Tal dia com avui...

Tal dia com avui 31 de Març de 1999 es va estrenar als EEUU un film que portava per títol 'The Matrix'. Sembla mentida però ja fa 10 anys!! Com passa el temps (el de les frikades també, tots erem més joves i més frikis (o igual) ).

YAWBO? (Yet Another Watchmen Blog Opinion?)

Eiii, jo també volia dir la meva de Watchmen, però m'aguantaré perquè ja en començo a estar una mica fart, i és que a cada p*** blog de friki comenten la peli (com si jo no ho hagués fet mai ejem...). Normalment sempre comencen reafirmant-se 'Ja la he vist!'. Com si clamés al mon que ha fet el cim de l'Everest. Qualsevol pagant (o sense pagar si es baixen un pudrit i vomitiu screener) l'ha pogut veure, o sigui que no és cap mèrit, coi!!. Ni tan sols l'has vist abans que ningú, doncs ja puc estimar que l'ha vist una bona part del mon friki.

Desprès n'hi ha que volen fer com a una introducció amb un breu resum de l'argument, allò de un típic espai molt decent on el friki del blog explica l'argument de la peli, molt útil per a no-frikis que no estan ficats a l'all (traducció literal i lliure de 'en el ajo'). Llastima que probablement els no-frikis mai "xafaran virtualment" el teu blog pel fet de no ser-ho, i que si ho faran son prou frikis com per saber ja de sobres de que va. Així que ja t'ho podies estalviar cony!.

Desprès n'hi han que divideixen la peli en els diferents aspectes que els ha cridat l'atenció. Molt ordenadet i molt estructurat. Puajjj, quin tufo a redacció de col·lègi. O d'altres ho divideixen en 'lo que me ha gustado' i 'lo que no me ha gustado'. En plan, 'me han gustado los efectos especiales, muy correctos' o 'no me ha gustado el doblaje', bufff, quin rollo!! i tu qui ets per a que m'importi si t'ha agradat això o allò ehhh!!!! qui t'has cregut que ets?? Un crític de cinema?? Me sua la polla del Dr. Manhattan la vostra crítica!
Jo no us diré si la peli està be o no, si voleu saber-ho aneu-la a veure, i si no doncs a cascarla!

Només un apunt sobre el film: Hi ha una escena en que apareix en un monitor de TV la peli de Rambo. És coherent? Existiria amb tanta força el concepte de Rambo com a ex-soldat traumatitzat si els EEUU haguessin guanyat la guerra del Vietnam amb l'ajut del Dr. Manhattan com passa en aquest passat alternatiu? I encara diria més, ja feien Rambo a la tele als 80's? Que no era carn de videoclub com a molt? Reflexione-m'hi si us plau.

El (no tan) extrany cas de Benjamin Button

Fa dies que vaig veure la pel·lícula de Benjamin Button i no n'havia parlat encara.

Abans de veure el film, vaig sentir que el escriptor del llibre en el qual es basa, era el mateix que el creador de Forrest Gump, així que mentres la mirava, no em podia treure del cap el film d'aquest altre curiós personatge. I és que a mi Forrest Gump em va agradar força per no dir molt. Però BB (d'ara i endavant FG serà Forrest Gump i BB serà Benjamin Button) no tant. Vaig veure que les semblances eren massa evidents.
BB és un altre FG. Amb FG ens dona una visió del mon peculiar a través dels ulls del personatge peculiar, un personatge fora del sistema. El mateix passa amb BB, però la diferència és que el personatge en si no aporta res, son, les seves circunstàncies les que modifiquen la visió que té de les coses però no la seva personalitat. Podria ser el Brad Pitt o un desconegut que no hauria canviat res. La interpretació no era important.
Una altra semblança raonable: FG te com a fil argumental de fons una història d'amor, el mateix que BB. L'únic que més accentuada en aquest cas. Tan que cap al final únicament és això deixant de banda tota la resta.
A FG a través de la visió del personatge, assistim als fets més rellevants de la història del mon (o dels EUA millor dit). A BB també, però no de forma tan accentuada ni exagerada. BB no arriva a assolir el protagonisme a nivell mediàtic que si que aconsegueix FF en la història.

Al igual que a FG, apareixen personatges excentrics a dojo. El que només pensava en pescar gambes a FG, aquí un altre que te una fàbrica de botons. El nan que surt amb dones. Tot personatges de bon cor.

I finalment la llargaria de la pel·lícula, és molt llarga, FG ho era, però aquesta a part de ser-ho, se'n fa.

I lo de envellir al revés, en podem trobar un referent a un conte de Dan Simmons de la seva novel·la Hyperion, l'únic que en aquell cas, el personatge cada dia perdia la memoria del que havia après. I també en un altre conte de Manuel de Pedrolo que he de buscar per casa. Així que d'extrany no tant.

El libro del Dia del Juicio Final

De Connie Willis.

L'estíl clar i directe d'aquesta escriptora m'agrada. M'escau i m'hi trobo còmode. És el primer llibre que llegeixo de Connie Willis, però segur que no serà l'últim ni molt menys. M'ha agradat i m'ha atrapat bastant ràpidament. No se si és la temàtica, o com he dit abans, l'estil de l'escriptora, o una combinació d'ambdues, el cas és que no ha perdut interés ni força al llarg de la novel·la. Les darreres 50 pàgines les vaig haver de llegir totes de carrerilla en una nit, perquè ja no podia aguantar més sense saber el final. El problema va venir desprès. Havia generat tanta adrenalina que no hi va haver manera de dormir. Tot i amb això el final el vaig trobar bastant previsible parcialment. Amb això vull dir que el que no sabia és si acabaria be o malament, però es podia preveure com serien ambdos possibles finals. Però una cosa és preveure i l'altra és veure.
L'argument
El tema: els viatges en el temps, pèro no és un tema que hi jugui massa. Això si, estableix unes regles del viatge en el temps gairebé des del principi que proporcionen arguments de discussió als personatges, però amb els quals no s'aprofundeix molt pel que fa a l'acció. O sigui, no hi ha massa viatges en el temps endavant i enrera. Sols un.
L'acció transcorre en una Anglaterra d'un futur no molt llunyà, on els viatges en el temps son 'propietat' de laboratoris d'investigació universitaris i s'utilitzen com a eina per a que historiadors puguin estudiar in situ, diferents moments de la història. En aquest context, les regles del viatge en el temps impedeixen de per si qualsevol alteració, paradoxa mitjançant quelcom que anomenen 'la red' (que no queda massa clar que és) que impedeix qualsevol problema provocant certs desfases en el viatge que reajusten la situació sempre a favor del continuum espai-temps. En aquest context, es enviada una investigadora als voltants d'Oxford a l'epoca de l'edat mitjana, en contra de l'opinió del seu tutor, amb la mala fortuna de caure malalta just al arrivar al seu destí. Però sembla que hi ha hagut algún problema més amb el viatge. Anem seguint els successos paral·lels alternant futur i passat.
El millor: la descripció de l'edat mitjana molt vívida i creible i els seus personatges. No tant com l'argument en si. No cal oblidar que va guanyar els premis més importants de la Ciència Ficció, el Nebula, el Hugo i el Locus.

Edició especial i especialment desordenada i incompleta de El Capitan Trueno

Si, m'agrada el 'capitán Trueno'. De ben petit m'agradaven les aventures del Capitan Trueno i també les del Jabato i ara m'omplen de nostalgia, sniff, sniff, (que sigui friki no vol dir que no tingui el meu corasoncito). Les llegia i rellegia i ara ha sortit al quiosc una col·lecció de 'El capitan Trueno' bastant llamativa per lo extensa que es veu. Tot i així tinc una queixa de fa temps que ja que m'està irritant d'allò més: La col·lecció esta formada per llibres de tapa dura que inclourà "los cuadernillos apaisados de EL CAPITÁN TRUENO publicada en Colección Dan y en Superaventuras que totalizan 618 historias. Completan la colección 276 historias más, procedentes de Capitán Trueno Extra que reeditó Fans de El Capitán Trueno." i en un altre lloc es vanagloria "Ahora, Planeta DeAgostini presenta, en edición especial, la coleccion 'LAS AVENTURAS DEL CAPITAN TRUENO' que recopila en un inédito formato los cuadernillos de la mítica Colección Dan y Superaventuras, además de gran parte de las historias del Capitan Trueno Extra." i jo afegiria , "edición especial incompleta i desordenada" perque la veritat es que fa pena. No, si l'aspecte es molt atractiu, però tan costa indicar quin son els equivalents a les col·leccións originals a la primera plana? em refereixo a quelcom així: "Este tomo consta de los episodios 241,242.... de blabla publicados en blablabla".

I encara diria més, el primer llibre puc veure indicat que hi ha el número 241 al final del capítol, no crec que intencionadament sino perque per casualitat a l'original apareixia com una vinyeta més, i despres salta al 244 i 245. Que és que no es poden ficar més desordenats o que? Com es que fan les coses tan malament? O es que soc jo que no entenc la lògica d'aquesta gent. Tan costa començar pel número 1? Es que no saben contar? Perque han de començar pel 241??

Digueu-me racional, però quedaria molt 'coherent' una col·lecció que comenci a recopilar pel número 1, que inclogui referències a la col·lecció original i acabi al darrer número. Així no hi ha manera de saber que tens. Potser això és el que volen. Dissimular que no és la col·lecció completa? Ahh, ja ho entenc, és un joc, ens volen entretenir buscant per internet les correlacions. Molt hàbils.

El mateix passava amb el Capitan Trueno de Ediciones B. Era unes pinzellades d'aquí i unes d'allà. Per sort, el Super Jabato sembla estar mes ordenat, almenys comença pel principi.

No se, no se si es mereixen que fiqui ni el link, però tot i els inconvenients aquí exposats, resulta massa tentadora per ignorar-la:

http://www.planetadeagostini.es/coleccionable/las-aventuras-de-el-capitan-trueno.html

p.d.: Aquí teniu més informació detallada de per on van els trets. (Ja sabia jo que algú es dedicaria a desentrallar el secret):

http://www.elforo.de/latiacomforo/viewtopic.php?t=2384&postdays=0&postorder=asc&start=0

Los Cronocrimenes

Si senyor! un exemple de que val més molta imaginació que molts efectes especials. Amb molts pocs mitjans aconsegueix construir un film de ciència ficció molt entretingut.

Es tracta d'un film de viatges en el temps a escala minimalista ja que no viatja a altres èpoques sino tan sols unes hores enrera. El que tenen els viatges en el temps, és que com menys curt és el viatge més problemes i conseqüències comporta doncs és dona la paradoxa que el viatger comparteix el temps amb si mateix creant unes quantes situacions 'incòmodes' de díficil solució que poden formar un bucle i unes poques paradoxes temporals ("...que podrien produir una reacció en cadena que podria destruir l'univers. Clar que la destrucció es podria limitar a la nostra galaxia". Doc Brown dixit).

El film aquest juga amb aquesta situació. L'únic però que li trobo és que segons quines decisions resulten una mica forçades (per a que tot quadri), no semblen massa naturals i algunes altres decisions que pren el protagonista crec que oferien alternatives més bones i més lògiques que portarien els esdeveniments a una millor fi. Jolin, que complicat és parlar sense spoilers.

Els esdeveniments del film quadren a la perfecció en el sentit de que totes les intervencions del viatger al passat, ja les podem veure el primer cop des del punt de vista del present, l'únic que no sabem que ho son. Per exemple, la trucada de telèfon.

En definitiva, m'agraden molt les pel·lícules de viatges en el temps i encara m'agraden més si estan ben cuidades i pensades i tots els esdeveniments quadren, i aquesta, tot i la senzillesa de mitjans, compleix perfectament.

Una familia con clase

Si us agrada l'humor 100% anglès aquesta és la vostra pel·lícula.
Si us agrada la ironia i el sarcasme aquesta és la vostra pel·lícula.
Si us agrada els films d'època aquesta segueix éssent la vostra pel·lícula.

Doncs a mi em va agradar bastant tot i no pertanyer al meu gènere preferit. Potser per l'inesperat. Doncs el trailer (ohh els trailers!! dimonis enganya-persones que confonen a la gent innocent com jo) ens presenta una comèdia super-divertida però d'un humor molt bàsic. En canvi, em vaig trobar humor anglés a dojo, ironia per tot arreu, sarcasme (sobretot en la figura del pare de la familia que no para de tornar comentaris mordaços), situacions divertides si, i apart de comèdia, també hi trobem drama i una historia i uns personatges, i per tot plegat a mi em va agradar d'allò més. M'encanta l'humor anglès.

p.d.: Em va fer gràcia veure que una de les filles era la noia de IT Crowd.