Primer que res, estic decebut, ensopit i abatut. Fins i tot (Yoda em perdoni) l'experiència m'ha fet revaloritzar les precueles!! Imagineu!.
No sé si esperava massa i tenia les expectatives pels núvols, perquè veig que a molta gent li ha agradat i molt. Soc un bitxo raro?.
Fa 38 anys, George Lucas va encetar una època inigualable amb el primer film de la saga. Aquell film va ser l'ingredient necessari per a cuinar un cultiu d'una generació, que ara anomenen frikis, que hem gaudit amb la fantasia i la ciència ficció durant aquests anys daurats.
No sé si esperava massa i tenia les expectatives pels núvols, perquè veig que a molta gent li ha agradat i molt. Soc un bitxo raro?.
Fa 38 anys, George Lucas va encetar una època inigualable amb el primer film de la saga. Aquell film va ser l'ingredient necessari per a cuinar un cultiu d'una generació, que ara anomenen frikis, que hem gaudit amb la fantasia i la ciència ficció durant aquests anys daurats.
Fa 15 anys, el mateix George Lucas va donar la primera estocada a la saga. Potser la definitiva va ser quan es va vendre la franquícia a Disney, però això, d'entrada, no ho sabíem. Ahir, J.J Abrams va clavar els primers claus del taüt.
De les meves paraules deduireu, amb raó, que no m'ha agradat el episodi VII. No, no m'ha agradat en el seu conjunt. Hi ha hagut moments del film que han estat un autèntic malson per a mi. Als que no son fans es possible que els agradi. No ho sé. El film com a tal és entretingut, no es pot negar, però com a continuació de la saga, i com a fan,no. Primer intentaré explicar-me sense spoilers, i desprès analitzaré amb més profunditat el film amb spoilers inclosos.
Vagi per davant que no sé si és per la forma en que està filmat, amb molt de primer pla. O potser és pel 4K, o no sé ben bé per quin motiu, el cas és que he tingut la constant sensació durant tot el metratge de que estava veient un film menor, això si, amb un pressupost de la mida de la Estrella de la mort. Heu tingut la mateixa impressió?
Comencem doncs pel principi. A partir d'aquí ALERTA SPOILERS!
Vagi per davant que no sé si és per la forma en que està filmat, amb molt de primer pla. O potser és pel 4K, o no sé ben bé per quin motiu, el cas és que he tingut la constant sensació durant tot el metratge de que estava veient un film menor, això si, amb un pressupost de la mida de la Estrella de la mort. Heu tingut la mateixa impressió?
A banda d'això, el film és un Deux ex Machina del tamany d'un planeta. I tot per forçar l'aparició dels personatges clàssics.
Curiosament, el Han Solo em treu de la pel·lícula. Senzillament perquè no me l'acabo de creure. Em sembla una parodia del personatge clàssic. Potser amb la edat que gasta no li escau anar per la galàxia com un pirata. És com aquells vells que vesteixen com si fossin joves. He passat moments de vergonya aliena. Moments en que volia despertar d'aquest malson. Moments en els quals tot em recordava massa a la tàctica de Terminator Genysis. Gairebé era com si els personatges nous es colessin en un museu de relíquies del cinema de ciència ficció. Potser com en aquella pel·li del Scharzwenegger "El último gran heroe".
I això que el plantejament inicial no em semblava pas malament. Utilitzar la localització de Luke Skywalker com a Macguffin em semblava una bona idea. Els nous personatges funcionaven molt bé. Però quan comencen els Deux ex Machine, un darrere l'altre, la meva suspensió de la incredulitat arriba al seu límit.
L'humor entre els personatges nous m'agrada. Funciona. Però entre els clàssics és una mica com un meta-humor que no m'acaba de convencer. Com si els personatges fossin conscients de que són personatges d'una saga. Se n'enfoten una mica de tot.
La BSO de John Williams només destaca quan sonen els lifemotifs de sempre. I això sempre és una mala noticia per a una BSO. Va passar el mateix amb la del Hobbit, però jo diria que aquí encara és més exagerat.
Comencem doncs pel principi. A partir d'aquí ALERTA SPOILERS!
La introducció amb lletres cap a l'infinit.
Apareix el logo de Lucasfilm que s'esbaeix per donar pas a les lletres cap a l'infinit i la música de John Williams. Se'm posa la pell de gallina. Ens presenten el plantejament inicial. Luke Skywalker ha desaparegut? La cosa pinta bé. Estic preparat per jugar. Endavant!!!!! (com podeu veure predisposició total).
Un destructor imperial s'apropa a un planeta. Em sona... comença com ANH (A New Hope: a.k.a. La guerra de les galàxies a.k.a. Episodi IV). Vaja també es un planeta desert, com Tatoine... Max Von Sydow (em recorda a Ben Kenobi, m'agrada que hi hagi gent amb cachè). El protagonista fins al moment, una mica Joel Joan, no sé, massa guapito de cara. Ja d'entrada ja hi ha quelcom en la forma en la que està filmat... no sé si hi ha massa primer pla o que, però la qüestió és que em produeix una sensació de film menor, gairebé de telefilm¿? Potser que sigui el 4K? Aquesta sensació no em desapareixerà en cap moment.
Igual que a ANH, la información que busquen se la introdueix al robot, que s'escapa pel desert. Tot segueix igual que a ANH... Bé una excepció, un soldat imperial renegat!! Això és nou i m'agrada. Es van succeïnt les escenes dels diferents trailers i teasers que hem vist, com si anéssin omplint un trencaclosques entre les escenes.
Casualment, el robot va a parar a un poblutxo on sobreviu una noia que es dedica a recollir deixatlles entre les restes de naus d'una batalla de quan la guerra. Una noia que diguem que adopta el rol de Luke Skywalker. Estancada en aquest planeta desèrtic, tot i que per diferents motius que el seu predecesor. No hi ha massa temps per recrear-s'hi, per això millor no incloure-hi familiars ni personatges que puguin frenar l'acció. Tot i aquest apresurament se'ns presenta amb habilitat el personatge. Amb la mateixa habilitat el soldat renegat també busca al robot i acaben confluint els tres de seguida, amb més rapidesa i més habilitat que es tarda en explicar-ho en aquest blog ja tenim un grup format. Això rutlla, l'humor entre els tres personatges funciona. Tenen personalitat. Molt bé! en pocs minuts han aconseguit el que no va ser capaç de fer el George Lucas a les precueles. Uns diàlegs encertats, vius!. Malauradament, estem vivint els millors moments del film.
Genial la forma en que ens torna a aparèixer. Però al mateix temps, forçat. Aquí comença la debacle. Em treu de la pel·lícula. No sé si sabré explicar-ho. És com si de repent, els protagonistes, d'algo nou i interessant, entressin en un museu de relíquies de cinema. No me'l crec. Com tampoc
em crec que sense copilot, sense entrenament previ, sense res, la noia sapigui pilotar tan hàbilment una nau que, ja no funcionava gaire bé fa 38 anys i ara va a la perfecció. A aquesta habilitat qüestionable, més tard li saben donar la volta per a alucinar un Han Solo. No passa res, activo al màxim el meu generador intern de suspensió de la incredulitat (a partir d'ara, G.I.S.I.). La nau la trobo fora del seu context. És una relíquia del passat que com tot el que es refereix a la saga clàssica apareix de manera forçada. Té els seus minuts de glòria, però com em resulta tant increïble que el puguin pilotar d'aquesta manera em talla el rotllo.
Però és Han Solo? Han passat 38 anys i segueix fent el mateix, amb la mateixa pinta. Res ha canviat? No ha evolucionat? Fent de contrabandistes de l'espai... No me'l crec. I tota l'estona surt fent aquest paper que ja no li escau per la seva edat. Em treu de la pel·lícula. Em recorda al Swachzenegger de Terminator Genysis. Em provoca una mica de vergonya aliena. A més d'aquest meta-humor que gasta, com si fos conscient de que és un personatge de ficció.
Bé, i decideixen que per a dur el robot a la resistència és una mena de Yoda femení que porta una cantina, enlloc de fer-ho ells mateixos. Perquè el Han Solo no vol tornar a casa a veure la Leia. ¿? I és una cantina que recorda molt a la de Mos Eisley de Tatooine clar. D'acord, un homenatge. Casualment en una habitació hi guarden el sable laser de Luke Skywalker, com si fos una peça de mertxandatge. Deux ex Machina. I clar, la cantina és el lloc perfecte per a que tothom et vegi i tots els espies avisin a les seves respectives parts. Ben pensat, Han!
I entra en escena la nova requete-estrella de la mort. En si, l'arma està ben pensada. M'agrada el seu disseny. El problema és que és massa semblant a l'estrella de la mort, un altre cop. és un canó incrustat en un planeta 3 cops més gran que la primera estrella. A partir d'aquí, en una reunió
de poc més de 2 minuts es planifica una estratègia d'atac. Si senyor, tota una lliçó de com s'han de fer les reunions de feina. Una eficiència impecable. Tan eficient com l'operació d'atac. Amb quatre Ala-X ja n'hi haurà prou per a destruir l'arma. I ràpid, que són uns altres temps i s'ha de mantenir un ritme alt. Al cap i a la fi, tampoc cal entretindre-s'hi gaire, perquè tot això ja ho havíem vist abans... dos cops (almenys en això tenen pietat).
I els de la operació de rescat, amb Han Solo al capdavant, entren sense gairebé resistència en el punt feble de tota la infraestructura, No troben gairebé cap soldat imperial (vull dir prim-ordial). Però el que si que troben és a la capitana de l'esquadró i a la noia que venen a rescatar, que ja els ha avençat la feina i que també passava per allí aprop. Que petit que és el món!
La noia protagonista, Rey, La que fa el rol de Luke Skywalker (amb més personalitat que ell, s'ha de reconèixer que ho fa bastant bé) sap pilotar el falcó mil·lenari com si fos una experta pilot, sense haver-ho fet mai. La sap reparar més bé que el propi Han Solo. Realment és una super-jedi. Sense haver sentit mai parlar de la força ni ésser entrenada, utilitza els seus poders de Jedi només per intuició. Obliga al soldat a que la lliberi, només amb el poder de la veu. Lluita amb un Sith entrenat i el ridiculitza i tot sense entrenament! I pensar que el Luke es va passar dos pel·lícules per a aixecar un parell de pedres.
El primer assalt.
Un destructor imperial s'apropa a un planeta. Em sona... comença com ANH (A New Hope: a.k.a. La guerra de les galàxies a.k.a. Episodi IV). Vaja també es un planeta desert, com Tatoine... Max Von Sydow (em recorda a Ben Kenobi, m'agrada que hi hagi gent amb cachè). El protagonista fins al moment, una mica Joel Joan, no sé, massa guapito de cara. Ja d'entrada ja hi ha quelcom en la forma en la que està filmat... no sé si hi ha massa primer pla o que, però la qüestió és que em produeix una sensació de film menor, gairebé de telefilm¿? Potser que sigui el 4K? Aquesta sensació no em desapareixerà en cap moment.
Igual que a ANH, la información que busquen se la introdueix al robot, que s'escapa pel desert. Tot segueix igual que a ANH... Bé una excepció, un soldat imperial renegat!! Això és nou i m'agrada. Es van succeïnt les escenes dels diferents trailers i teasers que hem vist, com si anéssin omplint un trencaclosques entre les escenes.
La noia que fa de Luke Skywalker.
Casualment, el robot va a parar a un poblutxo on sobreviu una noia que es dedica a recollir deixatlles entre les restes de naus d'una batalla de quan la guerra. Una noia que diguem que adopta el rol de Luke Skywalker. Estancada en aquest planeta desèrtic, tot i que per diferents motius que el seu predecesor. No hi ha massa temps per recrear-s'hi, per això millor no incloure-hi familiars ni personatges que puguin frenar l'acció. Tot i aquest apresurament se'ns presenta amb habilitat el personatge. Amb la mateixa habilitat el soldat renegat també busca al robot i acaben confluint els tres de seguida, amb més rapidesa i més habilitat que es tarda en explicar-ho en aquest blog ja tenim un grup format. Això rutlla, l'humor entre els tres personatges funciona. Tenen personalitat. Molt bé! en pocs minuts han aconseguit el que no va ser capaç de fer el George Lucas a les precueles. Uns diàlegs encertats, vius!. Malauradament, estem vivint els millors moments del film.
El falcó mil·lenari.
Genial la forma en que ens torna a aparèixer. Però al mateix temps, forçat. Aquí comença la debacle. Em treu de la pel·lícula. No sé si sabré explicar-ho. És com si de repent, els protagonistes, d'algo nou i interessant, entressin en un museu de relíquies de cinema. No me'l crec. Com tampoc
Passava per aquí...
Ostres, un raig tractor... com quan van fugir de Tatooine i van caure a la Estrella de la Mort. Amaguem-nos ràpid. Uau, sorpresa!!!! Moment de sentiments enfrontats!!! Ostia!!! Han Solo i el Chewiee, gallina de piel!!!! però ... com ha anat això?? sortim del planeta amb el Falcó Mil·lenari i el primer que ens trobem, a l'espai infinit de la Galàxia, és a l'antic propietari de la nau??. Quines casualitats. Els camins de la força són inexcrutables... (El meu G.I.S.I. està fos... ).
Però és Han Solo? Han passat 38 anys i segueix fent el mateix, amb la mateixa pinta. Res ha canviat? No ha evolucionat? Fent de contrabandistes de l'espai... No me'l crec. I tota l'estona surt fent aquest paper que ja no li escau per la seva edat. Em treu de la pel·lícula. Em recorda al Swachzenegger de Terminator Genysis. Em provoca una mica de vergonya aliena. A més d'aquest meta-humor que gasta, com si fos conscient de que és un personatge de ficció.
La cantina de SW i la casa del Yoda tot en un.
La nova estrella de la mort
I entra en escena la nova requete-estrella de la mort. En si, l'arma està ben pensada. M'agrada el seu disseny. El problema és que és massa semblant a l'estrella de la mort, un altre cop. és un canó incrustat en un planeta 3 cops més gran que la primera estrella. A partir d'aquí, en una reunióde poc més de 2 minuts es planifica una estratègia d'atac. Si senyor, tota una lliçó de com s'han de fer les reunions de feina. Una eficiència impecable. Tan eficient com l'operació d'atac. Amb quatre Ala-X ja n'hi haurà prou per a destruir l'arma. I ràpid, que són uns altres temps i s'ha de mantenir un ritme alt. Al cap i a la fi, tampoc cal entretindre-s'hi gaire, perquè tot això ja ho havíem vist abans... dos cops (almenys en això tenen pietat).
I els de la operació de rescat, amb Han Solo al capdavant, entren sense gairebé resistència en el punt feble de tota la infraestructura, No troben gairebé cap soldat imperial (vull dir prim-ordial). Però el que si que troben és a la capitana de l'esquadró i a la noia que venen a rescatar, que ja els ha avençat la feina i que també passava per allí aprop. Que petit que és el món!
La Força és ultrapoderosa en ella
La Primera Ordre
La substituta de l'imperi és massa semblant a l'imperi. Tot és igual, amb petites modificacions. No hi ha nous dissenys de naus. La tecnologia és la mateixa. La intenció evidentment és que tot recordi el màxim possible a la saga clàssica, que és el que ara ven. El mateix passa amb els Rebels. Tothom fa servir una tecnologia gairebé idèntica a 38 anys enrere.
El dolent
No s'hauria d'haver tret la màscara. Ha estat un error. Si tenia quelcom de misteri, i feia una mica de respecte l'ha perdut en treure's la màscara. L'han humiliat en aquest film, a tots els nivells.
Han Solo
És un problema. Devia exigir un paper important en la pel·lícula perquè surt molt. Però per mi han maltractat el personatge. Intentar fer com si el temps no hagués passat però si que ho ha fet i el seu final no és el que mereix el personatge, ni tothom reacciona amb la intensitat que un fet com aquest mereixia.
Una copia de l'episodi IV
Gairebé és un calc de l'episodi IV. Intencionadament han degut creure que per ser SW ha de ser una copia de la pel·lícula. Han d'incloure una Estrella de la mort si o si. Han de dur el patró de l'heroi des d'un planeta desèrtic. Un robot simpàtic ha de dur informació secreta per un desert. Però no només això. Es calquen escenes senceres, com ara la de la cantina. El compte enrere de l'estrella de la mort. Capturar el Falcó mil·lenari amb un raig tractor i amagar-se als compartiments secrets, etc...Evidentment pretenien que fos una mena de remake/ reboot.
En resum, hi ha coses bones , no es pot negar, però es queda lluny de les meves expectatives. De totes maneres, aquest ha estat un anàlisi en calent. Veurem amb el pas del temps com es situa en el conjunt de la saga. El mateix passarà amb les crítiques positives. El temps posa a tothom al seu lloc. Tot i així, espero i desitjo que la segona part sigui millor un cop fet el relleu generacional.
La Força ens acompanyarà durant molt de temps segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement