Ghost in the Shell i el meu punt de vista sobre l'Anime

Sembla mentida però tants anys de frikisme i encara hi ha moltes coses que em queden per veure. I moltes formen part d'aquest món paral·lel que és el Manga i concretament, l'Anime de Ciència ficció. Reconec que és un mon per mi gairebé del tot inexplorat. No he estat mai un aficionat de mena. Només he vist el que podríem qualificar de productes més universals per televisió Mazinger Z, Bola de Drac, Dr. Slump, Capità Harlock, etc...

Amb Akira això si, vaig començar a seguir algunes sèries de la mítica col·lecció de videos VHS de Manga Films del principi. Vaig veure "The fist of North Star", les millors i més ultra-violents parts de "Urotsukidoji" i poca cosa més. Desprès, amb l'avalantxa de sèries vaig abandonar i vaig dedicar-me a altres coses. Més endavant algun cop he volgut reprendre l'interès per aquest gènere, veient algun episodi d'Evangelion, però no ha aconseguit enganxar-me.

Ahir, vaig donar-li una altra oportunitat i em vaig mirar un exponent del Manga i de l'Anime que tenia pendent: Ghost in the Shell. Ara si penseu que m'ha convertit en un aficionat aneu molt equivocats. Més aviat m'ha refermat en el meu gust, o millor dit, no-gust. Això si, fins ara, no havia analitzat el perquè és un subgènere que no m'acaba d'entusiasmar.

Perquè no em motiva el manga de ciència ficció:

• Tinc la sensació que la ciència ficció que hi ha darrera, és poc original i el més greu, fan com si fos la gran novetat. Està explicada amb aires de grandesa i en realitat no deixa de quelcom ja vist o llegit als clàssics.
• És críptica i no s'entén: Costa de seguir, per culpa de la floritura visual i aquesta forma que tenen de ser poc clars en l'argument.
• Sovint s'enreden en explicacions metafísiques que trobo enrevessades i disperses però que fan molt culte. Per exemple, l'explicació metafísica que dona el Master of Puppets a Ghost in the Shell, fent-se el profund, va donant pals de cec sense explicar res. Realment l'explicació de fons és molt més simple i en una frase o paraula es podria dir.
• I a l'inrevés, els qui han de parlar no parlen, no expliquen les coses o ho fan de forma críptica. Pensen que l'espectador ja és prou intel·ligent per omplir els buits? Doncs jo no ho dec ser.
• Els personatges fan coses sense massa sentit i el pitjor és que no les expliquen. No és deixen prou pistes en forma de frases retòriques o veus en off per a seguir. Potser és que estic massa acostumat al llenguatge no verbal i cinematogràfic simple de Hollywood que ens deu estar subnormalitzant a tots plegats. Però això de que es quedin pensatius mirant l'horitzó i es facin l'autista amb el coprotagonista al costat, em treu de polleguera.
• A risc de repetir el primer punt, moltes (almenys les que he vist) tenen a veure amb ecologia, cibernètica o post-apocalíptiques. Ronden aquest temes i prou.

I fins aquí n'hi ha prou de rajar del manga. Que consti que aquest anàlisi és totalment parcial i només fonamentat en la meva experiència i tenint en compte el meu gran desconeixement en la matèria. Però es motivat arrel de veure Ghost in the Shell i com diu aquell, 'Perdoneu però algú ho havia de dir'. I que només he entrat a comentar el manga que considero de ciència ficció. La resta la desconec encara més. A mi també que consti que m'agradava i m'agrada sèries com ara Mazinger Z (en soc un fan), el Capità Harlock (tot i que era massa autista pel meu gust), però quan es posen transcendentals és quan la caguen.