Si senyor! un exemple de que val més molta imaginació que molts efectes especials. Amb molts pocs mitjans aconsegueix construir un film de ciència ficció molt entretingut.Es tracta d'un film de viatges en el temps a escala minimalista ja que no viatja a altres èpoques sino tan sols unes hores enrera. El que tenen els viatges en el temps, és que com menys curt és el viatge més problemes i conseqüències comporta doncs és dona la paradoxa que el viatger comparteix el temps amb si mateix creant unes quantes situacions 'incòmodes' de díficil solució que poden formar un bucle i unes poques paradoxes temporals ("...que podrien produir una reacció en cadena que podria destruir l'univers. Clar que la destrucció es podria limitar a la nostra galaxia". Doc Brown dixit).
El film aquest juga amb aquesta situació. L'únic però que li trobo és que segons quines decisions resulten una mica forçades (per a que tot quadri), no semblen massa naturals i algunes altres decisions que pren el protagonista crec que oferien alternatives més bones i més lògiques que portarien els esdeveniments a una millor fi. Jolin, que complicat és parlar sense spoilers.
Els esdeveniments del film quadren a la perfecció en el sentit de que totes les intervencions del viatger al passat, ja les podem veure el primer cop des del punt de vista del present, l'únic que no sabem que ho son. Per exemple, la trucada de telèfon.
En definitiva, m'agraden molt les pel·lícules de viatges en el temps i encara m'agraden més si estan ben cuidades i pensades i tots els esdeveniments quadren, i aquesta, tot i la senzillesa de mitjans, compleix perfectament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement