Benvinguts a la nova secció 'Clàssics del Segle XX'. Una secció dedicada a revisar els clàssics ó les pel·lícules de CF, Fantasia i Terror, que han marcat una època sobretot del passat segle XX.
Avui per començar recordarem 'La Historia Interminable'. Realment el film sencer, el que es diu sencer, fins l'altre dia no el vaig veure. El que si vaig llegir en el seu moment, per allà al 1984, és el llibre. en el que està basat el film. I el Recordo amb anyorança. Recordo que el vaig llegir entre els llençols del meu llit, malalt amb angines o quelcom similar. I em va agradar molt. El film, com era d'esperar, no li arriva ni a la sola de les sabates i només cobreix la primera part del llibre. Ha envellit fatal, els efectes especials estan obsolets, es veuen cutres, els animatrònics semblen això, animatrònics amb moviments torpes. Però s'ha de tenir en compte que el terreny de la fantasia era molt difícil de reproduïr, en una època en la qual els ordinadors encara no havien fet acte de presència en el món dels efectes especials. Per tant, té el seu mèrit. El film va guanyar alguns premis i tot. I qui no recorda la música? La famosa cançó. Deixant de banda els tecnicismes, el film té un encant especial. La cançó de Limalh va ser un gran èxit. El conjunt llibre-film-cançó va impactar fort i va suposar un gran esdeveniment amb cotes de popularitat força elevades. El argument del film, que com he dit abans, arriva només fins a la primera part de la història, resulta força atractiu. Si a això hi afegim la nostàlgia ens dona com a resultat, un film de culte. Desprès de l'èxit, es van succeír 2 parts més, que lamentablement poc tenien a veure amb la resta del llibre i que van anar degenerant fins ben entrat els anys 90.
Però, atenció hi ha un projecte en marxa per un nou film previst per al 2012. Amb els nous recursos tècnics les possibilitats es multipliquen. Es pot fer un film tan bo com el Senyor dels Anells. A veure que tal.
Avui per començar recordarem 'La Historia Interminable'. Realment el film sencer, el que es diu sencer, fins l'altre dia no el vaig veure. El que si vaig llegir en el seu moment, per allà al 1984, és el llibre. en el que està basat el film. I el Recordo amb anyorança. Recordo que el vaig llegir entre els llençols del meu llit, malalt amb angines o quelcom similar. I em va agradar molt. El film, com era d'esperar, no li arriva ni a la sola de les sabates i només cobreix la primera part del llibre. Ha envellit fatal, els efectes especials estan obsolets, es veuen cutres, els animatrònics semblen això, animatrònics amb moviments torpes. Però s'ha de tenir en compte que el terreny de la fantasia era molt difícil de reproduïr, en una època en la qual els ordinadors encara no havien fet acte de presència en el món dels efectes especials. Per tant, té el seu mèrit. El film va guanyar alguns premis i tot. I qui no recorda la música? La famosa cançó. Deixant de banda els tecnicismes, el film té un encant especial. La cançó de Limalh va ser un gran èxit. El conjunt llibre-film-cançó va impactar fort i va suposar un gran esdeveniment amb cotes de popularitat força elevades. El argument del film, que com he dit abans, arriva només fins a la primera part de la història, resulta força atractiu. Si a això hi afegim la nostàlgia ens dona com a resultat, un film de culte. Desprès de l'èxit, es van succeír 2 parts més, que lamentablement poc tenien a veure amb la resta del llibre i que van anar degenerant fins ben entrat els anys 90.
Però, atenció hi ha un projecte en marxa per un nou film previst per al 2012. Amb els nous recursos tècnics les possibilitats es multipliquen. Es pot fer un film tan bo com el Senyor dels Anells. A veure que tal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement