Funny Games

Hi han films que transmeten i aquesta n'es un. Però no son sentiments agradables. És un film expressament dissenyat per a provocar els sentiments d'ira, ràbia,impotència, desesperació etc... respecte al que està transcorrent per la pantalla. Per a mi ho ha aconseguit plenament. Vol ser una evolució de 'la naranja mecànica', (potser el blanc de la indumentaria dels personatges n'es un homenatge?), o sigui, la violencia 'per se' del jovent sense cap excusa social, ni trauma infantil ni problema familiar. Simplement com un joc. N'hem pogut veure exemples reals als telenoticies. darrerament. El film plasma molt be la indiferència, el sense-sentit mes absolut, la absencia de valors i la fredor amb la que alguns juguen amb la vida dels demés. Només espero que no facin gràcia i generi imitadors.

Bola de drac o Bola de Caca de vaca

La industria del cinema nordamericana és com un vampir assedegat. Un vampir al que la desesperació el fa buscar víctimes cada cop més lluny del seu cau, que no respecta res ni ningú, que li xuclaria la sang a una vaca anèmica, desnutrida, moribunda sense cap pudor. És com un tsunami que ho arrassa tot sense complexos.
Abans tenien la barrera dels efectes especials. Un límit que frenava molts dels projectes "impossibles" (alguns cops no lo suficient o sino vegeu "Los 4 fantasticos" o "Spiderman" dels 70). Però aquest límit s'ha trencat. El que abans era impensable transformar en imatge real, ara és possible. Però enlloc d'aprofitar aquestes eines per a al be, s'han decantat pel camí del mal que sempre és més fàcil. "El lado oscuro más fácil es" Yoda dixit.
I és que ja ni tan sols sense reclamar creativitat, el que havia de servir per fer possible el portar a la gran pantalla grans projectes de cifi de la literatura s'ha convertit en una eina per transformar productes d'èxit garantit procedents d'altres medis de comunicació, remakes inútils, estèrils de clàssics en blanc i negre. Ni tan sols la lliçó de portar el Senyor dels Anells a la gran pantalla ha servit per a que cundeixi (no se si es diu així en català) l'exemple. El gran risc va ser, crec, ben recompensat amb un gran èxit. No se perquè no ha arrivat a la ciència ficció. S'ha intentat reproduïr l'èxit amb altres novel·les de fantasia de menor repercusió però que també eren trilogies, i així almenys poder prorrogar l'èxit uns anys. On és l'adaptació de "La Fundación" de l'Isaac Asimov? On son els guions nous que no siguin adaptació de res i que aportin quelcom? No, és més senzill adaptar un manga dels 90 en forma de film que no te gran cosa a veure però que conté uns quants trets que la gent pugui identificar (com ara el nom). Aneu a fer punyetes, xucòpters de merda!!!! Visca el P2P!!!!

Trailer de Star Trek

Serà possible!!! aquesta colla de galifardeus em fan sentir vell. Cony, jo era del Kirk i Spock de tota la vida... be, de les pel·lícules que consti ehh, que la sèrie clàssica la vaig veure pel Canal 33 a posteriori. "Que no estamos tan mal!!! hombre!!!" com deia aquell i em plantifiquen un trailer de la nova entrega de Star Trek de la que ja n'havia avançat les cares noves que faran de la vella tripulació. La veritat és que, mirant-ho fredament, fa bona pinta el traileret (els trailers sempre fan bona pinta, desprès és quan venen els problemes), tot i que veig molta acció per a ser Star Trek. I ara acabaré amb una confessió: encara no he acabat de veure DS9 i Voyager. Si, ja ho se.

[gigamesh] Firma de libros de Lois McMaster Bujold en la librería Gigamesh

Estimados amigos:

El próximo miércoles 26 de noviembre, a partir de las 18.30h, la
escritora Lois McMaster Bujold firmará ejemplares de sus obras en la
librería Gigamesh.

Lois McMaster Bujold es la autora invitada a la entrega de los
Premios UPC de Ciencia Ficción, que se celebrará en el Aula Màster,
edificio A3, del Campus Nord de la UPC (C/ Gran Capità, s/n), a partir
de las 13.00h.

Más información sobre la entrega de premios, aqui: http://bibliotecnica.upc.edu/cienciaficcio/novetats/novetats.asp#Novetat_51

Podéis traer los libros de casa :)

Os esperamos. Un abrazo,

Álex Vidal
Ediciones Gigamesh
http://www.gigamesh.com

Doncs jo n'he llegit uns quants d'aquesta senyora. M'ho vaig passar molt be amb la saga de Vorkosigan. Hi vaig!!.

Regal de Nadal

proximamente en sus pantallas:

Wanted

Un film plagat de fantasmades impossibles. No hi ha gaires excuses per a justificar fantasmades que ni els de Matrix van ser capaç de reproduïr al seu mon virtual. Aquest cop, com a super-assassins son capaços d'accelerar el seu pols per a guanyar velocitat, però això no justifica que un home salti d'un edifici a un altre, que facin peripècies amb els cotxes trencant totes les lleis de la física, o que disparin bales amb efecte.

Dit això i forçant al màxim el sentit de la suspensió de la incredulitat, el film resulta força entretingut. En l'argument novament segueix el patró de Matrix. Un noi fart de la vida monòtona i de que el trepitjin se li dona la oportunitat de ser algú especial.

(Obro parèntesi filosòfic)
Independentment de les humillacions del jefe a la feina i de que la novia et possi les banyes que evidentment no son desitjables, ningú vol ser un desconegut, una persona anònima, un 'ningú'. Es que ningú es sent feliç sent qui és?. És una constant des de fa molt temps. El Peter Parker d'Spiderman, el Neo de Matrix. Una repetició del patró del camí de l'heroi amb la variant de que el protagonista no es feliç amb la seva vida anònima i li donen la oportunitat de convertir-se en algú molt especial. Li injecten un sentit a la seva vida. Aquesta reiteració en el cinema d'avui en dia posa de manifest que hi ha quelcom que no acaba de rutllar en la societat. Hi ha una manca de sentit en el que fem i perque ho fem. Una manca d'objectius i de sentir-nos realitzats. Ens arrastrem per la vida?? Reflexionem-hi si us plau.
(Tanco parèntesi filosòfic)

Doncs el film el comparen amb 'Shoot'em up', però jo crec que és millor. Almenys hi ha una mínima història per sota i fantasmades apart, crec que la peli entreté i t'enganxa. La fòrmula del camí del heroi sempre funciona.

Hello boy 2 (Men in Red)

Durant el temps des de que vaig veure hellboy 2, (i d'això ja fa uns quants dies), poc a poc ha anat minvant la meva opinió positiva sobre la pel·lícula, fins un punt que no pot baixar més.

I això que al primer cop de vista, em va semblar millor que la 1a part. Primera part, per cert, de la que sempre he tingut la sensació que tenia quelcom que no m'acabava d'agradar però que admeto, vaig ser i segueixo sent incapaç d'identificar que era, segurament a causa dels meus limitats coneixements de cinema. Tot i així ho intueixo però no ho se explicar.

Doncs com deia, la segona part em va semblar millor que la 1a, i els meus arguments eren de quantitat, que no de qualitat. I és que la 2a part està cuinada amb els mateixos ingredients però amb més abundancia. Va ser com quedar-se tip amb un dinar copiós. Però seguint el símil, tot i que et quedes tip amb el temps et va tornant la gana. I això és el que m'ha passat.

Si, hi ha molta acció, hi ha molts monstres (massa descaradament de l'estil del 'Laberinto del Fauno' pel meu gust, allí quedaven molt be però en aquest cas crec que haurien de ser d'un caire diferent), molts efectes, molt de tot més que la 1a part, però... el tema de la pel·lícula, sembla fet a proposit per a encabir els monstres estil Laberinto del Fauno, no al revés. Igualment sembla un guió dissenyat a la mida de l'aspecte visual i no al revés.

L'argument de la primera part, el tema de l'ocultisme nazi, em resultava molt més atractiu, que una història basada en un conte de fantasia de la segona part.

D'altra banda, el tufo a 'men in black' s'anava apropiant de la pel·lícula. Primer una gracieta amb una mena de pop de fons a l'organització. Desprès un submon que no pot veure la gent normal etc...Canvíes monstres per extraterrestres i et queda Men in Black. (en aquest cas potser seria Men in Red).

Tots aquests elements van restant actius al film, fins al punt de que per mi a hores d'ara, està per sota de la primera part

L'única perla dins tot aquest despropòsit és el nou personatge. El disseny de la escafandra del personatge del doctor resulta de lo millor de la pel·lícula, recordant-me a un disseny d'un possible caçarecompenses de Star Wars.