Genesis friki #1

Prenent el relleu d'altres bloguers com El Ximi o el Conner Kent , als quals saludo des d'aquí, em toca a mi explicar com va començar la meva carrera de friki.

Suposo que com totes les coses és produeixen gradualment i no d'un dia per l'altre, però si hagués de destacar el primer efecte impulsor que jo recordo, estariem parlant de Mazinger Z. Aquella sèrie em va impactar d'alguna manera que puc intentar explicar com una barreja d'emocions, entre les quals hi havia por, respecte i maravella. Por en veure, els robots del "Doctor Infierno", aplastant ciutats senceres impunement. Sentit de la meravella, en veure un robot tan impressionant (als meus ulls de nen petit) apareixer en tota la seva grandària. Aquelles veus del Koji Kabuto en eco cridant al Mazinger resonaven en el meu cap de criatura. El extraordinari Institut de investigació Fotoatòmica on es feien tota mena de maravelles científiques (energia inesgotable). El rellotge del Koji Kabuto, amb una mini-pantalla incorporada per comunicar-se (em preguntava si mai ho arrivaria a veure ...), etc...

I a la fi guanyen els dolents?
Per acabar de detonar emocions, el final prematur amb que ens van obsequiar els senyors de la TVE1, just al vell mig de l'un episodi doble que acabava en punta (això si que és tot un cliffhanger i lo demés son òsties. El primer cliffhanger!!). Sense més explicacions, (Mes tard vaig saber que havien cancel·lat la seva emissió per la queixa dels pares que la consideraven massa violenta. No se pas que podrien fer ara...) (sense internet per a aconseguir una trista llista dels episodis, que fort!!!). A totes llums era per a mí, el darrer episodi. A part que era un episodi diferent dels habituals, per tant encara colava més com a darrer episodi. Tots tenien la mateixa repetitiva estructura: El Doctor Infierno treia de "l'armari" de juguets, un nou robot per a combatre al Mazinger Z que se suposava havia de ser millor. Així durant uns quants telediaris. Fins que va pensar una mica, i va decidir de treure'n dos alhora. Mentre l'un robava el material del que estava fet el Mazinger de l'Institut Fotoatòmic, l'altre el distreuria. Doncs l'episodi es va acabar emportant-se el material amb èxit. I així es va acabar la sèrie. Anys desprès he pogut seguir la sèrie sencera. Evidentment les coses s'arreglen en futurs episodis. Però el trauma d'aquell final on guanyen els dolents no me'l treu ningú.
En definitiva, quelcom em diu que sense aquesta sèrie a la meva terna infància no m'hagués convertit en un friki, o tal vegada hagués esdevingut un friki diferent, més encarat a la Fantasia que a la Ciència Ficció o al terror. Qui sap.