Amb el meu bon amic Daniel, blogger de www.magia.cat, hem decidit escriure a 4 mans un article sobre la última pel·lícula de Tintín…
Ho hem concebut com una conversa, un
diàleg entre una persona que ha llegit els Tintíns des de petit (el Daniel…) i una altra que esporàdicament n’ha llegit algun (jo mateix, el
Joan Carles), una persona que té un blog sobre cinema i ciència ficció (en Joan Carles) i una altra que té un blog sobre màgia (en Daniel)… la experiència, ja us ho dic ara, ha estat gratificant, espectacular, apassionada…
Desitgem que us agradi…
Hola,
Ja he vist Tintín…
… i encara estic en estat de xoc…
Preguntes… perquè carai s’han hagut de
re-inventar tant la història ? on són els Germans Ocell (l’Oiseaux a
l’original) ?, perquè diuen que la peli reflecteix “El secret de
l’unicorn” i “El tresor de Rackham el Roig” quan hi ha molt poc del
segon (bàsicament el final, Ui sí!, Quina gràcia…) i en realitat és un
compendi de “El cranc de les pinces d’or” i “El secret de l’unicorn” ?
Qui és el guionista malalt que ha fet això ? Com serà la següent
pel·lícula … serà una barreja de “Hem caminat damunt la lluna” i “El
tresor de Rackham el Roig” ?
És un equip de 3 guionistes
“malalts” entre els quals hi ha l’Steven Moffat. L’Steven Moffat és molt
bo com a guionista. Ha guanyat uns quants premis amb episodis genials
de Dr. Who. I també ha fet el guió de la sèrie Sherlock. Ara, aquest
punt a mi no m’ha afectat doncs no coneixia els originals.
Ja però… amb tots aquests canvis… hi ha moltes coses inventades i penso jo gratuïtes respecte als àlbums…
Pels fans que l’hem llegit de petits, és posar-nos el dit dins la nostra ment i remenar-lo…
I l’esperit ? han mantingut l’esperit
dels personatges originals ? Centrem-nos amb en Tintín, Milú i Haddock.
Ja no pensem en escenes concretes, pensem en si el Tintín d’Hergé faria
això o allò altre… M’ho penso per la següent línia de diàleg…
Així doncs, i a tu que t’ha semblat, sense saber-ne res dels originals, t’ha agradat la història ?
A veure, jo vaig trobar que tot era
hiper-exageradament mogut per ser Tintín. Amb moltes escenes d’acció
exagerades per omplir i que no portaven incorporada gens d’emoció, doncs
saps perfectament que a cap dels protagonistes els passarà res. Això
sí, visualment és tot un espectacle i suposo que en 3D encara més, però
no se, potser resulta emocionant per als nens però a mi no em va
inquietar casi gens.
En quant a la història, deixant les
escenes d’acció a banda, i sense conèixer els originals, em va semblar
bastant bé. Sembla respectuosa amb el tipus d’històries de Tintín, però
ja et dic, és un punt de vista d’un profà que només ha llegit una
història de Tintín i fa molts anys. No puc entrar a valorar més
concretament si és o no fidel a l’original. Només puc valorar-la com a
història en si mateixa. I des d’aquest punt de vista em sembla una
història correcta. Imagino que els fans veuran més detalls i compararan
amb l’original.
El mateix passa amb els personatges. El
que sabem d’ells s’adequa al que veiem a la pantalla sense coneixer-los
en profunditat, almenys en Tintín, Milú i el Haddock. Al Milú al còmic
li sentim els pensaments i aquí no. Els germans Dupont em van semblar
exageradament tontos. No recordo si als originals ho són tant com fan
veure al film.
Els Dupontds són bastant així als
còmics…, són els que ensopeguen amb tot i no resolen res en concret…
Diria que són uns dels personatges que estan ben reflectits…
El Milú m’agrada molt, diria que és dels
que més m’agrada a la pel·lícula… No se sent el que pensa, però amb el
seu comportament s’entén tot, té molts matisos… ja et dic, és el que més
m’agrada de la pel·lícula… no parla i s’entén tot…
Després segueixo amb aquesta línia…, Tintín i Haddock… Són fidels en essència als originals ?
Pel que fa als còmics, et proposo que
els llegeixis, aquests dies, així entendràs el que estic dient… És un
bon exercici… Se m’acut un esquema de com llegir-los per seguir la
pel·lícula… vaig a fer-lo i te l’envio…
No m’ha sigut fàcil buscar les trames
perquè l’embolic que han creat és considerable… i he optat per incloure
en les pàgines que esmento, també els moments que no passen estrictament
igual però que conceptualment serien el mateix… Com pots veure he
esbossat algunes preguntes a l’esquema que fan referència a alguns dels
molts moments de la part inventada que no surt als àlbums…
… Jo crec que Haddock, sí que és molt
fidel a l’original, a més han mantingut intacta tota la feblesa respecte
al seu alcoholisme…
I Tintín, no el veig, aquells ulls,
aquell nas, aquella cara, que no és el Tintín !!! Ja sé que Tintín és
una caricatura… i que és molt difícil mantenir l’essència d’aquella
caricatura… és una apreciació molt personal, però el que veig és que no
sembla en Tintín…
Una reflexió… Veig l’aparició inicial de
Hergé com a homenatge i com desmarcant directament la peli del còmic…
es com si diguéssim que Tintín és real, i Hergé va fer un còmic
basant-se en un personatge real… amb això l’Spielberg té carta blanca…
Perquè jo crec que li han donat carta blanca a l’Spielberg…, i podrà
recrear com vulgui Tintín… Em recorda la polèmica del nou Star Trek… Ara
l’Spielberg farà el que vulgui amb el personatge i barrejarà i
s’inventarà les trames que vulgui… d’una manera flagrant… sagnant… no
m’agrada… Li han canviat l’ànima a Tintín…
Per molt que l’Hergé deixés com a
voluntat que no es fessin noves històries, ara, aquesta barreja de
trames i les noves que es van incorporant, formaran noves històries…
És lícit ?
Suposo que el problema és la
diferència de registres i d’èpoques. No és el mateix el llenguatge d’un
còmic que el cinema. I menys si el cinema vol ser espectacular i en 3D.
Això obliga a canviar guions pensats en una època més tranquil·la i amb
menys acció. Si vol tenir un producte actual (consti que no dic millor,
si no actual) s’ha de fer un reboot. O sigui, una actualització de tot
plegat, una re-invenció. Sí, és el mateix que va passar amb Star Trek,
la mateixa tàctica. Un homenatge, una realitat paral·lela, però a
partir d’aquí seguim sòls i farem el que voldrem. A partir d’aquí la
fidelitat al còmic serà quelcom voluntari, perquè han escindit una
branca del Tintín que passa a ser autònoma, amb vida pròpia i que és un
producte nou. Com un clon que hereta algunes de les propietats del
Tintín còmic, però amb regles canviables.
Exacte !!!
Es com si d’aquesta manera, es volgués
aconseguir nous fans però pagant un alt preu… a costa de perdre les
arrels del personatge…
Responc a l’ “és lícit” d’abans… jo crec
que per un nen que ha crescut amb les aventures de Tintín, el que han
fet no es pot fer…
Crec que pels fans de sempre, no és
lícit… perquè el personatge és nostre i no d’aquests guionistes que
potser han descobert el personatge ara…
Tampoc té cap sentit posar el final de
“El tresor de Rackham el Roig” al final de la primera peli… vull dir que
les decisions de guió són molt discutibles… Tampoc té sentit que els
pergamins siguin en anglès o que els diaris belgues tinguin titulars en
anglès !!!
Ara parlaré de coses que m’han agradat…
L’homenatge inicial a Hergé, la
seqüència de l’avió i d’ells al mig del mar, la seqüència de pirates
(tot i que el mocador que tapa Rackham el Roig, ho espatlla tot, pel meu
gust…), Milú que és el més entranyable, els títols de crèdit (denoten
clarament, que si els hi quadren els números, tindrem nissaga al cinema
per molt de temps)…
Parlant de títols de crèdit… mira
aquests, no oficials, que va fer un dissenyador…, són boníssims, és un
repàs icònic a l’univers Tintín…
The Adventures of Tintin from James Curran on Vimeo.
http://noquedanblogs.com/diseno-emergente/las-aventuras-de-tintin/
The Adventures of Tintin from James Curran on Vimeo.
Un altre tema que no em va agradar i
que fa referència a la pel·lícula en si i mereix un punt i apart. Es
tracta de la banda sonora. És fàcil deduir que ha estat composada pel
John Williams, doncs és el que sempre acompanya l’Steven Spielberg i és
un mestre de les bandes sonores de fa molts anys. Un dels millors si no
el millor. Per a qui no estigui familiaritzat amb el món de les bandes
sonores, el seu currículum no té discussió. D’ell són bandes sonores com
la de Tiburón, Star Wars, Superman, Indiana Jones etc,… D’ell són les
bandes sonores de tots els films de l’Steven Spielberg (i també del
George Lucas). Ara us proposo un joc. Qui em sap tararejar el que
anomenen com leitmotiv de Tiburon? Qui em sap tararejar el tema
principal de Star Wars? I el d’Indiana Jones? i el de Superman? M’hi
jugo que qui més qui menys ho treu. Ell ha creat bandes sonores o
leitmotiv concrets que van intrínsecament lligades al personatge i que
sempre formaran part d’ell. Són leitmotiv amb melodia, que es poden
cantar o tararejar fàcilment. Són leitmotivs senzills, inequívocs amb
identitat pròpia i que enganxen. Ara, qui em sap dir com sona el
leitmotiv de Tintín? ¿¿¿¿¿????? Jo no. No recordo absolutament res de la
banda sonora. I no és que se m’hagi oblidat. Ni tan sols tot just
sortir del cinema era incapaç de recordar ni un sol fragment de la bso.
On és el leitmotiv de Tintín??. He hagut d’escoltar a posteriori la bso
per veure que és una bso sense melodies. Que és mou amb les escenes
d’acció sense mantenir gaires segons una mateixa melodia. I a sobre
plena de recursos tòpics, facilons, emprats fins a la sacietat. Sembla
d’un novatillo que comença ara en el món de les bandes sonores.
Que li ha passat al John Williams? És
massa vell? No és la primera BSO seva que em decep però si la que més.
Darrerament ja porta una trajectòria en caiguda lliure. M’atreviria a
dir que des de la nova trilogia d’Star Wars ja li falta frescura. La
darrera d’Indiana Jones també va ser bastant mediocre, només és salvava
pel que heretava de les altres parts. Aquells cops ho vaig adjudicar a
la qualitat de la pròpia pel·lícula. La qualitat de la BSO és un reflex
de la qualitat de la pel·lícula? Imagino que l’autor per fer la música
s’inspira amb el film. Si el film no l’inspira, la BSO surt com surt. En
aquest cas ha sortit una BSO sense ànima, ni identitat pròpia. Això vol
dir que el film tampoc té ànima pròpia?.
El que és cert és que podries ficar-la a
sobre de qualsevol altra pel·lícula d’acció que ningú ho notaria.
Perquè recordo més la cançó dels dibuixos animats de Tintín que no pas
la del film?. Com enyoro el John Williams d’abans, amb aquella marxa
imperial, aquelles fanfàrries, aquells temes, aquelles BSO que cada tema
era una cançó melòdica que podies tararejar i recordaves. o el John
Williams més intimista de La lista de Schindler, etc….
Si us plau, John Williams, torna!!!!
Tens tota la raó !!!
Sí, me’n recordo més de la música dels
últims dibuixos animats de Tintín també (la que il·lustra el vídeo dels
títols de crèdit no oficials anteriors, per cert…). De fet, la música
que identifica Tintín és la de la banda sonora dels dibuixos… i cap
altra…
Potser la tecnologia emprada per fer la peli és la que fa que no tingui ànima ?
Potser no hagués calgut fer cap versió cinematogràfica més ?
Potser no cal adaptar còmics al cinema ? I llibres ?
Potser cal escriure especialment pel mitjà a que va dirigit ?
Segurament sí, i no, segurament dependrà del cas…
Mira, imatges de les pelis de Tintín
anteriors, em fan somriure… potser com somriurem d’aquí uns anys llegint
això i mirant imatges de la i les posteriors adaptacions de
l’Spielberg…
Unes últimes preguntes sense resposta…
Tampoc entenc perquè dalt de l’avió hi
ha una escena calcada amb boles d’alcohol, com si estiguessin a l’espai
(referència a “Tintín, hem caminat damunt la lluna” ???) com quan estant
al coet que va en direcció a la lluna… físicament tampoc té cap base
suposo… (parlant de física i Tintín, un gran programa Què Qui Com sobre
la ciència a Tintín…(Aquí)
Tampoc entenc perquè hi ha referències
al cranc (apareix en caixes del moll i una estàtua a la escena de la
recepció, quan canta la Castafiore), quan realment tota la part de l’Opi
i del Cranc de “El cranc de les pinces d’or”, s’han eliminat de la
trama…
Tampoc entenc perquè inventar-se un parentiu entre el pirata i un dels personatges…
Tampoc entenc que, amb tanta cura que ha
tingut sempre la factoria Hergé en mantenir intacte el llegat, i ara li
donen carta blanca, per fer el que vulgui, a un realitzador… Bé,
evidentment, deu haver-hi raons econòmiques… Però tinc aquella sensació
que fins ara ens han timat…
Ara que dius això de les boles
d’alcohol flotant a l’aire, quan les vaig veure sí que vaig pensar en
una referència a l’aventura de la lluna. Crec que sí, que està fet
expressament. I els crancs per tot arreu també eren clarament una
al·lusió a l’aventura de les pinces d’or. Crec que, com no pensen fer
totes les aventures de Tintín, si no una trilogia resum, van afegint
referències arreu, per a que als fans us faci gràcia trobar coses
d’aquestes pel mig dels films. I estic convençut que en veurem més. Com
diuen els Dupont, encara diria més, estic segur que l’aventura de les
pinces d’or es barreja en les següents parts, doncs veig molt integrat
l’element de les pinces en la part dels personatges dolents. Ja ho he
vist abans als reboots dels còmics americans: elements que en la sèrie
original estaven separats en el temps, com ara enemics que van
apareixent al llarg dels anys però que han acabat convertint-se en
clàssics, al reboot, s’integren des del principi i se’ls lliga al
protagonista amb una relació més directa i forta. I aquí ja veuràs que
passarà el mateix. Comença a comptar tots els elements que han anat
apareixent en les aventures de Tintín que veuràs entrellaçats en l’acció
principal…
Encara diria més… el temps dirà…
—————————————————————————————————-
També pots trobar “Tintín al País de l’Steven Spielberg i del Peter Jackson” al blog del Daniel: http://www.offmagia.com/m/archives/2039
Els autors d’aquest post, “Tintín al País de l’Steven Spielberg i el Peter Jackson”, són:Joan Carles Badia – frikiattack.blogspot.com
Daniel Arbonés – màgia.cat
