Los Cronocrimenes

Si senyor! un exemple de que val més molta imaginació que molts efectes especials. Amb molts pocs mitjans aconsegueix construir un film de ciència ficció molt entretingut.

Es tracta d'un film de viatges en el temps a escala minimalista ja que no viatja a altres èpoques sino tan sols unes hores enrera. El que tenen els viatges en el temps, és que com menys curt és el viatge més problemes i conseqüències comporta doncs és dona la paradoxa que el viatger comparteix el temps amb si mateix creant unes quantes situacions 'incòmodes' de díficil solució que poden formar un bucle i unes poques paradoxes temporals ("...que podrien produir una reacció en cadena que podria destruir l'univers. Clar que la destrucció es podria limitar a la nostra galaxia". Doc Brown dixit).

El film aquest juga amb aquesta situació. L'únic però que li trobo és que segons quines decisions resulten una mica forçades (per a que tot quadri), no semblen massa naturals i algunes altres decisions que pren el protagonista crec que oferien alternatives més bones i més lògiques que portarien els esdeveniments a una millor fi. Jolin, que complicat és parlar sense spoilers.

Els esdeveniments del film quadren a la perfecció en el sentit de que totes les intervencions del viatger al passat, ja les podem veure el primer cop des del punt de vista del present, l'únic que no sabem que ho son. Per exemple, la trucada de telèfon.

En definitiva, m'agraden molt les pel·lícules de viatges en el temps i encara m'agraden més si estan ben cuidades i pensades i tots els esdeveniments quadren, i aquesta, tot i la senzillesa de mitjans, compleix perfectament.

Una familia con clase

Si us agrada l'humor 100% anglès aquesta és la vostra pel·lícula.
Si us agrada la ironia i el sarcasme aquesta és la vostra pel·lícula.
Si us agrada els films d'època aquesta segueix éssent la vostra pel·lícula.

Doncs a mi em va agradar bastant tot i no pertanyer al meu gènere preferit. Potser per l'inesperat. Doncs el trailer (ohh els trailers!! dimonis enganya-persones que confonen a la gent innocent com jo) ens presenta una comèdia super-divertida però d'un humor molt bàsic. En canvi, em vaig trobar humor anglés a dojo, ironia per tot arreu, sarcasme (sobretot en la figura del pare de la familia que no para de tornar comentaris mordaços), situacions divertides si, i apart de comèdia, també hi trobem drama i una historia i uns personatges, i per tot plegat a mi em va agradar d'allò més. M'encanta l'humor anglès.

p.d.: Em va fer gràcia veure que una de les filles era la noia de IT Crowd.

Ultimatum a la Tierra o Ultima-mente no doy ni una

Un remake més de la llista de remakes horribillis sobre films clàssics de ciència ficció dels anys 60. Desprès de la 'Invasión de los ladrones de cuerpos' i alguna altra, ara li toca al clàssic en blanc i negre 'The day earth stood still'. El que passa és que ara ja no enganyen a ningú, i ja abans de l'estrena el film es situa en la categoria de sèrie B d'alt pressupost que li pertoca. Ni tan sols cal el pas del temps per a situar-l'hi. Ah i no vaig sentir la famosa frase 'Klaatu Barada Nikto'. Com deia el Schuster 'No hase falta desir nada mas.'

Feliç 2009

Bon any nou!!!! Feliç 2009!!!!!!!!!!

2009!!!! Qui ho havia de dir!!!! Estem a 8 anys desprès del 2001 i a 10 anys del futur de Blade Runner!!! I tot segueix igual, hi han guerres, fam, misèria, crisis. Ahir mirava per la TV una pel·lícula basada en la biografia de Charles Chaplin, i es veia l'any 1911 del passat segle XX i realment m'en vaig adonar que era molt diferent de l'actualitat. Gairebé 100 anys. La estètica gairebé era del segle XIX i recordava als westerns. Em pregunto si d'aquí a 100 anys (si encara sobrevivim com a espècie o com a civilització) haurem canviat tant. Potser encara estem arrossegant el segle XX i les coses han de canviar molt més. Esperem que siguin canvis en sentit positius.
Be, un cop passada la reflexió filosòfica, anem als friki-propòsits de l'any:
- Redactar més al blog
- Escriure un llibre o conte
- Llegir més
- Acabar ja d'una vegada per totes, les sèries de Star Trek

Altres accions pel be de la humanitat:
- Construir un mísil intercontinental i dirigirlo al rancho Skywalker
- Un altre a Tele5
- Inocular el virus Ebola al set del Gran Hermano.
- Portar la illa de 'Supervivientes' en una zona d'aquelles del pacífic on facin proves d'armes nuclears
- Prohibir Operacion Triunfo per terrorisme mediambiental.
- etc, etc...

Funny Games

Hi han films que transmeten i aquesta n'es un. Però no son sentiments agradables. És un film expressament dissenyat per a provocar els sentiments d'ira, ràbia,impotència, desesperació etc... respecte al que està transcorrent per la pantalla. Per a mi ho ha aconseguit plenament. Vol ser una evolució de 'la naranja mecànica', (potser el blanc de la indumentaria dels personatges n'es un homenatge?), o sigui, la violencia 'per se' del jovent sense cap excusa social, ni trauma infantil ni problema familiar. Simplement com un joc. N'hem pogut veure exemples reals als telenoticies. darrerament. El film plasma molt be la indiferència, el sense-sentit mes absolut, la absencia de valors i la fredor amb la que alguns juguen amb la vida dels demés. Només espero que no facin gràcia i generi imitadors.

Bola de drac o Bola de Caca de vaca

La industria del cinema nordamericana és com un vampir assedegat. Un vampir al que la desesperació el fa buscar víctimes cada cop més lluny del seu cau, que no respecta res ni ningú, que li xuclaria la sang a una vaca anèmica, desnutrida, moribunda sense cap pudor. És com un tsunami que ho arrassa tot sense complexos.
Abans tenien la barrera dels efectes especials. Un límit que frenava molts dels projectes "impossibles" (alguns cops no lo suficient o sino vegeu "Los 4 fantasticos" o "Spiderman" dels 70). Però aquest límit s'ha trencat. El que abans era impensable transformar en imatge real, ara és possible. Però enlloc d'aprofitar aquestes eines per a al be, s'han decantat pel camí del mal que sempre és més fàcil. "El lado oscuro más fácil es" Yoda dixit.
I és que ja ni tan sols sense reclamar creativitat, el que havia de servir per fer possible el portar a la gran pantalla grans projectes de cifi de la literatura s'ha convertit en una eina per transformar productes d'èxit garantit procedents d'altres medis de comunicació, remakes inútils, estèrils de clàssics en blanc i negre. Ni tan sols la lliçó de portar el Senyor dels Anells a la gran pantalla ha servit per a que cundeixi (no se si es diu així en català) l'exemple. El gran risc va ser, crec, ben recompensat amb un gran èxit. No se perquè no ha arrivat a la ciència ficció. S'ha intentat reproduïr l'èxit amb altres novel·les de fantasia de menor repercusió però que també eren trilogies, i així almenys poder prorrogar l'èxit uns anys. On és l'adaptació de "La Fundación" de l'Isaac Asimov? On son els guions nous que no siguin adaptació de res i que aportin quelcom? No, és més senzill adaptar un manga dels 90 en forma de film que no te gran cosa a veure però que conté uns quants trets que la gent pugui identificar (com ara el nom). Aneu a fer punyetes, xucòpters de merda!!!! Visca el P2P!!!!

Trailer de Star Trek

Serà possible!!! aquesta colla de galifardeus em fan sentir vell. Cony, jo era del Kirk i Spock de tota la vida... be, de les pel·lícules que consti ehh, que la sèrie clàssica la vaig veure pel Canal 33 a posteriori. "Que no estamos tan mal!!! hombre!!!" com deia aquell i em plantifiquen un trailer de la nova entrega de Star Trek de la que ja n'havia avançat les cares noves que faran de la vella tripulació. La veritat és que, mirant-ho fredament, fa bona pinta el traileret (els trailers sempre fan bona pinta, desprès és quan venen els problemes), tot i que veig molta acció per a ser Star Trek. I ara acabaré amb una confessió: encara no he acabat de veure DS9 i Voyager. Si, ja ho se.