M'ha sorprés gratament aquest film. És d'aquells que són una mica innovadors. Que arrisquen una mica més del que és habitual darrerament presentant-nos un nou argument, un nou univers. D'aquells que per poc que innovin, en faran una segona part a la mínima que hagi recaudat un cert % de beneficis, com per exemple underworld. I si no, al temps...El film ens situa en un futur on gairebé tothom és vampir i els éssers humans dels quals s'alimenta la gent s'estan extingint. En una gran corporació farmacèutica on munyeixen als pocs humans que queden, intenten desenvolupar sang artificial per a quan no quedi ningú de qui alimentar-se. El científic encarregat de dur a terme la investigació sembla ser l'únic que te remordiments per la seva actitut respecte la humanitat.
Tot i intentar trobar un substitutiu a la sang humana de forma científica, l'origen dels vampirs no ho és. Certament són vampirs que cremen amb el sol i exploten quan se'ls clava una estaca i son immortals. A més quan passen gana es deformen físicament transformant-se en una mena de ratpenat i perden la raó. M'hagués agradat que el vampirisme fos un virus i tingués uns símptomes més científics. Així tendiria més clarament cap a la ciència ficció. Perquè el que no m'acaba de convencer és que aquesta especulació és totalment fútil.
És un exercici que desenvolupa en imaginar que passaria si tota la societat estés formada per vampirs. Com es mouria la gent durant el dia? quins hàbits canviarien? Com s'adaptaria el mon?. A veure, quan en un film de ciència ficció és planteja un possible futur i és juga a imaginar com seria aquest futur, com ara per exemple, en 'the substitutes', és per a avisar, per a advertir. (Nois, si seguiu per aquest camí això és el que us trobareu). De que serveix esforçar-se en mostrar-nos els detalls d'un futur hipotètic que està basat en una fantasia? En el típic film de CF especulativa els canvis, tot i no ser possibles actualment, no s'allunyen tant de l'evolució tecnològica que portem, o almenys d'una plausible realitat. Aquí en canvi, és realitza una especulació futura sobre un tema completament imaginari. És com 'rizar el rizo'. Un pèl massa. Sabem que mai hi haurà vampirs perquè no existeixen, (no, veritat?) i estem especulant sobre un futur on tothom serà vampir? O m'estic fent gran o a mi em sembla que és passar-se una mica. Ara be, si això ha de servir per a fer un film que com a mínim no sigui una segona part, ni estigui 'basat en...' i sigui quelcom nou i fresc (una mica) doncs ja m'està bé. No és moment de posar-se quisquillosos. Jo la recomano.
Tot i intentar trobar un substitutiu a la sang humana de forma científica, l'origen dels vampirs no ho és. Certament són vampirs que cremen amb el sol i exploten quan se'ls clava una estaca i son immortals. A més quan passen gana es deformen físicament transformant-se en una mena de ratpenat i perden la raó. M'hagués agradat que el vampirisme fos un virus i tingués uns símptomes més científics. Així tendiria més clarament cap a la ciència ficció. Perquè el que no m'acaba de convencer és que aquesta especulació és totalment fútil.
És un exercici que desenvolupa en imaginar que passaria si tota la societat estés formada per vampirs. Com es mouria la gent durant el dia? quins hàbits canviarien? Com s'adaptaria el mon?. A veure, quan en un film de ciència ficció és planteja un possible futur i és juga a imaginar com seria aquest futur, com ara per exemple, en 'the substitutes', és per a avisar, per a advertir. (Nois, si seguiu per aquest camí això és el que us trobareu). De que serveix esforçar-se en mostrar-nos els detalls d'un futur hipotètic que està basat en una fantasia? En el típic film de CF especulativa els canvis, tot i no ser possibles actualment, no s'allunyen tant de l'evolució tecnològica que portem, o almenys d'una plausible realitat. Aquí en canvi, és realitza una especulació futura sobre un tema completament imaginari. És com 'rizar el rizo'. Un pèl massa. Sabem que mai hi haurà vampirs perquè no existeixen, (no, veritat?) i estem especulant sobre un futur on tothom serà vampir? O m'estic fent gran o a mi em sembla que és passar-se una mica. Ara be, si això ha de servir per a fer un film que com a mínim no sigui una segona part, ni estigui 'basat en...' i sigui quelcom nou i fresc (una mica) doncs ja m'està bé. No és moment de posar-se quisquillosos. Jo la recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement