El subgènere post-apocalíptic

Podríem qualificar com a un subgènere de la ciència ficció el post-apocalíptic. Es caracteritza per intenta predir, imaginar com serà el món en un escenari posterior a una catàstrofe que gairebé ha destruït la Terra o ha reduït la humanitat a un estat molt precari. Com molt d'altres aspectes de la ciència ficció el seu origen el devem a la incerta situació mundial de finals del segle XX, la guerra freda. Els USA i la URSS van estar a punt de desencadenar un conflicte nuclear mundial que hagués destruït la civilització tal i com la coneixem. Probablement ens hagués tornat a l'edat de pedra.
Però no només la guerra nuclear és tractada com la causa de la fi del món. Anem a fer una llista de les possibles amenaces que han destruït la terra (almenys al cinema). Digueu per 25 pessetes cadascuna possibles tipus d'apocalipsis,: Per exemple, una guerra nuclear, "1, 2, 3 responda otra vez":

• Guerra Nuclear
• Guerra biològica
• Invasió extraterrestre
• Pandèmia mundial
• Apocalipsi Zombi
• Diluvi o inundació
• Meteorit
• Climàtic
• Catastrofe planetària o astronòmica natural
• Superpoblació
• Indeterminada

Com veieu tenim unes quantes maneres de desaparèixer de l'univers i per si no n'hi ha prou ens en inventem amb el tema dels zombis. 

Un altre tipus de classificació seria la següent:

• apocalíptic: El film ens explica com es produeix la catàstrofe en si.
• post-apocalíptic: El film ens situa en un escenari posterior a la catàstrofe i a partir d'aquí veiem com evoluciona.
• Les dues coses: Veiem com es produeix i el que passa a continuació.

Comencem a fer un repàs de cada tipus. 

Guerra nuclear

Malauradament, aquesta ha estat un dels escenaris més plausibles a finals del segle passat i encara ho és.  Durant la crisi dels míssils de Cuba, als anys 60, la humanitat va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar. Menys mal que al final va imperar el seny. Avui en dia, tot i haver desaparegut l'escenari de guerra freda, no oblidem que les superpotències continuen mantenint una ingent quantitat d'armes nuclears. Com a films post-apocaliptics nuclears de caire realista, on el tema principal és el conflicte en si, destacaria "El dia después" (the day after). Dirigida per Nicolas Meyer l'any 1983. Ens narra com els USA i la URSS entren en conflicte a Berlin i l'escalada bèl·lica els porta a un enfrontament nuclear global. Com viuen els ciutadans quotidians d'una regió dels USA les explosions nuclears més properes i els dies posteriors. Va obtindre 4 nominacions als Emmy. Una altra important va ser "Drama"(1984) (Threads"). Film britànic per a la TV. Va representar l'equivalent anglès a "The day after" situat a anglaterra, però encara més dramàtic  i més realista. Amb assessorament científic de Carl Sagan i d'altres que li atorguen més versemblança. Ens planteja un escenari més dantesc que a "The day after" i que malauradament és més realista. A "Testimoni final", més modesta de medis, podem veure com viuen la guerra nuclear els habitants d'una població allunyada d'objectius militars i per tant sense rebre els efectes immediats, però si la radiació i la manca de recursos.

Hi ha també altres films de caire més fantàstic, ambientats en un escenari post-apocalíptic nuclear, però en un futur llunyà com ara "El planeta dels simis" (1968). Una nau retorna a la terra molts milers d'anys desprès de que la civilització s'ha autodestruït en una guerra nuclear. A "La fuga de Logan" (1976), el que queda de la civilització sobreviu en una ciutat sota una cúpula amb estrictes regles que asseguren la seva viabilitat. A "Mad Max" (1974) Desprès d'una guerra nuclear, Austràlia es queda sense gasolina. Les bandes criminals abunden però  Mel Gibson intenta venjar l'assassinat de la seva dona a mans d'uns criminals

Guerra biològica/bacteriològica

El ultimo hombre vivo (The Omega Man) (1971 és la segona versió de la novel·la "Soy leyenda" de Richard Matheson, de la qual s'allunya bastant. En aquest film, Charlton Heston és el darrer supervivent d'una guerra biològica, ja que, ell n'és l'únic que descobreix la cura a temps.

Invasió extraterrestre

Hi ha hagut molts films d'invasió extraterrestre durant l'època més dura de la guerra freda. Degut a la paranoia americana sobre el comunisme. La caça de bruixes que es va dur a terme a Estats Units, perseguint qualsevol amb un mínim indici de comunista o amb un pretext qualsevol, va originar tota mena de films que utilitzaven la invasió extraterrestre com a metàfora. Potser el més característic va ser "The invasion of the body Snatchers" i "La guerra dels mons" de 1953. Però jo no els consideraria com a film post-apocalíptic, ja que no expliquen l'escenari posterior si no, com succeeix. 
Un film, gens recomanable, però que es centra en la situació posterior bastant deteriorada seria a Campo de batalla: la Tierra (2000). És l'adaptació de la novel·la, ni més ni menys del fundador (i escriptor, a estones, de ciència ficció) de l'Esglesia de la Cienciologia. Travolta i Forest Whitaker són dos dels extraterrestres que han dominat la terra i han situat la humanitat al nivell d'animals de companyia. És un insuportable i increïble (no per bo, si no per què no hi ha qui s'ho cregui) exercici de pirotècnia. Un altre film, molt millor, i molt recent és Oblivion, amb Tom Cruise. La terra ha estat atacada per una raça extraterrestre. La lluita ha acabat per destruir el planeta i deixar-lo inhabitable fins al punt que la humanitat ha començat a emigrar a Tità.
De puntetes m'atreveixo a incloure Independence Day de Roland Emmerich, que ens proporciona l'espectacle hormonat de patriotisme americà enfrontant els USA a una invasió extraterrestre. Inclouria també tocs d'escenari post-apocalíptic la versió de La guerra dels mons de l'Steven Spielberg del 2005, molt influenciada per l'atac a les torres bessones del 2001.

Pandèmia mundial

Una pandèmia mundial és un altre escenari apocalíptic no gaire improbable avui en dia. A Doce monos (1995), Bruce Willis pertany a un món del futur en el que la humanitat s'ha vist forçada a viure sota terra per a evitar un virus que va acabar, en el passat, amb mitja humanitat. Es enviat al passat per averiguar quin és la cepa original del virus que va provocar la catàstrofe. De caire realista tenim la més recent Contagio (2011) de l'Steven Soderbergh. Un virus animal muta i es contagia ràpidament entre els humans. No tarda en conventir-se en una pandèmia. Han de trobar-ne l'origen per a cultivar una vacuna eficaç.

Bé, m'estic deprimint a mesura que escric aquest post, així que per avui ja n'hi ha prou. Un altre dia, amb més d'ànim continuaré amb altres formes que té la humanitat d'autodestruir-se.

(continuarà...)