Star Trek DS9: Far beyond the stars

Estic reacabant de veure per fi, els episodis de les sèries de Star Trek que tinc pendents des de fa anys, directament des del segle passat. El darrer episodi que he vist de DS9, és potser el millor episodi que jo recordi de tota la sèrie. Be, potser el dels tribbles també tenia un molt bon nivell. El cas és que mereix un comentari apart.

El Sisko pateix d'una mena d'alienació mental i de repent es veu transportat al Nova York dels anys 50 del passat segle XX a la terra. Però ja no és el comandant , si no Benny Russell, un modest escriptor de relats curts de ciència ficció que treballa en una revista Pulp de l'època. A la redacció l'acompanyen tots els membres de la tripulació interpretant els papers d'altres escriptors, redactors i jefecillos. A destacar el cap O'Brien, empenyat en escriure relats sobre Robots, un clar homenatge al grandissim 'bon doctor' Asimov. Podem veure com es reparteixen la feina: el dissenyador de portades els presenta alguns esbossos i cadascú escriurà un relat inspirat en el dibuix que més l'ha motivat. I vet aquí que un dels dibuixos recorda poderosament a l'estació DS9. Evidentment el dibuix actua com a catalitzador i desperta alguna cosa en el nostre protagonista, que a partir d'aquell moment, comença a escriure els records del futur del seu alter-ego Ben Sisko.Però hi ha un problema, en aquella època no estava ben vist que el protagonista fos un negre i es neguen a publicar-li els contes.

És magnífica la interpretació de l'Avery Brooks (Ben Sisko). Hi posa tota la carn a la graella. D'altra banda, tota l'ambientació està molt ben aconseguida. Tot plegat conforma un gran homenatge als origens de la ciència ficció, que també en el fons, són els origens de DS9.

I per acabar, està molt be el monòleg final del Sisko un cop ha despertat finalment a la estació, en el que dubta sobre que és real, el que esta vivint com a capità de DS9, o es tot una fantasia del seu alterego com a escriptor de CF a la terra dels anys 50. El personatge pren conciència dins de l'obra i es pregunta sobre si la seva pròpia existència es producte de la imaginació d'algú altre. La gràcia és que nosaltres (ho sento Sisko), sabem que realment així és. Però abans de que us sentiu com a Deus mirant com evolucionen les nostres criatures, pregunteu-vos si nosaltres ens podem aplicar la mateixa pregunta.

La cuarta fase

"La cuarta fase" que és el film que ara ens ocupa, sembla ser un intent de fer alguna cosa semblant a 'Paranormal activity' però amb el tema de les abdubccions extraterrestres. Es pren un cas, que no se si és veritat o no, però que al film se'ns presenta com real, (no el fet de que el origen del fenòmen sigui realment ET si no que el cas si que va existir realment). Desconec si el cas és o no real, si existeix realment la protagonista. Igual que a "Paranormal Activity" hi ha grabacions domèstiques. En aquest cas el que es graba són les sessions d'hipnosis als suposats abduits que reviuen el procés de l'abducció i que formen el fil conductor de la pel·lícula. Una doctora d'un poble perdut pel mig dels USA, a qui van assassinar el marit mentre dormia, reb una sèrie de pacients que tenen mal dormir. Els sotmet a unes sessions d'hipnosis que revelen que aparentment, al poble s'esta produïnt una onada d'abduccions extraterrestres.

Pot ser que el film faci por a algú, però a mi no em va fer aquest efecte ni em va fer cap ensurt. Mes aviat em va semblar un film per a la televisió de baix pressupost, d'aquests que solen acompanyar les migdiades dels caps de setmana i que emeten algunes cadenes privades. Definitivament el film no em va 'abduir'.

Per si algú encara no ho sap el títol del film està relacionat amb la classificació dels encontres amb OVNIs que va acunyar el professor Joseph Allen Hynek fa ja uns quants anys intentant possar una mica d'ordre en tot aquest caos dels UFOs. En Hynek era un escèptic total. Fins i tot li deien "Dr. No" perquè era la seva primera resposta sempre que li preguntaven sobre el possible origen d'algun fenòmen avistat. No obstant poc a poc la seva opinió va anar cambiant amb els anys i l'experiència.

El primer que va utilitzar al cinema aquesta classificació va ser el Steven Spielberg cap allà a finals dels anys 70 amb la seva arxifamosa producció "Encounters of the third kind". Inclús el autèntic professor Hynek tenia un cameo a la seva pel·lícula com es pot veure a la foto anterior.

Em sembla que la classificació ha sofert una sèrie de modificacions al llarg dels anys, perquè la primera i original no és la que ens arriba avui en dia.
La original era aquesta:

CLASIFICACIÓN DE LOS TIPOS DE ENCUENTRO CON EXTRATERRESTRES
En el informe "Humanoid Study Group", Joseph Allan Hynek, del Center for UFO Studies, divide los encuentros de los humanos con ovnis o extraterrestres en cinco tipos bien diferenciados.
ENCUENTROS DE PRIMER TIPO
Los extraterrestres son observados en el interior de un OVNI, ya sea a través de aperturas en su nave (puertas o ventanillas), o a través del fuselaje que se torna transparente.
ENCUENTROS DE SEGUNDO TIPO
Esta fase se produce cuando los testigos describen como uno o varios extraterrestres entran y salen del OVNI. Suele ser el testimonio más habitual.
ENCUENTROS DE TERCER TIPO
En esta fase los testigos describen a los extraterrestres fuera del OVNI, sin que se les vea entrar o salir de la nave. Los testimonios deducen su asociación al OVNI dada la extraña apariencia de los personajes. A esto se le llama "asociación deducida".
ENCUENTROS DE CUARTO TIPO
En este caso aunque no haya objeto alguno en las proximidades del lugar del encuentro con el extraterrestre, el testimonio lo asocia al fenómeno OVNI por razones culturales: la imagen le recuerda a las películas, a algún dibujo de un libro...Por eso recibe el nombre de "asociación supuesta".
ENCUENTROS DE QUINTO TIPO
En esta fase los testimonios describen su encuentro con un extraterrestres sin la proximidad de OVNI. Como ejemplo pondríamos al bigfoot, una criatura mitificada por los testigos, cuya vinculación al fenómeno OVNI no es del todo cierta.

Ara però es diu això:

ENCUENTROS CERCANOS

# Primer Tipo (EC1): Observación de objetos dentro de un radio de 150 metros del observador. No existe interacción entre Ovni-Testigo u Ovni-Entorno.

# Segundo Tipo (EC2): Observación de objetos que han dejado una constancia o evidencia en su paso. Quemaduras, parálisis u otros tipo de daños a seres humanos o animales, alteración en el funcionamiento de los motores de los automóviles, interferencias en las emisiones de radio y televisión, huellas de aterrizaje, etc.

# Tercer Tipo (EC3): Se trata de casos en los que existe una interacción entre los tripulantes de una nave y el testigo.

# Cuarto Tipo (EC4): Caso de abducción, es decir el secuestro temporal de personas o animales por parte de los ocupantes de un Ovni.

Nenes dolentes

M'agraden les pelis de nenes molt i molt dolentes. Aquelles que fan una rabia que no es poden aguantar. N'he vist dues d'aquest estil que veig que s'estan ficant de moda. Per una banda tenim, "La huerfana" i per l'altra 'Caso 39'.

Sempre comencen veient una nena la mar d'adorable, un encant, i poc a poc es va transformant en un monstre. Comença manifestant certes actituts més d'adult que de nen, que primer fan gràcia a la pobra familia que l'adopta. (Ai, mira que diu la nena). Desprès comencen les manipulacions, les sospites, la por,.... M'agraden aquests tipus de films perquè vas veient tot el procés.


A "La huerfana" una familia amb una mare que havia perdut un fill abans de nèixer, decideixen adoptar una nena. La nena és d'entrada rara, però es fa la simpàtica amb ells i s'els camela. A la molt cabrona li obren el cor i ho utilitza per fer tan mal com pot, enfrontant-los entre ells. En fin, genial! Fa una rabia la nena dels trons!!! I mira que n'és de llesta! Digna de crear un nou serial killer. I es que el film és més d'aquest estil, un psicothriller.

En canvi, 'Expediente 39' amb la Renee Zellweger, sent el mateix tema, li dona un toc diferent. La galardonada actriu interpreta a una assistent social que salva a una nena apunt de ser assassinada pels seus pares. El que primer ens sembla, tant a l'espectador com a la protagonista, un acte del tot incomprensible i abominable, s'acaba entenent. Poc a poc veiem com l'adorable neneta no és el que sembla.

Moon

Un únic astronauta és l'encarregat del manteniment d'una base a la cara fosca de la lluna, dedicada exclusivament a la recol·lecció d'energia. Li queden només 3 setmanes per a finalitzar el contracte de 3 anys i tornar a la terra, quan comencen a succeïr coses extranyes.

Feia temps que no gaudia d'una autèntica, sana, correcta pel·lícula d'autèntica, pura ciència ficció. Sense que la ciència ficció sigui un element accessori com passa en altres films, en els que prima per exemple l'acció. Aquí no. Si vulguessim etiquetar el film, no hi ha dubte en quin genere seria.
La pel·lícula en si, és correctissima. L'actuació del protagonista molt bona. I és que és aquest film el que va guanyar la anterior edició del Festival de Sitges a la millor pel·lícula, el millor guió i disseny de producció. I crec que va ser amb justicia, doncs és un film impecable. És mereix que passi a formar part de la meva col·lecció. El film recupera aquell esperit de la ciència ficció dels 70, (2001, naus silencioses.. i en algun aspecte molt concret també recorda a Atmosfera Cero, ja dels 80) . per la seva estètica i pel tipus de l'argument. Es destacable la IA (Inteligència artificial) de la base, en Gerby, a diferència dels seus antecessors (HAL) és mostra ambigu amb el protagonista, ajudant-lo fins i tot, en contra del que cabria esperar de la seva programació.
Tampoc us penseu ara que és la gran maravilla, no és un film amb moltes pretensions, però si és un film molt correcte i ben fet, amb un guió bo, que et deixa amb un molt bon gust de boca.

The Road (La carretera)

Basada en una novel·la del mateix nom de Cormac McCarthy guanyadora d'un premi Pulitzer.

Pare i fill viatgen a través d'un món assolat per una catàstrofe. Segueixen una carretera cap al sud, buscant el mar i l'esperança d'una vida millor. No hi ha menjar ni vida enlloc. El pare ha de viure amb el record de la seva dona. Davant la manca de menjar, arreu hi ha gent que han arribat a l'extrem de menjar humans.

En cap moment es sap quina ha estat la causa de tot aquest panorama dantesc, molt ben reproduït per cert. Tampoc importa. No fa cap falta per l'objectiu de la pel·lícula. Simplement serveix per a posar en una situació límit els dos personatges de pare i fill. El pare està disposat a garantir la supervivència del fill gairebé a qualsevol preu. Però el fill en canvi, amb un sentit de la moral més que perfecte, actua com la conciència de son pare, impedint que aquest es torni dolent. El fill representa una llum d'esperança per la humanitat. Tal com diu son pare, ells son portadors del foc interior. Representa l'ultim vestigi d'humanitat que queda. El film planteja preguntes. Fins on s'ha d'arribar per a sobreviure? Val la pena renunciar a la humanitat per la supervivència? Perquè aquest és el preu. El que som i el que fa que valgui la pena viure. Perque un cop traspassat un límit, potser sobrevius, però convertit en que? en una bèstia salvatge?
Reflexionem'hi si us plau.

Caprica

Caprica és una nova sèrie, precuela de Galactica. Els aconteixements succeeixen 50 anys abans de l'atac Cylon a les colonies amb el qual comença la sèrie Galactica 2003. L'acció transcorre al planeta Caprica, a la capital.

Resulta curiosa l'ambientació, doncs la ciutat, la societat, la tecnologia, és molt propera a qualsevol ciutat de la terra del segle XXI però la informàtica està força més avançada i el transport per l'espai entre les diferents colonies també. La religió hi te un paper principal en aquesta sèrie, doncs per una banda tenim una religió amb diverses entitats divines i per l'altra un grup/secta clandestí de culte a una sola Divinitat.
Suposo que assistirem al naixement dels Cylons pel que he vist fins ara i com aquests prenen conciència i es transformen en quelcom més que uns simples robots.
I sembla que tot te a veure amb una noia de nom Zoe, molt habilidosa amb els ordinadors, que crea un clon virtual d'ella mateixa que viu en una realitat virtual en la que els joves es distreuen alliberant els seus instints més bàsics.
És una sèrie de CF sens dubte, però no és una sèrie com les altres. Es tracta els problemes de les families d'uns joves que els uneix un fet en comú que no desvetllaré. Uns d'aquests pares és el propietari d'una gran empresa dedicada a desenvolupar els Cylon. L'altre es un Taurà, (del planeta Tauron), (vindria a ser com un italià a NY), un matón a sou que treballa per un capo de la mafia. Un aconteixement els connectarà a tots i els entrellaça a ells i als seus fills.
Es possible que la sèrie no trobi el seu públic, doncs no tinc molt clar com etiquetar-la. Sembla una sèrie d'adolescents, problemes generacionals amb els pares, amb un toc religiós molt fort gens habitual en sèries d'aquest tipus i l'element de CF sempre present. Una barreja que ja veurem cap on es decanta. Tot i que sembla que està tot força planificat i pensat, com sempre les audiències manen i farà tirar cap un tipus de sèrie o cap una altra.

"Lost" in translation

Es a punt de començar la sisena i darrera temporada de "Lost". Aquí teniu un cronograma dels aconteixements per a que no us perdeu:

http://www.nytimes.com/interactive/2010/01/31/arts/television/20100131-lost-timeline.html?hp