BON FRIKI-NADAL A TOTHOM!!!

I encara més cinema CIFI Indie (III)

BON FRIKI-NADAL!!!!!!

Realment he trobat un filó. Aquests tipus de films, sense ser res de l'altre món, resulten refrescants. Com episodis hipervitaminats de "La dimensió desconeguda". Crec que és així com s'han de prendre. Aquestes vacances de Nadal és un bon moment per a sortir de la Mainstream, abandonar els anuncis de perfums pudents ultra-repetitius i deixar-vos alienar per aquest cinema.

Aquí en teniu dos més:

Sound of my Voice (2011)

Una suposada viatgera del futur és la gurú d'una secta. Una parella s'hi infiltren per a desenmascarar-la. D'entrada els protagonistes creuen que la viatgera del temps és un frau però poc a poc va entrant en la psique de la parella. 

El film et posa en la seva posició i fa que, estiguis tota l'estona preguntant-te si la seva història és o no real. Aquest film se m'ha fet curt. Trobo que falta molt per explicar i el procés és massa accelerat. Si hagués durat més, no hauria estat malament. Però ja sabem que diuen  "allò breu, si breu dos cops bo".  Més val quedar-se amb aquesta sensació.

Triangle (2009)

Uns amics s'embarquen en un veler per passar un agradable dia al mar. No serà tan agradable realment... 

El que cal deixar clar d'aquest film és que al començament i fins ben entrada la primera part, tindreu la temptació d'abandonar-lo, per què creureu que simplement és un de tants slashers o film de terror típic i tòpic com per exemple, Ghost Ship. Tot i que si que en té alguns trets, no us enganyeu. No va d'això. ,Jo vaig estar a punt de deixar-lo, però vaig aguantar, i al final en vaig quedar força satisfet de veure que tot quadra. I quan creieu que ja ho teniu clar i que sabeu preveure per on aniran els trets (mai millor dit), es film és capaç de donar una volta de rosca més.  Fins i tot m'ha deixat amb ganes de veure'l un segon cop.

Més cinema de ciència ficció indie (II)

Si heu llegit el meu darrer post, vaig valorar de manera positiva de dos films recents de CIFI indie. Des d'aleshores, m'he dedicat a buscar més films indies (o no tant indies però més minoritaris) de CIFI, potser no tan recents, però que segur que se'm van escapar en el seu moment. Aquí us en porto dues (una de sorra i una de cal) :

Upstream Color (2013)

Avalat per ser la segona pel·lícula de l'autor de Primer (un altre film del qual en vaig parlar fa molt de temps aquí), però que he trobat excessivament críptica per al meu gust. No explica absolutament res deixant-ho tot a la teva lliure interpretació. Reconec que he estat incapaç d'acabar de veure-la. Massa per a mi. Sense arribar a dir que no l'he entès, m'ha resultat avorrida originant algun que altre cop de cap. Massa experimental per al meu gust més convencional. Jo no la recomano. Només apta per a hipsters i altres intel·lectualoides.

Predestination (2014)

Ethan Hawk és un agent temporal que es dedica a perseguir un terrorista pel temps. Si us agraden els viatges en el temps, les paradoxes, aquest film és per a vosaltres. Entretinguda ho és. El problema per a mi, és que el trobo massa inversemblant. El film pretén donar-li una nova volta de rosca al tema de les paradoxes temporals però per mi és massa. L'altre problema que hi trobo és que resulta previsible. Tot i així, val la pena veure-la si us agrada el gènere, sens dubte. 

Cinema de ciència ficció de baix pressupost però alta imaginació

Aquests dies he tingut la ocasió de veure dues pel·lícules de CiFi d'aquelles que han de suplir la manca de pressupost amb molta imaginació i un bon guió. O sigui, cinema independent. Son d'aquelles que t'omplen i et fan pensar més que segons quines superproduccions de grans pressupostos i efectes especials aclaparadors que et deixen completament fred.

La primera és "I Origins". La guanyadora del premi a millor pel·lícula al Festival de Sitges d'enguany (2014). També ha obtingut un premi al festival Sundance i al Tallinn Black Nights Film Festival com a millor film independent nord-americà.

I Origins (Orígenes)

Ara que llegeixo el títol en anglès, crec que juga amb la pronunciació de I i Eye. I Origins va d'un noi científic que es dedica a investigar en temes d'evolució estudiant els ulls de les diferents espècies, o quelcom similar. El fet és que es dedica a fer fotografies dels ulls de la gent que coneix. I precisament coneix en una festa una noia que te una configuració ocular força única, de la qual s'enamora bojament. El problema és que la noia resulta ser molt espiritual, al contrari d'ell que, com a científic que és, es mostra escèptic a tot allò que escapa als paràmetres de la ciència. Ben aviat, un descobriment sorprenent posarà a prova el seu escepticisme. I fins aquí puc llegir ja que no tinc intenció de xafar l'argument a ningú.

Com ja he dit abans, no espereu efectes especials espectaculars. Es tracta d'una història senzilla però ben entretinguda, que es debat entre la ciència i la fe. A IMDb està valorada amb un gens menyspreable 7.2. El que sol passar amb aquests tipus de films que plantegen qüestions grandiloqüents d'entrada, és que no saben com acabar. I solen acabar abruptament sense donar una resposta a l'espectador, senzillament per què no hi és. Almenys en aquest sentit, el film es mulla una mica.

http://www.filmaffinity.com/es/film716076.html

http://www.imdb.com/title/tt2884206/

El següent film ben bé podria ser representat com una obra de teatre sense necessitat de retallar gairebé res. Ha estat guanyadora d'alguns premis de festivals com el d'Amsterdam, Austin o el de Sitges l'any 2013.

Coherence (2013)

La trama és la següent: Uns amics es reuneixen per fer un sopar/festa la nit en la que, un cometa passa molt aprop de la terra. Aquest esdeveniment produirà uns estranys efectes. Aquí si que no puc explicar més a perill d'esgarrar-vos el film. I és que la gràcia precisament rau en anar descobrint-ho tot amb els  propis protagonistes, com si fóssim un convidat més a la taula mentre anem coneixent una mica de les vides de cadascun dels protagonistes.

El film utilitza hàbilment conceptes científics per a conformar una trama de thriller que t'atrapa. Un misteri que us garanteixo que s'acaba descobrint i que inclús desprès es permet un temps per a explorar-ne les possibilitats.

El que més em fascina d'aquest film és que aconsegueix molt, amb molt pocs recursos.

Com a curiositat, un dels actors és Nicholas Brendon, que interpretava Xander a la sèrie Buffy Cazavampiros i que, aquí el seu personatge és un actor que ha arruïnat la seva carrera degut a la beguda i afirma haver participat a una sèrie anomenada Rosswell. Doncs si que va existir una sèrie amb aquest nom l'any 2002 que, evidentment, anava sobre UFOs i que perseguia l'estela de popularitat de The X-Files. Però Nicholas Brendon no hi va intervenir pas. 

http://www.imdb.com/title/tt2866360/?ref_=nv_sr_1

http://www.filmaffinity.com/es/film974551.html

Ja veieu, aquest tipus de Ciència Ficció anomenada "d'idees" te la seva gràcia, sobretot en un panorama cinematogràfic on precisament les idees brillen per la seva absència arraconades per efectes especials, remakes i adaptacions. No em malinterpreteu, a mi m'agraden molt els efectes especials (o m'agradaven quan no eren tan digitals...) , però de vegades trobo a faltar una mica de risc. Idea nova és un concepte al que Hollywood es reticent. Fins a cert punt és natural, es preferible des del punt de vista econòmic invertir un pastón en quelcom que tingui un retorn segur que arriscar-lo en una idea nova que no saps com funcionarà. Per això aquests films de baix pressupost es poden permetre el luxe de tractar temes minoritaris o arriscats. I d'altra banda, la manca de recursos fa que t'hagis d'expremer la imaginació.

Trailer teaser de Star Wars VII: The force awaken

Avui han estrenat el trailer teaser de Star Wars VII: The Force Awaken. Recordeu que s'estrena al desembre de l'any vinent. Aquestes són les primeres imatges que es poden veure sobre el film:

Interstellar

Quan vas a veure un nou film de Christopher Nolan, com a mínim, tens assegurat un mínim de qualitat. Aquest cop no és una excepció, ans al contrari, el film és potent, inclús crec que millora en alguns aspectes els anteriors treballs de Nolan.

Interstellar és una odisea espacial de ciència ficció. Però no es queda en només això. També té una gran part de drama humà. I això és el que la completa. Crec que, aquest cop, Nolan incorpora una dosis d'emoció humana als seus films, (com diria un dels robots protagonistes, potser un 50%?), que no haviem vist fins ara en els seus treballs anteriors.

Quin és el plantejament? En un futur de la terra, aparentment no gaire llunyà, la raça humana es troba al límit de l'extinció. Tot i volcar-se completament en la producció alimentària, una plaga assola les plantacions, immenses tormentes de sorra amenacen amb engolir-se els terrenys cultivats. A la raça humana li queda una generació per extingir-se. L'exploració espacial ha estat abandonada gairebé completament per manca de recursos.  En aquest context, el protagonista, interpretat per Mathew Mcconaughey, és un ex-astronauta frustrat reconvertit a granger que sobreviu amb els seus dos fills i el sogre en una granja. Aviat començaran a fer acte de presència, a la granja on viuen, estranys fenòmens que semblen desafiar les lleis de la física.

No hi ha dubte que Mathew Macconaughey és un actor en alça desprès de pujar enters a la sèrie True Detective. No obstant, durant la primera part del film, jo seguia veient el personatge de True Detective. Potser per que el rol era similar. Però al cap d'una estona,  l'efecte True Detective es dissipa, i ja et creus del tot el personatge. MM ho fa molt bé i sosté ell gairebé tot el film ell solet. La interpretació de la resta dels actors també és molt bona. Tots estan a l'alçada de les circumstàncies.

Els efectes especials simplement perfectes. D'aquells que t'oblides de que hi són completament al servei de l'argument. Una curiositat: L'aspecte visual del forat negre ha estat dissenyat sobre la base del model matemàtic creat pel físic teòric Kip Thorne, reconegut expert en forats negres. L'equip d'efectes especials de Double Negative (l'empresa encarregada) ha agafat el model matemàtic de Thorne per a aconseguir una representació gràfica d'un forat negre vist d'aprop. Aconseguint així, la representació visual més pròxima a les equacions de la relativitat que s'ha fet mai. Fruit d'aquesta col·laboració, Thorne presentarà nous papers sobre el tema.

El film és llarg i una mica dens en quant a termes de física teòrica i astronàutica es refereix. No sé si el qualificaria com un film apte per a tothom.  Però intenta explicar els conceptes de la forma més planera possible. Per exemple, la típica explicació sobre viatjar d'un punt A a un punt B utilitzant el plegament de l'espai.
Properament continuaré en una altra entrada parlant d'aquest film que dona molt de si, però ara per no avorrir a la gent, ho deixaré aquí.
Fins aviat!

Al filo del mañana

Feia temps que li tenia moltes ganes a aquest film de ciència ficció de Tom Cruise. Sigui més o menys bona o dolenta el cert és que la presència de l'actor en qualsevol film li confereix una mena de garantia que compleix uns mínims de qualitat. I això també és així en aquest film. 

El film es bassa en una novel·la japonesa anomenada "All you need is kill" de Hiroshi Sakurazaka. No l'he llegit, així que no puc dir quin grau de fidelitat té, per això només puc valorar el film en si, sense entrar en comparatives que solen ser odioses.

Us aviso als que no l'heu vista i no sabeu per on van els trets, que si voleu arribar "verges" a la seva visualització no seguiu llegint. Ara, també us aviso que als que ja duem a les nostres esquenes uns quants milers de litres de ciència ficció injectada, quan porteu uns quants minuts de projecció veureu de seguida de que va la història. 

Seguiu aquí? Bé, llavors estareu d'acord amb mi que l'argument el podem resumir en una senzilla fórmula aritmètica: Al filo del mañana = Atrapado en el tiempo + Starship Troopers.

Ja sabeu la formula del film de Bill Murray, en que el protagonista es condemnat a repetir fins a l'infinit un mateix dia, però amb l'avantatge que ho recorda tot, i per tant, pot aprendre dels seus errors i corregir-los, fent tantes proves com necessita fins trobar la solució.

Desconec si aquest patró existia abans del film de Bill Murray i per tant, li concedeixo humilment la patent de l'invent. He descobert que ja hi havia un antecendent al film de Bill Murray. Un curtmetratge anomenat 12:01pm que data de l'any 1990 (3 anys abans que "Atrapat en el temps") i que precisament, l'escriptor del qual, Richard Lupoff, es queixa de plagi.

El que si sé és que desprès ha estat utilitzat molts cops, sobretot en sèries de ciència ficció. I és que no és una sèrie com Déu mana si no té el seu corresponent episodi amb el patró "Atrapado en el tiempo". Anem a veure'n algunes:

Star Trek la nova generació: Episodi 5x18 (118): Causa i efecte (Cause and Effect)

L'Enterprise entra en un bucle temporal que sempre acaba amb la nau destruida en estavellar-se amb una altra nau. A diferència de 'Al filo del mañana" els protagonistes no recorden ben bé les repeticions, només alguns tenen dejà vu , o sigui, intueixen que allò ja ho han viscut.

Stargate SG-1: 4x06 (72) Una ventana a la esperanza (Window of Opportunity) - 4 de agosto 2000.

Desprès de trobar un dispositiu del temps dels Antics, el Coronel O'Neill i Teal'c, accidentalment, queden atrapats en el mateix dia, repetint-lo un cop i un altre. Essent ells els únics que saben el que passa hauran de trobar una solució.

X-Files: 6x14 (131) Monday. 28 de febrer de 1999

Una dona es forçada a viure el mateix dilluns un cop i un altre mentre tracta d'evitar que Scully i Mulder siguin assassinats per la seva parella mentre roba un banc. Mentre els esdeveniments es repeteixen i ningú sembla creure-la, la sensació de Mulder de deja vu es fa cada cop més forta.

Supernatural: 3x11. Punt Misteriós. 

Els protagonistes, els germans Sam i Dean Winchester, es troben en un bucle temporal en el qual, Dean mor de mil formes diferents i el seu germà Sam ho reviu amb ell cada cop.

Xena, la princesa guerrera: 3x02: Ya he estado aquí, ya he hecho esto.

Cada dia, els companys de Xena moren de diferents formes. Xena tindrà que descobrir que està passant.

Buffy, Cazavampiros: 6x05 A serial life

Desprès de començar a treballar en una botiga de màgia, Buffy cau en un bucle temporal per culpa del Trio.

Eureka: 3x04.  Yo repito.

El sheriff Jack reviu el mateix dia un cop i un altre desprès d'haver vist una extranya llum al cel.

Com veieu, a banda de l'obvi argument hi ha un element que es repeteix sempre i que us ajudara a  distingir un episodi d'aquest tipus. I es que sempre moren els protagonistes o algun d'ells, provocant sorpresa el primer cop per inesperat i transcendent. I es que en aquests tipus d'episodis els guionistes es desmelenen i provoquen esdeveniments que altrament no serien factibles, però aquí, com els poden esborrar, no passa res.

Fins aquí les que jo puc recordar, però segur que hi ha altres sèries que tenen d'aquest tipus d'episodis, homenatge a "Atrapado en el tiempo". 

Us animo a que comenteu en aquest post si en sabeu algunes més.