La veritat és que vaig començar la sèrie amb escepticisme. Les comparacions són odioses i, per molt que hagin passat els anys o precisament per això, tinc força idealitzada la V dels 80, almenys els primers episodis. No els darrers, que van convertir la sèrie en un aiguabarreig entre 'El equipo A', 'Falcon Crest'. Però els primers els recordo força bons. La primera mini-sèrie era força ambiciosa. Aconseguia ser una alegoria del nazisme i d'aquí en treia la força. El símbol dels visitants era clarament la esvàstica nazi. Els missatges d'amistat que propagaven estaven basats clarament en la propaganda nazi als països ocupats com ara França. Tot això va aguantar fins que es va descobrir l'engany dels visitants. Aleshores es va declarar la guerra oberta i la sèrie va canviar i es va convertir en una altra cosa. Però la sèrie al principi era força ambiciosa i tenia missatge i fons i va tenir un resò a nivell mundial.
Ara no. És el temps que he tardat en assimilar, que aquest 'remake' no té res a veure amb la sèrie dels 80 en les formes ni en el fons, el que he tardat en començat a disfrutar de la sèrie per si mateixa. I és que aquesta sèrie ni te missatge, ni te fons, però si que te entreteniment pur. No és ambiciosa com la seva predessora, ni té tan pressupost n'estic segur. Els efectes especials són dolentissims per ser actuals. L'interior de la nau visitant és completament virtual i és nota i molt. La nau sobre la ciutat sembla un bunyol digital sobrepossat. Però la sèrie m'ha enganxat i molt. La 'maquiavelositat' (si és que aquest terme existeix) de la reina dels visitants (Anna) no té fi. És més dolenta que la tinya (això si que ho te en comú amb la seva predecessora, la Dianna). Els personatges, pocs però interessants. Be, a excepció del noi que és d'allò més ruc, no s'entera de res. L'estan manipulant per tot arreu. La Resistència, sembla bastant d'anar per casa, de moment. Son quatre gats. Exactament quatre, no és una metàfora. Però el fet de reconèixer les limitacions de la sèrie i que no pretengui allargar més el braç que la mànega és la clau. Ja estic frissós per veure quin una en prepara en el proper episodi la lagartija aquella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement