Darmok i APM

Darmok és un episodi de Star Trek : la nova generació en el qual el capità Picard, es troba aillat en un planeta amb un alienigena, amb el que resulta molt complicat comunicar-s'hi. Perquè? Doncs perque utilitza un llenguatge format exclusivament per referències a llegendes o parts de la seva història. Per exemple, això traslladat a la nostra cultura, si el capità Picard li preguntés : 'Com estàs?' una resposta podria ser: 'Ulisses arrivant a Ítaca'. Una possible traducció seria 'estic molt content'.
Clar, aquesta manera de comunicar-se té l'inconvenient de que si no comparteixes els mateixos referents culturals, la comunicació esdevé molt difícil.


I això em fa pensar amb l'APM. El programa de TV3. Sobretot el HomoAPM. Doncs no és semblant el que fa? Intenta comunicar-se utilitzant referents, que en aquest cas això si, no son sobre llegendes de la cultura sino que són frases de personatges frikis o no, que han pres certa notorietat i que, resulta graciós aplicar en certes circumstàncies. Evidentment, el cercle que comparteix el vocabulari del APM és massa reduit (cada cop menys) com per a que el HomoAPM pugui comunicar-se amb la gent només emprant aquest llenguatge. D'aquí la gràcia del gag, doncs no l'entenen i en alguns casos el poden trobar ofendós i tot.


Us imagineu que tots acabessim parlant amb referències? Algun cop algun amic ja utilitza alguna referència encara que només puntualment. Perquè som prou llestos per interpretar que el que diu és una referència a alguna frase que ha sentit per la tele, tot i que la desconeixem, perque sino, podriem pensar que està com un llum.

Enciclopèdia Fantaciencia (II)

Encara no surto del meu al·lucinament d'haver per fi aconseguit el meu Sant Grial: la enciclopèdia Fantaciència (F). Continuo amb la nissaga:

Capítol 2: La llarga sequera

Doncs com ja vaig explicar el capítol anterior, em vaig quedar sense fer-me els fascicles de la enciclopèdia tan desitjada per tenir a mig fer el Libro Gordo de Petete (ELGPTT), Vaig fer el cor fort i em vaig negar a acceptar que la F fos tant i tant guai (penseu que en aquells temps de foscor no hi havia els múltiples mitjans audiovisuals ni la gran quantitat de publicacions que es poden trobar ara).
Un cop vaig acabar el primer tomo de ELGPTT la vaig deixar. Era un relació amb el Petete que no acabava de rutllar, doncs jo de qui estava realment enamorat de la F. El que els tomos passessin a ser de colors llampants va ser la gota que va vessar el got. La nostra relació arribà a la fi. Però ja era massa tard per la F. Havia desaparegut. La vaig buscar als llocs habituals on la solia veure (o sigui, als quioscs) i no hi era mai. Havia marxat per sempre de la meva vida?.
Van anar passant els estius, les tardors, els hiverns i les primaveres cada cop més i més de pressa. Jo vaig intentar fer una vida normal (de friki això si). Vaig tenir altres enciclopèdies a la meva vida. "La enciclopèdia de la conquista del espacio" amb qui vaig tenir una relació normaleta. Aquesta però, la vaig completar, això sí. Però sempre em quedava la racança de la meva estimada F i l'esperança de trobar-me-la algún dia en algun lloc, i que per fi, res ens separés. No és que la busqués expressament, doncs anava tenint relacions curtes amb llibres de poques pretensions que tenien també força il·lustracions de CF i que poc a poc m'anaven satisfent, però si que quan anava a fires de llibres de segona mà o al mercat de sant Antoni o qualsevol apilamenta d'enciclopèdies, la vista se me n'hi anava, amb l'esperança de veure-la allí, mostrant tots els seus tomos.
Però res, no era enlloc. I això m'extranyava, doncs, poc o molt tot acaba sortint un altre cop. On era la meva estimada F?.

Enciclopèdia Fantaciencia

30 anys!!! Si, és diu aviat. Han hagut de passar 30 anys per a poder per fi aconseguir la Enciclopedia Fantaciencia. I direu, que és això?. Doncs la història és remonta a l'any 1980, exactament fa 30 anys. Però millor que comenci pel principi:

Capítol 1: De com vaig arribar a odiar el Petete i el seu "libro gordo".

Jo tenia 8 anyets i feia 3er. de l'antic EGB. En aquells temps estaven molt de moda les enciclopèdies a base de fascicles col·leccionables que anaven sortint regularment al quiosc. A mi em feien gràcia aquestes col·leccions i vet aquí que en aquells temps d'innocència també estava molt de moda un personatge televisiu. El Petete i el seu famós "Libro Gordo" (el títol del programa era 'El libro gordo de Petete' i a partir d'ara per a abreviar serà el LGPTT). Era una mena de pollet que ens encantava als nens i al mateix temps ens explicava ciència i cultura amb el seu libro gordo i la seva cantinela : "El libro gordo te ensenya, el libro gordo entretiene y yo te digo contento, hasta la semana que viene". Tal va ser l'èxit del personatge que van publicar el famós 'libro gordo' en forma de fascicles col·leccionables, en una megalítica col·lecció formada per 6 tomos grandiosos de llampants colors: blau, groc, verd, magenta, rosa i taronja Recordo que amb el primer fascicle regalaven una làmina per a que els teus amics t'hi escriguessin una dedicatòria o felicitació pel teu anniversari i que em van signar els meus companys de classe. No se on deu parar però em faria gràcia trobar-la... Be, la qüestió és que vaig començar la col·lecció del LGPTT. Suposo que el que va convencer als meus pares va ser l'enfoc cultural del tema, doncs explicava coses de ciència, descobriments, història, etc,... i amb això va colar, doncs em principi cobria perfectament la coartada de que em podia servir per al cole.
Vet aquí que quan ja portava alguns fascicles, va aparèixer al quiosc una nova enciclopèdia col·leccionable: Fantaciencia, Enciclopedia de la Fantasia, Ciència y Futuro. Vaig poder aconseguir el primer fascicle i vaig al·lucinar. Era el que sempre havia volgut. La col·lecció perfecta de ciència ficció. Quines ilustracions de naus, de mons nous, de l'espai! Un poster cada setmana! Però era impossible fer-la. M'estava fent el LGPTT dels trons. No podia deixar a mitges la col·lecció. Els meus pares no ho haguessin permés, a banda que demostrava una manca de constància i de compromís per part meva i posava en tela de judici qualsevol altra demanda de col·lecció futura. I a més, era inargumentable, no es sostenia per cap lloc. Deixar una col·lecció educativa per una altra que no era gens útil (des del punt de vista dels meus pares i de la meva educació clar). Que podia aportar una enciclopedia basada en fantasies? en coses que no existeixen?. I no oblidem el preu. No era barata precisament per l'època. Cada fascicle costava 110 pesetes. Era cara. Així que vaig haver de fer el cor fort i seguir amb el LGPTT amb tot l'odi del mon per aquest personatge que m'havia pres la gran enciclopedia desitjada.
Em vaig plantar al primer volum del LGPTT, per sort era el de color blau. He d'afegir que, alguns intents de treure-li suc, per a fer treballs de l'escola van resultar del tot infructuosos. El contingut resultava massa superficial per fer cap treball. Tocava molts temes per no en profunditzava cap. No em va servir de res i l'únic tomo que tenia, encuadernat i tot, el vaig mirar en contades ocasions.
Continuarà... (també ho faig per fascicles, com un homenatge diguessim)

Daybreakers

M'ha sorprés gratament aquest film. És d'aquells que són una mica innovadors. Que arrisquen una mica més del que és habitual darrerament presentant-nos un nou argument, un nou univers. D'aquells que per poc que innovin, en faran una segona part a la mínima que hagi recaudat un cert % de beneficis, com per exemple underworld. I si no, al temps...

El film ens situa en un futur on gairebé tothom és vampir i els éssers humans dels quals s'alimenta la gent s'estan extingint. En una gran corporació farmacèutica on munyeixen als pocs humans que queden, intenten desenvolupar sang artificial per a quan no quedi ningú de qui alimentar-se. El científic encarregat de dur a terme la investigació sembla ser l'únic que te remordiments per la seva actitut respecte la humanitat.
Tot i intentar trobar un substitutiu a la sang humana de forma científica, l'origen dels vampirs no ho és. Certament són vampirs que cremen amb el sol i exploten quan se'ls clava una estaca i son immortals. A més quan passen gana es deformen físicament transformant-se en una mena de ratpenat i perden la raó. M'hagués agradat que el vampirisme fos un virus i tingués uns símptomes més científics. Així tendiria més clarament cap a la ciència ficció. Perquè el que no m'acaba de convencer és que aquesta especulació és totalment fútil.
És un exercici que desenvolupa en imaginar que passaria si tota la societat estés formada per vampirs. Com es mouria la gent durant el dia? quins hàbits canviarien? Com s'adaptaria el mon?. A veure, quan en un film de ciència ficció és planteja un possible futur i és juga a imaginar com seria aquest futur, com ara per exemple, en 'the substitutes', és per a avisar, per a advertir. (Nois, si seguiu per aquest camí això és el que us trobareu). De que serveix esforçar-se en mostrar-nos els detalls d'un futur hipotètic que està basat en una fantasia? En el típic film de CF especulativa els canvis, tot i no ser possibles actualment, no s'allunyen tant de l'evolució tecnològica que portem, o almenys d'una plausible realitat. Aquí en canvi, és realitza una especulació futura sobre un tema completament imaginari. És com 'rizar el rizo'. Un pèl massa. Sabem que mai hi haurà vampirs perquè no existeixen, (no, veritat?) i estem especulant sobre un futur on tothom serà vampir? O m'estic fent gran o a mi em sembla que és passar-se una mica. Ara be, si això ha de servir per a fer un film que com a mínim no sigui una segona part, ni estigui 'basat en...' i sigui quelcom nou i fresc (una mica) doncs ja m'està bé. No és moment de posar-se quisquillosos. Jo la recomano.

Ironman 2

Noies esculturals, cotxes increibles, escenaris de luxe,...tot això és Ironman 2. En temps de crisi dona gust veure tal despilfarro, veure gent que viuen en l'abundància més absoluta. Però el mon de Tony Stark és així, almenys en la gran pantalla, (no se en el còmic). Costa de creure que un geni de la enginyeria sigui al mateix temps un playboy, un fatxenda, un millonari excèntric. Més aviat hauria de ser un sabi en un laboratori. Encara costa més de creure que un tocinàs com el Mickey Rourke és capaç de construir un aparell tant sofisticat en un cutxitril de Moscú, com qui monta un puzzle. També em costa de digerir la versió portable de l'armadura de Ironman. A la primera part, el montatge sofisticat per a col·locar-se l'armadura resultava bastant versemblant. Que hagi evolucionat tant fins al punt de que tota l'armadura és capaç de comprimir-se fins el tamany d'una maleta em recorda a les capsules aquelles de Bola de Drac. Que faran a la 3a part?. Em sembla que aquí s'han passat. Si passem un tupid vèl per sobre d'això, la resta em va entretenir bastant. El Robert Downey Junior segueix en la línea del primer Ironman però un pel més exagerat, però m'encanta. Sobretot quedeu-vos fins al final dels títols de crèdit per veure una escena nova. Per mi segueix sent la millor franquicia de films de superherois.

Viatgers en el temps?

Fixeu-vos en la següent fotografia. Amplieu-la i ho veureu millor.

La gent que hi veieu està assistint a l'acte de la reopertura del pont de South Fork al Canadà desprès d'una riuada, el novembre de l'any 1940. La foto està exposada al Bralorne Pioneer Museum. A la secció g) No hi veieu res especial? Fixeu-vos amb el noi amb ulleres de sol... dirieu que la seva aparença encaixa amb l'època? Les seves ulleres de sol, el seu pentinat i la seva roba son d'una altra època. Si, ja se que deveu pensar: Photoshop potser? Ara fixeu-vos en aquesta altra fotografia del mateix acte des d'una altra posició.

Veieu la fletxa. Sembla el mateix noi no? Per tant o photoshop 2 o és que realment hi era.

De fet, hi ha una explicació més senzilla. Que la moda és cíclica i torna. Que no era tan descabellat que un noi fes aquesta fila l'any 1940. Com s'apunta en aquesta web. Es possible.
Ara fixeu-vos en aquesta altra foto.

Que dirieu que és? Sembla una reproducció d'un rellotge suís. Doncs resulta que la van trobar l'any 2008 a l'interior de la tomba de Si Qing de 400 anys d'antigüitat, de la dinastia Ming a la població de Shangsi. Com a minim curiós. Més informació en aquesta web.

Em pregunto si algun viatger del temps quedara retratat en alguna dels milers i milions de fotografies digitals i videos que fem avui en dia. Malauradament, no crec que el puguem distingir pel seu aspecte doncs la moda s'ha tornat tan globalitzada i tan variopinta que cap aspecte desentona., però podria ser que disposés d'algun dispositiu tecnològic que no encaixi en l'època. Una altra possibilitat seria que algun personatge es repetís en varies fotografies d'aconteixements trascendentals per a l'esdevenir de l'humanitat i es troben suficientment separades molt en el temps i l'espai. Si en veieu algun aviseu-me.

Quien vive ahí? (un friki)

Avui un especial, una visita guiada a 'la guarida del lobo','el refugio del guerrero'. En exclusiva, el meu sancta santorum. Benvinguts al temple d'un friki....


El meu refugi es troba a resguard en un altell, precedit per unes escales de fusta.

Un primer cop d'ull, podeu veure el rellotge anacrònic que hi ha a la pared, em va agradar doncs sembla arrencat d'un tros d'història, d'un viatge en el temps al Paris del segle passat. L'altell com s'aprecia és inclinat amb dues finestres al sostre. El tinc dividit en dues parts. Una part de visualització multimedia i una part de lectura. La part del fons amb la butaca al racó és la part de lectura.

Una visió lateral de la pared. Podem apreciar una vitrina que tinc amb algunes figures d'Star Wars al pis superior, Spawn i Akira als de sota, i al inferior en Locutus de Borg de Star Trek.
Al costat de la vitrina trobem la primera estanteria plena a rebotir de llibres. La part de dalt esta formada per llibres en anglès. Bàsicament novelitzacions de sèries com Star Trek, Babylon 5 i Star Wars en edició barata comprades a l'estranger. El pis de sota l'omple novel·les de Star Wars i les edicions de La Fundación i la Saga de Ender del Circulo de Lectores. Al de sota , guies d'episodis d'algunes sèries com ara X-Files, Farscape o Babylon 5, (quan encara no hi havia internet era molt útil). Al darrer pis podem veure els Fact Files de Star Trek. Una colecció imcompleta de fitxes sobre l'univers de Star Trek. Era increible(-ment car) i al costat l'album de cartes col·leccionables i jugables del Senyor dels Anells (abans de que sortissin les pel·lícules) i altres col·leccions de cartes jugables varies.

Seguim endavant, més enllà del rellotge trobem la part de lectura, flanquejada per la llibreria que podeu veure. Plena de llibres de CF i Fantasia a dojo. Els més avesats podreu identificar les col·leccions (Nova, Orbis, et...). Les fotos als prestatges son el Orson Scott Card i el George R. R. Martin i un humil servidor.
La butaca de Lectura. L'objectiu és trobar el racó més tranquil de la casa. A l'ombra d'una petita mostra de la col·lecció de figuretes de Star Wars.

A l'altre costat trobem la secció de còmics. Com que la teulada és inclinada el sostre baixa en aquesta zona fins a un punt en que no pots estar completament d'empeus. Aquest racó no direu que no fa goig. Des de la més recent col·lecció de 'El capitán Trueno', a clàssics Marvel com Spiderman, X-Men, Hulk, los 4F. La part de dalt més baixa la reservo per a les biblioteques Marvel, que son de tamany més reduit.

Reseguim la pared i ens apropem a la secció de còmics DC i altres. Els mobles en tota aquesta zona son baixos per adaptar-se perfectament a l'alçada de la pared. Les estanteries van alternant portes de fusta amb portes de vidre. Les de fusta contenen còmics i capses no massa presentables mentre que les de vidre les reservo per als còmics que fan més goig.

I arribem al final de la pared. Hem entrat a la secció multimedia. Aquí s'acaben les estanteries baixes que segueixen gairebé tota la part baixa de la pared. Com podeu veure. Aquesta secció a sobre de les estanteries està reservada per a alguns jocs de taula i per a la maqueta del 'Falcó Mil·lenari' estacionada al racó.
Ja es pot veure la part multimedia amb la Wii i la TV.

I finalment una vista frontal de la secció multimedia, la TV Sony Bravia de 50'', la PS3, la Wii, i al costat una estanteria amb el media center i tots els accessoris dels diferents videojocs.