Star Trek

Doncs aquesta serà la nova imatge d'Star Trek el segle XXI. La d'una muntanya rusa d'acció, pirotècnia i efectes especials. Es despren dels elements de la ciència ficció dels anys 60 definitivament: la reflexió social, els ideals, la filosofia i la ciència ficció, i es converteix en una space opera pura i dura, el més pur entreteniment com a tal. De totes maneres ja fa bastant de temps que el rumb estava fixat al quadre de comanament de la nau estelar Enterprise, però ara hi afegim un ritme frenètic que no deixa espai per a la reflexió. Els aconteixements succeeixen i s'atropellen amb una velocitat Warp 9 com a mínim i ens priven de gaudir del moment, de recrear-nos en la perspectiva de l'aventura que ens espera, doncs aquí l'aventura ens atropella a nosaltres. Ha plogut molt des que al primer film d'Star Trek, se'ns presentava la nau Enterprise a ritme d'un magnífic Jerry Goldsmith talment com si ballessim un vals a l'espai imitant una altra odisea de l'espai de data 2001. Es en aquest punt que veig que aquesta no és la meva generació. N'es una altra. Em faig vell. És com quan als còmics els diàlegs van desapareixer engolits per vinyetes plenes d'acció i onomatopeies.S'ha acabat la comèdia. En els temps que corren no hi ha temps per a mandangues, no sigui que el públic no trekkie s'arrivi a aborrir ni que sigui un segon.

Però en aquest afany per a satisfer al públic genèric, no s'han oblidat del trekkie de sempre. Tot en aqueest film està medit al milímetre per a satisfer al trekkie més radical i alhora entretenir al màxim al públic més profà. Referències a la saga antiga, (la prova del Kobayashi Maru, el capità Pike, el propi i autèntic Spock, etc...) fan les delicies dels trekkies com jo.
Malgrat tot... jo us aviso trekkies del mon. L'argument és una trampa. Molt ben pensada això si, però a mi no m'enganyen. Se'ls veu clarament les intencions. (a partir d'aquí és pot considerar spoiler, esteu avisats). Utilitzant els viatges en el temps i una història una mica agafada pels pèls, s'ens torna al principi de la història trekkie per a desfer-la i reinventar-la. D'aquesta manera, igual que el James Kirk supera la prova del Kobayashi Maru fent trampes reprogramant la simulació, el J.J. Abrams reprograma l'univers trekkie des de dins, eliminant el determinisme i alliberant la franquícia de una història, construida poc a poc meticulòsament al llarg d'unes quantes dècades fins al moment actual però que pesava com una llosa , impedint qualsevol marge de creativitat, i ofegant la franquicia pel seu propi pes fins a la mort. L'Abrams es carrega la història d'Star Trek en 2 hores, inoculant-hi un virus des de dins mateix, el propi univers s'autoreinicia com un ordinador que es reseteja. A partir d'aquí, en futures secueles (la propera ja en producció per al 2011) no tenen perque seguir cap cànon, ni quadrar amb un futur massa determinista. Només tenen que afegir referències al univers anterior per a contentar la parròquia, però adoptant el rumb que creguin convenient sense gaires lligams, els justos per a identificar-ho amb Star Trek. I ara que hi penso, que hàbil el J. J. Abrams. Incloient la trampa del Kobayashi Maru al film, ens està avisant de que ell està fent el mateix. O potser soc massa rebuscat.
Sigui com sigui, ara son lliures per reescriure la història d'Star Trek, però, i això no m'agrada, la nova història haurà de tapar a la vella. L'anirà trepitjant a mesura que s'escrigui. De fet ja l'ha canviat del tot. I això no m'agrada gens. És com un 'brand new day' trekkie? (referència apta per a fans d'Spiderman) Hem d'oblidar tot el que ha passat fins ara? Jo m'hi nego.
Conclusió si, es un nou Star Trek, si, però a costa del de sempre. Si aquest és el preu, resulta massa elevat per a mi.