dijous, 29 de gener de 2009

El libro del Dia del Juicio Final

De Connie Willis.
L'estíl clar i directe d'aquesta escriptora m'agrada. M'escau i m'hi trobo còmode. És el primer llibre que llegeixo de Connie Willis, però segur que no serà l'últim ni molt menys. M'ha agradat i m'ha atrapat bastant ràpidament. No se si és la temàtica, o com he dit abans, l'estil de l'escriptora, o una combinació d'ambdues, el cas és que no ha perdut interés ni força al llarg de la novel·la. Les darreres 50 pàgines les vaig haver de llegir totes de carrerilla en una nit, perquè ja no podia aguantar més sense saber el final. El problema va venir desprès. Havia generat tanta adrenalina que no hi va haver manera de dormir. Tot i amb això el final el vaig trobar bastant previsible parcialment. Amb això vull dir que el que no sabia és si acabaria be o malament, però es podia preveure com serien ambdos possibles finals. Però una cosa és preveure i l'altra és veure.
L'argument

El tema: els viatges en el temps, pèro no és un tema que hi jugui massa. Això si, estableix unes regles del viatge en el temps gairebé des del principi que proporcionen arguments de discussió als personatges, però amb els quals no s'aprofundeix molt pel que fa a l'acció. O sigui, no hi ha massa viatges en el temps endavant i enrera. Sols un.
L'acció transcorre en una Anglaterra d'un futur no molt llunyà, on els viatges en el temps son 'propietat' de laboratoris d'investigació universitaris i s'utilitzen com a eina per a que historiadors puguin estudiar in situ, diferents moments de la història. En aquest context, les regles del viatge en el temps impedeixen de per si qualsevol alteració, paradoxa mitjançant quelcom que anomenen 'la red' (que no queda massa clar que és) que impedeix qualsevol problema provocant certs desfases en el viatge que reajusten la situació sempre a favor del continuum espai-temps. En aquest context, es enviada una investigadora als voltants d'Oxford a l'epoca de l'edat mitjana, en contra de l'opinió del seu tutor, amb la mala fortuna de caure malalta just al arrivar al seu destí. Però sembla que hi ha hagut algún problema més amb el viatge. Anem seguint els successos paral·lels alternant futur i passat.
El millor: la descripció de l'edat mitjana molt vívida i creible i els seus personatges. No tant com l'argument en si. No cal oblidar que va guanyar els premis més importants de la Ciència Ficció, el Nebula, el Hugo i el Locus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement