dilluns, 11 de febrer del 2008

30 llargs dies d'oscuridad i avorriment

Aquest hauria de ser realment el títol més adequat per a aquest film.
He fet una llista de les coses positives:
1. És un film que transmet... la sensació de desesperació que els protagonistes tindrien en lo llarg que se'ls faria els 30 dies de foscor, doncs realment en tenia tantes ganes com ells de que el temps passés i s'acabés la foscor... però en el meu cas, la de la sala de cinema.
2. No fa patir: no recordo cap moment en el que senti cap mena d'empatia per cap ni un dels personatges.
3. No fa por: No entres en cap moment dins la pel·lícula i això inclou els típics ensurts que et deixen indiferent.
4. Tens temps de jugar: per exemple al típic joc de 'parecidos razonables'. El cap dels vampirs és el homosexual de 'Aquí no hay quien viva'. I el que troben viu cap al final és el Santi Millan, com algún carallot adolescent va apuntar en veu alta...
5. El tò solemne: El film transcorre amb un ritme lent, solemne, com agradant-se a si mateix. Mireu que xulos que estan els vampirs plantats a les taulades.
6. Els vampirs parlen Klingon.
7. Tens temps per a pensar que deu fer en aquells moments el Barça, repasar la llista de la compra, fer una becaina etc.. a escollir pel consumidor.
8. Fer una llista de les X incoherències i incongruències: Per uns minuts no podien esperar amagats?
9. Et fa valorar el meu media center, el home cinema i el confort del meu sofà: Calia realment anar al cinema per a veure aquest rollo i aguantar els típics adolescents graciossets?

dijous, 7 de febrer del 2008

Cloverfield revisited

Ja he vist Cloverfield. Abans de començar a rajar del film voldria fer una puntualització. En els films de ciència ficció sempre s'ha de fer un acte de fe i passar per alt, obviar, fets inqüestionables com ara que, a l'espai no hi ha sò, o que les naus no poden comportar-se amb l'aerodinàmica d'un avió en el buit. D'això se'n diu suspensió de l'incredulitat. En aquest film, el fet de que vulgui ser tant realista, no vol dir que haguem de prescindir d'aquesta tolerància i qüestionar-ho tot. Per exemple, la duració de la bateria de la càmara de video: Es impossible que aguanti tant, amb moments en que va fins i tot amb llum i vista nocturna. Hagués quedat be que quan entren a la tenda d'electrodomestics el paio agafés bateries de recanvi però en fi.
Tenint en compte això a mi m'ha agradat bastant. El film està rodat com si fos una cinta d'un videoaficionat que va grabant tot el que els passa. Un estil que sembla estar de moda, i que no fa pas gaire vam poder veure a Rec del Jaume Balagueró i que fa molt temps va inaugurar The blair witch Project. El cas és que aquest estil aporta realisme a la història. I a més hi podem veure reflexat l'ombra del 11-S lo qual encara dona més sensació de realisme a la cinta. El derrumbe d'un edifici, el nuvol de pols que s'aixeca i ho inunda tot deixant una capa blanca sobre la gent que va al deriva pels carrers, una seqüència que sens dubte ens transporta a les imatges d'un 11 de Setembre de fa uns anys. Tot plegat força inquietant, per lo proper que queda.
Un altre aspecte que aporta realisme a aquest tipus de films és que el espectador es fica completament en el punt de vista del protagonista, o sigui que només podem veure el que el protagonista veu. Tot i que s'ho fan venir be per a que les circumstàncies ens donin poc a poc la informació per a anar formant-nos una imatge de conjunt de la situació de la ma d'algun televisor encés amb explicacions del que està passant o d'una visió en primera linia de foc. Això és sens dubte ineludible per a explicar la història però va apaibagant irremediablement la sensació d'inquietut. Una llàstima. Si fos jo, hauria mantingut més temps el suspens, almenys fins al final.
En resum un film que almenys aporta algo nou, un nou punt de vista, una nova forma de contar una història més realista, a lo qual sens dubte ajuda molt el fet de que els efectes especials estan molt ben fets fins al punt de que ni ets conscient de la seva existència i uns personatges ben definits.

Spoiler:
Si us quedeu amb el dubte sobre l'origen del monstre, fixeu-vos en la darrera imatge al parc d'atraccions. Mireu a cap al mar, cap a la linea de l'horitzó.

diumenge, 3 de febrer del 2008

Star Trek XI

A l'estrena norteamericana de Cloverfield és va poder veure per primer cop el teaser de la nova pel·lícula de Star Trek que s'estrenarà a finals d'any dirigida per J. J. Abrams ("Perdidos", "Cloverfield").




La història ens situa a les primeres aventures del Capità Kirk i Spock. Però ja no son els actors de la sèrie clàssica.
El casting per al nou film és el següent:


































James T. Kirk
Chris PineWilliam Shatner




Spock
Zachary QuintoLeonard Nimoy




Doctor McCoy
Karl UrbanDeforest Kelley



Scotty
Simon PeggJames Doohan




Pavel Chekov
Anton YelchinWalter Koenig




Uhura
Zoe SaldañaNichelle Nichols




Sulu

John ChoGeorge Takei




diumenge, 27 de gener del 2008

Sèries noves

Si esteu cansats del 'Cor de la Ciutat', 'Aida' o similars, sapigueu que allí a fora van sortint altres sèries de TV. Algunes estan destinades a conventir-se en sèries de culte.
En ordre de preferència:

The office.
Molt interessant el que es pot fer amb un pressupost ínfim. Tal com diu el títol podem veure en aquesta sèrie un reflex del que succeeix realment en una oficina qualsevol amb els estereotips que solem trobar-hi. El director fatxenda, el pilota paranòic, la secretària guapa. etc...La sèrie està montada com si estèssin filmant un documental en viu deixant en evidència les situacions més quotidianes i ridícules que es produeixen en el dia a dia, i sobretot les cagades lamentables del jefe, que exerceix les seves funcions tan malament com és humanament possible. Molt recomanable.
Puntuació: 9

Dexter.
Un assassí en sèrie que alhora és forense de la policia. Representa que si no ha pogut reprimir el seu instint assassí almenys ha aprés a reconduïr-lo i només mata a assassins que han pogut esquivar la justícia. Entre víctima i víctima investiga com a forense el cas d'un assassí en sèrie i ajuda a la seva germaneta que també és policia. Tot plegat el fa un personatge interessant a l'estil de l'Hannibal Lecter.
Puntuació: 8

Rockefeller Plaza (30Rock).
Sèrie còmica, que no em fa riure estrepitosament però si que em fa somriure i és molt fàcil de digerir, que no es poc. Té molta ironia i força humor intel·ligent. Destaca la participació d'Alec Baldwin. Va d'un equip de guionistes d'una cadena de TV, la jefa del qual n'és la principal protagonista. Friki com ella sola, fan incondicional de Star Wars i incompetent en les relacions amb l'altre sexe, es rodeja d'una sèrie de personatges també força peculiars i extrems.
Puntuació: 8

Californication.
David Duchovny (Mulder de X-Files) a la vida real, es va ingresar en una clínica de desintoxicació per la seva addicció al sexe. El seu exhibicionisme el portava a situacions cada cop més compromeses. Aquesta sèrie, que ell protagonitza, sembla una parodia de ell mateix. És un escriptor de Los Angeles que te problemes d'inspiració des que el va deixar la seva dona. Intenta recuperar-la (la inspiració i la seva dona) mentre es tira tothom qui es troba en el seu camí. Clar que li possen molt fàcil.
Puntuació: 7

El show de Larry David (Curb your enthusiasm).
Un dels guionistes de Seinfeld, Larry David, s'ha fet la seva propia sèrie, on és ell el propi protagonista interpretant-se a ell mateix. És una sèrie minimalista on es veuen situacions molt a l'estil de la seva creació anterior (Seinfeld), o com es poden arribar a enredar les coses a base de malsentesos aparentment insignificants.
Puntuació: 7



Be, només em resta donar les gràcies als que m'heu recomanat i m'heu fet descobrir algunes d'aquestes sèries, si, si, a vosaltres em refereixo.

dissabte, 26 de gener del 2008

Los crímenes de Oxford


És una pel·lícula de filosofia, i entre filosofada i filosofada, es produeixen una sèrie d'asssasinats. Però quin problema hi ha amb aquests assassinats. Que ens importa un be negre qui son les víctimes excepte la primera. Les víctimes no tenen cap relació.

Resulta més interessant la relació entre els dos protagonistes (amb la Leonor Watling al mig) i la història que no sabem, el passat comú que comparteixen i els secrets que amaguen els 3. Queda per mi, el tema de l'assassí que es sobre el qual gira la pel·lícula, un pel eclipsat per altres coses.

Es d'admirar l'èxit que té el hobbit dels trons amb les dones. D'això se'n diu arrivar i moldre. Totes als peus. A l'escena de nus, deixa ben palès que a ell volen per la seva intel·ligència (o potser encara té l'anell de Saruman) perquè està fofo i pantxut (com correspon a un hobbit clar). En canvi la Leonor Watling està per sucar-hi pa (o alguna altra cosa, l'espaguetti per exemple). Però hem de ser uns minyons agraits a L'Alex de la Iglesia. Si, gràcies, gràcies!! Me'l imagino afegint el darrer moment al guió l'escena de nus de la Watling. I ell inventant excuses per justificar-se, "Però Alex, esta escena no estava antes, estas seguro que es del todo imprescindible", "que si mujer que si,ejem...es vital para ayudar a entender la relación que tienes con el hobbit". El que si es cert és que els espaguettis havien d'anar entre les nalgues, i per les declaracions d'ella, sembla que la idea no li acabava de fer el pes.
Es que me l'imagino detràs de la camara filmant aquesta escena vestit de Darth Vader dient-li "si sigue sigue, que ya siento la Fuerza".

Compte Spoilers a.k.a. si no voleu que us xafi el film no seguiu llegint:

El enigma matemàtic em resultà decebedor. M'esperava pistes i més exercicis de lògica i no una simple sèrie de símbols amb una resolució 'idea feliç' que no deixa lloc a cap possibilitat d'implicació ni participació possible per part l'espectador. Sort que la resolució final no és la que aparenta en un principi i desprès encara millora, sinò el mal seria encara pitjor. El autèntic crim de Oxford és deixar marxar la Leonor Watling!!!

Resumint, com a debat filosòfic resulta un exercici interessant però com a film de suspens i deduccions matemàtiques no tant.

diumenge, 20 de gener del 2008

AVP: Epíleg

Ja he vist Aliens vs Predator vs (serie d'adolescents d'un poble de la muntanya dels EEUU). Ejem... Noooooooo, com hem arribat a aquest extrem?? Això es la decadència més absoluta. Fins a quan es podran rebaixar. Quina pena!!!! Veure els aliens i els predator en una mena d'"episodi pilot d'una sèrie d'adolescents de la Disney" era per posar-se a plorar. Realment em produir un sentiment de vergonya alien-a. I no una, sinó dos alhora, de les sagues més memorables del cinema convertides en ... en... buaaaaaa. És que em recordava a Critters, no se si se'n recordeu. Un producte que va néixer a l'ombra de Gremlins, on els bitxos, més dolents que la tinya, es feien una bola i anaven rodant i venien uns caçadors de recompensa de l'espai a eliminar-los. Almenys AVP, la primera part era més pel·lícula, amb més cara i ulls. Això es com el spinoff del planeta de los Ewoks respecte Star Wars. Es com si les barreres de la fantasia s'haguessin destruït i els aliens es colessin en un episodi d'un canal de la Disney. Això si, arrasant-ho tot al seu pas. Almenys en això no hi ha miraments, aquí ningú està segur.

Únicament quan comença a repartir llenya, la cosa millora una mica, amb algun petit homenatge a la pel·lícula amb majúscules Aliens i algun detallet. Es nota la manca de pressupost. Es nota molt. En aquest aspecte s'ha de reconèixer el merit. Però si us plau, si us plau, senyors de Hollywood, ja que no teniu els ****** per apostar per coses noves, ja que feu N parts d'una saga, almenys que siguin amb una mica de cara i ulls. Desprès diuen que han baixat el nombre de gent que va al cinema i ho fan pagar al eMule. A aquest pas ni les descàrregues valdran la pena.

diumenge, 13 de gener del 2008

Alien vs Predator 2 (AVP: Requiem)

Ayer estrenaron Alien vs Predator 2, el segundo largometraje del crossover entre Aliens y Predators, y esta la excusa perfecta para hacer un monografico sobre las dos grandes sagas (Aliens por un lado y Predator por el otro) y ver como han llegado hasta el punto actual.

Alien, el octavo pasajero

alien

La cosa empezo a finales de los años 70. Ridley Scott empezo la saga con Alien, el octavo pasajero. Pelicula que suposo un hito en la historia del cine de terror y de ciencia ficcion.
El argumento de sobras conocido, era el siguiente: una nave mercante recibe una señal de ayuda de un planeta. Llegan alli y en la superficie encuentran una nave estrellada con multitud de huevos de una especie desconocida. Uno de ellos se abre y sale un bicho (una especie de araña con cola) que se pega a la cara de uno de la tripulacion. Se lo llevan de vuelta a la nave y al poco tiempo sale de su estomago el alien. Este se hace mayor y va cargandose a todo el mundo.

Fisiologia de un Alien

Los huevos llevan un alien embrión que le llaman el atrapa-caras. Es parecido a una araña que se agarra a la cara de su victima y se le enrosca al cuello con la cola. Lol que hace el atrapacaras es, infectar el anfitrion. Al poco tiempo, el atrapa-caras se desprende y muere, pero eso si, ya ha dejado la semilla dentro. El Alien crece dentro del cuerpo y cuando se despierta revienta el pecho del anfitrion desde dentro para salir. A partir de aqui el alien va creciendo, mudando la piel hasta adoptar la forma definitiva de adulto. En su forma adulta, el alien, es un ser diseñado como una arma casi perfecta. Tiene acido en lugar de sangre, por lo que cualquier herida que se le cause resulta de lo mas peligrosa para el atacante. Ademas dispone de un exoesqueleto resistente a cualquier entorno, una larga cola que corta como un cuchillo y una boca dentro de otra que sale disparada. El diseño es de H.R. Giger y se ha convertido en uno de los monstruos mas famosos de la historia del cine.

Aliens: el regreso

aliens
Luego llegó James Cameron que nos hizo una segunda parte titulada Aliens. O sea como la primera pero en plurar, por lo que os podeis imaginar por donde iban los tiros. Cameron sabia que no podia superar el film de Ridley Scott y tuvo el acierto de no intentar repetir la misma formula sino que le dio otro enfoque. En lugar de una peli de terror realizó un auténtico espectáculo de acción.
En Aliens, la teniente Ripley y un grupo de marines del espacio, vuelven al planeta donde encontraron el primer alien, y allí se enfrentan a un ejercito entero de ellos.
Para mi esta es una de esas peliculas que marcan un estilo. Despues de Aliens hemos visto un sinfin de otras peliculas y videojuegos inspirados en el tema de los marines del espacio. Supongo que Cameron a su vez, se inspiró en la novela Tropas del Espacio, de Robert A. Heinlein, de la que tambien hizo una pelicula unos años mas tarde Paul Verhoeven. El director de Robocop i Desafio Total. En Aliens podemos ver que los bichos se organizan como un enjambre donde, como en todo enjambre, hay uno especial, la reina alien, que es quien pone los famosos huevos.

Alien 3

alien 3Alien 3 bajo mucho el nivel. A pesar de que estaba dirigido por David Fincher, que despues dirigiria peliculas como Seven y el Club de la Lucha. La película no aportaba apenas nada.
La nave con la que la teniente Ripley vuelve a casa, sufre un accidente durante el viaje y su capsula de salvamento llega a un planeta prisión, pero claro, no llega sola. El problema es que se pasa media pelicula intentando averiguar que es lo que ha pasado, cuando resulta obvio para todos y no tiene ningun misterio. Evidentmente se fueron con un alien abordo que les estropeo la nave.



Alien 4


alien 4

Aunque el final de la 3 parte parecia bastante definitivo, quisieron sacar una 4a parte. Alien 4, fue dirigida por Jean-Pierre Jeunet, director de títulos como Delicatessen, La ciudad de los niños perdidos y Amelie.

(Ojo al pedazo de directores que han dirigido las peliculas de Alien, que no es moco de pavo… o mas bien diria de alien).








Predator


predatorParalelamente nuestro otro protagonista el Predator o depredador, también hizo sus pinitos en el cine, pero esta vez la franquicia se quedo en solo dos partes. En la primera, un grupo de soldados en una mision en la jungla, con Arnold Schatzwenegger a la cabeza, son cazados a placer por el Depredador o predator. Los predators son una especie de otro planeta, mas avanzada que los aliens, que les gusta ir de safari por otros mundos. Cuanto mas dificil resulta la caza mas estimulante. Eso si, se limitan a cazar a seres humanos armados, no se muy bien si es por ética o porque cazar a alguien indefenso resulta demasiado fàcil. Aunque como podemos ver en esta parte, Swachzenegger es mucho Swachzenegger, hasta para un depredador.
Predator fue dirigida por John Mctiernan, que mas tarde dirigiria La famosa Jungla de Cristal de Bruce Willis y tambien la 3a parte: La jungla 3. Tambien es suya La caza del Octubre Rojo.



Predator 2

Predator 2La segunda parte, traslada la caza del depredador a la ciudad y a la lucha entre traficantes de droga. En esta ocasión es un Danny Glover en plenas facultades quien se enfrenta el solito con el Predator. Para que os situeis Danny Glover es el que hace de compañero de Mel Gibson en Arma Letal. Como curiosidad de esta película, en la escena en que se muestra el interior de la nave del depredador, podemos ver, entre sus trofeos de caza, lo que parece ser el esqueleto de un Alien.






Alien vs Predator

avpMuchas veces se cree que la idea de hacer un crossover entre Alien y Predator se originó a partir de esta escena, pero realmente no es así. En realidad Dark Horse publicó su primera historia de Alien vs Predator en noviembre de 1989, un año antes del estreno de Predator 2, que fue el noviembre pero de 1990.
De hecho la saga de AVP desde entonces ha abarcado varios multimedia. Podemos encontrarla en forma de comics, novelas, videojuegos y desde hace poco en películas. Entre los comics podemos encontrar titulos curiosos como Aliens vs Predator vs Terminator, Superman & Batman vs Alien & Predator, Batman vs Predator, Superman vs Aliens, Superman vs Predator, Green Lantern vs Aliens, Judge Dredd vs Aliens, JLA vs Predator. etc…. En fin, han aparecido casi todas las posibles combinaciones.
Finalmente tanto despliegue mediatico alcanzó al cine en forma de pelicula, lo qual era previsible que acabara sucediendo. Alien vs Predator se estrenó en el 2004. Se trata una pelicula entretenida, llena de acción, puro entretenimiento sin mas pretensiones. Es una pelicula muy corta y que va muy al grano.
Esta vez la accion transcurre en la Tierra y en la epoca actual. Una señal que proviene del espacio activa lo que parece ser una pirámide enterrada en el hielo. A la pirámide acuden cada 100 años unos cuantos Predators que se dedican a cazar Aliens como ceremonia de iniciación. Para conseguir aliens, usan humanos como anfitriones. La señal tambien es detectada por una importante compañia que manda una expedición en busca de la piramide.
Curiosamente la empresa que organiza la expedicion es Wayland, la misma compañia que en un futuro querrá conservar el alien con vida a costa de Ripley y sus amigos. Tambien es curioso que el jefe de la compañia es el actor lance henriksen, el que en un futuro sera el androide que acompaña a Ripley en Aliens y que su compañia se dedica a la robotica avanzada como nos dejan ver en la portada de una revista.

Alien vs Predator 2 (a.k.a. AVP:Requiem)

avprAyer estrenaron la segunda parte de AVP. Aun no la he visto. Por lo que he leido, no podemos esperar nada del otro mundo (aparte de aliens y predators claro). Entretenimiento si. Se ve que cuenta con un presupuesto mas bien escaso. En fin, que no espereis un clásico de la CF. Si quereis uno tendreis que repasar Aliens.










(fragment del programa de radio Frikiland 11-01-08)