Gravity o soc un 3Disminuït?

Si, Gravity és un film que està molt ben fet. Té una ambientació de l'espai de 10. Tot i que hi ha mil blogs en els que podreu trobar mil i un errors científics (que per cert només molesten als més hard-science) la pel·lícula està molt bé. El guió no et deixa respirar. Els efectes especials són perfectes, etc... Però això ja ho heu pogut llegir en molts altres espais d'internet. Jo he vingut aquí a parlar del 3D:

 Se'm va dir que aquest film s'havia de veure en 3D. Se'm va dir que era el millor 3D des d'Avatar. Se'm va dir que inaugurava una nova època del cinema en el que el 3D s'integrava amb l'acció a la perfecció, fins al punt que en un futur no tindria sentit veure la pel·lícula sense el 3D igual com no s'enten Casablanca sense so o Matrix sense efectes. 

Així que vam anar de cap al 3D tots disposats a veure quelcom espectacular. Bé, comença el film, i la sensació de 3D no arriba. Primer penso que potser perquè encara no es veu cap objecte prou proper. La terra és massa lluny per a donar sensació de profunditat. Ben aviat apareix el transbordador i els astronautes donant voltes per fora, amb el clar propòsit per part del director de provocar un ohhh en veure aquells objectes flotant davant nostre (suposo) en 3D. Res més lluny de la realitat. Jo no veig cap 3D :-( . Potser més endavant? Em toco les ulleres 3D per veure si és que les porto mal col·locades, les cabrones. Això de dur ulleres és un conyàs. Els reflexes que es formen a l'espai entre les ulleres normals i les 3D molesten i fan forçar la vista. El film avança. Per sort es prou interessant i emocionant de per si. Però de tant en quant, em treu del film el pensament del 3D absent. Un llàpis dins de l'estació espacial que s'acosta a mi, és un pobre bagatge per a un film així.

S'acaba la pel·lícula. Les cares no són de flipar precisament. Jo no he vist cap 3D espectacular. Faig una petita enquesta entre els 4 i algú em concedeix que el 3D de Star Trek into Darkness era millor. No puc estar més d'acord amb aquesta valoració. Que ha passat doncs?
Hi ha quelcom que no em quadra. Altres cops el 3D ha estat pobre i ho he corroborat. Però en aquest cas, hi ha testimonis que diuen haver presenciat un 3D espectacular. Com és possible? Potser hi ha cinemes amb tècniques de 3D de millor qualitat? Però jo he gaudit en altres ocasions de films en 3D en el mateix cinema de la meva localitat.
A més, hi ha testimonis que diuen haver flipat amb el 3D al mateix cinema, escenificant-ho amb la típica gesticulació de voler caçar amb les mans objectes que aparentment surten de la pantalla ¿? Res a veure amb el que vam presenciar.
En aquest punt penso que tinc algun problema visual que m'impedeix gaudir del 3D si no completament, almenys no tant com jo desitjaria. Investigant una mica per Internet, veig que els que tenen estrabisme poden tenir dificultats per percebre l'efecte 3D. Tanmateix jo tinc miopia i estigmatisme. I repeteixo, he vist altres films en 3D. Recordo haver flipat amb Avatar... almenys al principi del film... i a Gravity no vaig ser l'únic que va quedar decebut.

Aleshores, no ho entenc!!!!!! Algú m'ho sap explicar??

Sèries de TV (nova temporada)

Comença una nova temporada pel que fa a sèries de TV. Algunes continuen a risc de fer-se pesades i cremar-se, i d'altres neixen amb l'esperança de sobreviure a les cruels estadístiques d'audiència i arribar a la maduresa televisiva. El temps ho dirà.

D'entrada hem assistit a la fi d'un mite de la televisió dels darrers anys. Una constant en l'univers televisiu que alguns argumenten que hagués tingut que acabar abans. I és que des del canvi de guionistes de la 4a. temporada, que queda lluny ja en el temps, que ha anat de mal en pitjor. Em refereixo a Dexter. La setmana passada és va emetre el darrer episodi de la sèrie, que va arribar a la 8a temporada. El desenllaç ha generat opinions per a tots els gustos, tot i que detecto un cert desencís generalitzat. Era complicat acabar d'una manera que satisfés a tothom, però no tant complicat acabar d'una manera que satisfés a algú. D'entrada la meva reacció va ser de WTF, però desprès vaig comentar la jugada i em van convèncer una mica de la conveniència d'aquest desenllaç. No en vull detallar res per no spoilejar. El que és segur és que  trobarem a faltar el "bo" de Dexter en l'oferta televisiva.

Una altra sèrie que arriba a la fi, que reconec que no es sant de la meva devoció (almenys encara, vaig pel principi de la 2a. temporada) i mira que la posen pels núvols, és Breaking Bad. Seguiré intentant mirar-la per que vull arribar a entendre perquè agrada tant.

I desprès dels finals, és l'hora dels principis. Under the dome. Basada en la novel·la del mateix nom de l'Stephen King. Em recorda en excés a d'altres sèries per l'estil com ara Jericho. Una sèrie coral de personatges que es posen en una situació límit degut a un fenomen extraordinari i misteriós, del qual no en sabrem l'origen fins que l'audiència decaigui.
Sleepy Hollow, és una altra aposta que intenta estirar el xiclet del gran film de Tim Burton del mateix nom. Allarga la mateixa llegenda del genet sense cap i la trasllada als nostres dies, afegint-li uns tints Bíblico-apocalíptics. Veurem que tal.

El plat fort per mi és Marvel Agents of S.H.I.E.L.D., és la sèrie derivada de la saga de superherois del cinema de Marvel, que arrenca amb força. Girs inesperats, diàlegs brillants: Joss Whedon en estat pur. Si heu vist els films de la saga de l'univers Marvel (almenys d'una part de l'univers), Iron-man, Thor, etc.. fins a la propia "The Avengers" dirigida magistralment per Joss Whedon, no us podeu perdre aquesta sèrie spin-off de la saga cinematogràfica.  Es plena de referències al seu homònim en la pantalla gran, com ara la gran batalla de Nova York, punt d'origen de la sèrie o el virus Extreme de IronMan 3. Si recordeu, és l'organització S.H.I.E.L.D. qui reuneix als diferents super-herois en virtut del projecte Iniciativa Avengers. I en aquest film, es produeix una gran confrontació al mig de Nova York contra invasors extraterrestres. Aquest esdeveniment representa un punt i apart pel que fa a moltes coses, però una d'elles és la tecnologia i el seu us. A la sèrie, els agents de SHIELD, d'un perfil més baix que a les pel·lícules, es dediquen a rastrejar i neutralitzar qualsevol rastre de tecnologia extraterrestre que hagi pogut romandre producte de la batalla i que algú ha pogut trobar i aprofitar per al seu propi interés.
I finalment, altres sèries que si continuen de la temporada anterior i que engeguen motors ara són: The Big Bang Theory 6a temporada i Castle 6a temporada, Homeland 3a temporada. A veure quan de temps aguanten sense cremar-se (més).

El subgènere post-apocalíptic

Podríem qualificar com a un subgènere de la ciència ficció el post-apocalíptic. Es caracteritza per intenta predir, imaginar com serà el món en un escenari posterior a una catàstrofe que gairebé ha destruït la Terra o ha reduït la humanitat a un estat molt precari. Com molt d'altres aspectes de la ciència ficció el seu origen el devem a la incerta situació mundial de finals del segle XX, la guerra freda. Els USA i la URSS van estar a punt de desencadenar un conflicte nuclear mundial que hagués destruït la civilització tal i com la coneixem. Probablement ens hagués tornat a l'edat de pedra.
Però no només la guerra nuclear és tractada com la causa de la fi del món. Anem a fer una llista de les possibles amenaces que han destruït la terra (almenys al cinema). Digueu per 25 pessetes cadascuna possibles tipus d'apocalipsis,: Per exemple, una guerra nuclear, "1, 2, 3 responda otra vez":

• Guerra Nuclear
• Guerra biològica
• Invasió extraterrestre
• Pandèmia mundial
• Apocalipsi Zombi
• Diluvi o inundació
• Meteorit
• Climàtic
• Catastrofe planetària o astronòmica natural
• Superpoblació
• Indeterminada

Com veieu tenim unes quantes maneres de desaparèixer de l'univers i per si no n'hi ha prou ens en inventem amb el tema dels zombis. 

Un altre tipus de classificació seria la següent:

• apocalíptic: El film ens explica com es produeix la catàstrofe en si.
• post-apocalíptic: El film ens situa en un escenari posterior a la catàstrofe i a partir d'aquí veiem com evoluciona.
• Les dues coses: Veiem com es produeix i el que passa a continuació.

Comencem a fer un repàs de cada tipus. 

Guerra nuclear

Malauradament, aquesta ha estat un dels escenaris més plausibles a finals del segle passat i encara ho és.  Durant la crisi dels míssils de Cuba, als anys 60, la humanitat va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar. Menys mal que al final va imperar el seny. Avui en dia, tot i haver desaparegut l'escenari de guerra freda, no oblidem que les superpotències continuen mantenint una ingent quantitat d'armes nuclears. Com a films post-apocaliptics nuclears de caire realista, on el tema principal és el conflicte en si, destacaria "El dia después" (the day after). Dirigida per Nicolas Meyer l'any 1983. Ens narra com els USA i la URSS entren en conflicte a Berlin i l'escalada bèl·lica els porta a un enfrontament nuclear global. Com viuen els ciutadans quotidians d'una regió dels USA les explosions nuclears més properes i els dies posteriors. Va obtindre 4 nominacions als Emmy. Una altra important va ser "Drama"(1984) (Threads"). Film britànic per a la TV. Va representar l'equivalent anglès a "The day after" situat a anglaterra, però encara més dramàtic  i més realista. Amb assessorament científic de Carl Sagan i d'altres que li atorguen més versemblança. Ens planteja un escenari més dantesc que a "The day after" i que malauradament és més realista. A "Testimoni final", més modesta de medis, podem veure com viuen la guerra nuclear els habitants d'una població allunyada d'objectius militars i per tant sense rebre els efectes immediats, però si la radiació i la manca de recursos.

Hi ha també altres films de caire més fantàstic, ambientats en un escenari post-apocalíptic nuclear, però en un futur llunyà com ara "El planeta dels simis" (1968). Una nau retorna a la terra molts milers d'anys desprès de que la civilització s'ha autodestruït en una guerra nuclear. A "La fuga de Logan" (1976), el que queda de la civilització sobreviu en una ciutat sota una cúpula amb estrictes regles que asseguren la seva viabilitat. A "Mad Max" (1974) Desprès d'una guerra nuclear, Austràlia es queda sense gasolina. Les bandes criminals abunden però  Mel Gibson intenta venjar l'assassinat de la seva dona a mans d'uns criminals

Guerra biològica/bacteriològica

El ultimo hombre vivo (The Omega Man) (1971 és la segona versió de la novel·la "Soy leyenda" de Richard Matheson, de la qual s'allunya bastant. En aquest film, Charlton Heston és el darrer supervivent d'una guerra biològica, ja que, ell n'és l'únic que descobreix la cura a temps.

Invasió extraterrestre

Hi ha hagut molts films d'invasió extraterrestre durant l'època més dura de la guerra freda. Degut a la paranoia americana sobre el comunisme. La caça de bruixes que es va dur a terme a Estats Units, perseguint qualsevol amb un mínim indici de comunista o amb un pretext qualsevol, va originar tota mena de films que utilitzaven la invasió extraterrestre com a metàfora. Potser el més característic va ser "The invasion of the body Snatchers" i "La guerra dels mons" de 1953. Però jo no els consideraria com a film post-apocalíptic, ja que no expliquen l'escenari posterior si no, com succeeix. 
Un film, gens recomanable, però que es centra en la situació posterior bastant deteriorada seria a Campo de batalla: la Tierra (2000). És l'adaptació de la novel·la, ni més ni menys del fundador (i escriptor, a estones, de ciència ficció) de l'Esglesia de la Cienciologia. Travolta i Forest Whitaker són dos dels extraterrestres que han dominat la terra i han situat la humanitat al nivell d'animals de companyia. És un insuportable i increïble (no per bo, si no per què no hi ha qui s'ho cregui) exercici de pirotècnia. Un altre film, molt millor, i molt recent és Oblivion, amb Tom Cruise. La terra ha estat atacada per una raça extraterrestre. La lluita ha acabat per destruir el planeta i deixar-lo inhabitable fins al punt que la humanitat ha començat a emigrar a Tità.
De puntetes m'atreveixo a incloure Independence Day de Roland Emmerich, que ens proporciona l'espectacle hormonat de patriotisme americà enfrontant els USA a una invasió extraterrestre. Inclouria també tocs d'escenari post-apocalíptic la versió de La guerra dels mons de l'Steven Spielberg del 2005, molt influenciada per l'atac a les torres bessones del 2001.

Pandèmia mundial

Una pandèmia mundial és un altre escenari apocalíptic no gaire improbable avui en dia. A Doce monos (1995), Bruce Willis pertany a un món del futur en el que la humanitat s'ha vist forçada a viure sota terra per a evitar un virus que va acabar, en el passat, amb mitja humanitat. Es enviat al passat per averiguar quin és la cepa original del virus que va provocar la catàstrofe. De caire realista tenim la més recent Contagio (2011) de l'Steven Soderbergh. Un virus animal muta i es contagia ràpidament entre els humans. No tarda en conventir-se en una pandèmia. Han de trobar-ne l'origen per a cultivar una vacuna eficaç.

Bé, m'estic deprimint a mesura que escric aquest post, així que per avui ja n'hi ha prou. Un altre dia, amb més d'ànim continuaré amb altres formes que té la humanitat d'autodestruir-se.

(continuarà...) 

 

 

El poder dels objectes

Des que l'home és home, que la fantasia, la mitologia, la superstició i la màgia associen poders o facultats especials a determinats objectes. Sense anar més lluny, a l'obra de Tolkien hi podem trobar l'anell únic que torna al seu propietari invisible. I els anells menors, entregats per en Sauron a elfs, nans i humans, també tenien el seu poder.

A la sèrie de Syfy Channel, "Warehouse 13", com ja indica el títol, en algun lloc secret dels USA (no faltava més), hi ha un magatzem secret, controlat per una organització del govern secreta, on s'emmagatzemen tots els objectes que han estat imbuïts d'un poder que els fa especials. Normalment, això es producte d'algun esdeveniment de caire emocionalment intens relacionat amb l'objecte que l'impregna amb un poder, normalment relacionat amb l'activitat per la que es feia servir. Se li suma uns quants centenars d'anys per a que vagi agafant cos com un bon vi i voilà! Ja tenim un objecte poderós!.  Per exemple, els prismàtics amb els que els pilots de l'Enola Gay van veure l'explosió de Hiroshima, ara són capaços de desintegrar a algú, si es mira a través d'ells. Hi ha milions d'exemples possibles. De qualsevol època antiga i de qualsevol personatge famós de la història. 

Els objectes són, potencialment perillosos, per que se'ls pot donar un mal ús, o bé, per que sovint els seus efectes es donen accidentalment, sense que se'n adoni el propietari. Per això, els agents Pete i Myka es dediquen a cercar objectes per a dur-los al magatzem. En quant en algun lloc es produeix un fenomen una mica estrany, és molt possible que hi hagi un objecte actuant. Hi van a investigar, recuperen l'objecte i el porten cap al magatzem. 

Com tota bona fantasia, han creat les seves regles i la seva mitologia. Disposen d'una substància blavosa fluorescent que és capaç de "desactivar" els objectes. D'unes pistoles creades per l'inventor Nikola Tesla, que llencen rajos paralitzants (i que són completament Steampunk)  i d'uns comunicadors, la mar de retro, creats per Philo Farnsworth, el pioner de la Televisió. Com veieu no només hi ha objectes amb poders induïts. També hi ha objectes anacrònics. Es a dir, que han estat inventats en èpoques molt abans de que es pensava. I és que si us agrada el Steampunk, aquesta és la vostra sèrie:és plena d'elements anacrònics amb aquest tipus d'estètica. Inclús podrem conèixer H. G. Wells (amb sorpresa inclosa). 

Al llarg de la sèrie, es passaran pel magatzem actors convidats de renom, com per exemple Kate Mulgrew (la capitana de ST:Voyager) , René Murat Auberjonois (Odo de ST:Deep Space Nine) o Lindsay Wagner (la dona biònica).

La sèrie constarà de 5 temporades, tot i que la 5a. serà només de 6 episodis. Actualment, han acabat la 4a. que s'ha pogut veure a l'estat espanyol via Syfy Channel. No és tan seriosa ni dramàtica com altres sèries, ni té massa pretensions. Però resulta molt entretinguda i lleugera. Els episodis volen.

Seguint amb tema del poder dels objectes, l'altre dia vaig anar al cinema a veure Expediente Warren (The Conjuring): el típic film d'ensurts de casa encantada + el típic film de terror de possessió demoníaca. Potser en parlaré més extensament en un altre post, això no ve la cas ara. El que si que ve al cas del film, és el museu que guarden els Warren ple objectes que han tingut alguna mena d'influència para-psicològica. Objectes que han servit per establir un lligam entre el més enllà i el nostre món i que són potencialment perillosos. És una altra mena de magatzem d'objectes similar al Warehouse 13, però molt més modest. 

Qui sap. Potser el museu del David Copperfield de que parla el Daniel al seu blog, offmagia, d'aquí a uns centenars d'anys serà ple d'objectes amb poders especials. Com a mínim, objectes màgics segur que que ho són.

El libro de los Craneos

Malgrat el títol aquest llibre no és el que sembla. La veritat, jo m'esperava una aventura lleugera entre el terror i la ciència ficció. Però no és això. 

L'argument és simple: Uns amics recorren Estats Units a la cerca d'un monestir els habitants del qual, coneixen el secret de la immortalitat. Els amics són 4 nois que estudien a la universitat, cadascú amb les seves particularitats: Un és de classe alta, l'altre pobre però amb una beca per a treure's la carrera de metge, l'altre un filòleg jueu i finalment un darrer caracteritzat al llibre per la seva homosexualitat (la sexualitat és molt present en aquest llibre). El filòleg ha descobert un manuscrit on s'explica que uns monjos procedents de Catalunya (¿? Em va sorprendre la referència, veig que ens coneixen arreu del món) tenen el secret de la immortalitat. El problema és que s'ha de ser quatre per a complir amb el ritual, ja que, dels quatre, dos donaran la vida: un s'haurà de matar i un altre s'haurà de suïcidar. Podria semblar un argument d'un film d'acció, però, ans al contrari. El llibre ens és narrat en primera persona per cadascun dels quatre protagonistes, que van tornant-se capítol per capítol. Cadascú ens va explicant la seva visió de la situació. De com veu els altres, la seva opinió, els seus propis sentiments, les seves expectatives, esperances, els seus desitjos. Es tracta doncs d'un viatge d'auto-descobriment.

Com ja he dit al principi, aquesta novel·la no era el que m'esperava, però això no és necessàriament dolent. Simplement que és una altra cosa completament diferent. I m'ha agradat. Està molt ben escrit per en Robert Silverberg, un autor de ciència ficció del qual reconec que no havia llegit res fins ara. És de lectura àgil però alhora molt artística i molt ben feta. No és gaire llarg i passa molt ràpid. És pot llegir en poc temps.

Top ten d'episodis de Star Trek

N'hi haurà que desprès de veure Star Trek into the Darkness estan temptats d'apropar-se a la sèrie clàssica. Bé, recordeu que és una sèrie dels anys 60. És a dir, del més antic que et puguis tirar a la cara. Per tant, s'ha de veure tenint en compte el context de l'època i gairebé tot us sonarà per que molts recursos, arguments etc.. han estat repetits, utilitzats n-mil vegades. Penseu que molts dels cineastes, directors, guionistes de sèries de TV i de cinema, que triomfen actualment i des dels anys 80, van mamar Star Trek quan eren només quitxalla. L'influencia s'ha de notar. A més, si mireu la sèrie amb ulls del segle XXI no durareu ni 5 minuts. Heu d'entendre que s'han de veure amb els ulls de l'època.

Són episodis auto-conclusius i no hi ha cap arc que seguir, es poden veure en l'ordre que vulgueu. Per tant, com em fa por que no arribeu a veure els millors episodis o almenys, els més representatius, n'he preparat una sel·lecció. En ordre cronològic:

The menagerie, part I i part II (1x11-12)
Continuació als esdeveniments succeïts a l'episodi pilot The Cage, que no es va poder veure en obert. Aprofita metratge de l'episodi pilot de la saga, en el que el capità era Christoper Pike. Aprofita per a tancar una trama abandonada de l'episodi pilot.






Space Seed (1x22)
L'Enterprise es troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan.

Episodi memorable, més que per l'argument, per les implicacions en el futur de l'univers Trek. L'Enterprise troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan.

A taste of armageddon (1x23)

La USS Enterprise arriba a un planeta que està en guerra amb el seu planeta veí des de fa 500 anys. Tanmateix no s'observa cap rastre de guerra ni de destrucció. Durant la seva visita però, reben un atac enemic de ple i, desprès d'un moment de pànic, són informats de que la guerra s'ha racionalitzat i s'ha convertit en virtual gràcies a les computadores.  Quan es rep un "impacte" la computadora calcula les badi memorable, més que per l'argument, per les implicacions en el futur de l'univers Trek. L'Enterprise troba a la deriva una nau del segle XX que conté un grup de super-homes en estat d'hibernació. Som davant el primer encontre amb Khan. 

The city on the edge of forever (1x28)

Penúltim episodi de la 1a. temporada. Sens dubte el millor episodi de la sèrie. L'Enterprise es troba un giny alienígena en un planeta que permet viatjar en el temps a qui el travessa. Un McCoy desquiciat l'atravessa sense voler i en arribar a principis del segle XX canvia quelcom de la història que fa que ni l'Enterprise, ni la Federació no arribin a existir. En Kirk i l'Spock han d'anar darrere seu per rescatar-lo i restaurar el curs la història. Una dura prova per als tripulants de l'Enterprise.

L'episodi va ser guionitzat per Harlan Ellison, conegut i premiat escriptor de ciència ficció, i va ser guardonat amb el premi Hugo de 1968 a la millor dramatització.


Amok time (2x01)
En Kirk ha de dur urgentment a Spock al seu planeta natal, doncs aquest es troba en el seu període d'aparellament i es torna perillós. En Kirk s'haurà de enfrontar en duel amb l'Spock.
Important episodi ja que coneixerem més costums dels vulcanians. Sobretot, el rituals d'aparellament. Episodi molt parodiat, per exemple a Futurama i que sentarà les bases de la sexualitat vulcaniana i els seus rituals, que es tornaran a esmentar a Star Trek III, Star Trek:Voyager, Star Trek:Enterprise. Més o menys, cada cop que hi ha un vulcanià protagonista, que és molt sovint.



The Changeling (2x03)
L'Enterprise es topa amb una sonda terrestre desapareguda 265 anys enrere. S'ha transformat en un ésser poderós i intel·ligent que vol esterilitzar planetes que no compleixen amb el seu patró de perfecció. Recorda molt a Star Trek: La pel·lícula.






Mirror, mirror (2x04)
Un incident amb el transportador intercanvia Kirk i els seus companys pels seus equivalents d'un univers paral·lel. Aquest univers te la particularitat que tot el que era bo a l'univers normal, ara és malvat. La Federació de Planetes, aquí és un imperi. L'Enterprise una nau de conquesta i no d'exploració. I entre la tripulació qui vol pujar en la cadena de comandament ho pot fer a base d'assassinats. Aquest univers tornarà a aparèixer en un futur, en alguns episodis de ST:DS9.

The Trouble with Tribbles (2x15)
L'Enterprise arriba a una estació espacial. Els Tribbles són venuts com a mercaderia. Són una mena de éssers com a boles de pel que donen certa calma i agrada tenir. El problema és que es reprodueixen molt ràpidament. A l'estació els tripulants de l'Enterprise també es toparan amb Klingons. I per cert, sense maquillatge, semblen més aviat mexicans. Els Tribbles tornaran a aparèixer al llarg de la saga. A ST:DS9, a l'episodi 5x05 Trials and Tribble-ations, els protagonistes viatgen en el temps als fets que van succeir en aquest episodi. Els nous protagonistes es barregen amb metratge re-masteritzat d'aquest episodi. A Star Trek III apareix també un Tribble a l'escena del bar, i a Star Trek into the darkness, el doctor McCoy està experimentant-ne amb un.



A Private Little War (2x16)
L'Enterprise descobreix una civilització primitiva que de sobte ha desenvolupat armes ràpidament. Descobreix que els Klingons els hi han facilitat. Una clara referència a la guerra freda entre la URSS i els USA.

Let that be your last battlefiled (3x15)
L'Enterprise rescata a un extraterrestre que té la meitat de la cara negra i l'altra blanca. Aviat contacta amb ells un altre extraterrestre similar però que te els colors invertits i que el persegueix acusant-lo de traïdor. Sens dubte és una metàfora al problema del racisme.

19 revistes gratuïtes en format PDF de Ciència Ficció

Seguint aquest enllaç a aquest blog les podreu veure