Viatgers en el temps?

Fixeu-vos en la següent fotografia. Amplieu-la i ho veureu millor.

La gent que hi veieu està assistint a l'acte de la reopertura del pont de South Fork al Canadà desprès d'una riuada, el novembre de l'any 1940. La foto està exposada al Bralorne Pioneer Museum. A la secció g) No hi veieu res especial? Fixeu-vos amb el noi amb ulleres de sol... dirieu que la seva aparença encaixa amb l'època? Les seves ulleres de sol, el seu pentinat i la seva roba son d'una altra època. Si, ja se que deveu pensar: Photoshop potser? Ara fixeu-vos en aquesta altra fotografia del mateix acte des d'una altra posició.

Veieu la fletxa. Sembla el mateix noi no? Per tant o photoshop 2 o és que realment hi era.

De fet, hi ha una explicació més senzilla. Que la moda és cíclica i torna. Que no era tan descabellat que un noi fes aquesta fila l'any 1940. Com s'apunta en aquesta web. Es possible.
Ara fixeu-vos en aquesta altra foto.

Que dirieu que és? Sembla una reproducció d'un rellotge suís. Doncs resulta que la van trobar l'any 2008 a l'interior de la tomba de Si Qing de 400 anys d'antigüitat, de la dinastia Ming a la població de Shangsi. Com a minim curiós. Més informació en aquesta web.

Em pregunto si algun viatger del temps quedara retratat en alguna dels milers i milions de fotografies digitals i videos que fem avui en dia. Malauradament, no crec que el puguem distingir pel seu aspecte doncs la moda s'ha tornat tan globalitzada i tan variopinta que cap aspecte desentona., però podria ser que disposés d'algun dispositiu tecnològic que no encaixi en l'època. Una altra possibilitat seria que algun personatge es repetís en varies fotografies d'aconteixements trascendentals per a l'esdevenir de l'humanitat i es troben suficientment separades molt en el temps i l'espai. Si en veieu algun aviseu-me.

Quien vive ahí? (un friki)

Avui un especial, una visita guiada a 'la guarida del lobo','el refugio del guerrero'. En exclusiva, el meu sancta santorum. Benvinguts al temple d'un friki....


El meu refugi es troba a resguard en un altell, precedit per unes escales de fusta.

Un primer cop d'ull, podeu veure el rellotge anacrònic que hi ha a la pared, em va agradar doncs sembla arrencat d'un tros d'història, d'un viatge en el temps al Paris del segle passat. L'altell com s'aprecia és inclinat amb dues finestres al sostre. El tinc dividit en dues parts. Una part de visualització multimedia i una part de lectura. La part del fons amb la butaca al racó és la part de lectura.

Una visió lateral de la pared. Podem apreciar una vitrina que tinc amb algunes figures d'Star Wars al pis superior, Spawn i Akira als de sota, i al inferior en Locutus de Borg de Star Trek.
Al costat de la vitrina trobem la primera estanteria plena a rebotir de llibres. La part de dalt esta formada per llibres en anglès. Bàsicament novelitzacions de sèries com Star Trek, Babylon 5 i Star Wars en edició barata comprades a l'estranger. El pis de sota l'omple novel·les de Star Wars i les edicions de La Fundación i la Saga de Ender del Circulo de Lectores. Al de sota , guies d'episodis d'algunes sèries com ara X-Files, Farscape o Babylon 5, (quan encara no hi havia internet era molt útil). Al darrer pis podem veure els Fact Files de Star Trek. Una colecció imcompleta de fitxes sobre l'univers de Star Trek. Era increible(-ment car) i al costat l'album de cartes col·leccionables i jugables del Senyor dels Anells (abans de que sortissin les pel·lícules) i altres col·leccions de cartes jugables varies.

Seguim endavant, més enllà del rellotge trobem la part de lectura, flanquejada per la llibreria que podeu veure. Plena de llibres de CF i Fantasia a dojo. Els més avesats podreu identificar les col·leccions (Nova, Orbis, et...). Les fotos als prestatges son el Orson Scott Card i el George R. R. Martin i un humil servidor.
La butaca de Lectura. L'objectiu és trobar el racó més tranquil de la casa. A l'ombra d'una petita mostra de la col·lecció de figuretes de Star Wars.

A l'altre costat trobem la secció de còmics. Com que la teulada és inclinada el sostre baixa en aquesta zona fins a un punt en que no pots estar completament d'empeus. Aquest racó no direu que no fa goig. Des de la més recent col·lecció de 'El capitán Trueno', a clàssics Marvel com Spiderman, X-Men, Hulk, los 4F. La part de dalt més baixa la reservo per a les biblioteques Marvel, que son de tamany més reduit.

Reseguim la pared i ens apropem a la secció de còmics DC i altres. Els mobles en tota aquesta zona son baixos per adaptar-se perfectament a l'alçada de la pared. Les estanteries van alternant portes de fusta amb portes de vidre. Les de fusta contenen còmics i capses no massa presentables mentre que les de vidre les reservo per als còmics que fan més goig.

I arribem al final de la pared. Hem entrat a la secció multimedia. Aquí s'acaben les estanteries baixes que segueixen gairebé tota la part baixa de la pared. Com podeu veure. Aquesta secció a sobre de les estanteries està reservada per a alguns jocs de taula i per a la maqueta del 'Falcó Mil·lenari' estacionada al racó.
Ja es pot veure la part multimedia amb la Wii i la TV.

I finalment una vista frontal de la secció multimedia, la TV Sony Bravia de 50'', la PS3, la Wii, i al costat una estanteria amb el media center i tots els accessoris dels diferents videojocs.

De ciència ficció

Tecnología – Sociedad. 21/03/2010

LA RADIACIÓN ELECTROMAGNÉTICA PODRIA ALTERAR NUESTRA PERCEPCIÓN DEL TIEMPO.

Un equipo científico de la Universidad de Harvard (Massachusetts) ha realizado un descubrimiento sorprendente. Al parecer existe una relación directa entre las ondas electromagnéticas que nos rodean y la percepción que tenemos acerca del tiempo.

La administración de Obama, al parecer a causa de una promesa electoral, encargó a un equipo de la universidad de Harvard, una investigación sobre los posibles efectos nocivos de los campos electromagnéticos en los seres humanos, a pesar de las reticencias de varias compañías de telefonía. Ahora la investigación empieza a dar sus frutos. En una rueda de prensa ofrecida por director responsable del proyecto, el eminente neurólogo y doctor Desmut Cefoe, investigador en la universidad de Harvard, expone los detalles de los resultados hallados por su equipo, hasta el momento.

Según el equipo del doctor Cefoe, al parecer las ondas electromagnéticas (ondas de radio, teléfonia móvil, Wi-fi, etc…) no son tan inocuas como cabria suponer. Parece ser que algunas de las frecuencias utilizadas para la transmisión de información por el aire inciden en nuestro cerebro de una forma inesperada y sorprendente. “Nuestro cerebro mantiene un reloj interno biológico para controlar el paso del tiempo. Ese reloj utiliza una frecuencia determinada que se ve alterada por efecto de las ondas electromagnéticas.” – Sostiene el doctor – “Según nuestras pruebas, al someter a un ser humano a una fuerte irradiación de ondas electromagnéticas, la frecuencia de ese reloj interno aumenta, por lo que el individuo percibe como el tiempo transcurre más deprisa.”.

El incremento de ondas electromagnéticas a nuestro alrededor en los últimos años, debido a la aparición en nuestra vida cotidiana de las tecnología Wi-fi, telefonía móvil, GPS etc,… , podría haber causado un efecto de aceleración en nuestra percepción del tiempo. Para nosotros, el tiempo transcurre más deprisa que para nuestros abuelos.”Evidentemente eso no quiere decir que se altere el tiempo en sí mismo, sino, nuestra percepción de él” – aclara el doctor Cefoe – “Seguro que habrán oído mil veces la queja sobre lo rápido que pasa el tiempo. Pues bien, al ritmo al que aumenta la ‘contaminación electromagnética’ cada vez escucharemos más frecuentemente esta queja, si no hacemos algo al respecto.”

Pero, ¿que podríamos hacer?, el doctor Cefoe se muestra rotundo en este aspecto. “No quiero decir que tengamos que renunciar a la tecnología inalámbrica que, por otro lado, proporciona no pocas ventajas y comodidades a nuestra sociedad. Pero si creo que, debemos seguir investigando para que, en un futuro no muy lejano, podamos identificar las frecuencias que producen este indeseado efecto y adaptar las transmisiones de ciertos medios a niveles más inofensivos para el ser humano.”

Recientemente el equipo de Cefoe ha profundizado en el tema y aunque aún no se puede afirmar aun a ciencia cierta, parece ser que “ ya se intuye una relación entre la longitud de onda y el plazo del tiempo que se ve afectado. Parece ser que a mayor longitud de onda, la percepción del tiempo a largo plazo es la que se ve reducida. Eso explicaría porque sentimos el transcurrir de las semanas a pasos agigantados. En cambio con longitudes de onda menores, sería el tiempo inmediato el que se vería afectado. Claro que en este aspecto todavía nos encontramos en el terreno de la especulación.” – aclara el profesor.

Efectos indeseados aparte, no hay duda de que este descubrimiento abre nuevas puertas a la investigación de ese gran desconocido que es el cerebro. “Acabamos de abrir una puerta a un nuevo mundo de posibilidades científicas. Solo Dios sabe hacia dónde nos llevará.” – afirma el doctor, que confeso mostrarse perplejo ante la magnitud del descubrimiento - “Sinceramente no esperaba estos resultados. Nos ha sorprendido a todos por su gran relevancia para el mundo."

Quién sabe, quizás en un futuro podamos regular el paso del tiempo a nuestro gusto. Quizás podríamos reducir los malos momentos al mínimo, o aumentar los buenos ratos al máximo. El tiempo y solo el tiempo, aunque sea más corto según unos o más largo según otros, lo dirá, como siempre.

USAPRESS

Star Trek DS9: Far beyond the stars

Estic reacabant de veure per fi, els episodis de les sèries de Star Trek que tinc pendents des de fa anys, directament des del segle passat. El darrer episodi que he vist de DS9, és potser el millor episodi que jo recordi de tota la sèrie. Be, potser el dels tribbles també tenia un molt bon nivell. El cas és que mereix un comentari apart.

El Sisko pateix d'una mena d'alienació mental i de repent es veu transportat al Nova York dels anys 50 del passat segle XX a la terra. Però ja no és el comandant , si no Benny Russell, un modest escriptor de relats curts de ciència ficció que treballa en una revista Pulp de l'època. A la redacció l'acompanyen tots els membres de la tripulació interpretant els papers d'altres escriptors, redactors i jefecillos. A destacar el cap O'Brien, empenyat en escriure relats sobre Robots, un clar homenatge al grandissim 'bon doctor' Asimov. Podem veure com es reparteixen la feina: el dissenyador de portades els presenta alguns esbossos i cadascú escriurà un relat inspirat en el dibuix que més l'ha motivat. I vet aquí que un dels dibuixos recorda poderosament a l'estació DS9. Evidentment el dibuix actua com a catalitzador i desperta alguna cosa en el nostre protagonista, que a partir d'aquell moment, comença a escriure els records del futur del seu alter-ego Ben Sisko.Però hi ha un problema, en aquella època no estava ben vist que el protagonista fos un negre i es neguen a publicar-li els contes.

És magnífica la interpretació de l'Avery Brooks (Ben Sisko). Hi posa tota la carn a la graella. D'altra banda, tota l'ambientació està molt ben aconseguida. Tot plegat conforma un gran homenatge als origens de la ciència ficció, que també en el fons, són els origens de DS9.

I per acabar, està molt be el monòleg final del Sisko un cop ha despertat finalment a la estació, en el que dubta sobre que és real, el que esta vivint com a capità de DS9, o es tot una fantasia del seu alterego com a escriptor de CF a la terra dels anys 50. El personatge pren conciència dins de l'obra i es pregunta sobre si la seva pròpia existència es producte de la imaginació d'algú altre. La gràcia és que nosaltres (ho sento Sisko), sabem que realment així és. Però abans de que us sentiu com a Deus mirant com evolucionen les nostres criatures, pregunteu-vos si nosaltres ens podem aplicar la mateixa pregunta.

La cuarta fase

"La cuarta fase" que és el film que ara ens ocupa, sembla ser un intent de fer alguna cosa semblant a 'Paranormal activity' però amb el tema de les abdubccions extraterrestres. Es pren un cas, que no se si és veritat o no, però que al film se'ns presenta com real, (no el fet de que el origen del fenòmen sigui realment ET si no que el cas si que va existir realment). Desconec si el cas és o no real, si existeix realment la protagonista. Igual que a "Paranormal Activity" hi ha grabacions domèstiques. En aquest cas el que es graba són les sessions d'hipnosis als suposats abduits que reviuen el procés de l'abducció i que formen el fil conductor de la pel·lícula. Una doctora d'un poble perdut pel mig dels USA, a qui van assassinar el marit mentre dormia, reb una sèrie de pacients que tenen mal dormir. Els sotmet a unes sessions d'hipnosis que revelen que aparentment, al poble s'esta produïnt una onada d'abduccions extraterrestres.

Pot ser que el film faci por a algú, però a mi no em va fer aquest efecte ni em va fer cap ensurt. Mes aviat em va semblar un film per a la televisió de baix pressupost, d'aquests que solen acompanyar les migdiades dels caps de setmana i que emeten algunes cadenes privades. Definitivament el film no em va 'abduir'.

Per si algú encara no ho sap el títol del film està relacionat amb la classificació dels encontres amb OVNIs que va acunyar el professor Joseph Allen Hynek fa ja uns quants anys intentant possar una mica d'ordre en tot aquest caos dels UFOs. En Hynek era un escèptic total. Fins i tot li deien "Dr. No" perquè era la seva primera resposta sempre que li preguntaven sobre el possible origen d'algun fenòmen avistat. No obstant poc a poc la seva opinió va anar cambiant amb els anys i l'experiència.

El primer que va utilitzar al cinema aquesta classificació va ser el Steven Spielberg cap allà a finals dels anys 70 amb la seva arxifamosa producció "Encounters of the third kind". Inclús el autèntic professor Hynek tenia un cameo a la seva pel·lícula com es pot veure a la foto anterior.

Em sembla que la classificació ha sofert una sèrie de modificacions al llarg dels anys, perquè la primera i original no és la que ens arriba avui en dia.
La original era aquesta:

CLASIFICACIÓN DE LOS TIPOS DE ENCUENTRO CON EXTRATERRESTRES
En el informe "Humanoid Study Group", Joseph Allan Hynek, del Center for UFO Studies, divide los encuentros de los humanos con ovnis o extraterrestres en cinco tipos bien diferenciados.
ENCUENTROS DE PRIMER TIPO
Los extraterrestres son observados en el interior de un OVNI, ya sea a través de aperturas en su nave (puertas o ventanillas), o a través del fuselaje que se torna transparente.
ENCUENTROS DE SEGUNDO TIPO
Esta fase se produce cuando los testigos describen como uno o varios extraterrestres entran y salen del OVNI. Suele ser el testimonio más habitual.
ENCUENTROS DE TERCER TIPO
En esta fase los testigos describen a los extraterrestres fuera del OVNI, sin que se les vea entrar o salir de la nave. Los testimonios deducen su asociación al OVNI dada la extraña apariencia de los personajes. A esto se le llama "asociación deducida".
ENCUENTROS DE CUARTO TIPO
En este caso aunque no haya objeto alguno en las proximidades del lugar del encuentro con el extraterrestre, el testimonio lo asocia al fenómeno OVNI por razones culturales: la imagen le recuerda a las películas, a algún dibujo de un libro...Por eso recibe el nombre de "asociación supuesta".
ENCUENTROS DE QUINTO TIPO
En esta fase los testimonios describen su encuentro con un extraterrestres sin la proximidad de OVNI. Como ejemplo pondríamos al bigfoot, una criatura mitificada por los testigos, cuya vinculación al fenómeno OVNI no es del todo cierta.

Ara però es diu això:

ENCUENTROS CERCANOS

# Primer Tipo (EC1): Observación de objetos dentro de un radio de 150 metros del observador. No existe interacción entre Ovni-Testigo u Ovni-Entorno.

# Segundo Tipo (EC2): Observación de objetos que han dejado una constancia o evidencia en su paso. Quemaduras, parálisis u otros tipo de daños a seres humanos o animales, alteración en el funcionamiento de los motores de los automóviles, interferencias en las emisiones de radio y televisión, huellas de aterrizaje, etc.

# Tercer Tipo (EC3): Se trata de casos en los que existe una interacción entre los tripulantes de una nave y el testigo.

# Cuarto Tipo (EC4): Caso de abducción, es decir el secuestro temporal de personas o animales por parte de los ocupantes de un Ovni.

Nenes dolentes

M'agraden les pelis de nenes molt i molt dolentes. Aquelles que fan una rabia que no es poden aguantar. N'he vist dues d'aquest estil que veig que s'estan ficant de moda. Per una banda tenim, "La huerfana" i per l'altra 'Caso 39'.

Sempre comencen veient una nena la mar d'adorable, un encant, i poc a poc es va transformant en un monstre. Comença manifestant certes actituts més d'adult que de nen, que primer fan gràcia a la pobra familia que l'adopta. (Ai, mira que diu la nena). Desprès comencen les manipulacions, les sospites, la por,.... M'agraden aquests tipus de films perquè vas veient tot el procés.


A "La huerfana" una familia amb una mare que havia perdut un fill abans de nèixer, decideixen adoptar una nena. La nena és d'entrada rara, però es fa la simpàtica amb ells i s'els camela. A la molt cabrona li obren el cor i ho utilitza per fer tan mal com pot, enfrontant-los entre ells. En fin, genial! Fa una rabia la nena dels trons!!! I mira que n'és de llesta! Digna de crear un nou serial killer. I es que el film és més d'aquest estil, un psicothriller.

En canvi, 'Expediente 39' amb la Renee Zellweger, sent el mateix tema, li dona un toc diferent. La galardonada actriu interpreta a una assistent social que salva a una nena apunt de ser assassinada pels seus pares. El que primer ens sembla, tant a l'espectador com a la protagonista, un acte del tot incomprensible i abominable, s'acaba entenent. Poc a poc veiem com l'adorable neneta no és el que sembla.

Moon

Un únic astronauta és l'encarregat del manteniment d'una base a la cara fosca de la lluna, dedicada exclusivament a la recol·lecció d'energia. Li queden només 3 setmanes per a finalitzar el contracte de 3 anys i tornar a la terra, quan comencen a succeïr coses extranyes.

Feia temps que no gaudia d'una autèntica, sana, correcta pel·lícula d'autèntica, pura ciència ficció. Sense que la ciència ficció sigui un element accessori com passa en altres films, en els que prima per exemple l'acció. Aquí no. Si vulguessim etiquetar el film, no hi ha dubte en quin genere seria.
La pel·lícula en si, és correctissima. L'actuació del protagonista molt bona. I és que és aquest film el que va guanyar la anterior edició del Festival de Sitges a la millor pel·lícula, el millor guió i disseny de producció. I crec que va ser amb justicia, doncs és un film impecable. És mereix que passi a formar part de la meva col·lecció. El film recupera aquell esperit de la ciència ficció dels 70, (2001, naus silencioses.. i en algun aspecte molt concret també recorda a Atmosfera Cero, ja dels 80) . per la seva estètica i pel tipus de l'argument. Es destacable la IA (Inteligència artificial) de la base, en Gerby, a diferència dels seus antecessors (HAL) és mostra ambigu amb el protagonista, ajudant-lo fins i tot, en contra del que cabria esperar de la seva programació.
Tampoc us penseu ara que és la gran maravilla, no és un film amb moltes pretensions, però si és un film molt correcte i ben fet, amb un guió bo, que et deixa amb un molt bon gust de boca.