuclear és tractada com la causa de la fi del món. Anem a fer una llista de les possibles amenaces que han destruït la terra (almenys al cinema). Digueu per 25 pessetes cadascuna possibles tipus d'apocalipsis,: Per exemple, una guerra nuclear, "1, 2, 3 responda otra vez":

• Guerra Nuclear
• Guerra biològica
• Invasió extraterrestre
• Pandèmia mundial
• Apocalipsi Zombi
• Diluvi o inundació
• Meteorit
• Climàtic
• Catastrofe planetària o astronòmica natural
• Superpoblació
• Indeterminada

Com veieu tenim unes quantes maneres de desaparèixer de l'univers i per si no n'hi ha prou ens en inventem amb el tema dels zombis. 

Un altre tipus de classificació seria la següent:

• apocalíptic: El film ens explica com es produeix la catàstrofe en si.
• post-apocalíptic: El film ens situa en un escenari posterior a la catàstrofe i a partir d'aquí veiem com evoluciona.
• Les dues coses: Veiem com es produeix i el que passa a continuació.

Comencem a fer un repàs de cada tipus. 

Guerra nuclear

Malauradament, aquesta ha estat un dels escenaris més plausibles a finals del segle passat i encara ho és.  Durant la crisi dels míssils de Cuba, als anys 60, la humanitat va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar. Menys mal que al final va imperar el seny. Avui en dia, tot i haver desaparegut l'escenari de guerra freda, no oblidem que les superpotències continuen mantenint una ingent quantitat d'armes nuclears. Com a films post-apocaliptics nuclears de caire realista, on el tema principal és el conflicte en si, destacaria "El dia después" (the day after). Dirigida per Nicolas Meyer l'any 1983. Ens narra com els USA i la URSS entren en conflicte a Berlin i l'escalada bèl·lica els porta a un enfrontament nuclear global. Com viuen els ciutadans quotidians d'una regió dels USA les explosions nuclears més properes i els dies posteriors. Va obtindre 4 nominacions als Emmy. Una altra important va ser "Drama"(1984) (Threads"). Film britànic per a la TV. Va representar l'equivalent anglès a "The day after" situat a anglaterra, però encara més dramàtic  i més realista. Amb assessorament científic de Carl Sagan i d'altres que li atorguen més versemblança. Ens planteja un escenari més dantesc que a "The day after" i que malauradament és més realista. A "Testimoni final", més modesta de medis, podem veure com viuen la guerra nuclear els habitants d'una població allunyada d'objectius militars i per tant sense rebre els efectes immediats, però si la radiació i la manca de recursos.

Hi ha també altres films de caire més fantàstic, ambientats en un escenari post-apocalíptic nuclear, però en un futur llunyà com ara "El planeta dels simis" (1968). Una nau retorna a la terra molts milers d'anys desprès de que la civilització s'ha autodestruït en una guerra nuclear. A "La fuga de Logan" (1976), el que queda de la civilització sobreviu en una ciutat sota una cúpula amb estrictes regles que asseguren la seva viabilitat. A "Mad Max" (1974) Desprès d'una guerra nuclear, Austràlia es queda sense gasolina. Les bandes criminals abunden però  Mel Gibson intenta venjar l'assassinat de la seva dona a mans d'uns criminals

Guerra biològica/bacteriològica

El ultimo hombre vivo (The Omega Man) (1971 és la segona versió de la novel·la "Soy leyenda" de Richard Matheson, de la qual s'allunya bastant. En aquest film, Charlton Heston és el darrer supervivent d'una guerra biològica, ja que, ell n'és l'únic que descobreix la cura a temps.

Invasió extraterrestre

Hi ha hagut molts films d'invasió extraterrestre durant l'època més dura de la guerra freda. Degut a la paranoia americana sobre el comunisme. La caça de bruixes que es va dur a terme a Estats Units, perseguint qualsevol amb un mínim indici de comunista o amb un pretext qualsevol, va originar tota mena de films que utilitzaven la invasió extraterrestre com a metàfora. Potser el més característic va ser "The invasion of the body Snatchers" i "La guerra dels mons" de 1953. Però jo no els consideraria com a film post-apocalíptic, ja que no expliquen l'escenari posterior si no, com succeeix. 
Un film, gens recomanable, però que es centra en la situació posterior bastant deteriorada seria a Campo de batalla: la Tierra (2000). És l'adaptació de la novel·la, ni més ni menys del fundador (i escriptor, a estones, de ciència ficció) de l'Esglesia de la Cienciologia. Travolta i Forest Whitaker són dos dels extraterrestres que han dominat la terra i han situat la humanitat al nivell d'animals de companyia. És un insuportable i increïble (no per bo, si no per què no hi ha qui s'ho cregui) exercici de pirotècnia. Un altre film, molt millor, i molt recent és Oblivion, amb Tom Cruise. La terra ha estat atacada per una raça extraterrestre. La lluita ha acabat per destruir el planeta i deixar-lo inhabitable fins al punt que la humanitat ha començat a emigrar a Tità.
De puntetes m'atreveixo a incloure Independence Day de Roland Emmerich, que ens proporciona l'espectacle hormonat de patriotisme americà enfrontant els USA a una invasió extraterrestre. Inclouria també tocs d'escenari post-apocalíptic la versió de La guerra dels mons de l'Steven Spielberg del 2005, molt influenciada per l'atac a les torres bessones del 2001.

Pandèmia mundial

Una pandèmia mundial és un altre escenari apocalíptic no gaire improbable avui en dia. A Doce monos (1995), Bruce Willis pertany a un món del futur en el que la humanitat s'ha vist forçada a viure sota terra per a evitar un virus que va acabar, en el passat, amb mitja humanitat. Es enviat al passat per averiguar quin és la cepa original del virus que va provocar la catàstrofe. De caire realista tenim la més recent Contagio (2011) de l'Steven Soderbergh. Un virus animal muta i es contagia ràpidament entre els humans. No tarda en conventir-se en una pandèmia. Han de trobar-ne l'origen per a cultivar una vacuna eficaç.

Bé, m'estic deprimint a mesura que escric aquest post, així que per avui ja n'hi ha prou. Un altre dia, amb més d'ànim continuaré amb altres formes que té la humanitat d'autodestruir-se.

(continuarà...) 

 

 

El poder dels objectes

Des que l'home és home, que la fantasia, la mitologia, la superstició i la màgia associen poders o facultats especials a determinats objectes. Sense anar més lluny, a l'obra de Tolkien hi podem trobar l'anell únic que torna al seu propietari invisible. I els anells menors, entregats per en Sauron a elfs, nans i humans, també tenien el seu poder.

A la sèrie de Syfy Channel, "Warehouse 13", com ja indica el títol, en algun lloc secret dels USA (no faltava més), hi ha un magatzem secret, controlat per una organització del govern secreta, on s'emmagatzemen tots els objectes que han estat imbuïts d'un poder que els fa especials. Normalment, això es producte d'algun esdeveniment de caire emocionalment intens relacionat amb l'objecte que l'impregna amb un poder, normalment relacionat amb l'activitat per la que es feia servir. Se li suma uns quants centenars d'anys per a que vagi agafant cos com un bon vi i voilà! Ja tenim un objecte poderós!.  Per exemple, els prismàtics amb els que els pilots de l'Enola Gay van veure l'explosió de Hiroshima, ara són capaços de desintegrar a algú, si es mira a través d'ells. Hi ha milions d'exemples possibles. De qualsevol època antiga i de qualsevol personatge famós de la història. 

Els objectes són, potencialment perillosos, per que se'ls pot donar un mal ús, o bé, per que sovint els seus efectes es donen accidentalment, sense que se'n adoni el propietari. Per això, els agents Pete i Myka es dediquen a cercar objectes per a dur-los al magatzem. En quant en algun lloc es produeix un fenomen una mica estrany, és molt possible que hi hagi un objecte actuant. Hi van a investigar, recuperen l'objecte i el porten cap al magatzem. 

Com tota bona fantasia, han creat les seves regles i la seva mitologia. Disposen d'una substància blavosa fluorescent que és capaç de "desactivar" els objectes. D'unes pistoles creades per l'inventor Nikola Tesla, que llencen rajos paralitzants (i que són completament Steampunk)  i d'uns comunicadors, la mar de retro, creats per Philo Farnsworth, el pioner de la Televisió. Com veieu no només hi ha objectes amb poders induïts. També hi ha objectes anacrònics. Es a dir, que han estat inventats en èpoques molt abans de que es pensava. I és que si us agrada el Steampunk, aquesta és la vostra sèrie:és plena d'elements anacrònics amb aquest tipus d'estètica. Inclús podrem conèixer H. G. Wells (amb sorpresa inclosa). 

Al llarg de la sèrie, es passaran pel magatzem actors convidats de renom, com per exemple Kate Mulgrew (la capitana de ST:Voyager) , René Murat Auberjonois (Odo de ST:Deep Space Nine) o Lindsay Wagner (la dona biònica).

La sèrie constarà de 5 temporades, tot i que la 5a. serà només de 6 episodis. Actualment, han acabat la 4a. que s'ha pogut veure a l'estat espanyol via Syfy Channel. No és tan seriosa ni dramàtica com altres sèries, ni té massa pretensions. Però resulta molt entretinguda i lleugera. Els episodis volen.

Seguint amb tema del poder dels objectes, l'altre dia vaig anar al cinema a veure Expediente Warren (The Conjuring): el típic film d'ensurts de casa encantada + el típic film de terror de possessió demoníaca. Potser en parlaré més extensament en un altre post, això no ve la cas ara. El que si que ve al cas del film, és el museu que guarden els Warren ple objectes que han tingut alguna mena d'influència para-psicològica. Objectes que han servit per establir un lligam entre el més enllà i el nostre món i que són potencialment perillosos. És una altra mena de magatzem d'objectes similar al Warehouse 13, però molt més modest. 

Qui sap. Potser el museu del David Copperfield de que parla el Daniel al seu blog, offmagia, d'aquí a uns centenars d'anys serà ple d'objectes amb poders especials. Com a mínim, objectes màgics segur que que ho són.

El libro de los Craneos

Malgrat el títol aquest llibre no és el que sembla. La veritat, jo m'esperava una aventura lleugera entre el terror i la ciència ficció. Però no és això. 

L'argument és simple: Uns amics recorren Estats Units a la cerca d'un monestir els habitants del qual, coneixen el secret de la immortalitat. Els amics són 4 nois que estudien a la universitat, cadascú amb les seves particularitats: Un és de classe alta, l'altre pobre però amb una beca per a treure's la carrera de metge, l'altre un filòleg jueu i finalment un darrer caracteritzat al llibre per la seva homosexualitat (la sexualitat és molt present en aquest llibre). El filòleg ha descobert un manuscrit on s'explica que uns monjos procedents de Catalunya (¿? Em va sorprendre la referència, veig que ens coneixen arreu del món) tenen el secret de la immortalitat. El problema és que s'ha de ser quatre per a complir amb el ritual, ja que, dels quatre, dos donaran la vida: un s'haurà de matar i un altre s'haurà de suïcidar. Podria semblar un argument d'un film d'acció, però, ans al contrari. El llibre ens és narrat en primera persona per cadascun dels quatre protagonistes, que van tornant-se capítol per capítol. Cadascú ens va explicant la seva visió de la situació. De com veu els altres, la seva opinió, els seus propis sentiments, les seves expectatives, esperances, els seus desitjos. Es tracta doncs d'un viatge d'auto-descobriment.

Com ja he dit al principi, aquesta novel·la no era el que m'esperava, però això no és necessàriament dolent. Simplement que és una altra cosa completament diferent. I m'ha agradat. Està molt ben escrit per en Robert Silverberg, un autor de ciència ficció del qual reconec que no havia llegit res fins ara. És de lectura àgil però alhora molt artística i molt ben feta. No és gaire llarg i passa molt ràpid. És pot llegir en poc temps.

Top ten d'episodis de Star Trek

N'hi haurà que desprès de veure Star Trek into the Darkness estan temptats d'apropar-se a la sèrie clàssica. Bé, recordeu que és una sèrie dels anys 60. És a dir, del més antic que et puguis tirar a la cara. Per tant, s'ha de veure tenint en compte el context de l'època i gairebé tot us sonarà per que molts recursos, arguments etc.. han estat repetits, utilitzats n-mil vegades. Penseu que molts dels cineastes, directors, guionistes de sèries de TV i de cinema, que triomfen actualment i des dels anys 80, van mamar Star Trek quan eren només quitxalla. L'influencia s'ha de notar. A més, si mireu la sèrie amb ulls del segle XXI no durareu ni 5 minuts. Heu d'entendre que s'han de veure amb els ulls de l'època.

Són episodis auto-conclusius i no hi ha cap arc que seguir, es poden veure en l'ordre que vulgueu. Per tant, com em fa por que no arribeu a veure els millors episodis o almenys, els més representatius, n'he preparat una sel·lecció. En ordre cronològic:

The menagerie, part I i part II (1x11-12)
Continuació als esdeveniments succeïts a l'episodi pilot The Cage, que no es va poder veure en obert. Aprofita metratge de l'episodi pilot de la saga, en el que el capità era Christoper Pike. Aprofita per a tancar una trama abandonada de l'episodi pilot.






Space Seed (1x22)
L'Enterprise es troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan.

Episodi memorable, més que per l'argument, per les implicacions en el futur de l'univers Trek. L'Enterprise troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan.

A taste of armageddon (1x23)

La USS Enterprise arriba a un planeta que està en guerra amb el seu planeta veí des de fa 500 anys. Tanmateix no s'observa cap rastre de guerra ni de destrucció. Durant la seva visita però, reben un atac enemic de ple i, desprès d'un moment de pànic, són informats de que la guerra s'ha racionalitzat i s'ha convertit en virtual gràcies a les computadores.  Quan es rep un "impacte" la computadora calcula les badi memorable, més que per l'argument, per les implicacions en el futur de l'univers Trek. L'Enterprise troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan. 

The city on the edge of forever (1x28)

Penúltim episodi de la 1a. temporada. Sens dubte el millor episodi de la sèrie. L'Enterprise es troba un giny alienígena en un planeta que permet viatjar en el temps a qui el travessa. Un McCoy desquiciat l'atravessa sense voler i en arribar a principis del segle XX canvia quelcom de la història que fa que ni l'Enterprise, ni la Federació no arribin a existir. En Kirk i l'Spock han d'anar darrere seu per rescatar-lo i restaurar el curs la història. Una dura prova per als tripulants de l'Enterprise.

L'episodi va ser guionitzat per Harlan Ellison, conegut i premiat escriptor de ciència ficció, i va ser guardonat amb el premi Hugo de 1968 a la millor dramatització.


Amok time (2x01)
En Kirk ha de dur urgentment a Spock al seu planeta natal, doncs aquest es troba en el seu període d'aparellament i es torna perillós. En Kirk s'haurà de enfrontar en duel amb l'Spock.
Important episodi ja que coneixerem més costums dels vulcanians. Sobretot, el rituals d'aparellament. Episodi molt parodiat, per exemple a Futurama i que sentarà les bases de la sexualitat vulcaniana i els seus rituals, que es tornaran a esmentar a Star Trek III, Star Trek:Voyager, Star Trek:Enterprise. Més o menys, cada cop que hi ha un vulcanià protagonista, que és molt sovint.



The Changeling (2x03)
L'Enterprise es topa amb una sonda terrestre desapareguda 265 anys enrere. S'ha transformat en un ésser poderós i intel·ligent que vol esterilitzar planetes que no compleixen amb el seu patró de perfecció. Recorda molt a Star Trek: La pel·lícula.






Mirror, mirror (2x04)
Un incident amb el transportador intercanvia Kirk i els seus companys pels seus equivalents d'un univers paral·lel. Aquest univers te la particularitat que tot el que era bo a l'univers normal, ara és malvat. La Federació de Planetes, aquí és un imperi. L'Enterprise una nau de conquesta i no d'exploració. I entre la tripulació qui vol pujar en la cadena de comandament ho pot fer a base d'assassinats. Aquest univers tornarà a aparèixer en un futur, en alguns episodis de ST:DS9.

The Trouble with Tribbles (2x15)
L'Enterprise arriba a una estació espacial. Els Tribbles són venuts com a mercaderia. Són una mena de éssers com a boles de pel que donen certa calma i agrada tenir. El problema és que es reprodueixen molt ràpidament. A l'estació els tripulants de l'Enterprise també es toparan amb Klingons. I per cert, sense maquillatge, semblen més aviat mexicans. Els Tribbles tornaran a aparèixer al llarg de la saga. A ST:DS9, a l'episodi 5x05 Trials and Tribble-ations, els protagonistes viatgen en el temps als fets que van succeir en aquest episodi. Els nous protagonistes es barregen amb metratge re-masteritzat d'aquest episodi. A Star Trek III apareix també un Tribble a l'escena del bar, i a Star Trek into the darkness, el doctor McCoy està experimentant-ne amb un.



A Private Little War (2x16)
L'Enterprise descobreix una civilització primitiva que de sobte ha desenvolupat armes ràpidament. Descobreix que els Klingons els hi han facilitat. Una clara referència a la guerra freda entre la URSS i els USA.

Let that be your last battlefiled (3x15)
L'Enterprise rescata a un extraterrestre que té la meitat de la cara negra i l'altra blanca. Aviat contacta amb ells un altre extraterrestre similar però que te els colors invertits i que el persegueix acusant-lo de traïdor. Sens dubte és una metàfora al problema del racisme.

19 revistes gratuïtes en format PDF de Ciència Ficció

Seguint aquest enllaç a aquest blog les podreu veure

Panteón de Carlos Sisi

Doncs és estiu i això vol dir més temps per a llegir. I ara li havia arribat l'hora a "Panteón", de Carlos Sisi. Per a qui no el conegueu, autor malagueny nascut el 1971, que es va fet un forat en l'àmbit de la ciència ficció amb la novel·la "Los Caminantes". Ara, amb "Panteón" s'endinsa en el space opera, la ciència ficció més lleugera.

"Panteón" ha guanyat enguany el premi Minotauro. Està publicada doncs, per aquesta editorial en format de tapa dura amb una magnífica presentació i n'han fet un bon marketing (imagino que forma part del premi o de les conseqüències del premi).

L'argument és força atractiu. Transcorre en un futur en el qual la humanitat s'ha dispersat per la galàxia.  Degut a la inhabitabilitat de la Terra, cada país o raça s'ha espavilat pel seu compte i s'ha llençat a l'espai establint-se en grans naus que més endavant esdevendrien colònies. Trobem també una organització anomenada "La Colònia" que es dedica a vetllar per la pervivència de la humanitat dedicant-se a la investigació científica i tecnològica a la vegada que realitza la funció de Sheriff de la galàxia, intentant preservar l'equilibri de forces entre les diferents faccions humanes. I és que també infesten la galàxia grups armats, pirates, mercenaris que ataquen altres colònies humanes a la cerca de bens. En aquest context, un parell de caça-tresors o xatarrers espacials, es dediquen a buscar tecnologia abandonada entre les restes d'una gran batalla en un planeta perdut, quan topen amb unes instal·lacions completament abandonades, que semblen ser tot el que queda d'una antiga civilització. Hi haurà, però, molt d'altra gent interessada en aquest descobriment.

És nota les influencies de les que ha mamat l'autor al llarg de la seva vida. Són tan transparents... La "Colònia" recorda molt a "La Fundació" d'Asimov, el dolent té rastres importants del general Grievous d'Star Wars o del mateix Darth Vader. I també es poden intuir influències de Forbidden Planet i  sobretot de Lovecraft.

La novel·la és de lectura lleugera, no hi busqueu profunditat. És molt cinematogràfica, en el sentit de que es podria dur a la gran pantalla fàcilment. Hi ha molta acció i aventura a l'estil més Star Wars. Es llegeix molt ràpidament i molt fàcilment. No es fa pesada en cap moment i s'empassa molt fàcilment. Una novel·la per a divertir-se una estona que compleix perfectament el seu objectiu. Quan l'acabes deixa un bon gust de boca i inclús et dona ganes de saber més de l'univers en que transcorre l'acció.

Comic-con 2013

Cada any, al juliol, a San Diego, té lloc la fira de fandom més important del planeta. A la Comic-con es presenten les novetats més importants del món del cinema, la televisió i el còmic de ciència ficció, fantasia i terror. Fa poc vaig veure un documental on alguns participants es queixaven de que cada cop era menys còmic i més altres mitjans, ja que en els seus inicis era gairebé exclusivament una fira de còmic. I pel que veig, segueix aquesta tendència. Però el que és positiu és que les grans productores cada cop se la prenen més seriosament. Hauran vist el gran potencial que suposa fer pel·lícules i sèries d'aquest gènere que sol seguir un públic molt fidel. Sigui com sigui, es tracta d'un gran esdeveniment a nivell mundial, en el qual els fans més frikis tenen l'oportunitat de veure als seus mites en persona.

Ara que, tot just fa uns dies que ha finalitzat, m'ha semblat oportú fer un repàs de les novetats més rellevants.

Doncs comencem per Marvel, a banda del nou film Wolverine que estrenen avui al cinema, ens presenta X-Men: days of future past, basada en el còmic del mateix nom. Sembla que estarà formada per actors de la trilogia de X-Men i de X-men: First Class, la seqüela, que van assistir tots plegats a la convenció.

Més Marvel. Thor: The Dark World, la segona part de Thor, amb presentació del mateix Loki en persona. 

Captain America: The Winter Soldier, segona part de Captain America: the first avenger.

Guardians of the Galaxy, també de Marvel, estan començant a rodar, prevista per al 2014.

I la sorpresa, el títol de la segona part de "Los vengadores", Avengers: The Age of Ultron. Hi ha una mini-sèrie de "Los vengadores" amb el mateix nom, però Joss Whedon va manifestar que el seu film no hi té res a veure. Ultron és una intel·ligència artificial, enemic clàssic del còmic de tota la vida. Està prevista per al 2015.

Per part de DC, la gran sorpresa fou la presentació, per part de Zack Snyder, d'un nou film crossover entre Superman i Batman per al 2015!!!

Però com. no només de còmics viu el friki, també es van presentar altres projectes que no són sorprenents ja que, molts ja estan prou avençats. Aquest són:

Robocop, el remake. (És curiós que actualment Detroit estigui en fallida. És el futur que ens presentava Robocop. Una ciutat en fallida que s'ha de vendre a l'empresa OCP).

Kick Ass 2, Ender's Game (El joc d'Ender, de la novel·la d'Orson Scott Card amb Harrison Ford), Gravity, d'Alfonso Cuaron, una nova versió de Godzilla amb monstre enemic inclòs, Dawn of the Planet of the apes  amb Andy Serkins (Gollum), seqüela de Rise of the planet of the apes.

Com veieu, l'espectacle està assegurat.