Stargate Universe (Update)

Desprès de veure uns 9 episodis de SG-U (Stargate: Universe) ja em considero amb el coneixement de causa per opinar sobre la sèrie. Almenys sobre el que s'ha vist fins ara. Mai es sap, les sèries poden canviar de rumb en funció de l'audiència. I el que vist fins ara és molt diferent de les anteriors sèries de l'univers de Stargate. Vol ser una sèrie molt sèria. Vol seguir l'estela de Galactica . Vol ser dramàtica. Més adulta. I ho aconsegueix, però a quin preu...
Per a mi, la diversió. S'em fa feixuga. Aquest ritme lent, aquesta 'majestuositat', aquest mirar-se el melic.... Tinc la sensació de que en tots els episodis passa gairebé el mateix, amb petites variacions. Això si, l'ambientació de la nau està molt ben aconseguida. Resulta claustrofòbica fins i tot per a l'espectador que és el que es preten, ja que per si no ho sabeu estan atrapats en una nau a millons d'anys llum de la Terra. Una nau que te posat el pilot automàtic i no la poden dirigir. Com no poden limitar-se a l'espai reduit i fosc tota l'estona han utilitzat molt be un recurs per a traslladar l'acció a la terra contínuament. Es tracta d'un aparell trobat per l'SG-1 crec, que permet intercanviar la consciència entre dos persones tot i estar a milers d'anys llum de separació. D'aquesta manera, per torns, van intercanviant-se amb membres de l'exèrcit de la terra i així s'evadeixen de la seva reclusió durant una estona. Això obre tot un ventall de possibilitats argumentals, doncs cadascú visita als èssers estimats a la seva manera però amb el cos d'un altre. I ho fan sense abandonar el tò dramàtic de la sèrie. La visita de familiars se m'esta fent pesada...

La sèrie intenta no seguir les pautes típiques d'aquestes sèries, (Stargate: Atlantis per exemple, no ho va aconseguir, reproduint els mateixos arguments de sempre en un altre contexte). Els personatges també son menys estereotipats de lo habitual. Tenen personalitats bastant ben definides i profunditat. En això també intenta desmarcar-se de les altres sèries de la franquícia. Intenta desmarcar-se però no sempre ho aconsegueix. Ja tenim aquí un episodi de viatge en el temps per un error en el sistema de portes estelars. Això si, intentant-li donar una perspectiva diferent de l'habitual i sense abandonar aquest tò dramàtic i pessimista que li dona personalitat a la sèrie, però que a mi no m'agrada. No hi ha ni una gota d'humor. Ni una. Inclús en algun episodi apareix el coronel O'Neill amb un tò molt més seriós del que l'hi coneixem. Ara, si us agraden les sèries dramàtiques amb personatges profunds aquesta és la vostra.

Anterior post: Stargate Universe