La industria del cinema nordamericana és com un vampir assedegat. Un vampir al que la desesperació el fa buscar víctimes cada cop més lluny del seu cau, que no respecta res ni ningú, que li xuclaria la sang a una vaca anèmica, desnutrida, moribunda sense cap pudor. És com un tsunami que ho arrassa tot sense complexos.
Abans tenien la barrera dels efectes especials. Un límit que frenava molts dels projectes "impossibles" (alguns cops no lo suficient o sino vegeu "Los 4 fantasticos" o "Spiderman" dels 70). Però aquest límit s'ha trencat. El que abans era impensable transformar en imatge real, ara és possible. Però enlloc d'aprofitar aquestes eines per a al be, s'han decantat pel camí del mal que sempre és més fàcil. "El lado oscuro más fácil es" Yoda dixit.
I és que ja ni tan sols sense reclamar creativitat, el que havia de servir per fer possible el portar a la gran pantalla grans projectes de cifi de la literatura s'ha convertit en una eina per transformar productes d'èxit garantit procedents d'altres medis de comunicació, remakes inútils, estèrils de clàssics en blanc i negre. Ni tan sols la lliçó de portar el Senyor dels Anells a la gran pantalla ha servit per a que cundeixi (no se si es diu així en català) l'exemple. El gran risc va ser, crec, ben recompensat amb un gran èxit. No se perquè no ha arrivat a la ciència ficció. S'ha intentat reproduïr l'èxit amb altres novel·les de fantasia de menor repercusió però que també eren trilogies, i així almenys poder prorrogar l'èxit uns anys. On és l'adaptació de "La Fundación" de l'Isaac Asimov? On son els guions nous que no siguin adaptació de res i que aportin quelcom? No, és més senzill adaptar un manga dels 90 en forma de film que no te gran cosa a veure però que conté uns quants trets que la gent pugui identificar (com ara el nom). Aneu a fer punyetes, xucòpters de merda!!!! Visca el P2P!!!!
Abans tenien la barrera dels efectes especials. Un límit que frenava molts dels projectes "impossibles" (alguns cops no lo suficient o sino vegeu "Los 4 fantasticos" o "Spiderman" dels 70). Però aquest límit s'ha trencat. El que abans era impensable transformar en imatge real, ara és possible. Però enlloc d'aprofitar aquestes eines per a al be, s'han decantat pel camí del mal que sempre és més fàcil. "El lado oscuro más fácil es" Yoda dixit.
I és que ja ni tan sols sense reclamar creativitat, el que havia de servir per fer possible el portar a la gran pantalla grans projectes de cifi de la literatura s'ha convertit en una eina per transformar productes d'èxit garantit procedents d'altres medis de comunicació, remakes inútils, estèrils de clàssics en blanc i negre. Ni tan sols la lliçó de portar el Senyor dels Anells a la gran pantalla ha servit per a que cundeixi (no se si es diu així en català) l'exemple. El gran risc va ser, crec, ben recompensat amb un gran èxit. No se perquè no ha arrivat a la ciència ficció. S'ha intentat reproduïr l'èxit amb altres novel·les de fantasia de menor repercusió però que també eren trilogies, i així almenys poder prorrogar l'èxit uns anys. On és l'adaptació de "La Fundación" de l'Isaac Asimov? On son els guions nous que no siguin adaptació de res i que aportin quelcom? No, és més senzill adaptar un manga dels 90 en forma de film que no te gran cosa a veure però que conté uns quants trets que la gent pugui identificar (com ara el nom). Aneu a fer punyetes, xucòpters de merda!!!! Visca el P2P!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement