Els temps han canviat

Els frikis que superen la barrera dels 30 anys com jo, estavem acostumats des de ben petits, per allà als anys 80/90 a patir una 'sequera' dels nostres elements d'entreteniment preferits. Una 'sequera' que es feia més aguda encara si no es vivia en una capital gran, com era el meu cas. La nostra història, des l'època post-starwars, ha estat més aviat buida de merchandising per a saciar la fam de frikisme. Un cop estrenat el film de culte, la repercusió mediàtica solia ser bastant limitada. Com a molt el còmic. I nosaltres voliem més. Voliem llibres explicant-nos detalls, anècdotes. Voliem revistes informant-nos sobre el futur de la saga. Voliem detalls de futurs projectes. Per exemple, recordo el que va costar que algú aprofités l'èxit de Bola de Drac, i això que estàvem parlant d'unes cotes de popularitat fora del que es habitual per una sèrie manga. Recordo dic, veure circular fotocopies amb dibuixos de Son Goku!! com si fos el mercat negre!!!.

El cinema.

Ja si ens remontem més enrere, la d'anys i anys en que la saga de Star Wars va quedar ben eixuta, desprès d'un "boom" inicial. I si això passava amb una saga puntera, imagineu-vos amb films o sèries de TV més modestes. Per començar, un cop havien expulsat del cinema un film, on sovint malvivia una curta vida, l'únic element que quedava era la còpia del videoclub i com a molt algun còmic-adaptació o àlbum de cromos. Tampoc es podien comprar pel·lícules. Només s'alquilaven. Com a molt podies comprar-te'n al videoclub, una d'aquelles que és treien de sobre, desprès d'haver estat mil cops alquilada i destrossada. I de veure's per la TV ni somiar-ho. Potser es podia recorre a la importació de l'estranger, però aquest recurs era fora completament del meu abast.

Les sèries de TV

Pel que fa a les sèries de TV encara ho teníem pitjor. El gènere de la CF i la Fantasia era car. Els efectes especials costosos. Hi havien poques sèries. I de les poques que ens arribaven, en patíem una desinformació total sobre el nombre d'episodis, l'ordre inclús erroni i erràtic de projecció. Les poques sèries del gènere eren maltractades per la monopòlica cadena pública nacional. Et podien treure la sèrie a mitja temporada, o cancelar-la impunement en mig d'un cliffhanger i no en tornaves a saber res més. I encara gràcies que les donessin.

Un exemple molt clar el trobem a Star Trek. Mira que la sèrie clàssica era dels anys 60, doncs va haver de ser la cadena autonòmica (el Canal 33) cap allà als 90, qui la rescatés. També van emetre la seva predecessora Star Trek: La nova generació però no van tenir els drets per a acabar-la del tot. Les successores, Deep Space Nine i Voyager, fins al boom de les cadenes privades i TDT no s'han vist del tot. Qualsevol estrena a la TV d'una sèrie de CF era tot un esdeveniment. Per exemple, recordo amb il·lusió quan vaig descobrir que feien Babylon 5, a una hora intempestiva de la nit. I dic descobrir perquè la manca d'informació era gairebé absoluta. Potser amb alguna revista d'aquestes que apareixien i desapareixien de tant en tant et podies assabentar d'algun projecte o futura emissió.

Recol·lectar material

No es d'estranyar que, en aquest context, els aficionats al gènere quan vam tenir els primers gravadors de vídeos enregistrèssim qualsevol sèrie o film de CF. La manca de material la teníem que suplir amb la revisió de la nostra modesta col·lecció de films. Et donava temps de recrear-t'hi, i els podies tornar a veure més d'un cop, i de dos. Era com la formiga del conte. Arreplegant per als temps de vaques flaques.

Avui en dia.

Evidentment aquesta dinàmica ha canviat avui en dia. Poc a poc, es va anar obrint mercat. Es van començar a vendre pel·lícules, primer en VHS. Va arribar més merchandising. Va arribar el DVD. Però sobretot, sobretot, va arribar internet. I ja tot va canviar.

Però tot i canviar el context, hi han alguns hàbits que costa canviar. L'hàbit d'acaparar sèries. L'hàbit de col·leccionar pel·lícules. L'hàbit del propi mercat que s'entossudeix en seguir les velles formules. Crec que no ens em de deixar endur per la inèrcia. Ja no te sentit acaparar sèries, doncs la quantitat d'oferta s'ha multiplicat per 100. L'objectiu era no quedar-nos sense entreteniment, però desenganyem-nos: D'entreteniment no en faltarà mai (una altra cosa és la seva qualitat). NO arribaran mai les vaques flaques. Sempre hi haurà una sèrie nova o més d'una per veure. Ja s'ha acabat la “sequera”. De fet, si avui mateix es parés tot, necessitaria més d'una vida per a engolir tot el que ja hi ha, entre films, llibres, sèries i còmics. Penseu que cada dia es produeixen coses noves i ens arriben totes d'una manera o d'una altra, en un format o un altre, amb una facilitat mai vista.

p.d.: Quin rotllo que us he pegat!!!