Més reflexions. SW VII 3 setmanes desprès

Han passat tres setmanes després d'anar a veure SW VII. La meva visió del film no ha canviat, tot i que estic disposat a acceptar que ara les coses són així. Veig amb incredulitat com hi ha molta gent que li ha agradat molt. També veig que hi ha gent que ha quedat decebuda però sembla que som minoria. La crítica sembla posar-la molt bé... extrany...

Se m'ha acudit aquest símil. Un fill que ha comés un acte vergonyós per la família, la mare li perdona, perquè és el seu fill, se l'estima i es capaç de perdonar-li gairebé tot. En canvi, el pare, no el perdona, perquè també se l'estima, n'esperava més, i l'ha decebut. 

Doncs aquí passa el mateix. Hi ha gent que, perquè és Star Wars li perdona tot, i hi ha d'altres que, també perquè és Star Wars, no li perdonen gairebé res. Es veu que jo soc d'aquests últims...

Si la pel·lícula no hagués estat d'SW podriem dir que és una pel·li entretinguda i tampoc hauriem fet més salsa. Ni a favor ni en contra. Però no estem parlant d'una peli qualsevol. I aquí està el problema.
Un dels elements que més em sap greu de l'episodi VII és la seva manca d'imaginació. SW sempre s'ha caracteritzat per la imaginació. Al cap i a la fi, d'això és tracta no? O és que era una altra cosa??? Per que llavors és que no he entès res en aquests 38 anys.
Mireu, aquests dies, aprofitant que repetien la saga original i les precueles per la TV he revisionat l'Imperi Contraataca a.k.a. ESB per enèsim cop. Ara ja no hi donem importància i ja ho considerem com si fos la Bíblia per què és cànon i paraula de Lucas, però llavors, desprès de la primera pel·lícula del 1977, que va resultar ser un fenòmen, que va revolucionar el cinema de ciència ficció, imagineu-vos la papereta per fer una segona part a l'alçada de la primera. El més fàcil hagués estat reutilitzar els elements de la primera part i continuar la història dels personatges. No els calia fer gran cosa més per assolir l'èxit. Tanmateix es van arriscar, i nou film va afegir un munt d'elements nous a l'univers SW. Gràcies a això, la saga ha arribat a significar el que és avui en dia. Aquest ha estat un signe d'identitat de la saga. No em negareu que no és així. Això ja va ser així desprès de ESB. Recordo que, els que vam viure aquells temps, (ja semblo un vell explicant batalletes "galàctiques") intentàvem endevinar quins mons nous ens ensenyarien al Retorn del Jedi. El primer havia estat un planeta desèrtic, el segon un món gelat i el tercer? Sabíem del cert que seria diferent. Vet aquí la gràcia!!.
Anem a fer un exercici de memòria i recordem alguns dels elements/escenaris, que no existien a la primera part (SW:A New Hope), i que es van afegir a ESB (Empire Strikes Back):

Hoth, El planeta gelat. 

L'interior de la base rebel a hoth (Echo base)

Les trinxeres que defensen la base rebel i el generador.

La batalla de Hoth

El Superdestructor de Darth Vader

Les habitacions privades de Darth Vader

El holograma gegant de l'emperador

Les naus, de diferents formes, de la rebel·lió

Dagobah, el planeta pantanós on viu Yoda

El camp d'asteroides (incloient-hi el cuc a l'interior del qual van anar a parar)

La ciutat als núvols del planeta Bespin

La nau de Bobba Fett

Dins de l'interior de la ciutat als núvols trobem:

el port on aterra el Falcó Mil·lenari

La sala on congelen al Han Solo

l'infinit precipici en el que es deixa caure en Luke i que va a parar a la part inferior de la ciutat. 

Tots aquests elements eren nous! I s'han quedat en la nostra memòria i han perdurat al llarg dels anys. Estan intrínsecament lligats a la marca SW, i alguns fins i tot, són icones de la cultura pop del segle XX.

Ara digueu-me quins elements completament nous (que no siguin refregits d'altres) incorpora l'episodi VII dignes de recordar:

El cementiri de naus del principi

El castell de Maz Kanata de fora.

La superficie de la nova estrella de la mort?

Si, hi ha més escenaris, es clar, però tenen quelcom que no haguem vist abans? 

• A banda del cementiri de naus del planeta Jakku la resta, és un planeta desèrtic com va ser Tatooine 
• Una nova estrella de la mort... Un dels punts que més es criticava del Retorn del Jedi era que repetís una nova estrella de la mort.
• L'interior de la base de Starkiller que recorda molt, moltíssim, a l'interior de la part final de Bespin de l'Imperi Contraataca.
• I no en recordo cap més...

Fixeu-vos que, fins i tot les prequeles aportaven molts elements nous. Llàstima que es va descuidar altres elements molt importants, com el guió i els diàlegs.

La nova trilogia, de moment, nomès es recolça amb elements de la primera trilogia. És Star Wars? Si.  Però es sustenta practicament tota amb elements creats fa 38 anys. Pel meu gust, tota pel·lícula nova de Star Wars hauria de ser més rica visualment. Hauria d'aportar coses noves a l'imaginari de SW. Com diu aquell, perdoneu, però algú ho havia de dir.

Star Wars: El despertar "a la fuerza"

No, no m'he equivocat en el títol. És un despertar "a la fuerza" perquè penso que és molt forçat. 

Primer que res, estic decebut, ensopit i abatut. Fins i tot (Yoda em perdoni) l'experiència m'ha fet revaloritzar les precueles!! Imagineu!.
No sé si esperava massa i tenia les expectatives pels núvols, perquè veig que a molta gent li ha agradat i molt. Soc un bitxo raro?.
Fa 38 anys, George Lucas va encetar una època inigualable amb el primer film de la saga. Aquell film va ser l'ingredient necessari per a cuinar un cultiu d'una generació, que ara anomenen frikis, que hem gaudit amb la fantasia i la ciència ficció durant aquests anys daurats.

Fa 15 anys, el mateix George Lucas va donar la primera estocada a la saga. Potser la definitiva va ser quan es va vendre la franquícia a Disney, però això, d'entrada, no ho sabíem. Ahir, J.J Abrams va clavar els primers claus del taüt.

De les meves paraules deduireu, amb raó, que no m'ha agradat el episodi VII. No, no m'ha agradat en el seu conjunt. Hi ha hagut moments del film que han estat un autèntic malson per a mi. Als que no son fans es possible que els agradi. No ho sé. El film com a tal és entretingut, no es pot negar, però com a continuació de la saga, i com a fan,no. Primer intentaré explicar-me sense spoilers, i desprès analitzaré amb més profunditat el film amb spoilers inclosos.
Vagi per davant que no sé si és per la forma en que està filmat, amb molt de primer pla. O potser és pel 4K, o no sé ben bé per quin motiu, el cas és que he tingut la constant sensació durant tot el metratge de que estava veient un film menor, això si, amb un pressupost de la mida de la Estrella de la mort. Heu tingut la mateixa impressió?

A banda d'això, el film és un Deux ex Machina del tamany d'un planeta. I tot per forçar l'aparició dels personatges clàssics.

Curiosament, el Han Solo em treu de la pel·lícula. Senzillament perquè no me l'acabo de creure. Em sembla una parodia del personatge clàssic. Potser amb la edat que gasta no li escau anar per la galàxia  com un pirata. És com aquells vells que vesteixen com si fossin joves. He passat moments de vergonya aliena. Moments en que volia despertar d'aquest malson. Moments en els quals tot em recordava massa a la tàctica de Terminator Genysis. Gairebé era com si els personatges nous es colessin en un museu de relíquies del cinema de ciència ficció. Potser com en aquella pel·li del Scharzwenegger "El último gran heroe".

I això que el plantejament inicial no em semblava pas malament. Utilitzar la localització de Luke Skywalker com a Macguffin em semblava una bona idea. Els nous personatges funcionaven molt bé. Però quan comencen els Deux ex Machine, un darrere l'altre, la meva suspensió de la incredulitat arriba al seu límit.

L'humor entre els personatges nous m'agrada. Funciona. Però entre els clàssics és una mica com un meta-humor que no m'acaba de convencer. Com si els personatges fossin conscients de que són personatges d'una saga. Se n'enfoten una mica de tot.

La BSO de John Williams només destaca quan sonen els lifemotifs de sempre. I això sempre és una mala noticia per a una BSO. Va passar el mateix amb la del Hobbit, però jo diria que aquí encara és més exagerat.

Comencem doncs pel principi. A partir d'aquí ALERTA SPOILERS! 

La introducció amb lletres cap a l'infinit. 

Apareix el logo de Lucasfilm que s'esbaeix per donar pas a les lletres cap a l'infinit i la música de John Williams. Se'm posa la pell de gallina. Ens presenten el plantejament inicial. Luke Skywalker ha desaparegut? La cosa pinta bé. Estic preparat per jugar. Endavant!!!!! (com podeu veure predisposició total).

El primer assalt.

Un destructor imperial s'apropa a un planeta. Em sona... comença com ANH (A New Hope: a.k.a. La guerra de les galàxies a.k.a. Episodi IV). Vaja també es un planeta desert, com Tatoine... Max Von Sydow (em recorda a Ben Kenobi, m'agrada que hi hagi gent amb cachè). El protagonista fins al moment, una mica Joel Joan, no sé, massa guapito de cara. Ja d'entrada ja hi ha quelcom en la forma en la que està filmat... no sé si hi ha massa primer pla o que, però la qüestió és que em produeix una  sensació de film menor, gairebé de telefilm¿? Potser que sigui el 4K? Aquesta sensació no em desapareixerà en cap moment.
Igual que a ANH, la información que busquen se la introdueix al robot, que s'escapa pel desert. Tot segueix igual que a ANH... Bé una excepció, un soldat imperial renegat!! Això és nou i m'agrada. Es van succeïnt les escenes dels diferents trailers i teasers que hem vist, com si anéssin omplint un trencaclosques entre les escenes.

La noia que fa de Luke Skywalker.

Casualment, el robot va a parar a un poblutxo on sobreviu una noia que es dedica a recollir deixatlles entre les restes de naus d'una batalla de quan la guerra. Una noia que diguem que adopta el rol de Luke Skywalker. Estancada en aquest planeta desèrtic, tot i que per diferents motius que el seu predecesor. No hi ha massa temps per recrear-s'hi, per això millor no incloure-hi familiars ni personatges que puguin frenar l'acció. Tot i aquest apresurament se'ns presenta amb habilitat el personatge. Amb la mateixa habilitat el soldat renegat també busca al robot i acaben confluint els tres de seguida, amb més rapidesa i més habilitat que es tarda en explicar-ho en aquest blog ja tenim un grup format. Això rutlla, l'humor entre els tres personatges funciona. Tenen personalitat. Molt bé! en pocs minuts han aconseguit el que no va ser capaç de fer el George Lucas a les precueles. Uns diàlegs encertats, vius!. Malauradament, estem vivint els millors moments del film.

El falcó mil·lenari.

Genial la forma en que ens torna a aparèixer. Però al mateix temps, forçat. Aquí comença la debacle. Em treu de la pel·lícula. No sé si sabré explicar-ho. És com si de repent,  els protagonistes, d'algo nou i interessant, entressin en un museu de relíquies de cinema. No me'l crec. Com tampoc

 em crec que sense copilot, sense entrenament previ, sense res, la noia sapigui pilotar tan hàbilment una nau que, ja no funcionava gaire bé fa 38 anys i ara va a la perfecció. A aquesta habilitat qüestionable, més tard li saben donar la volta per a alucinar un Han Solo. No passa res, activo al màxim el meu generador intern de suspensió de la incredulitat (a partir d'ara, G.I.S.I.). La nau la trobo fora del seu context. És una relíquia del passat que com tot el que es refereix a la saga clàssica apareix de manera forçada. Té els seus minuts de glòria, però com em resulta tant increïble que el puguin pilotar d'aquesta manera em talla el rotllo.

Passava per aquí...

Ostres, un raig tractor... com quan van fugir de Tatooine i van caure a la Estrella de la Mort. Amaguem-nos ràpid. Uau, sorpresa!!!! Moment de sentiments enfrontats!!! Ostia!!! Han Solo i el Chewiee, gallina de piel!!!! però ... com ha anat això?? sortim del planeta amb el Falcó Mil·lenari i el primer que ens trobem, a l'espai infinit de la Galàxia, és a l'antic propietari de la nau??. Quines casualitats. Els camins de la força són inexcrutables... (El meu G.I.S.I. està fos... ).
Però és Han Solo? Han passat 38 anys i segueix fent el mateix, amb la mateixa pinta. Res ha canviat? No ha evolucionat? Fent de contrabandistes de l'espai... No me'l crec. I tota l'estona surt fent aquest paper que ja no li escau per la seva edat. Em treu de la pel·lícula. Em recorda al Swachzenegger de Terminator Genysis. Em provoca una mica de vergonya aliena. A més d'aquest meta-humor que gasta, com si fos conscient de que és un personatge de ficció.

La cantina de SW i la casa del Yoda tot en un.

 Bé, i decideixen que per a dur el robot a la resistència és una mena de Yoda femení que porta una cantina, enlloc de fer-ho ells mateixos. Perquè el Han Solo no vol tornar a casa a veure la Leia. ¿? I és una cantina que recorda molt a la de Mos Eisley de Tatooine clar. D'acord, un homenatge. Casualment en una habitació hi guarden el sable laser de Luke Skywalker, com si fos una peça de mertxandatge. Deux ex Machina. I clar, la cantina és el lloc perfecte per a que tothom et vegi i tots els espies avisin a les seves respectives parts. Ben pensat, Han!

La nova estrella de la mort

I entra en escena la nova requete-estrella de la mort. En si, l'arma està ben pensada. M'agrada el seu disseny. El problema és que és massa semblant a l'estrella de la mort, un altre cop. és un canó incrustat en un planeta 3 cops més gran que la primera estrella. A partir d'aquí, en una reunió
de poc més de 2 minuts es planifica una estratègia d'atac. Si senyor, tota una lliçó de com s'han de fer les reunions de feina. Una eficiència impecable. Tan eficient com l'operació d'atac. Amb quatre Ala-X ja n'hi haurà prou per a destruir l'arma. I ràpid, que són uns altres temps i s'ha de mantenir un ritme alt. Al cap i a la fi, tampoc cal entretindre-s'hi gaire, perquè tot això ja ho havíem vist abans... dos cops (almenys en això tenen pietat).
I els de la operació de rescat, amb Han Solo al capdavant, entren sense gairebé resistència en el punt feble de tota la infraestructura, No troben gairebé cap soldat imperial (vull dir prim-ordial). Però el que si que troben és a la capitana de l'esquadró i a la noia que venen a rescatar, que ja els ha avençat la feina i que també passava per allí aprop. Que petit que és el món!

La Força és ultrapoderosa en ella

La noia protagonista, Rey, La que fa el rol de Luke Skywalker (amb més personalitat que ell, s'ha de reconèixer que ho fa bastant bé) sap pilotar el falcó mil·lenari com si fos una experta pilot, sense haver-ho fet mai. La sap reparar més bé que el propi Han Solo. Realment és una super-jedi. Sense haver sentit mai parlar de la força ni ésser entrenada, utilitza els seus poders de Jedi només per intuició. Obliga al soldat a que la lliberi, només amb el poder de la veu. Lluita amb un Sith entrenat i el ridiculitza i tot sense entrenament! I pensar que el Luke es va passar dos pel·lícules per a aixecar un parell de pedres.

La Primera Ordre

La substituta de l'imperi és massa semblant a l'imperi. Tot és igual, amb petites modificacions. No hi ha nous dissenys de naus. La tecnologia és la mateixa. La intenció evidentment és que tot recordi el màxim possible a la saga clàssica, que és el que ara ven. El mateix passa amb els Rebels. Tothom fa servir una tecnologia gairebé idèntica a 38 anys enrere.

El dolent

No s'hauria d'haver tret la màscara. Ha estat un error. Si tenia quelcom de misteri, i feia una mica de respecte l'ha perdut en treure's la màscara. L'han humiliat en aquest film, a tots els nivells.

Han Solo

És un problema. Devia exigir un paper important en la pel·lícula perquè surt molt. Però per mi han maltractat el personatge. Intentar fer com si el temps no hagués passat però si que ho ha fet i el seu final no és el que mereix el personatge, ni tothom reacciona amb la intensitat que un fet com aquest mereixia.

Una copia de l'episodi IV

Gairebé és un calc de l'episodi IV. Intencionadament han degut creure que per ser SW ha de ser una copia de la pel·lícula. Han d'incloure una Estrella de la mort si o si. Han de dur el patró de l'heroi des d'un planeta desèrtic. Un robot simpàtic ha de dur informació secreta per un desert. Però no només això. Es calquen escenes senceres, com ara la de la cantina. El compte enrere de l'estrella de la mort. Capturar el Falcó mil·lenari amb un raig tractor i amagar-se als compartiments secrets, etc...Evidentment pretenien que fos una mena de remake/ reboot.

En resum, hi ha coses bones , no es pot negar, però es queda lluny de les meves expectatives. De totes maneres, aquest ha estat un anàlisi en calent. Veurem amb el pas del temps com es situa en el conjunt de la saga. El mateix passarà amb les crítiques positives. El temps posa a tothom al seu lloc. Tot i així, espero i desitjo que la segona part sigui millor un cop fet el relleu generacional.
La Força ens acompanyarà durant molt de temps segur.

Ucronies i Titans

Aquests dies he tingut temps per a veure dues sèries que no puc estar-me de recomanar-vos.

The Man in the High Castle

De la ma de la productora de Amanzon, ens arriba la sèrie adaptació de la novel·la de Philip K. Dick del mateix nom: "The man in the High Castle".

Es tracta d'una ucronia alternativa en la que Hitler ha guanyat la II guerra Mundial. El territori dels USA se l'han repartit entre els japonesos i els Nazis. En aquest context circula entre la resistència una pel·lícula (feta amb super 8, estem a l'any 1962) en la que es poden veure imatges de com els USA van guanyar la guerra. És a dir, imatges de la nostra història, tal com van passar realment els fets Intrigant no?. La novel·la de Philip K. Dick es bastant críptica, però la sèrie està molt ben feta. L'ambientació molt ben aconseguida. El detall d'unes ciutats nordamericanes en mans dels Nazis, l'ambient opressiu, de novel·la negra.

A la nostra protagonista, Julie, li cau a les mans un d'aquests films, on pot veure una realitat diferent. Una realitat en la que els USA han guanyat la II Guerra Mundial. La seva germana li passa la pel·lícula moments abans de morir a mans de la policia Japonesa. En veure la filmació, es veu en la obligació de transmetre la cinta al contacte de la resistència a qui anava destinat. Totes les filmacions es porten al que anomenen "Man in the High Castle". No sabem qui és ni que suposen aquestes cintes.

Sembla que les misterioses pel·lícules són el macguffin. Allò que tothom persegueix, al voltant del que es construeixen les trames dels diferents personatges, molt més desenvolupades que a la novel·la. De fet gairebé queden en un segon pla. El problema que hi veig és que sembla d'aquelles sèries que com més èxit tenen, més tardarem en saber el secret de les misterioses pel·lícules.

Attack on the Titan

L'altra sèrie és un anime: Attack on the Titan, basat en el manga del mateix nom.
En un futur llunyà, el que queda de la humanitat es veu obligada a viure rere un sistema concèntric de muralles per protegir-se de l'atac d'uns éssers gegantins que anomenen Titans. L'únic objectiu dels Titans és cruspir-se humans. Podríem dir que son una mena de zombis gegans. Desputllats completament però sense òrgans sexuals. Amb cares de gent normal i somriures de bon jans i amb una boca enorme, el seu aspecte no és gens terrorífic, i això resulta un contrapunt sinistre a les seves intencions. En aquest context, fa 100 anys que els titans no han atacat el mur i la humanitat viu una pau relativa. Fins que un bon dia, apareix un tità descomunal que fa un forat en el mur. Això permet que la resta de titans penetrin en la ciutat i provoquin una massacre.
Els protagonistes de la sèrie, son 3 amics , Eren, Mikasa i Armin, que es veuen obligats a fugir a posicions més interiors en el sistema de muralles. Eren perd a la seva mare en l'atac i jura dedicar tota la vida a lluitar contra els Titans. Eren és perseverant i sembla posseïdor d'un poder secret. Mikasa no es separa de Eren, a qui deu la vida de ben petit. És una lluitadora temible. I Armin, amb un complexe d'inferioritat, resulta ser un gran estratega. Els tres amics s'allisten a l'exercit per combatre els titans. Els acompanyaran altres companys amb més o menys pes en la trama.
Bona part de la força de la sèrie descansa sobre els seus protagonistes, amb molta personalitat. I l'altre pilar són els titans, o més aviat el seu misteri. Que són? D'on venen? Perquè aquesta obsessió per menjar humans? Com es poden vèncer? Esperem que a mesura que avanci la sèrie en traguem l'entrellac de tot plegat. (la podeu seguir a Netflix).

Duracell Star Wars Commercial: Battle for Christmas Morning

Ara si que el futur és aquí.

A hores d'ara, ja tothom sap que el dimecres passat, dia 21 d'octubre de 2015, varem assolit la data en la que Marty McFly i Doc Emmet Brown arribaven del passat a Back to the Future II (BTF2). O sigui, hem atrapat el que, per als protagonistes del film, que partien del 1985, era el seu futur. Però, realment el seu futur és el nostre present?. Aquests dies he pogut veure una gran quantitat d'articles evidenciant les diferències tecnològiques entre el nostre present i el futur que van imaginar a la pel·lícula. I de fet, jo ja vaig fer aquest exercici en aquest mateix blog fa ja 5 anys, en motiu del 25è. anniversari del film. Així que no patiu que no ho tornaré a repetir. 

Som en un futur alternatiu al de la pel·lícula.

Evidentment, el nostre present no és el futur al que arriben els nostres viatgers del temps. Difereix en moltes coses. Però a banda de totes aquelles diferències en què esteu pensant, penseu que a la línia temporal de la pel·lícula no hi van estrenar mai al cine "Back to the future", és obvi. En el mateix moment en que es va estrenar Back to the future II el nostre futur va canviar. 

 Això ha provocat canvis. Canvis que potser no semblen gaire importants, però que han pogut provocar un efecte papallona. La nostra línia temporal, el que ve a ser la nostra realitat, és un sistema complex tancat. Els guionistes del film no són aliéns a aquesta realitat, si no que en formen part. Per tant, d'alguna manera han aportat el seu granet de sorra en construir el nostre present. De ben segur que el 21 d'octubre de 2015 no hagués estat igual sense BTF2. Però segurament em direu, un film més o menys, no és prou influient per canviar la història. No necessàriament. Heu sentit a parlar de l'efecte papallona?.

L'efecte papallona.

A banda de ser el títol d'un altre film de viatges en el temps força recomanable, l'efecte papallona segons la viquipedia "és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. de causa-efecte Ningú pot dir del cert quines haurien estat les conseqüències ". O sigui,  teòricament una papallona movent les ales pot provocar un huracà a l'altra banda del món, per que estem en un sistema complexe. Això, traslladat als viatges en el temps, vol dir que un petit canvi en els esdeveniments, en un punt concret del temps, poden suposar un canvi molt important en el futur.  Per exemple, si un viatger en el temps aturés la seva màquina en algun punt d' de l'Alemanya desprès de la I Guerra Mundial, i modifiqués lleugerament les condicions podria crear un efecte papallona i per exemple, evitar que Hitler arribés al poder.

Dit això, el fet que la pel·lícula intentés predir com seria la tecnologia del 2015, ha causat segur canvis en aquest futur. D'entrada canvis poc importants si voleu. Sense anar més lluny, en una línia temporal sense BTF, avui no estaria escrivint aquest post ni hauria passat una estona del dia mirant el film. Molta més gent no hauria escrit tots aquests articles i comentaris que hem pogut llegir arreu. Ni haurien dedicat tots aquests espais televisius, documentals, etc.. Això vol dir que, tot el temps invertit l'haurien dedicat a una altra cosa, possiblement haurien posat el focus en algun altre aspecte de la realitat. Però la influència va molt més enllà d'un únic dia. Fa 30 anys que es va estrenar la pel·lícula. Son 30 anys d'influència, durant els quals, el públic jove potencial hem anat creixent, guanyant pes en la societat (i en kg també).  Per exemple, sense la influència del film, el cotxe de la marca DeLorean no hauria estat tan mitificat. Molta gent no hauria gastat els seus diners en comprar aquest cotxe.

 Però no es tan important allò que no haurien fet, com allò que SI haurien fet en el seu lloc. En que s'haurien gastat els diners enlloc de comprar-se un DeLorean? Qui sap si algú d'ells hauria invertit aquells diners en engegar un negoci. Potser hauria arribat a convertir-se en un multimilionari, i un filàntrop dedicat a la cerca d'energies alternatives de fusió i antigravetat. Així dit, sembla una relació causa-efecte impossible, però tot plegat és tan complexe que no podem saber tots els punts que uneixen la línia. La bola va creixent, i les conseqüències dels nostres actes poden quedar limitades al terreny personal, però la suma pot arribar mes enllà. En conclusió, és impossible saber com seria el nostre present sense la pel·lícula. Qui sap si hi hauria cotxes voladors...

Retorn

Han passat uns quants mesos des que vaig afegir la darrera entrada en aquest blog. Massa temps. En aquest espai de temps han passat moltes coses frikis que no he comentat. Ja en duia moltes d'acumulades i no podia resistir més sense comentar-les.

Hem assistit al segon trailer d'Star Wars i se'ns ha posat la pell de gallina quan hem tornat a veure el Han Solo i el Chewbacca.

També hem vist la segona part de Avengers. No tant bona com la 1a. però per poc. Potser, per que s'ha perdut l'efecte sorpresa, per algunes decisions de guió errades, o per esgotament dels seus autors? O bé, una combinació de totes o de cap.

Hem vist el retorn de dues nissagues cinematogràfiques. Mad Max i Jurassic Park, amb desigual sort.

Mad Max: Fury Road és una gran pel·lícula d'acció que reprèn el camí que va consolidar Mad Max 2, amb els mitjans d'avui en dia. I Jurassic World, un espectacle visual espectacular però amb un argument ple d'incongruències poc cuidat. 

Joc de Trons ha finalitzat la 5a. temporada, amb 7 episodis escalfant motors i els 3 darrers episodis espectaculars.

El Fan Film més gamberroide retro vuitentér "Kung Fury" ens ha demostrat que amb pocs mitjans avui en dia es poden fer moltes coses si hi fiques molta il·lusió i imaginació (avui i sempre).

I en contraposició, una superproducció amb tots els mitjans al seu abast, "Tomorrow Land" de Disney i George Clooney, s'estavellava. Al meu parer injustament. Potser per no saber trobar el seu públic.

I se'ns ha tirat l'estiu a sobre i ens ha deixat James Horner. Egoistament em sap molt de greu. Quantes bandes sonores que ara no ja no veuran la llum! Em meu pèsam a tots els aficionats a BSO.

I ara, que ens espera el futur més immediat?

Una altra nissaga que lluita per tornar. Els androides de Skynet es resisteixen a desaparèixer en el futur alternatiu oblidat, com també ho fa el seu actor principal i tornen aquest mes. Veure'm si aquest cop compleixen la seva missió o fracassen.

 I el més petit dels super-herois de Marvel, "Ant Man", espera fer l'agost el mes del mateix nom, en un intent d'emular l'èxit estiuenc de l'any passat dels "guardians of the galaxy". Lluny de pesos pesants de primera fila, de responsabilitats de primer ordre, a veure si se'n surt.

No es preveu gaire moviment més aquest estiu. Potser serà un bon moment per a tornar la mirada enrere uns mesos i repassar tot allò que no m'ha vagat d'escriure en aquest blog i que ara em sap greu no haver fet.

"Chewie, we are at home"

Han Solo

El Ministerio del Tiempo

Em costa molt, molt, parlar de sèries espanyoles. De fet, no n'he seguit mai cap que jo recordi. Però aquest cop, era una cita irrefutable: una sèrie de viatges en el temps és massa temptador. Però com hem arribat fins aquí?

Ja fa uns anys que s'ha creat una certa industria dedicada a fer sèries al territori espanyol, amb  productores que alimenten programacions de les cadenes privades i públiques amb sèries d'èxit de caràcter històric com ara "Aguila Roja" o "Isabel". Això ha propiciat que pugui sorgir una sèrie de ciència ficció com és el Ministerio del Tiempo. Fet que celebro i al qual dono tot el meu suport (ni que sigui només anímic). I la meva manera millor de donar suport, a banda de seguir la sèrie clar, és amb la publicitat que pugui proporcionar (poca si) amb aquest blog.

De que va MDT?

El seu títol ja ho diu tot. L'estat espanyol té un ministeri ocult al públic que es dedica a gestionar una infraestructura de portes que, no se sap a que es degut ni ho expliquen (de moment), quan les travesses et transporten a múltiples i variades èpoques de la història i de l'espai del territori espanyol (tampoc queden clar els límits nacionals). Com a bon ministeri, té el seu ministre i els seus funcionaris que treballen camuflats entre la gent a les diferents èpoques. La facilitat de transport fa que (i això està ben trobat), els puguin destinar al segle XIV per exemple, però al plegar cada dia tornin cap a casa al seu segle d'origen amb la seva família. De fet, els diferents agents/funcionaris que integren el Ministeri no són tots del segle XXI. El Ministeri fa molts segles que existeix i els agents són reclutats entre gent de diferents èpoques. Precisament, l'equip format pels nostres protagonistes té un origen força heterogeni. Aquest fet proporciona no pocs moments humorístics. Consta d'una noia, Amalia Folch, del segle XIX que destaca per haver estat la primera dona en estudiar en una universitat espanyola, i que defensava idees avençades per la seva època. També hi trobem un soldat d'allò més patriota, que va formar part de "los Tercios de Flandes" i un infermer d'ambulància del Madrid actual, que ja no valora la vida desprès d'haver perdut a la seva estimada en un accident de trànsit. Com veieu el contrast tan marcat entre les diferents personalitats és un dels punts forts de la sèrie.
Però quina és la funció del Ministeri a banda de controlar les portes del Temps? Doncs assegurar que cap desaprensiu alteri la història d'Espanya, ja que, de portes n'hi ha moltes i no totes són sota control del Ministeri. Hi ha altres forces, que anirem descobrint, ex-agents del Ministeri, que no estan d'acord amb la política de no intervenció, que creuen que la història és pot millorar. El problema és que de bones intencions, l'infern n'és ple, i quan és canvia quelcom, els efectes poden ser imprevisibles (i si no ho creieu, mireu-vos la pel·lícula "The butterfly Effect"). Sigui com sigui la missió dels nostres protagonistes és procurar que ningú canviï la història al seu gust.
A banda de l'argument principal, la sèrie obre algunes línies argumentals relacionades amb les vides privades dels diferents personatges, que serveixen per a donar-los més profunditat. I això és un altre punt a favor. L'ús personal que cada membre del Ministeri en pot fer del viatge en el temps pot donar molt de joc.  Tenen la possibilitat d'indagar sobre el seu propi futur o fins i tot per canviar-lo. Qui podria resistir la temptació?.
Tot i tenir tocs de dramatisme, també hi podem trobar una bona dosi d'ironia i humor. Els constants anacronismes i contrasts entre costums de diferents èpoques, ho propicien contínuament: Velazquez queixant-se sobre la exposició de la seva obra al Museo del Prado, La autoidentificació del protagonista amb el personatge d'Alatriste (qui sap si una picada d'ull a la fallida sèrie de la cadena de la competència més que a la novel·la), el "domini" dels idiomes del general Franco, etc...

Ja porten emesos 3 episodis. A mi, el que m'ha agradat més ha estat el tercer, el d'aquest dilluns. L'argument era molt ben trobat: Quelcom ha canviat a la història per a que Espanya estigui a punt d'entrar a la Segona Guerra Mundial. I el que ha passat és que els alemanys han descobert que a Montserrat hi ha una porta del temps. L'argument està molt ben integrat amb el que va passar realment i que podem veure a l'episodi: Coincidint amb l'entrevista entre Hitler i Franco a Hendaya per a arribar a un acord i afegir Espanya al costat de les potències de l'Eix, Himmler va visitar el monestir de Montserrat a la recerca del Sant Grial (sona a pel·lícula però es verídic). Com ja sabeu, no van arribar a un acord i Espanya es va mantenir al marge de la II G.M.. Diuen que Franco va demanar massa condicions i Hitler no les va acceptar. Però si Hitler hagués sabut que Espanya tenia accés al viatge en el temps,  no hagués acceptat tot el que Franco li hagués demanat per accedir a aquest immens poder?. No està gens malament la idea. A banda de l'interessant argument, és un episodi amb molt d'humor i que  alhora es prenen seriosament el tema i és un episodi molt dinàmic.

No ens enganyem. Segueix essent una sèrie espanyola, amb tot el que això implica. Limitacions en quant a pressupost i en general diferència de nivell respecte les produccions americanes a les que estem acostumats. Incongruències o aspectes que no es molesten en detallar i que indiquen que no t'ho pots acabar de prendre molt seriosament. És el que he comentat més d'un cop en aquest blog, el tema d'establir les regles del teu univers. Com més detallat ho facis més credibilitat, més versemblança. Per exemple, es poden comunicar entre diferents èpoques mitjançant mòbils normals. Tot i que la idea és bona, si considerem que les èpoques només les separa unes portes, i si assumim que l'espai és continu, si que pot haver-hi certa cobertura aprop de les portes. Però el que ja no cola és que a kilòmetres de la porta segueixi funcionant. Inclús entre telèfon fixe i mòbil.
En quant al sistema de portes per viatjar pel temps no ho trobo malament. S'inspira en "Las Puertas de Anubis" del Tim Powers. Elimines el problema tecnològic d'haver de pensar en un giny per viatjar (estalvies en efectes especials). Però, quina explicació tenen? Qui les ha construït? Com pots repetir un viatge al mateix moment en el temps en una porta tants cops com vulguis i en un altra porta sembla que el temps evoluciona en sincronia amb l'actual? Potser manca una mica de coherència.

No obstant això, la sèrie es mereix una oportunitat pels molts punts positius que té i que he esmentat. I ni que sigui només per que representa una rara avis en el panorama espanyol. Ja està bé de infravalorar el que es fa per aquí. S'ha de fomentar la industria d'aquest tipus de produccions i anirà millorant amb més pressupost. Per això tan de bo tingui força audiència i puguem veure'n molts episodis.

Ah, si voleu podeu veure els episodis per internet (i de forma legal) aquí:
http://www.rtve.es/television/ministerio-del-tiempo/capitulos-completos/