Genesis friki #1

Prenent el relleu d'altres bloguers com El Ximi o el Conner Kent , als quals saludo des d'aquí, em toca a mi explicar com va començar la meva carrera de friki.

Suposo que com totes les coses és produeixen gradualment i no d'un dia per l'altre, però si hagués de destacar el primer efecte impulsor que jo recordo, estariem parlant de Mazinger Z. Aquella sèrie em va impactar d'alguna manera que puc intentar explicar com una barreja d'emocions, entre les quals hi havia por, respecte i maravella. Por en veure, els robots del "Doctor Infierno", aplastant ciutats senceres impunement. Sentit de la meravella, en veure un robot tan impressionant (als meus ulls de nen petit) apareixer en tota la seva grandària. Aquelles veus del Koji Kabuto en eco cridant al Mazinger resonaven en el meu cap de criatura. El extraordinari Institut de investigació Fotoatòmica on es feien tota mena de maravelles científiques (energia inesgotable). El rellotge del Koji Kabuto, amb una mini-pantalla incorporada per comunicar-se (em preguntava si mai ho arrivaria a veure ...), etc...

I a la fi guanyen els dolents?
Per acabar de detonar emocions, el final prematur amb que ens van obsequiar els senyors de la TVE1, just al vell mig de l'un episodi doble que acabava en punta (això si que és tot un cliffhanger i lo demés son òsties. El primer cliffhanger!!). Sense més explicacions, (Mes tard vaig saber que havien cancel·lat la seva emissió per la queixa dels pares que la consideraven massa violenta. No se pas que podrien fer ara...) (sense internet per a aconseguir una trista llista dels episodis, que fort!!!). A totes llums era per a mí, el darrer episodi. A part que era un episodi diferent dels habituals, per tant encara colava més com a darrer episodi. Tots tenien la mateixa repetitiva estructura: El Doctor Infierno treia de "l'armari" de juguets, un nou robot per a combatre al Mazinger Z que se suposava havia de ser millor. Així durant uns quants telediaris. Fins que va pensar una mica, i va decidir de treure'n dos alhora. Mentre l'un robava el material del que estava fet el Mazinger de l'Institut Fotoatòmic, l'altre el distreuria. Doncs l'episodi es va acabar emportant-se el material amb èxit. I així es va acabar la sèrie. Anys desprès he pogut seguir la sèrie sencera. Evidentment les coses s'arreglen en futurs episodis. Però el trauma d'aquell final on guanyen els dolents no me'l treu ningú.
En definitiva, quelcom em diu que sense aquesta sèrie a la meva terna infància no m'hagués convertit en un friki, o tal vegada hagués esdevingut un friki diferent, més encarat a la Fantasia que a la Ciència Ficció o al terror. Qui sap.

Les BSO de Star Trek (I)

La BSO del darrer film d'Star Trek conserva el nivell de les anteriors. Davant una nova era renovada de la franquicia m'agradaria recordar les anteriors BSO.

Star Trek: The Movie
La 1a. Star Trek: The movie de Jerry Goldsmith. Que podem dir de Jerry Goldsmith que no s'hagi comentat abans. El mestre. Un 40% dels clàssics de les darreres dècades dels 80 del passat segle XX són del Jerry Goldsmith (l'altre 40% és del John Williams i d'altres) . Penseu en una pel·lícula qualsevol i segur que la BSO està composada pel Jerry Goldsmith. Totes variades, totes diferents, però d'un estil característic. La de Star Trek, magnífica, brillant, amb un elevat ús de sons electrònics, va ser reutilitzada més endavant com a caràtula de la sèrie de TV, Star Trek: The Next Generation. Però millor que vosaltres mateixos opineu. Aquí la teniu:

Star Trek: The movie (Jerry Goldsmith)

Torna V

Doncs si, estem inmersos en una tempesta de remakes de sèries dels 80's, i ara li toca a V. Recordo que des del mateix moment en que es va acabar la sèrie, sempre es va especular sobre la possibilitat d'una continuació, que mai va veure la llum. Ara, enlloc de continuar, en fan el remake. Trobo que podrien haber fet com a Galàctica, que no es que sigui una continuació però fa referència a la sèrie antiga. Aquí ho tindrien més fàcil. Els 'lagartos' van marxar fa 20 anys de la terra i ara podrien tornar, trobarien una nova generació i podrien fer delicioses referències a lo succeït fa 20 anys a sèrie antiga, (això als frikis 'madurs' sempre ens fa gràcia). Però no, s'entesten en tornar a començar de 0. Doncs au!! no em feu cas no!! Ja veure la vostra sèrie enterrada en la estanteria del Carrefour al irrisori preu de 5 euros.

Star Trek 2

No, encara no han fet una altra part de la nova Star Trek. Soc jo que vaig pensant més coses a mesura que vaig païnt el film. Doncs me'l noto que encara em fa glopades i em puja al gargantxó de tant en tant.

Primer que rés, com a aficionat al cinema de ciència ficció i punt, reconec que el film m'ha agradat, i m'ha agradat molt. Trobo que és una obra de re-enginyeria genial des del punt de vista del marketing i des del punt de vista de l'enginy. J.J. Abrams i els guionistes es mereixen la nota més elevada. I és que resulta fins i tot maquiavèlic l'ús que fa dels propis recursos trekkies per a desfer l'univers d'Star Trek de tota la vida. Em refereixo a utilitzar el símbol més potent de la franquicia com a vehicle de renovació de la fòrmula per a, d'aquesta manera, 'santificar' el reborn, impedint així qualsevol intent de desprestigi trekkie. Em refereixo a l'Spock. El propi Spock, l'autèntic, o sia el Leonard Nimoy, és l'heralde (no se si es diu així en català) de la destrucció. És utilitzat pels guionistes per a 'homologar' el reinici de l'univers trekkie. Respectant l'univers anterior però al mateix temps canviant-lo. El passat és converteix en una continuació del futur que coneixiem. No hi ha res com els viatges temporals per a trucs d'aquests tipus. Una maniobra molt hàbil, enginyosa i maquiavèlica. El reset d'aquesta manera queda homologat i validat perque es produït pel símbol de Star Trek de tota la vida.
Però quin és el problema. El problema és que se'ls veu el llautó. Resulta tan descarada la maniobra que s'em fa difícil de païr. Em recorda a l'altra part aquella que va servir de relleu generacional entre la sèrie clàssica de pel·lícules i la nova generació on compartien espai, temps i fotogrames el capità Kirk i el Picard (Star Trek:generations). El truc del Nexus permetia que ambdos personatges coincidíssin. Aquí el truc passa a ser més que un truc, doncs els efectes que provoca en l'univers d'Star Trek són massa forts. És un virus personificat en el personatge d'Spock (lo qual li permet atravessar les defenses trekkies) que provoca el reinici de la saga que ja he comentat abans.

(spoilers, spoilers, spoilers)

I no vaig prendre conciència d'això fins que , a sobre, amb descaro i total impunitat, es permeten el luxe de fer una demostració de força, i com si de Darth Vader i la estrella de la mort es tractés, es carreguen el planeta Vulcà, com dient a tots els trekkies 'mireu lo que som capaços de fer amb el vostre univers'. Un calfred em va recorre la espina dorsal. Spock no pasarà per la disciplina del Kolinarr. Ni pujarà les escales del mont Seleya de Vulcà en èsser rescatat pels seus amics. I per si "fosSpoc" condemen a l'autèntic Spock a contemplar la destrucció des d'aprop com un espectador més. Una metàfora del trekkie de tota la vida contemplant com el seu univers es destrossat impunement i no hi pot fer res? Un avís amb majuscules als trekkies més fanàtics de que, a partir d'ara, ostenten el poder per canviar tot el que vulguin, i que mai més les coses tornaran a ser com abans.
En fi, genial i alhora temible i melancòlic!

Star Trek

Doncs aquesta serà la nova imatge d'Star Trek el segle XXI. La d'una muntanya rusa d'acció, pirotècnia i efectes especials. Es despren dels elements de la ciència ficció dels anys 60 definitivament: la reflexió social, els ideals, la filosofia i la ciència ficció, i es converteix en una space opera pura i dura, el més pur entreteniment com a tal. De totes maneres ja fa bastant de temps que el rumb estava fixat al quadre de comanament de la nau estelar Enterprise, però ara hi afegim un ritme frenètic que no deixa espai per a la reflexió. Els aconteixements succeeixen i s'atropellen amb una velocitat Warp 9 com a mínim i ens priven de gaudir del moment, de recrear-nos en la perspectiva de l'aventura que ens espera, doncs aquí l'aventura ens atropella a nosaltres. Ha plogut molt des que al primer film d'Star Trek, se'ns presentava la nau Enterprise a ritme d'un magnífic Jerry Goldsmith talment com si ballessim un vals a l'espai imitant una altra odisea de l'espai de data 2001. Es en aquest punt que veig que aquesta no és la meva generació. N'es una altra. Em faig vell. És com quan als còmics els diàlegs van desapareixer engolits per vinyetes plenes d'acció i onomatopeies.S'ha acabat la comèdia. En els temps que corren no hi ha temps per a mandangues, no sigui que el públic no trekkie s'arrivi a aborrir ni que sigui un segon.

Però en aquest afany per a satisfer al públic genèric, no s'han oblidat del trekkie de sempre. Tot en aqueest film està medit al milímetre per a satisfer al trekkie més radical i alhora entretenir al màxim al públic més profà. Referències a la saga antiga, (la prova del Kobayashi Maru, el capità Pike, el propi i autèntic Spock, etc...) fan les delicies dels trekkies com jo.
Malgrat tot... jo us aviso trekkies del mon. L'argument és una trampa. Molt ben pensada això si, però a mi no m'enganyen. Se'ls veu clarament les intencions. (a partir d'aquí és pot considerar spoiler, esteu avisats). Utilitzant els viatges en el temps i una història una mica agafada pels pèls, s'ens torna al principi de la història trekkie per a desfer-la i reinventar-la. D'aquesta manera, igual que el James Kirk supera la prova del Kobayashi Maru fent trampes reprogramant la simulació, el J.J. Abrams reprograma l'univers trekkie des de dins, eliminant el determinisme i alliberant la franquícia de una història, construida poc a poc meticulòsament al llarg d'unes quantes dècades fins al moment actual però que pesava com una llosa , impedint qualsevol marge de creativitat, i ofegant la franquicia pel seu propi pes fins a la mort. L'Abrams es carrega la història d'Star Trek en 2 hores, inoculant-hi un virus des de dins mateix, el propi univers s'autoreinicia com un ordinador que es reseteja. A partir d'aquí, en futures secueles (la propera ja en producció per al 2011) no tenen perque seguir cap cànon, ni quadrar amb un futur massa determinista. Només tenen que afegir referències al univers anterior per a contentar la parròquia, però adoptant el rumb que creguin convenient sense gaires lligams, els justos per a identificar-ho amb Star Trek. I ara que hi penso, que hàbil el J. J. Abrams. Incloient la trampa del Kobayashi Maru al film, ens està avisant de que ell està fent el mateix. O potser soc massa rebuscat.
Sigui com sigui, ara son lliures per reescriure la història d'Star Trek, però, i això no m'agrada, la nova història haurà de tapar a la vella. L'anirà trepitjant a mesura que s'escrigui. De fet ja l'ha canviat del tot. I això no m'agrada gens. És com un 'brand new day' trekkie? (referència apta per a fans d'Spiderman) Hem d'oblidar tot el que ha passat fins ara? Jo m'hi nego.
Conclusió si, es un nou Star Trek, si, però a costa del de sempre. Si aquest és el preu, resulta massa elevat per a mi.

Còmic de la nova Star Trek

Per anar fent boca, podeu veure un còmic de la nova Star Trek (que estrenen demà mateix) en aquesta adreça. Estaria situat abans dels successos de la pel·lícula.

La història es diu When worlds collide

Cartell de Star Trek

Com ja haurieu de saber ha començat el compte enrera per a l'estrena d'Star Trek, la nova pel·lícula (queden 6 dies). Al cinema es pot veure cartells promocionals. Ahir precissament vaig veure'n un, però em va sorprendre veure que aquest cartell em resultava familiar. Un moment, amics, la escena que estem veient no és la de Star Trek IV???? El aparell que arriva a la terra buscant ballenes i com no en troba comença a evaporar els mars. Si si!!! es la mateixa escena!!!! Que passa, que Star Trek es un remake de Star Trek IV?? No m'ho esperava!!! No crec!!! Suposo, espero i desitjo que només sigui un homenatge.